93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
-
El 22 de setembre se celebra el Dia Mundial de la Leucèmia Mieloide Crònica, una malaltia maligna de la sang, el tractament de la qual s’ha revolucionat en els darrers 15 anys
-
Aquest càncer de la sang representa al voltant del 15-20% dels casos de leucèmies en adults, amb una incidència de 1-2 casos per cada 100.000 habitants/a
-
Una de les línies de recerca de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras estudia monogràficament aquest tipus de leucèmia i se centra en poder predir quins malalts es recuperarien amb èxit si se’ls eliminés la medicació.
El 22 de setembre es commemora el Dia Mundial de la Leucèmia Mieloide Crònica, un tipus de càncer de la sang en el qual es produeix una alteració cromosòmica que origina, en la medul·la òssia, una proliferació descontrolada de granulòcits, un tipus de glòbuls blancs. La leucèmia mieloide crònica és una malaltia sobretot d’adults i és més predominant en homes.
Des de fa 15 anys s’utilitzen com a tractament estàndard els inhibidors de “tirosina-cinasa” (ITK), un tractament oral que s’uneix especificament a la proteïna BCR-ABL1 que es genera en el moment en què es fa la translocació entre els cromosomes 9 i 22 (alteració típica d’aquesta malaltia). Aquesta proteïna és inexistent en cèl·lules sanes i, com que el fàrmac s’uneix específicament, “ataca” només les cèl·lules tumorals, el que evita una gran part d’efectes secundaris.
Aquest ha estat el tractament més espectacular vist en una malaltia oncològica de la sang. Abans de la seva aparició, molts pacients havien de sotmetre’s a un trasplantament de medul·la òssia, amb la toxicitat i risc que aquest comporta. la leucèmia mieloide crònica era una malaltia considerada de mal pronòstic. A més a més, posterior a l’aparició del primer ITK s’han anat generant ITK més potents, anomenats de segona i tercera generació, que fa que els pacients disposin d’un ventall més ampli de possibilitat de tractaments que permeten cronificar la malaltia sense grans efectes secundaris per a la majoria dels malalts.
Arran d’estudis fets recentment, s’ha vist que, si després de 8 anys de tractament (els dos últims en molt bona resposta molecular) es retira el tractament, la meitat seguiran sense malaltia i l’altre meitat recauran (encara que si es tracten de nou recuperaran la resposta molecular anterior). En el cas dels pacients que no han recaigut després de deixar el tractament, caldrà seguir estudiant la seva evolució ja que encara és massa d’hora per treure conclusions.
El grup de neoplàsies mieloides de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat per la Dra. Lurdes Zamora, responsable de la Unitat de biologia molecular de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de Badalona i la Dra. Blanca Xicoy, hematòloga clínica de l’ICO de Badalona, investiga quins són els factors predictius que ens permetrien predir quins pacients arribaran a superar la malaltia amb èxit. Per fer-ho, treballen diferents tècniques focalitzades en diferents aspectes genètics amb l’objectiu de trobar algun marcador biològic que pugui preveure la resposta futura d’un pacient, és a dir, determinar si el pacient podrà deixar de prendre el medicament amb èxit o no.
A més a més, també investiguen aquells marcadors que determinen que un pacient no respongui bé als ITK de primera generació per tal de poder tractar-los directament amb els de segona o tercera generació. Si es poguessin determinar aquests marcadors al moment del diagnòstic de la LMC, s’estalviaria temps d’evolució de la malaltia ja que des del primer moment es tractaria amb la medicació més adient pel pacient.
