93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
El tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B ha millorat significativament gràcies a les teràpies CAR-T, però les recaigudes continuen sent molt freqüents. Un equip internacional ha identificat en models animals un nou enfocament que ofereix “una estratègia terapèutica prometedora”.
Els resultats han estat publicats a Blood per un equip de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i l’Hospital Universitari 12 d’Octubre – Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), entre altres institucions.
“Tot i que encara es troba en fase preclínica, aquesta recerca suposa un primer pas per millorar els tractaments en pacients amb LLA-B”, afirma l’equip de recerca. “El nostre objectiu és augmentar l’eficàcia de la teràpia CAR-T i reduir les recaigudes”.
La leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B (LLA-B) és un tipus de càncer de la sang molt agressiu i potencialment mortal. És el càncer infantil més comú, en concret representa el 35 % dels casos pediàtrics, però pot afectar persones de qualsevol edat. La teràpia amb cèl·lules CAR-T ha millorat significativament el pronòstic dels pacients amb LLA-B, però es continuen produint recaigudes en més del 50 % dels casos, deixant molts pacients amb opcions de tractament limitades. Per això es continua investigant per abordar aquest problema i millorar l’eficàcia de la teràpia CAR-T.
La recaiguda és un dels principals reptes en el tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B (LLA-B). Una de les qüestions clau que s’investiga és per què les cèl·lules CAR-T, que són un medicament viu, de vegades no responen davant les cèl·lules canceroses, fins i tot quan hi són presents. Un equip de recerca ha estudiat la interacció entre el tumor i les cèl·lules immunitàries, incloses les CAR-T, i ha trobat una pista molt prometedora.
L’estudi mostra que els tumors de LLA-B podrien aprofitar-se dels mecanismes naturals de defensa de l’organisme, en concret de les vies de punts de control immunitari. Aquestes vies actuen com “interruptors d’apagada” i indiquen a les cèl·lules immunitàries que aturin la seva activitat un cop eliminada la infecció o la amenaça. No obstant això, els tumors poden segrestar aquest sistema i així evitar que el sistema immunitari els ataqui.
Cèl·lules CAR-T “apagades” pel tumor
En el cas de la LLA-B, l’equip de recerca ha descobert que les cèl·lules leucèmiques en recaiguda presenten nivells anormalment elevats de galectina-9, un lligand que forma part del sistema de punts de control immunitari. D’altra banda, les cèl·lules CAR-T expressen alts nivells de TIM-3, un receptor que normalment interactua amb la galectina-9 per suprimir l’activitat immunitària. El tumor aprofitaria aquesta interacció per “apagar” les cèl·lules CAR-T, permetent que el càncer persisteixi.
Per abordar aquest problema, l’equip de recerca ha provat un enfocament innovador: ha creat un lligand TIM-3 fals, una versió soluble de la proteïna TIM-3, que bloqueja la interacció entre el lligand i el receptor. La idea és que aquest lligand fals impedeixi que el tumor desactivi les cèl·lules CAR-T, sense afectar directament la seva activitat immunitària.
En proves de laboratori, amb ratolins modificats genèticament que portaven cèl·lules humanes de LLA-B, els resultats han sigut prometedors. Les cèl·lules CAR-T dissenyades per secretar el lligand TIM-3 fals han mostrat una major eficàcia contra la leucèmia i una persistència prolongada a l’organisme.
Tot i que encara es troba en fase preclínica, aquesta recerca és un primer pas important per millorar els tractaments en pacients amb LLA-B. L’objectiu és augmentar l’eficàcia de la teràpia CAR-T i reduir les recaigudes, dos dels principals reptes als quals s’enfronten els pacients que reben aquests tractaments.
Aquest enfocament també podria obrir el camí al desenvolupament de “cèl·lules CAR-T blindades” i ampliar el potencial de la teràpia CAR-T pel tractament de tumors sòlids en el futur.
Aquest estudi internacional ha estat liderat per equips de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i l’Hospital Universitari 12 d’Octubre – Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), en col·laboració amb la Universitat de Salamanca, l’Hospital Clínic i altres institucions de recerca espanyoles i europees. L’equip de recerca ha estat dirigit per Aïda Falgàs, Rodrigo Lázaro-Gorines i Samanta Romina Zanetti, sota la supervisió de Pablo Menéndez, Clara Bueno i Luis Álvarez-Vallina.
Aquesta recerca ha estat finançada en part per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i la Unió Europea a través del programa Next Generation. L’equip de recerca també ha rebut finançament d’iniciatives privades, entre les quals destaquen la Fundació Josep Carreras.
