15S – DIA MUNDIAL DEL LIMFOMA

El 15 de setembre es commemora arreu del món el Dia Mundial del Limfoma, una malaltia de la sang que apareix quan els limfòcits T o B, en diversos estats de maduració i fora de la medul·la òssia (normalment en els ganglis limfàtics o en un òrgan), manifesten algun tipus de defecte que, o bé perllonga la seva vida de manera anormal, o bé fa que es reprodueixi de forma descontrolada.

En general els limfomes són més freqüents en els homes que en les dones i la majoria d’ells es diagnostiquen més freqüentment en l’edat adulta que en la infantil.

Tradicionalment els limfomes es classifiquen en dos grans grups: limfoma de Hodgkin (LH) i limfoma no Hodgkin (LNH).

Una altra forma de classificar els limfomes és segons la velocitat del seu creixement (la seva agressivitat): limfomes agressius i indolents. Els limfomes agressius es desenvolupen molt ràpid, però són més sensibles als tractaments i es poden curar aproximadament en tres quartes parts dels casos. Els indolents són molt més lents, progressen més lentament, però són menys curables de forma definitiva, tot i que els pacients poden viure molts anys pràcticament sense símptomes a causa dels nous tractaments.

Com que hi ha una gran varietat de tipus de limfomes, els símptomes són de diverses classes i els tractaments són molt diferents depenent del tipus específic de limfoma. Com exposa el Dr. Tomás Navarro, hematòleg de l’ICO-Germans Trias i Pujol i investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC): «És fonamental conèixer el mecanisme de la malaltia per poder lluitar contra ella d’una manera més eficaç».

El grup de neoplàsies limfoides de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), liderat pel Dr. Tomás Navarro, treballa en diferents línies d’investigació. Una d’elles estudia el paper dels virus en el desenvolupament de determinats tipus de limfomes, sobretot els que es presenten en persones amb immunodepressió com  els relacionats amb la infecció pel VIH. Un estudi dirigit per la Dra. Maria Joao Baptista, també investigadora de l’IJC, mostra que, encara que el limfoma sol ser més agressiu en les persones infectades pel VIH, els resultats pel que fa a la curació són els mateixos que en les persones que no tenen el virus VIH. Això demostra que els pacients infectats pel VIH tenen la mateixa probabilitat de ser curats del limfoma no Hodgkin que els VIH negatius.

Aquest equip també està treballant en la recerca de molècules presents en la sang que puguin detectar la presència d’un limfoma de manera primerenca i així poder iniciar el tractament com més aviat millor. Les cèl·lules tumorals es distingeixen de les normals per l’expressió d’enzims, proteïnes i altres molècules. D’aquesta manera, si es coneixen millor totes aquestes molècules, els diferents tipus de limfomes es podran diferenciar millor. Coneixent millor les característiques de cada cèl·lula tumoral es podran identificar noves dianes terapèutiques per aconseguir tractaments més personalitzats.

El grup de limfomes de l’IJC del Campus ICO-Germans Trias i Pujol participa, a més, en nombrosos assaigs clínics amb nous i prometedors fàrmacs. Tal com explica la Dra. Joao ”És important dur a terme aquests estudis per conèixer millor les característiques dels limfomes i amb això aconseguir tractaments menys tòxics i més dirigits a cada pacient”.

La Clàudia (Granollers, 1989) va ser diagnosticada de limfoma de Hodgkin el juliol de 2014 i, després de diversos cicles de quimioteràpia, va tenir un bon resultat, però el limfoma va reaparèixer i,  va tornar a fer químio. El desembre de 2015 es va sotmetre a un autotrasplantament de medul·la òssia. Segons la Clàudia: ”El tractament, tal com me’l van fer a mi, no hagués estat possible fa uns anys. Per això és tan important que investigadors com la Dra. Maria Joao Baptista i el Dr. Tomás Navarro treballin cada dia per conèixer millor la malaltia i puguin combatre-la de manera més eficient”. Durant la seva recuperació es va allotjar en un dels sis pisos d’acollida per a pacients que disposa la Fundació Josep Carreras. Encara que la Clàudia va tenir una recaiguda el seu missatge és clau: ”El més important és mai deixar de lluitar”.

Sobre la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia

La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia va néixer l’any 1988 amb la intenció de contribuir a trobar una curació definitiva per a aquesta malaltia. Els seus esforços se centren en tres àrees bàsiques: la recerca científica, portada a terme des de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras; la gestió del Registre de Donants de Medul·la Òssia d’Espanya, i la millora de la qualitat de vida dels pacients.

Sobre l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC)

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), va ser fundat el 2010 en cooperació amb la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de potenciar la investigació biomèdica i la medicina personalitzada en el camp de la leucèmia i altres malalties oncohematològiques. És un centre sense precedents que es beneficia del treball i el rigor d’investigadors bàsics i clínics de primer nivell. Utilitza les tecnologies més innovadores, col·labora en molts projectes multicèntrics i competeix amb èxit en els àmbits nacional i internacional. La seva producció científica és ja nombrosa i de molta importància, de manera que ha publicat en les millors revistes.

L’IJC té tres campus científics independents però coordinats entre si:

• El Campus Clínic-UB, situat a les instal·lacions de la Facultat de Medicina de la UB i de l’Hospital Clínic de Barcelona.

• El Campus ICO-Germans Trias i Pujol, situat als voltants de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i la seva Fundació de Recerca, la Unitat Docent Germans Trias i Pujol de la UAB i l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC).

• El Campus Sant Pau, situat a l’entorn de l’Hospital de Sant Pau, la Facultat de Medicina de la UAB i l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau.