Skip to content
Com comunicar el meu diagnòstic al meu entorn?

Com comunicar el meu diagnòstic al meu entorn?

13/01/2025
Share

Segurament un dia vas escoltar “és leucèmia” o “és un limfoma” estant en consulta amb un hematòleg o estant ingressat/da. Al principi, tot es para i és complicat pair el diagnòstic. Però, quan han passat uns dies, possiblement se’t comença a omplir el whatsapp de missatges ‘com estàs?’, ‘saps què et passa?’, ‘per què t’han ingressat?’, ‘és càncer? ‘…. D’una banda, hi ha la família, de l’altra, els amics, potser també tens nens menors…. Comunicar el teu diagnòstic, així com el tractament que seguiràs, es fa complicadíssim a nivell de temps, de contingut i d’energia. A més, gestionar totes aquestes comunicacions genera molts dubtes sobre com fer-ho, quins seran els nostres sentiments i com gestionar els dels altres.

Li explico a tothom el meu diagnòstic?

M’ho guardo per no preocupar més persones del compte?

Em faig la persona forta perquè els altres estan igual o més espantats que jo?

Tots em pregunten alhora per whatsapp, per xarxes socials, per telèfon… com gestiono aquesta allau de missatges?

La gestió de la comunicació amb el nostre entorn quan hem estat diagnosticats d’un càncer o qualsevol altra malaltia greu, no és fàcil. No només es planteja ‘què dir als altres?’ sinó altres aspectes com ‘a qui i través de quin canal informem?’, ‘quant expliquem?’.

El més important que cal tenir en compte és que els temps els marques tu. Tu decideixes què explicar, a qui i de quina manera. Parlar amb el nostre cercle més proper ens pot ajudar molt, no només a expressar-nos, sinó també per poder explicar què necessita un mateix.

El diagnòstic és un moment de gran confusió. Probablement el nostre entorn estarà preocupat i s’afegeix “l’aclaparament” de poder estar rebent molts missatges de persones diferents que ens pregunten com ens trobem. Per això, et suggerim poder organitzar aquesta informació de la següent manera, sempre que triïs la forma de comunicació amb què et sents més a gust.

► Pots fer un llistat de persones amb qui t’agradaria parlar en persona.

► Pots fer un llistat d’altres persones menys properes que vols informar, però potser, no en un primer moment ni en persona. Pot ser-te útil demanar a un familiar o amic proper que s’encarregui d’anar informant aquestes persones una a una o mitjançant un grup de whatsapp.

Pots intentar acotar què vols explicar: quin tipus de càncer és, el tractament a què t’enfrontaràs… Una possibilitat és establir un diàleg cronològic: m’han diagnosticat una leucèmia, a partir d’ara optaré al tractament X amb X sessions de quimio…

► Sovint, una de les primeres coses que sentirem per part dels nostres amics i familiars és: com puc ajudar? Sí, les persones que t’estimen volen ajudar. Però probablement tu no estiguis preparat o amb ànim d’organitzar qui et pot ajudar i en què. Et proposem que, juntament amb el teu cuidador principal, tinguis cada setmana una conversa per organitzar la rutina dels dies següents. Per exemple, pot acompanyar-te al metge un/a amic/ga o familiar en comptes del teu cuidador principal, potser un altre/a amic/ga pugui preparar-te algunes coses de menjar, un altre ajudar fent algun encàrrec o anar a buscar els teus fills al col·legi. No t’aclaparis, intenta organitzar-ho i demanar ajuda en allò que necessitis.

► Si comptes amb suport psicològic, comenta-ho amb el teu terapeuta. Probablement et podrà suggerir maneres de comunicar el teu diagnòstic i parlar sobre la teva malaltia amb el teu entorn, sempre preservant-te.

► Quan et sentis preparat/da, pots optar per parlar amb persones que han passat pel mateix ja que és una manera de sentir-se comprès i pots verbalitzar amb ells coses que potser no vols expressar a la teva família.

+ info interessant

Com informar els altres sobre el seu càncer? American Cancer Society.

Parlar de la malaltia. Associació Espanyola contra el Càncer.

Vull estar al dia de la lluita contra la leucèmia