Entrevista al Dr. Robert Sackstein, del Dana Farber Cancer Institute de Boston

És agradable, divertit i es nota que es deu a la seva feina. A més de ser hematòleg del Dana Farber Cancer Institute de Boston; professor dels Departaments de Medecina i de Dermatologia de la Harvard Medical School; Director dels programes d’Investigació Translacional i de Trasplantament de Medul·la Òssia de l’Hospital General de Massachusetts i membre del Comitè Científic Internacional de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, és una gran persona.

Hem volgut que ens expliqui en quin punt estem en quant a recerca científica sobre la leucèmia i les altres hemopaties malignes, així com la importància de crear un centre focalitzat en aquest àmbit.

1. Dr. Sackstein, quines prioritats ha de seguir la recerca científica en l’àmbit de les leucèmies i, especialment, del trasplantament de medul·la òssia?

Definitivament hem d’aconseguir la curació i no només el tractament. En alguns casos s’han identificat nous tractaments molt efectius que perllonguen la vida dels pacients però no els guareixen. El nostre repte és arribar a la base del problema: les cèl·lules afectades. Si entenem el conflicte a nivell mol·lecular, podrem desenvolupar noves teràpies que guareixin. Aquesta és una de les oportunitats que es van aconseguir en el seu moment amb el trasplantament de progenitors hemopoètics. És un tractament que pot guarir.

En aquest aspecte, el nostre problema actual resideix en què el sistema immune del pacient percep les cèl·lules receptores com a estranyes i les ataca; això és el que anomenem “empelt contra l’hoste”. Al mateix temps, no obstant això, aquest mateix tipus de reacció immune pot destruir les cèl·lules malignes del receptor (pacient). Si aconseguim controlar l’empelt contra l’hoste i poder trasplantar sense por a aquesta complicació, haurem aconseguit moltíssim.

2. El cordó umbilical representa una de les teràpies més importants pel futur de la recerca científica en relació a les malalties hematològiques?

Sí. El cordó umbilical suposa una oportunitat apassionant. És un desafiament importantíssim i ens pot ajudar molt a controlar el possible rebuig del trasplantament. El procés de recuperació d’un pacient al què se li trasplanta sang de cordó umbilical és més lent però hi han més oportunitats de que existeixi més compatibilitat.

3. Pot explicar-nos de manera senzilla què és la recerca translacional?

Si! Això és importantíssim. La recerca translacional representa més o menys la possibilitat d’observar des del millor lloc. M’explico… És combinar la recerca bàsica i la clínica i que es complementin. Primer estudiem de manera objectiva la fisiologia i la biologia de les pròpies cèl·lules en el pacient, després fem l’observació en el laboratori i, finalment, traslladem el resultat de nou al pacient.

4. Algunes malalties hematològiques són potencialment curable com el Limfoma de Hodgkin o la Leucèmia Promielocítica. Creu que estem a prop de trobar el tractament adequat per a altres hemopaties?

Existeixen diferents malalties hematològiques en les quals hem obtingut èxits amb nous tractaments però això és diferent de trobar la curació definitiva. Per exemple, en el cas del Mieloma Múltiple o de la Leucèmia Mieloide Crònica, disposem de tractaments efectius però segueixen sent malalties incurables sense trasplantament de medul·la òssia. Per això, la nostra missió ha de ser sempre trobar la curació. Per aquest motiu és fonamental associar la recerca bàsica i la clínica per trobar el tractament definitiu que ha de passar sempre per eradicar el càncer en les pròpies cèl·lules.

5. Com podem augmentar la qualitat de vida dels pacients a través de la recerca científica?

Sincerament, hem fet molts progressos en el passat però no han estat suficients. Necessitem més recerca per avançar en el nostre objectiu mutu: ajudar als nostres pacients. Hem de desenvolupar millors tractaments que disminueixin la toxicitat dels actuals. Aquí resideix el problema actual respecte a la qualitat de vida del pacient.

6. Creu que en los propers 20 anys podem trobar la curació definitiva de la leucèmia?

Sí que crec que molts subtipus de leucèmia poden ser curables en les properes dècades però, desgraciadament, no en tots els tipus de leucèmia existents.

7. I en los darrers 20 anys… hem aconseguit avançar en molts tractaments?

La veritat és que si. Per exemple, fa anys perdíem a molts pacients amb Leucèmia Mieloide Crònica i ara amb el tractament amb Imatinib (Glivec) aquests pacients sobreviuen molts anys encara que no es curin. També hem avançat molt en quant als trasplantaments de medul·la òssia però encara perdem a molts pacients a causa de conseqüències de la toxicitat dels tractaments. Si m’ho pregunta de tot cor, crec que no hem fet suficient perquè segueixen morint moltes persones.

8. Quin tractament d’una malaltia hematològica creu que ha millorat més en els darrers temps?

Tothom diria que el de la Leucèmia Mieloide Crònica i en aquest sentit estic completament d’acord. De tota manera, m’agradaria molt destacar els avenços fets en el tractament del Mieloma Múltiple. Molts científics translacionals han dedicat grans esforços a aquesta malaltia i s’han aconseguit tractaments molt efectius. És un exemple de com la col·laboració en l’àmbit científic fer efecte.

9. Què opina respecte a que la Fundació Josep Carreras creï un institut de recerca especialment focalizat en les hemopaties malignes?, És un projecte realment necessari?, Existeix alguna experiència similar en altres indrets del món?

Aquest projecte és importantíssim i també és essencial invertir més recursos en recerca a Europa. A més, sé de bona tinta que les persones implicades en aquest projecte són gent que té passió pel seu treball i per aconseguir grans avenços. Aquesta implicació és fonamental.

Un centre especialitzat permet ser més eficients. La dimensió de centres d’investigació com el que la Fundació Carreras projecta permet que, si és necessari, es pugui canviar de direcció en les investigacions de manera ràpida. Aquest és un gran avantatge.

A més, Josep Carreras és un exemple de supervivència. És una persona que ha dedicat la seva vida a curar la leucèmia i a més aconseguint grans èxits com és el Registre de Medul·la Òssia a l’Estat espanyol. Sense ell, els pacients espanyols no podrien accedir a un trasplantament no emparentat. És increïble.

Al mateix temps, és important reconèixer que la Unió Europea i l’Estat espanyol en concret han de tenir una gran presència en biotecnologia i la capacitat i experiència que té la ciutat de Barcelona en aquest aspecte generarà més implicació.

10. Vostè treballa com a hematòleg en un dels centres més importants del món sobre càncer: el Dana Farber Cancer Institute de Boston. Com és investigar en un centre així?

El Dana Farber és un institut excepcional però, en comparació amb el centre que la Fundació Carreras projecta, té una mida descomunalment gran. Per aquest motiu, costa canviar la direcció d’un determinat projecte. Tots els centres grans pateixen de la seva dimensió en aquest aspecte. Com he comentat anteriorment, un institut focalitzat en una sèrie de malalties concretes (en aquest cas les hemopaties malignes) suposa tenir un marge d’actuació i d’adequació molt gran. En concret és tenir la capacitat de moure’s ràpid quan alguna cosa nova s’ha d’investigar i desenvolupar.

11. Com explica la importància de la recerca científica a una empresa?, Porquè és fonamental que el món empresarial es bolqui en els projectes de recerca biomèdica?

Definitivament, no es poden desenvolupar teràpies sense un suport empresarial important i, especialment, el de la indústria farmacèutica. No aconseguirem la nostra missió que és guarir la leucèmia i les altres malalties hematològiques sense l’ajuda de les farmacèutiques. És així de clar. Idealment, les farmacèutiques haurien de reconèixer el paper essencial de la investigació científica i col·laborar conjuntament perque el beneficiat a llarg termini, per ambdós, és el pacient.

A més la recerca translacional és més rendible perquè pot accedir al pacient i investigar amb informació de primera mà. El que ocorre és que les farmacèutiques acaben sentint-se limitades en l’accés al pacient i a les seves cèl·lules. La solució sempre és la mateixa: hem de treballar junts i en la mateixa direcció amb un objectiu comú. És un compromís no un negoci. És una missió.