Skip to content
Una nova manera d’entendre el càncer: els ecosistemes dinàmics de característiques tumorals

Una nova manera d’entendre el càncer: els ecosistemes dinàmics de característiques tumorals

31/03/2026
Share

Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras han proposat un nou marc conceptual que planteja el càncer com un ecosistema dinàmic de característiques tumorals.

Aquesta nova visió, desenvolupada pels investigadors Mustafa Sibai i Eduard Porta juntament amb equips internacionals, combina tecnologies avançades com l’anàlisi espacial a nivell de cèl·lula única amb eines clàssiques com la genòmica i la proteòmica. L’objectiu és superar la visió tradicional del càncer com un procés estàtic i avançar cap a un model més complex, dinàmic i basat en el fenotip.

Durant dècades, el càncer s’ha estudiat principalment des d’una perspectiva genètica, centrada en identificar mutacions responsables de la malaltia. Aquest enfocament ha permès grans avenços, però també ha generat una gran quantitat d’informació difícil d’integrar. En aquest context, ha guanyat rellevància el concepte de “Hallmarks of Cancer”, que descriu les funcions que les cèl·lules tumorals han d’adquirir per esdevenir malignes.

Tot i això, aquest model continua sent limitat si es considera el càncer com una entitat estàtica. La nova proposta introdueix el concepte d’ecosistemes espacials i dinàmics de hallmarks (Spatial Hallmark Ecosystems), que permet entendre el tumor com un sistema en evolució constant, on les cèl·lules interactuen entre si i amb el seu entorn al llarg del temps.

“Les cèl·lules canceroses no són representacions estàtiques de la malignitat, sinó que interactuen dinàmicament amb el microambient que les envolta”, explica Mustafa Sibai. Des d’aquesta perspectiva, no només importa què fa el tumor, sinó també on i quan es produeixen aquests canvis.

Aquest enfocament permet respondre preguntes que la visió clàssica no podia explicar. Per exemple, per què en estats premalignes es poden detectar cèl·lules amb mutacions rellevants sense que hi hagi encara un tumor visible. Segons aquest model, això podria deure’s al fet que l’ecosistema tumoral encara no ha assolit un punt crític en les seves propietats funcionals.

Comprendre com interactuen les diferents poblacions cel·lulars dins d’un tumor obre noves possibilitats per a la pràctica clínica. Aquest coneixement podria permetre anticipar l’evolució de la malaltia i actuar abans que el càncer es desenvolupi plenament, ampliant així les opcions d’intervenció.

En els pròxims mesos, aquest model es validarà amb dades reals procedents de grans cohorts de pacients. A mesura que es desenvolupi, podria ajudar el personal clínic a entendre millor els tumors i orientar els tractaments de manera més precisa, centrant-se no només en gens concrets, sinó en els ecosistemes tumorals i els seus canvis.

A més, la integració d’aquestes eines amb l’anàlisi a gran escala i la intel·ligència artificial permetrà desenvolupar nous biomarcadors més sofisticats, capaços de reflectir la complexitat real dels tumors i facilitar l’elecció del tractament més adequat per a cada pacient.

Des de la Fundació Josep Carreras, continuem donant suport a investigacions que obren noves vies de coneixement i que ens apropen a una medicina més precisa, personalitzada i eficaç en la lluita contra el càncer.