93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
La Dra. Anna Barata és psicooncòloga del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau i investigadora de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. És llicenciada en Psicologia per la Universitat Ramon Llull i, recentment, ha obtingut el títol de Dra. per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Gaudeix viatjant, fent activitats a l’aire lliure, i s’escapa al mar quan pot. És una lectora entusiasta de Stefan Zweig i Sándor Márai, els quals llegeix amb freqüència.
Ha participat en la campanya que hem llançat aquest mes de juny, #Ponlefecha, compartint el seu testimoniatge i proposant una data per posar fi a la leucèmia: el 21.06.2027, primer dia de la Setmana Contra la Leucèmia d’aquest any.
Hem volgut entrevistar-la per conèixer més a fons el paper de la psicologia en el tractament d’una malaltia oncològica de la sang.
– Ens pot descriure quin és el paper de la psicooncologia en un Servei com el d’Hematologia?
En el Servei d’Hematologia es visiten pacients diagnosticats i tractats de malalties hematològiques, algunes de les quals poden ser greus, com la leucèmia, els limfomes o el mieloma múltiple. El diagnòstic d’aquestes malalties té un impacte emocional molt gran, tant per al pacient com per al seu entorn. També el té el seu tractament en forma de quimioteràpia, radioteràpia o trasplantament de progenitors hematopoètics, que poden comportar efectes secundaris importants, tant a curt com a llarg termini, i que afecten la qualitat de vida dels pacients.
La incorporació de l’abordatge psicooncològic en l’atenció als pacients reforça la detecció, el tractament i la incorporació dels aspectes psicològics en el plantejament dels tractaments. Això és clínicament significatiu en la mesura que permet individualitzar encara més els tractaments i promoure el benestar global dels pacients.
– El trasplantament de progenitors hematopoètics és un procés complex per a pacients i familiars. Quines són les principals repercussions psicològiques que es detecten en aquests casos?
El trasplantament de progenitors hematopoètics és un tractament molt intens, tant físicament com emocionalment. Des del punt de vista psicològic, els primers dies es caracteritzen per la sensació d’incertesa amb relació al procediment i els resultats. Com a conseqüència, sovint s’observa una simptomatologia ansiosa tant en els pacients com en els cuidadors i familiars.
A més, l’ingrés es produeix en règim d’aïllament, la qual cosa implica que durant tres o quatre setmanes, aproximadament, els pacients no poden sortir de l’habitació i només poden rebre visites restringides de familiars i amics, als quals es demana que entrin amb bata, mascareta i guants, per evitar el contacte físic entre ells. Aquest aïllament, juntament amb les potencials complicacions relacionades amb el trasplantament, provoca que es mantingui la simptomatologia ansiosa inicial i, alhora, que es puguin desencadenar quadres depressius o d’estrès posttraumàtic.
La fatiga, els trastorns del son, de la sexualitat o de la funció cognitiva associada al procediment i als tractaments rebuts contribueixen, a més, a disminuir la qualitat de vida dels pacients, a curt i llarg termini.
– Quin és l’objectiu dels estudis de recerca en els quals participa?
El resultat dels tractaments s’avalua des de dues perspectives. Una és la dels investigadors o clínics, que determinen el resultat dels tractaments mitjançant la valoració clínica o la interpretació de les proves.
L’altra és la dels pacients, que aporten dades associades al tractament que únicament poden descriure ells, com els símptomes de fatiga, nàusees o depressió, i també la repercussió que el tractament té en la seva qualitat de vida. Fins fa poc, l’avaluació dels resultats dels tractaments provenia majoritàriament de la perspectiva dels investigadors o clínics, i s’hi incloïa en menor mesura la dels pacients.
La línia de recerca que desenvolupem es planteja com a objectiu descriure la perspectiva dels pacients sobre l’impacte que el trasplantament de progenitors hematopoètics provoca en la seva qualitat de vida. Els resultats obtinguts permeten complementar la perspectiva clínica i comprendre, així, l’afectació del trasplantament íntegrament.
– Quins són els principals resultats que ha pogut constatar en la seva tasca de recerca?
Vull agrair, en primer lloc, la participació dels pacients i els companys en el projecte, com també el suport rebut per l’Institut Josep Carreras per poder-lo dur a terme. Els resultats obtinguts fins avui apunten que el trasplantament de progenitors hematopoètics repercuteix negativament en la qualitat de vida dels pacients, però aquesta repercussió no sempre es capta degudament en la clínica diària. Tot i que els metges i els pacients estan d’acord en l’afectació que el trasplantament implica físicament i en les activitats de cada dia, la repercussió emocional i social no sempre es detecta adequadament.
En segon lloc, una altra troballa remarcable d’aquesta línia de recerca és la repercussió que el trasplantament té en el son i en el funcionament sexual dels pacients, com en el cas de les dones, o els pacients d’edat avançada, en què la depressió i la malaltia crònica de l’empelt contra l’hoste són variables associades a un major risc de presentar aquests trastorns.
– En quin moment cal disposar de suport psicooncològic durant el procés d’una malaltia?
Cal disposar de suport psicooncològic quan el pacient o els seus familiars ho requereixin. Hi ha moments més crítics, com el diagnòstic de la malaltia, el desenvolupament d’efectes secundaris dels tractaments, el trasplantament de progenitors hematopoètics, la fi del tractament actiu, la recaiguda de la malaltia o la situació dels últims dies, però això no significa que s’hagi d’intervenir en cadascun d’aquests moments, ni únicament en aquestes fases. La necessitat de suport dependrà de la demanda del pacient i de les necessitats i els recursos personals de què disposi.
– Com pot un pacient o familiar sol· licitar aquesta atenció psicològica durant el seu tractament?
El dia a dia del psicooncòleg en el Servei d’Hematologia de l’hospital està integrat en el funcionament de l’equip mèdic i d’infermeria. Tant l’equip mèdic com el d’infermeria proposen al pacient la possibilitat de rebre suport psicològic quan ho considerin adequat, a la vegada que els pacients també ho poden sol·licitar. Aquesta sol·licitud pot fer-se durant l’hospitalització o el seguiment ambulatori.
