Personalització i seguretat

Hi ha algun tipus de pacient o situació clínica en què recomaneu evitar alguns blocs o adaptar-los?

Qualsevol pacient amb afectació cardíaca ha de consultar el seu metge abans de fer exercici.

En cas de lesions òssies, cal consultar amb un professional sanitari i intentar evitar moviments de gran amplitud, especialment rotacions, exercicis d’impacte i reduir la càrrega a les zones afectades.

En persones amb alteracions pulmonars, cal valorar si es necessita oxigen i/o realitzar els exercicis més lentament. Cal evitar exercicis aeròbics que provoquin dispnea sense supervisió.

Quines precaucions especials haurien de tenir els pacients hematològics en iniciar algun dels blocs?

Els valors de les cèl·lules sanguínies variaran segons la malaltia i els tractaments, per tant:

• Quan el pacient tingui les plaquetes molt baixes, ha d’evitar exercicis amb impacte o cops.
• Si utilitza banda elàstica o pesos als turmells, cal vigilar la pressió que aquests materials exerceixen sobre la pell; si apareixen punts vermells després d’utilitzar-los, no s’han de fer servir fins que les plaquetes tornin a la normalitat.
• Si el pacient està anèmic, s’ha de disminuir la intensitat de l’exercici aeròbic i progressar molt gradualment.
• Quan les defenses estiguin molt baixes, es recomana no fer exercici en zones comunes, espais tancats amb molta gent, sessions grupals o piscines. També cal extremar les mesures d’higiene del material utilitzat.
• Alguns tractaments poden alterar la sensibilitat de les mans: cal vigilar en agafar les peses, ja que podrien relliscar i provocar lesions.
• En cas de portar un catèter central, s’han d’evitar moviments bruscos, càrregues elevades o moviments de gran amplitud de l’espatlla del mateix costat.
• Cal consultar amb un professional sanitari qualsevol exercici que provoqui dolor.

Nivells i progressió

Com pot un pacient saber quin exercici és el més adequat en cada moment?

• Si el pacient es troba bé i no té comorbiditats importants, pot començar pels exercicis dempeus.
• Si un exercici genera massa fatiga, és millor passar al nivell inferior.
• Si té alteracions de l’equilibri, és recomanable començar assegut per evitar caigudes.
• Els exercicis en posició estirada o asseguda es reserven per a setmanes de més debilitat o fatiga.

Quan han de passar del nivell 1 al nivell 2?

Es començarà amb 1 sèrie de 8 repeticions. Quan es facin amb comoditat, es progressarà fins a 1 sèrie de 15 repeticions.

Després, 2 sèries de 8, i posteriorment 3 sèries de 15. Quan això resulti fàcil, es pot passar al següent nivell o augmentar el pes.

Si no estan acostumats a treballar amb pes, cal començar sense càrrega i introduir-la molt progressivament.

Quins senyals indiquen que cal aturar l’exercici o reduir el nivell?

Aquests exercicis no han de causar dolor. No han de deixar el pacient exhaust ni provocar sensació d’ofec. S’han d’evitar si hi ha:

• Febre
• Suor freda
• Tos severa
• Dificultat respiratòria
• Opresió al pit
• Palpitacions
• Mal de cap intens
• Visió borrosa
• Recomanació mèdica en contra

Si la funcionalitat disminueix a causa de tractaments, infeccions, complicacions o hospitalització, es pot reduir la intensitat i fer sessions curtes diverses vegades al dia.

Una mica d’activitat és millor que res: petits passejos dins de casa i exercicis dels blocs estirat, assegut o de peu.

La pràctica a casa

Quina freqüència i durada recomaneu?

Una o dues vegades al dia, almenys 3 dies a la setmana. Es recomana seguir aquestes pautes fins que sigui fàcil completar l’últim nivell. Després, l’ideal és mantenir activitat física regular i lúdica.

És millor fer tots els exercicis seguits o repartir-los al llarg del dia?

Depèn de la condició física. És important regular la fatiga per afavorir la recuperació.

Si apareix cansament, cal fer pauses entre blocs i reprendre’ls més tard.

Sobre els efectes de l’exercici

En quant temps se solen notar millores?

No es pot generalitzar: dependrà de la condició física prèvia, l’estat de salut i la regularitat.

Quins canvis positius heu observat en pacients que mantenen una rutina d’exercici?

Entre els beneficis observats hi ha:

• Disminució de l’ansietat
• Millora de la salut òssia
• Reducció de la cardiotoxicitat
• Reducció de la incidència de neuropatia perifèrica
• Millora cognitiva
• Disminució del risc de caigudes
• Reducció de la fatiga
• Millora de la qualitat de vida
• Disminució del dolor
• Millora de la funció sexual
• Millora de la qualitat del son

Perspectiva professional

Fins a quin punt pot ajudar l’exercici a un pacient hematològic?

L’exercici pot ajudar en totes les fases de la malaltia. S’hauria de prescriure des del diagnòstic, orientant el pacient sobre quin tipus d’exercici és adequat en cada etapa i com adaptar-lo. Això permet afrontar els tractaments amb millor condició física i tolerar-los millor a nivell físic, psicològic i clínic.

Quins beneficis concrets heu observat?

Millora la condició física, permet prescriure els tractaments més adequats en el moment òptim, redueix la fatiga i millora significativament la qualitat de vida.

Què us agradaria que sentissin o aprenguessin els pacients amb aquesta sèrie de vídeos?

Hem creat diferents nivells d’exercicis perquè els pacients puguin mantenir activitat física en qualsevol moment del procés de la malaltia. Fins i tot en els períodes de més fatiga, disposen de propostes senzilles que els ajuden a seguir actius i a minimitzar el deteriorament funcional.

Al llarg del tractament, el pacient pot escollir el tipus d’exercici segons com es trobi, garantint així un mínim de moviment diari. I, a mesura que es vagi recuperant, podrà augmentar la intensitat i el nivell fins a tornar a una vida activa i reprendre l’exercici que feia abans del diagnòstic o, si no en feia, adquirir l’hàbit d’un estil de vida saludable a través de petites accions quotidianes.

Què us motiva a participar en projectes com aquest?

El fet de poder apropar-nos al pacient fora de l’àmbit hospitalari. Creiem que és important que els pacients i les famílies accedeixin a informació fiable, clara i basada en l’experiència dels professionals que treballen diàriament amb persones afectades per la mateixa malaltia.