93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
►L’estudi, fruit de la col·laboració multicèntrica, desxifra vulnerabilitats moleculars de les leucèmies pediàtriques agudes des de múltiples perspectives, per primera vegada.
►Els resultats es basen en la seqüenciació el genoma, epigenoma i transcriptoma complet de 69 nadons amb un tipus de leucèmia de mal pronòstic i la seva anàlisi computacional.
►La investigació va ser liderada per investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, el CSIC i l’Institut d’Investigació Sanitària del Principat d’Astúries.
Grup de Biologia de Cèl·lules Mare, Leucèmia del Desenvolupament i Immunoteràpia de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.
La prestigiosa revista The Journal of Clinical Investigation (JCI), acaba de publicar una recerca centrada en la identificació d’alteracions moleculars en leucèmies pediàtriques agudes, que podrien actuar com a pilars indispensables per sustentar la proliferació tumoral.
Aquesta recerca, de marcat caràcter internacional, ha estat liderada pel grup de Biologia de Cèl·lules Mare, Leucèmia del Desenvolupament i Immunoteràpia de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i el grup d’Epigenètica del Càncer i Nanomedicina de l’Institut d’Investigació Sanitària del Principat d’Astúries (ISPA-CSIC). “La importància clínica del treball rau en la magnitud i el caràcter multidisciplinari de l’estudi, ja que tots els nens pertanyen a el prestigiós protocol internacional de tractament per leucèmies en bebès, INTERFANT, cosa que fa que les associacions clíniques siguin molt fiables”, assegura Pablo Menéndez, cap del grup de Biologia De Cèl·lules Mare, Leucèmia del Desenvolupament i Immunoteràpia de l’Institut de Recerca Josep Carreras.
Gràcies a un esforç col·laboratiu entre diferents institucions nacionals i internacionals, els investigadors han pogut seqüenciar el genoma, l’epigenoma i el transcriptoma de 69 nadons amb un tipus de leucèmia de mal pronòstic. “Curiosament, aquestes leucèmies pediàtriques mostraven un nombre molt petit de mutacions, el que ens va portar a explorar diferents aproximacions per identificar possibles dianes terapèutiques, o talons d’Aquil·les de l’tumor”, prossegueix Menéndez.
Per això, el laboratori d’Epigenètica de el Càncer i Nanomedicina ha emprat una bateria d’anàlisis computacionals per tal de delinear el mapa d’alteracions moleculars existent en aquestes leucèmies pediàtriques. “Mitjançant l’ús de tecnologies -òmiques (genòmica, transcriptòmica i proteòmica) d’última generació, hem pogut caracteritzar amb gran detall l’epigenoma i el transcriptoma de certs tipus de leucèmies pediàtriques agudes. La novetat d’aquest estudi rau en la integració d’aquestes dades, que ens ha permès veure, d’una manera molt més precisa, les rutes de senyalització sobre les que es sustenta aquest tipus de càncer “, comenta Juan Ramón Tejedor, primer signant de l’article .
D’altra banda, Agustín Fernández, científic titular del CSIC i també membre de laboratori d’Epigenètica de el Càncer i Nanomedicina, incideix que “existeixen nombroses similituds entre els diferents tipus de leucèmies pediàtriques que analitzem. No obstant això, ens va cridar l’atenció el marcat efecte funcional del complex transcripcional AP-1 en aquelles leucèmies amb pitjor prognosi, el que ens va portar a aprofundir sobre el possible paper d’aquests factors en la proliferació tumoral”.
La veracitat d’aquestes observacions obtingudes in silico, és a dir, per mitjans computacionals, ha estat confirmada de manera exhaustiva per investigadors de l’Institut de Recerca Josep Carreras. Clara Bueno, coautora principal del treball, explica que “Hem desenvolupat una sèrie de sofisticats assajos in vitro, ex-vivo i in-vivo per validar l’efecte de la via d’AP-1 en aquest tipus de leucèmies pediàtriques”. Per això, els investigadors van utilitzar una sèrie de tècniques experimentals que inclouen models d’edició genètica mitjançant la tecnologia CRISPR, models animals de xenotransplantament amb cèl·lules de pacients, assajos amb inhibidors farmacològics i, fins i tot, un model de quimioteràpia en ratolí a la carta, que els va permetre demostrar l’efecte terapèutic potencial d’aquest complex transcripcional en models de ratolí, pas previ a l’experimentació en pacients humans.
Aquests resultats obren la possibilitat a desenvolupar nous assaigs clínics per determinar l’efecte d’inhibidors farmacològics de determinades rutes de senyalització en càncer infantil. En aquest aspecte, Mario Fernández Fraga, coordinador de laboratori d’Epigenètica de el Càncer i últim co-signant de l’article, comenta que “aquests resultats són molt prometedors, però cal ser cautelós i recordar que encara ens trobem en fases preliminars d’investigació en models animals “.
A més de les institucions anteriorment esmentades, en aquest estudi també hi han col·laborat altres entitats espanyoles com la Universitat d’Oviedo, l’Institut Universitari d’Oncologia del Principat d’Astúries (IUOPA) i el Centre de Recerca en Nanomaterials i Nanotecnologia (CINN-CSIC), els Centres de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) i Càncer (CIBERONC), l’Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria (IBBTEC), el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), la Universitat de Barcelona i l’Hospital Infantil Universitari Nen Jesús. A nivell internacional, s’ha comptat amb la participació de centre de Recerca Tettamanti (Itàlia), l’Hospital Armand Trousseau (França) i el centre d’Oncologia pediàtrica Princess Maxima (Països Baixos).
Aquest estudi ha pogut desenvolupar-se gràcies al finançament de diverses entitats i fundacions, entre les quals destaquen el European Research Council (ERC), el Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO), l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació del Principat d’Astúries (PCTI), l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la Fundació Uno entre Cienmil, la Fundació General CSIC i la Fundació Leo Messi, entre d’altres.
