El novembre de 2022 la Fundació Josep Carreras va presentar l’informe ‘Joves i leucèmia’, en el qual havien participat 400 joves que havien patit leucèmies agudes o limfomes agressius per explicar la seva vivència en tots els àmbits, no només el metge. Alguns d’aquests resultats van ser aclaparadors: el 47% dels pacients afirmava haver trobat dificultats a intentar sol·licitar un préstec; el 70% en demanar una assegurança de decessos i el 83% quan intentaven contractar una assegurança de vida.

“Abans del meu diagnòstic no m’havia plantejat demanar un crèdit, però fa un temps vaig començar amb els tràmits i la meva sorpresa va ser que no vaig poder accedir a aquest producte financer simplement per haver tingut càncer. Quan vaig explicar al gestor el meu historial mèdic em va dir que no em farien una assegurança de vida en ser personal de risc. Jo ja estic sa, però per a ells continuo sent un malalt”. Edu, 43 anys. Diagnosticat de leucèmia el 2017.

Com a l’Edu, a molts altres pacients que han sobreviscut al càncer els ha passat el mateix: una porta tancada o moltes traves quan han hagut de sol·licitar productes bancaris o d’assegurances. Els pacients de càncer reclamen que “es giri full” després del tractament perquè, quan puguin tornar a fer una vida normal i estiguin recuperats, tinguin els mateixos drets que els altres ciutadans. És el que coneixem com a dret a l’oblit oncològic.

Què és el dret a l’oblit oncològic?

És el dret que, després d’un temps concret després de l’alta mèdica o remissió de la malaltia, no es discrimina a un supervivent de càncer tenint en compte el seu historial mèdic a l’hora de contractar serveis d’assegurances o productes financers, negant-los o augmentant la prima. Per exemple, malgrat que actualment la llei espanyola no obliga a contractar una assegurança de vida per poder accedir a un préstec o hipoteca, és una pràctica habitual a la majoria de les companyies financeres. Fins aquest any, la immensa majoria d’empreses asseguradores d’aquest país deixaven fora de l’oportunitat de contractar una assegurança de vida o salut la majoria dels pacients oncològics aguts o crònics.

A més, la discriminació al supervivent oncològic no només aconseguia el terreny financer sinó altres aspectes com, per exemple, el carnet de conduir.

Fins al juny del 2023, quan es va regular a Espanya el dret a l’oblit oncològic, els pacients que havien superat un càncer havien de renovar el carnet cada 3 anys, igual que els més grans de 65 anys. 64, si es té més de 65 anys, es renova cada cinc.

“La meva experiència fins ara amb el món financer com a persona que ha patit un càncer és un intent frustrat de contractar una assegurança mèdica (denegada), la meva renúncia a una altra proposta perquè em triplicaven el preu i una altra negativa quan vaig intentar subscriure una pòlissa de decessos”. Juan, 34 anys. Diagnosticat de síndrome mielodisplàsic el 2019.

Com s’ha regulat el dret a l’oblit oncològic a Espanya?

El 28 de juny de 2023 Espanya va adoptar la regulació del dret a l’oblit oncològic mitjançant un Reial decret llei publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (Disposición 15135 del BOE núm. 154 de 2023 Pàgina 183) d’aplicació immediata.

Entre altres aspectes, la nova llei estipula:

Article 209. Modificació de la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de contracte d’assegurança.

“El prenedor d’una assegurança sobre la vida no està obligat a declarar si ell o l’assegurat han patit càncer un cop hagin passat cinc anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior. Un cop transcorregut el termini assenyalat, l’assegurador no podrà considerar l’existència d’antecedents oncològics als efectes de la contractació de l’assegurança, i queda prohibida tota discriminació o restricció a la contractació per aquest motiu”.

“En cap cas no es podrà denegar l’accés a la contractació, establir procediments de contractació diferents dels habitualment utilitzats per l’assegurador, imposar condicions més oneroses o discriminar de qualsevol altra manera a una persona per haver patit una patologia oncològica, una vegada transcorreguts cinc anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior”.

“El Govern, mitjançant un reial decret, podrà modificar els terminis establerts a l’apartat anterior i al darrer paràgraf de l’article 10 conjuntament o per a patologies oncològiques específiques, en funció de l’evolució de l’evidència científica”.

“Seran nul·les aquelles clàusules, estipulacions, condicions o pactes que excloguin una de les parts per haver patit càncer abans de la data de subscripció del contracte o negoci jurídic, una vegada hagin transcorregut cinc anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior. A aquest efecte, de forma prèvia a la subscripció d’un contracte de consum, independentment del sector, no es podrà sol·licitar a la persona consumidora informació oncològica una vegada hagin transcorregut cinc anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior”.

Evidentment, aquesta llei suposa un gran avenç per a moltes persones que han superat un càncer, però quan va sortir quedaven dubtes per resoldre i clarificar.

La Fundació Josep Carreras, juntament amb altres entitats, van traslladar la necessitat d’elaborar un document de preguntes i respostes freqüents sobre l’aplicació del dret a l’oblit oncològic, per oferir informació clara a pacients i entitats financeres i asseguradores.

A data 4 de febrer de 2025, el Ministeri de Sanitat ha publicat aquest document per resoldre els principals dubtes que van sortir sobre la nova Llei.

Què s’entén per “tractament radical”?

En el context del Reial decret llei 5/2023, “tractament radical” fa referència a aquell que elimina la malaltia macroscòpica o sistèmica amb intenció curativa. Això inclou cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia o altres teràpies, aplicades soles o combinades.

Què passa amb els pacients crònics controlats?

El dret a l’oblit oncològic no s’aplica a pacients crònics controlats el càncer dels quals no desapareixerà, encara que prenguin medicació de per vida. Tot i això, si s’aplica als pacients lliures de la malaltia (aquells en els quals ja no existeixen evidències de la malaltia), encara que prenguin un tractament adjuvant amb una finalitat preventiva o curativa.

Què passa si una persona pateix una recaiguda després de contractar una assegurança?

Si el contracte està en vigor i l’assegurat pateix una recaiguda, no tindria obligació de declarar-la. Tot i això, l’asseguradora podria oposar-se a la pròrroga del contracte en determinats casos.

Com es tracten les seqüeles del càncer a la contractació d’assegurances?

Les seqüeles existents (bé sigui una patologia o una invalidesa) a l’hora de contractar una assegurança han de ser declarades si el qüestionari de salut les pregunta. Si les seqüeles apareixen després de l’entrada en vigor del contracte, el prenedor o l’assegurat no tindria obligació de declarar-les.

Es poden sol·licitar assegurances en retroactiu o modificar les condicions dels ja existents?

Una persona a qui se li va denegar una assegurança abans de l’entrada en vigor del dret a l’oblit oncològic podria contractar-la ara, però sense efecte retroactiu. En assegurances temporals renovables, les primes a partir de la renovació següent a l’entrada en vigor d’aquest dret no haurien de tenir en compte el càncer.

Què s’entén per “evolució de l’evidència científica”?

El concepte d’“evolució de l’evidència científica” es refereix a l’evolució de coneixement científic de la malaltia. Com que en oncologia la informació científica està en constant evolució, cal la consulta constant de fonts científiques actualitzades per prendre decisions clíniques.

Es poden eliminar les dades mèdiques anteriors de les bases de dades de les empreses?

Sí, els pacients poden sol·licitar la supressió de les seves dades mèdiques en virtut del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).

És obligatori informar sobre un càncer superat fa més de 5 anys?

No, no és obligatori. De fet, sol·licitar aquesta informació podria considerar-se un tractament il·lícit de dades.

Què es recomana fer si es troben dificultats per contractar una assegurança?

Es recomana presentar una consulta o reclamació davant del Servei de Reclamacions de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions.

Es pot anul·lar una hipoteca o assegurança si es va ometre informació oncològica en el passat?

Sí, l’assegurador podria rescindir el contracte si les dades subministrades van ser inexactes, encara que en el moment actual aquesta patologia ja no s’hagi de tenir en compte.

És recomanable informar sobre un càncer superat, encara que no sigui obligatori?

Si es tracta d’una nova assegurança, no cal. Si es tracta d’una assegurança temporal renovable en vigor, sí que seria recomanable comunicar-ho perquè, si s’escau, se n’ajusti la tarifació.

Qui pot emetre un document que acrediti que ha superat un càncer?

El metge especialista responsable del procés oncològic o el metge de família, si disposeu dels informes pertinents.

El dret a l’oblit oncològic s’aplica a qualsevol assegurança?

Sí, aplica a qualsevol classe d’assegurança en què el prenedor tingui la condició de consumidor.

Des de quan compten els 5 anys per a l’aplicació del dret a l’oblit oncològic?

La data a partir de la qual comencen a comptar els 5 anys és aquella en què es completa el tractament radical.

Com s’aplica la llei en cas de renovació d’una assegurança de vida?

Les primes a partir de la renovació següent a l’entrada en vigor del dret a l’oblit oncològic no haurien de tenir en compte el càncer superat.

Com s’aplica a la negociació sobre cobertura d’incapacitats en una assegurança de vida?

El qüestionari de declaració del risc no ha de preguntar per un càncer el tractament radical del qual hagi finalitzat fa més de 5 anys sense recaiguda posterior.

Afecta la renovació del carnet de conduir?

Abans d’aquesta normativa, les persones que havien tingut càncer havien de renovar el carnet amb més freqüència (cada 3 o 5 anys) a causa del seu historial mèdic. Ara si s’ha superat la malaltia i compta amb un informe mèdic favorable, el temps de renovació serà el que correspongui per edat, igual que qualsevol altra persona.

Com s’ha regulat el dret a l’oblit oncològic a Europa?

El primer país europeu a regular el dret a l’oblit oncològic va ser França el 2016. En aquell moment, la llei francesa va regular el dret a l’oblit oncològic a 10 anys de la remissió completa de la malaltia i considerant 5 anys, quan el càncer va ser en menors d’edat. En els anys següents (2018 i 2019) també van dur a terme una llei Bèlgica, Portugal, Romania, Luxemburg i els Països Baixos. Cada llei era lleugerament diferent i, per això, actualment no hi ha una regulació única, sinó que cada llei de cada país té les seves particularitats. Per exemple, a França, més tard, el 2022, el Parlament francès va reduir a 5 anys el temps després de la remissió completa i va eliminar el qüestionari mèdic en préstecs inferiors a 200.000 €. Un aspecte que tenen a França que és clau i molt interessant és el que s’anomena la convenció AERAS.

És un conveni de col·laboració entre l’administració pública, les federacions professionals de banca i assegurances, i les associacions de pacients i consumidors. I ells, en conjunt, marquen l’avenç de les directrius, les lleis i les regulacions.

A febrer de 2025 els estats de la Unió Europea que tenen una regulació legal del dret a l’oblit oncològic són: França, Bèlgica, Holanda, Portugal, Romania, Espanya (juny 2023), Xipre (novembre 2023), Itàlia (desembre 2023) i Eslovènia (novembre 2024). I els que “només” han adquirit un codi de conducta (no legislatiu): Irlanda, Luxemburg, Dinamarca i República Txeca, Eslovènia i Grècia.