L’estat epigenètic del receptor PVR podria ser un bon marcador pronòstic del mieloma múltiple, segons la darrera investigació del Laboratori d’Epigenètica del Càncer que dirigeix el Dr. Manel Esteller a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Els investigadors van descobrir que les cèl·lules del mieloma múltiple amb nivells més baixos de PVR eren més sensibles a la immunoteràpia, cosa que ajudava a estratificar els pacients a la clínica. A més, atacar aquesta proteïna mitjançant fàrmacs podria ser un complement prometedor a les teràpies actuals.
El mieloma múltiple és un tipus de càncer de la sang que apareix principalment a partir dels seixanta anys. La seva incidència, doncs, augmenta amb l’envelliment de la població. En aquesta patologia, la medul·la òssia, l’estructura porosa dins dels ossos que produeix cèl·lules sanguínies normals, es veu envaïda per un creixement excessiu de les anomenades cèl·lules plasmàtiques. Aquestes cèl·lules, que en condicions sanes formen part del sistema immunitari i ajuden a prevenir infeccions, s’han transformat i, a més de destruir la medul·la òssia, acaben escapant-se i provocant lesions en altres localitzacions com la columna vertebral, el crani, la pelvis o les costelles.
Els tractaments actuals poden controlar la malaltia, fins i tot durant força temps, però encara no existeix una cura definitiva. Amb el desenvolupament de noves generacions d’immunoteràpia, ja sigui amb anticossos o amb cèl·lules immunitàries dissenyades per actuar com a fàrmacs, apareix una nova finestra d’oportunitat per tractar pacients que recauen o que són refractaris al tractament estàndard.
Un article publicat a la revista Leukemia, del grup Nature, dirigit pel Dr. Manel Esteller, professor de recerca ICREA a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i catedràtic de Genètica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, coliderat pel Dr. Gerardo Ferrer i amb Laura Martínez-Verbo, del mateix centre, com a autora principal, mostra com un test epigenètic podria determinar l’eficàcia de nous tractaments d’immunoteràpia contra el mieloma múltiple.
“Vam començar buscant gens alterats en el càncer que tinguessin a veure amb el sistema immunitari i la manera com es reconeixen els antígens per desencadenar una resposta de les nostres defenses”, explica el Dr. Esteller, emmarcant la seva investigació. Aquest enfocament va portar a la identificació d’un subgrup de pacients amb mieloma múltiple amb una alteració epigenètica al gen PVR, un regulador clau del sistema immunitari, que es va traduir en la pèrdua de la seva activitat.
El Dr. Esteller remarca que “va ser curiós observar que les persones amb tumors amb aquest defecte van experimentar una millor evolució de la seva malaltia, per això pensem que les cèl·lules canceroses d’aquests individus, que van tenir una bona evolució clínica, podrien ser atacades més fàcilment pel sistema immunitari”. Per provar-ne la hipòtesi, l’equip va utilitzar un model cel·lular de mieloma múltiple i va eliminar el gen PVR, per veure com responien a diferents formes d’immunoteràpia: anticossos simples, limfòcits T i cèl·lules Natural Killer activades per enginyeria genètica (cèl·lules CAR-T). En tots els casos, la resposta immunitària va ser efectiva contra les cèl·lules tumorals in vitro.
Amb aquesta nova informació, els clínics podran saber per endavant quins pacients obtindran majors beneficis de la immunoteràpia, cosa que en facilitarà el maneig clínic. I, més enllà d’això, el Dr. Esteller afirma que “els nostres resultats demostren que en aquesta malaltia maligna de la sang inhibir el gen PVR augmenta decisivament la probabilitat d’èxit de la immunoteràpia”. “Ara, doncs, seria el torn de la indústria farmacèutica i la recerca clínica de portar aquests resultats al pacient”, conclou l’investigador.