La leucèmia aguda, el càncer infantil més freqüent

El 15 de febrer de 2017 es commemora arreu del món el Dia Internacional del Càncer Infantil, que se celebra cada any des del 2011 en què fou instituït a Luxemburg per conscienciar i sensibilitzar sobre la importància d’aquesta problemàtica i els desafiaments als quals s’enfronten els nens i adolescents i les seves famílies. Així com de la necessitat que tots els nens en qualsevol lloc del món tinguin accés a un diagnòstic i tractament precís i a temps.

La leucèmia i els nens

La leucèmia és el càncer infantil més freqüent, suposa el 30% dels càncers pediàtrics, un total de 300 nous casos a l’Estat espanyol cada any. El 80% són leucèmies limfoblàstiques agudes (LLA). La màxima incidència es produeix entre els 2 i 5 anys. En tots els subtipus de la malaltia poden detectar-se translocacions cromosòmiques (desplaçament d’un fragment de cromosoma a un altre cromosoma) i alteracions moleculars que fan variar el pronòstic i el tractament de la malaltia. El pronòstic dels pacients afectats de leucèmia limfoblàstica aguda varia substancialment en funció de diversos factors de risc. L’edat, la quantitat inicial de limfoblasts, el subtipus de LLA que es tracti, la presència de localitzacions extramedul·lars (mediastí, sistema nerviós, testicles), la presència d’anomalies genètiques i, molt especialment la lentitud en l’obtenció de la remissió completa després del tractament inicial, són paràmetres predictius d’un pronòstic desfavorable.Gràcies a l’adaptació dels protocols terapèutics actuals al risc i al seguiment estricte de la malaltia mínima residual, que permet modificar l’estratègia terapèutica abans que es produeixi una recidiva, el 85% dels nens amb leucèmia limfoblàstica aguda la supera.

La nostra recerca

Malgrat la possibilitat de curació en un alt nombre de casos, unes altres leucèmies de nens segueixen sent molt difícils de guarir i continuen provocant molt patiment als pacients i a les seves famílies. En el cas de la leucèmia limfoblàstica aguda existeix un tipus molt poc freqüent (6-8 casos a l’any a l’Estat espanyol) que es diagnostica especialment en lactants i, gairebé sempre, té un diagnòstic fatal. Es tracta de la leucèmia limfoblàstica aguda pro B del lactant amb translocació t(4;11) (MLL-AF4+). Aquest és el tipus de leucèmia en el qual està centrant les seves investigacions el Dr. Pablo Menéndez, director científic del Campus Clínic-UB de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), i el seu equip.

La leucèmia limfoblàstica aguda pro B del lactant amb translocació t(4;11) (MLL-AF4+)afecta totes les edats però és especialment comuna entre nens menors de 12 mesos. “És difícil de guarir perquè encara hi han moltes preguntes sense resposta. Per exemple, no sabem en quina cèl·lula s’origina l’alteració MLL-AF4, en quina cèl·lula es torna anormal MLL-AF4, per què la latència és tan curta, quines mutacions addicionals cooperen amb MLL-AF4 (el genoma d’aquests bebès és sorprenentment estable), per què un percentatge alt de pacients és resistent als glucocorticoides, cosa que no ocorre amb altres leucèmies agudes de nens, etc. En el fons, totes aquestes llacunes es deuen en gran mesura al fet que els investigadors, després de 15 anys treballant en això, encara no hem estat capaços de reproduir aquesta leucèmia en el laboratori. Els models animals o cel·lulars generats no “reprodueixen” la malaltia”, comenta el Dr. Pablo Menéndez.

En general, els científics necessiten generar un “model de laboratori” que reprodueixi la malaltia, bé sigui un model animal o un model cel·lular per estudiar com i per què es desenvolupa la malaltia; és a dir, entendre els mecanismes cel·lulars i moleculars que produeixen l’enfermetat. Comprendre l’origen i evolució de la malaltia precedeix el descobriment de possibles nous tractaments. Aquest és un dels reptes de l’equip del Dr. Menéndez.

“En els casos de càncer en nens no podem obviar que “alguna cosa ha anat malament” durant el desenvolupament embrionari-fetal, és a dir, durant el període de gestació. Jo no defineixo aquesta leucèmia com un càncer sinó com una “malaltia del desenvolupament”. Tots els processos cel·lulars, moleculars, genètics, epigenètics, etc. estan fantàsticament regulats com un rellotge suís durant els nou mesos de gestació: des de la fecundació fins al naixement. És fàcil entendre que una pèrdua d’aquesta regulació impliqui una malaltia. La taxa de proliferació i la diferenciació cel·lular (les dues propietats que s’alteren conjuntament en el càncer) són molt més actives i decisives en la formació d’un bebè des d’un zigot que, a posteriori, en la formació d’un individu adult a partir del nadó. Per això en cada fase del desenvolupament de l’individu tenim càncers associats a teixits concrets i a finestres d’edat, que afecten teixits molt actius en cada moment”, explica el Dr. Menéndez.

L’equip del Dr. Pablo Menéndez també centra la seva recerca en altres tipus de leucèmies infantils com per exemple la leucèmia LLA B de bon pronòstic com la hiperdiploide que es caracteritza per presentar entre 5 i 20 cromosomes extres. Aquesta leucèmia respon molt bé a la quimioteràpia. Estem investigant que s’origina degut a un defecte en la forma en què les cèl·lules segreguen cromosomes.