La Dra. Biola M. Javierre aconsegueix un prestigiós projecte de finançament per l’estudi del limfoma de cèl·lules B

Avui s’ha celebrat a Madrid l’entrega dels prestigiosos i exclusius projectes de finançament de col·laboració bilateral de l’Associació Europea d’Hematologia (EHA per les seves sigles en anglès), en el marc de la cerimònia d’obertura del seu Congrés Anual. Entre els projectes seleccionats es troba el proposat per la Dra. Biola M. Javierre, líder del grup de recerca Organització 3D de la cromatina de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i el Dr. Björn Chapuy, de la Charité Universitätsmedizin Berlin (Alemany). El projecte generarà nous coneixements sobre el paper de les mutacions en regions no codificants del genoma en el desenvolupament del limfoma difús de cèl·lules B grans (DLBCL per les seves sigles en anglès).

Per optar a les “Bilateral Collaborative Grants”, els projectes han de complir condicions molt estrictes, com provenir de dos grups de recerca independents amb seu a Europa, amb interessos compartits i experiències prèvies complementàries. Així, s’espera que la col·laboració enriqueixi els dos grups i permeti generar nous coneixements d’alt impacte.

L’EHA és la major associació d’hematòlegs d’Europa, dedicada a la promoció de l’excel·lència en la cura de pacients, recerca i formació. El seu congrés anual reuneix milers d’especialistes per comentar les darreres novetats en el camp i és una plataforma ideal per establir noves col·laboracions entre ells.

Fruit d’aquests espais de contacte sorgeix l’actual proposta de recerca. Així, la Dra. Javierre sumarà la seva experiència en la metodologia de captura de promotors liCHi-C, desenvolupada en el seu laboratori, amb la del Dr. Björn Chapuy, que compta amb un vast catàleg de mostres i models preclínics de DLBCL. El projecte comptarà amb els fons necessaris per cobrir dos anys de recerca d’alt nivell i la contractació de nous investigadors.

Les mutacions en llocs no codificants

En els últims anys s’han identificat fins a 5 subtipus de DLBCL, cadascun caracteritzat per alteracions genètiques (mutacions) particulars. Això facilita el diagnòstic i dona pistes sobre la seva evolució futura, clau per la gestió clínica dels pacients. No obstant això, molts limfomes no tenen encara una causa coneguda sobre la seva aparició i la recerca continua sent clau per trobar respostes.

Estudis previs del genoma de tumors de DLBCL han demostrat que hi ha una gran quantitat de mutacions que, tot i no afectar directament els gens, tenen un impacte en el desenvolupament de la malaltia. Moltes d’aquestes mutacions afecten les conegudes com regions reguladores distants, zones del genoma que controlen el funcionament de gens situats a llarga distància.

El problema és que, en general, no se sap quins gens controlen cadascuna d’aquestes zones. Podrien ser molts i no tots relacionats amb el DLBCL. Per això, el grup de la Dra. Javierre farà servir la metodologia liCHi-C, capaç de determinar quins gens contacten físicament amb aquestes zones reguladores i, per tant, estan sota la seva influència.

Tot i que el treball experimental es desenvoluparà en models preclínics de la malaltia, i no s’espera que tingui un impacte immediat sobre els pacients, amb aquest coneixement es podrà saber quins gens es veuen afectats per mutacions en regions no codificants i quin és el seu paper en el desenvolupament del DLBCL. S’espera que aquesta informació pugui ser utilitzada en benefici dels pacients, bé com a biomarcadors de la malaltia o com a noves dianes terapèutiques en el futur.