Històries Imparables de la gran apagada

Dilluns l’apagada no ens va aturar. Sempre Imparables.

Dilluns hi havia 14 pacients: 10 al nostre país i 4 en altres llocs del món que, la setmana anterior, havien rebut un tractament molt agressiu per erradicar la leucèmia. Això va ser possible perquè els havíem localitzat un donant compatible.

Dilluns, els 14 estaven esperant rebre la donació de medul·la que els nostres companys i companyes del REDMO havien coordinat els dies anteriors. Només la infusió a temps d’aquestes cèl·lules Imparables podia donar-los la nova oportunitat de vida. Fer-les arribar era, literalment, qüestió de vida.

Dilluns, els equips del REDMO, tot i les enormes limitacions, van poder comprovar que les donacions estaven de camí. Els “couriers”, encarregats de transportar les cèl·lules, van fer l’impossible per arribar a temps als hospitals dels pacients, malgrat els telèfons inhàbils, els trens aturats, els aeroports a mínims, els autobusos col·lapsats… Ho vam aconseguir!

Tots els pacients que dilluns i ahir dimarts depenien de nosaltres a Espanya, Dinamarca i Estats Units, van rebre la seva donació. També, totes les donacions, tant les que venien del nostre propi país com les que venien de Polònia, Alemanya i França, es van poder lliurar a temps.

Al mateix temps, la Beatriz i en Gregorio vivien la seva pròpia Odissea.

El seu tren es va aturar dilluns al mig del no-res, a mig camí entre Alacant i Barcelona. Aquest era un viatge molt important per a la Beatriz. Ella és pacient de limfoma de Hodgkin i dimarts, a primera hora, havia d’estar a l’Hospital de Sant Pau. A la Fundació li teníem preparat un pis d’acollida i els estàvem esperant.

A mitja tarda, la Beatriz i en Gregorio estaven en un bar de carretera sense saber com seguir fins a Barcelona. Va ser en aquest moment quan van rebre la trucada de la Fundació Josep Carreras. Calia, sí o sí, completar el viatge.

Finalment, a les 3:30 h de la matinada, la Beatriz i en Gregorio van arribar al nostre pis del carrer Sant Quintí, a cinc minuts de l’hospital, on la Marta i la Jasmin, les nostres companyes d’Allotjaments d’Acollida, els estaven esperant.

Ahir dimarts, la Beatriz va poder anar a l’hospital per valorar un nou tractament contra la malaltia que pateix. Es quedarà al nostre Pis d’Acollida mentre li sigui necessari.

Per cert, les seves maletes, que van haver de deixar dins del tren, ja estan en camí gràcies a la amabilitat d’una altra passatgera.

Res no ens va aturar. Ni els pacients, ni els donants, ni els professionals, ni la gent solidària, ni nosaltres ens vam rendir.

Gràcies per fer-ho possible.
Seguim Imparables.