Descoberta l’explicació dels pacients amb càncer “Llàtzer”

Un article publicat a Cancer Cell amb la col·laboració de el grup del Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Professor d’Investigació ICREA i catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona, ​​ens proporciona avui les raons que explicarien l’extraordinària resposta d’aquests individus a la teràpia oncològica.

Hi ha un subgrup de pacients oncològics molt especial. Es tracta de persones que posseeixen un càncer avançat i d’alta agressivitat associat majoritàriament a un temps de supervivència molt curt, però sorprenentment responen molt bé all tractament, augmentant enormement la seva esperança de vida. Aquests pacients es denominen col·loquialment “Llàtzer” perquè estant a les portes de la mort tornen a la vida plena, com succeïa amb la persona del mateix nom descrita en els textos bíblics. Aquests pacients “Llàtzer” representen una mínima proporció dels individus amb càncer i fins ara es desconeixien les causes d’aquest fenomen.

“L’estudi ha estat liderat per l’Institut Nacional del Càncer (NCI) dels Estats Units, que són pioners mundials en els estudis genòmics dels tumors. Havien aconseguit reunir més de 100 pacients responedors excepcionals, on estaven obtenint les mutacions dels tumors, i ens van demanar que analitzéssim també l’epigenoma dels mateixos i així ho vam fer. Ha estat un treball de diversos anys i intens, però els descobriments obtinguts han merescut tot l’esforç: hem obtingut la primera explicació de perquè aquests pacients evolucionen tan bé.” – declara Dr. Manel Esteller, coautor de l’estudi de Cancer Cell – “Resulta que els càncers d’aquestes persones han acumulat per atzar diversos defectes genètics i epigenètics que els transformen en hipersensibles davant el fàrmac que els dona el metge. Seria com si en el terra d’una casa acabat d’abrillantar i polir, es diposités a més per la sort una pell de plàtan: la caiguda seria segura. Doncs això és el que li passa a aquests tumors: acumulen dos o tres esdeveniments que fan descarrilar el creixement del càncer quan rep el medicament. Un exemple: a un tumor cerebral d’alt grau se li suma una lesió genètica en un gen reparador de l’ADN i una mutació en un altre gen diferent que també repara l’ADN. Aquest pacient, si rep un fàrmac que danya l’ADN, no podrà arreglar aquest defecte i aquest tumor no podrà créixer. ” -explica el Dr. Esteller i afegeix “Ara el somni és que aquest coneixement serveixi per ajudar a la resta de pacients amb tumors de comportaments clínic molt més habituals. Per exemple, podríem pensar que induint externament una segona alteració en una via ja danyada en el tumor, podríem crear un pacient “Llàtzer” que respongués molt bé a un medicament dissenyat contra aquesta via cel·lular. “