93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras
Creació
L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, centre CERCA de la Generalitat de Catalunya, es va constituir l’any 2010 amb l’objectiu d’impulsar la investigació biomèdica i el desenvolupament de la medicina personalitzada de les hemopaties malignes i, especialment, de la leucèmia.
Es tracta d’un centre sense precedents que, amb el treball i rigor d’investigadors/es de tot el món, utilitza les tecnologies més innovadores per intentar guanyar-li la partida a la leucèmia i a la resta d’hemopaties malignes.
Tres grans forces estan en el nucli de la creació de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras:
En primer lloc, la voluntat del Sr. Josep Carreras, la seva família i la Fundació que duu el seu nom de perpetuar la lluita iniciada el 1988 amb l’objectiu d’eradicar la leucèmia.
L’afany de l’administració pública per consolidar el nostre país com a un espai pioner en biotecnologia i biomedicina. La Generalitat de Catalunya es va comprometre des de la seva fundació a una aportació anual suficient per garantir el funcionament del centre.
També era imprescindible valorar l’excel·lent nivell científic ja existent en l’entorn català i concretament en el camp de l’hematologia. L’Institut dona continuïtat a l’excel·lent labor desenvolupada per la històrica Escola d’Hematologia Farreras-Valentí.
L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras és el primer centre d’Europa i un dels pocs del món focalitzat exclusivament a fomentar la investigació sobre les hemopaties malignes.
L’Institut disposa de cinc campus independents i coordinats: Campus Hospital Clínic-UB, Campus Sant Pau, Campus Can Ruti, Campus Mar i Campus Trueta. Els laboratoris d’ aquests campus clínics ens permeten col·laborar estretament amb clínics dels cinc hospitals associats: Hospital Clínic, Hospital de Sant Pau, Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital del Mar i Hospital Josep Trueta.
Per què un institut de Recerca focalitzat en la leucèmia i altres hemopaties malignes?
Perquè podem aconseguir la curació definitiva
Les leucèmies, juntament amb altres hemopaties malignes, són un dels reptes més importants en l’estudi i tractament dels càncers de l’espècie humana. De fet, han representat i continuen representant un model de càncer curable. D’aquesta manera, no és estrany que els dos càncers que en el moment actual són curables en una gran proporció de malalts siguin la leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) infantil i el limfoma de Hodgkin.
Tot i que els subtipus de leucèmia són molt nombrosos, cada vegada s’estan desenvolupant nous mètodes per perfeccionar aquesta classificació i, conseqüentment, establir tractaments nous i menys invasius. Aquest és un dels objectius que persegueix l’Institut Josep Carreras ja que, dit de manera col·loquial, si coneixem a fons els noms i cognoms de la malaltia, aconseguirem progressar en el seu tractament diferenciat.
Perquè podem aconseguir la curació definitiva
Un dels factors que cobren importància a l’hora de plantejar un institut de Recerca específicament centrat en les hemopaties malignes és la seva incidència en la població general. La incidència de la leucèmia aguda suposa uns 6.000 nous casos anuals a l’Estat espanyol.
D’altra banda, altres hemopaties malignes com els limfomes o els mielomes afecten respectivament 10.000 i 3.000 nous pacients cada any en el nostre país. Finalment, cal tenir en compte que la leucèmia és el càncer infantil més freqüent: representa el 30 % dels càncers pediàtrics.
Perquè volem apropar la investigació al pacient
L’evolució de l’hematologia com a àrea mèdica en el nostre país és una explicació més que podríem oferir per indicar la necessitat de la creació de l’institut.
L’hematologia és una de les especialitats de la medicina que ha tingut un desenvolupament espectacular tant en l’àmbit clínic com bàsic. Si hi ha una àrea mèdica capaç d’adaptar-se i aprofitar els reptes que suposa la investigació translacional, és l’hematologia. Necessitem una investigació translacional: començant pels estudis de l’ADN, l’assistència a la clínica del malalt i els assajos clínics, i viceversa.
Perquè comptem amb bons precedents
Els avenços aconseguits en els darrers anys en el coneixement de les diferents hemopaties malignes també suposen una fantàstica oportunitat.
Podríem citar com a exemple la utilització de protocols pediàtrics en adults joves, l’aplicació dels trasplantaments de sang de cordó umbilical i els trasplantaments haploidèntics, o l’ús de nous fàrmacs com l’imatinib o l’àcid retinoic en la leucèmia mieloide crònica i la leucèmia promielocítica aguda, respectivament, que són subtipus de leucèmia que abans tenien un pronòstic desfavorable.
Perquè sabem com fer-ho
L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras és el primer centre d’Europa i un dels pocs del món focalitzat exclusivament a fomentar la investigació sobre les hemopaties malignes.
Les dimensions del centre permeten optimitzar l’eficiència de manera que els diversos grups de treball dedicats a les diferents línies de Recerca estiguin íntimament interrelacionats.
Perquè mai no ens rendirem.
Finalment, és fonamental destacar que Josep Carreras és un exemple de lluita i supervivència.
És una persona que ha dedicat la seva vida a assolir un gran repte: que la leucèmia sigui, algun dia, una malaltia curable per a tothom i en tots els casos, i aquest Institut ha nascut amb la ferma vocació d’aconseguir-ho.
CONÈIXER L’ORIGEN DE LA LEUCÈMIA I LES ALTRES HEMOPATIES MALIGNES
Malgrat tots els avenços i la incessant investigació, encara s’ignoren les causes que provoquen la leucèmia, i no es pot explicar encara de forma satisfactòria per què algunes persones contrauen la malaltia i altres no. Mitjançant l’estudi d’un elevat nombre de casos s’han arribat a identificar certs factors de risc que poden afavorir l’aparició d’aquest trastorn, com ara l’exposició a grans dosis de radiació d’alta energia, algunes alteracions genètiques o l’exposició a certs agents químics durant llargs períodes de temps, entre altres, però en cap moment s’ha descobert l’origen concret d’aquesta malaltia.
ACONSEGUIR LA CURACIÓ, NO CRONIFICAR LA MALALTIA
En alguns casos s’han identificat nous tractaments molt efectius que prolonguen la vida dels pacients, però que no curen. El nostre repte és arribar a la base del problema: les cèl·lules afectades. Si comprenem el trastorn a escala molecular, podrem desenvolupar noves teràpies curatives. Aquest és l’objectiu que es va aconseguir mitjançant el trasplantament de progenitors hematopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica i sang de cordó umbilical), que continua sent en molts casos l’únic tractament que pot curar.
REDUIR ELS EFECTES SECUNDARIS D'ALGUNS TRACTAMENTS
Cada dia milloren els índexs de curació de molts tipus d’hemopaties malignes, però els pacients paguen un preu molt alt. Molts dels tractaments als quals se sotmeten són molt agressius (quimioteràpia, radioteràpia…). Hem d’aconseguir curar els pacients amb el mínim d’efectes secundaris i seqüeles possible (trastorns endocrins, esterilitat…).
CARACTERITZAR LES MALALTIES EN ELS SEUS DIFERENTS SUBTIPUS
Per progressar en el tractament diferenciat de cada malaltia hem de conèixer els seus «noms i cognoms». Només així podrem establir tractaments individualitzats: dianes terapèutiques.
SABER FINS A QUIN PUNT HEM ERRADICAT LA MALALTIA
Per poder prendre decisions més concretes pel que fa al tractament dels pacients hem de continuar treballant per conèixer millor la caracterització molecular de cada malaltia. Per aquesta via es pot identificar la malaltia mínima residual després del tractament realitzat: saber exactament fins a quin punt hem eradicat la malaltia i actuar en conseqüència.
PODER ARRIBAR A TEMPS
Una de les línies d’investigació es dedicarà als estudis predictius de l’aparició de les malalties malignes de la sang en funció de les caracteritzacions genètiques de la població. Sempre és millor anar per davant que per darrere de la malaltia.
CONÈIXER MILLOR LES COMPLICACIONS HABITUALS
El problema no només resideix en conèixer millor el desenvolupament de cada malaltia, sinó també en desenvolupar el control sobre les complicacions més habituals, ja que molts pacients acaben morint a causa d’una complicació, moltes vegades de tipus infecciós, i no a causa de la malaltia en si. Altres complicacions habituals són les trombosis i hemorràgies, freqüents en els pacients amb hemopaties malignes.
CONÈIXER L’ORIGEN DE LA LEUCÈMIA I LES ALTRES HEMOPATIES MALIGNES
Malgrat tots els avenços i la incessant investigació, encara s’ignoren les causes que provoquen la leucèmia, i no es pot explicar encara de forma satisfactòria per què algunes persones contrauen la malaltia i altres no. Mitjançant l’estudi d’un elevat nombre de casos s’han arribat a identificar certs factors de risc que poden afavorir l’aparició d’aquest trastorn, com ara l’exposició a grans dosis de radiació d’alta energia, algunes alteracions genètiques o l’exposició a certs agents químics durant llargs períodes de temps, entre altres, però en cap moment s’ha descobert l’origen concret d’aquesta malaltia.
ACONSEGUIR LA CURACIÓ, NO CRONIFICAR LA MALALTIA
En alguns casos s’han identificat nous tractaments molt efectius que prolonguen la vida dels pacients, però que no curen. El nostre repte és arribar a la base del problema: les cèl·lules afectades. Si comprenem el trastorn a escala molecular, podrem desenvolupar noves teràpies curatives. Aquest és l’objectiu que es va aconseguir mitjançant el trasplantament de progenitors hematopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica i sang de cordó umbilical), que continua sent en molts casos l’únic tractament que pot curar.
REDUIR ELS EFECTES SECUNDARIS D'ALGUNS TRACTAMENTS
Cada dia milloren els índexs de curació de molts tipus d’hemopaties malignes, però els pacients paguen un preu molt alt. Molts dels tractaments als quals se sotmeten són molt agressius (quimioteràpia, radioteràpia…). Hem d’aconseguir curar els pacients amb el mínim d’efectes secundaris i seqüeles possible (trastorns endocrins, esterilitat…).
CARACTERITZAR LES MALALTIES EN ELS SEUS DIFERENTS SUBTIPUS
Per progressar en el tractament diferenciat de cada malaltia hem de conèixer els seus «noms i cognoms». Només així podrem establir tractaments individualitzats: dianes terapèutiques.
SABER FINS A QUIN PUNT HEM ERRADICAT LA MALALTIA
Per poder prendre decisions més concretes pel que fa al tractament dels pacients hem de continuar treballant per conèixer millor la caracterització molecular de cada malaltia. Per aquesta via es pot identificar la malaltia mínima residual després del tractament realitzat: saber exactament fins a quin punt hem eradicat la malaltia i actuar en conseqüència.
PODER ARRIBAR A TEMPS
Una de les línies d’investigació es dedicarà als estudis predictius de l’aparició de les malalties malignes de la sang en funció de les caracteritzacions genètiques de la població. Sempre és millor anar per davant que per darrere de la malaltia.
CONÈIXER MILLOR LES COMPLICACIONS HABITUALS
El problema no només resideix en conèixer millor el desenvolupament de cada malaltia, sinó també en desenvolupar el control sobre les complicacions més habituals, ja que molts pacients acaben morint a causa d’una complicació, moltes vegades de tipus infecciós, i no a causa de la malaltia en si. Altres complicacions habituals són les trombosis i hemorràgies, freqüents en els pacients amb hemopaties malignes.
Fes-te soci/sòcia de la cura de la leucèmia!