93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
►L’investigador Manel Esteller realitza la primera caracterització massiva epigenètica en organoids o cultius de càncer 3D i posa a disposició de la comunitat investigadora les dades per facilitar noves troballes sobre el desenvolupament i progressió de tumors.
Per investigar al laboratori diferents tipus de càncer, poden usar-se mostres de càncer reals obtingudes de biòpsies de pacients; cultius de cèl·lules tumorals crescuts en laboratori “en capa” o dues dimensions (2D), i molt recentment, cultius cel·lulars en tres dimensions (3D), o organoids. D’aquestes tres formes, la primera presenta una elevada variabilitat entre pacients i inclou no només cèl·lules tumorals, sinó també altres tipus cel·lulars sans o d’altres teixits que acaben afegint “soroll” als resultats. La segona forma, en 2D, és un model molt útil, però que no arriba a mimetitzar una variable que en els últims anys s’ha descrit com a molt important per al control del desenvolupament del tumor: la regulació de la massa tumoral en funció de l’espai disponible per estendre’s i com es comporta segons les cèl·lules que tingui al voltant, en 3D. Les cèl·lules tumorals no es comporten igual si estan en grup ocupant tot l’espai, unes sobre d’altres (el més semblant a la realitat), que quan estan en una sola capa.
Amb certa freqüència, les teràpies contra el càncer (inicialment prometedores) fallen quan s’apliquen a pacients en l’entorn clínic real. Això passa tot i que molts d’aquests nous tractaments demostren resultats esperançadors en l’etapa preclínica al laboratori. Una explicació és que molts models tumorals utilitzats en les primeres fases d’investigació són línies cel·lulars establertes que han estat creixent durant moltes dècades i en matrassos de cultiu de dues dimensions (2D). És possible que aquestes cèl·lules canceroses no s’assemblin completament als tumors reals de pacients que s’expandeixen en tres dimensions (3D) i comparteixen del tot les seves característiques.
Molt recentment, ha estat possible desenvolupar organoids als laboratoris, models de càncer, respectant l’estructura 3D. Sabem molt poc sobre aquestes cèl·lules i si realment imiten la conformació del tumor dins el cos, particularment les modificacions químiques de l’ADN “més enllà de la genètica”, epigenètiques, que sense alterar els gens regulen la seva expressió, com la metilació de l’ADN.
Un article publicat a la revista Epigenetics pel grup del Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, professor d’investigació ICREA i catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona, descriu el primer estudi exhaustiu del perfil epigenètic dels organoids tumorals humans, validant l’ús d’aquestes mostres per a la investigació del càncer i el desenvolupament de nous tractaments oncològics.
“El nostre article resol una necessitat biomèdica no satisfeta en el camp de la investigació del càncer: la caracterització de l’empremta digital epigenètica dels organoids dels tumors humans. El nostre estudi mostra que aquests models tumorals poden ser molt útils a la comunitat biomèdica per investigar l’origen i progressió del càncer, així com per assajar nous medicaments”, afirma Manel Esteller, i explica: “Primer, vam mostrar que cada organoid cancerós conserva les propietats del teixit d’origen: si les mostres es van obtenir de la cirurgia d’un càncer de còlon o de pàncrees, l’organoid s’assembla molt al tumor primari original. Segon, no hi ha contaminació de cèl·lules normals, per tant, les cèl·lules malignes transformades pures poden ser analitzades sense interferències. Finalment, els càncers d’organoids 3D estan més a prop dels tumors dels pacients que les línies cel·lulars 2D d’ús comú.”
Dues de les conseqüències més rellevants de les dades obtingudes amb aquest estudi és la seva naturalesa oberta: S’ha generat una gran quantitat de dades a analitzar amb bigdata que s’han posat a disposició de la comunitat investigadora. D’altra banda, s’ofereix l’intercanvi de mostres entre investigadors per promoure més estudis en col·laboració.
“Hem dipositat tots els resultats obtinguts en bases de dades públiques de fàcil accés i, d’aquesta manera, tots puguin realitzar noves anàlisis i produir més descobriments sobre el càncer utilitzant diferents enfocaments bioinformàtics o centrant-se en gens particulars. A més, i això és molt important, els organoids cancerosos caracteritzats poden obtenir-se fàcilment d’un proveïdor fiable (American TypeCultureCollection, ATCC).D’aquesta manera els investigadors de tot el món poden utilitzar la informació epigenètica d’aquestes mostres i compartir-la per posar en comú les seves investigacions i avançar en la comprensió i cura contra el càncer”, conclou l’investigador.
