93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
La leucèmia limfoblàstica aguda (també denominada leucèmia limfoide aguda o LLA) és un tipus de càncer de la sang en el qual, per causes desconegudes, es produeixen quantitats excessives de limfòcits immadurs (limfoblasts). Les cèl·lules canceroses es multipliquen ràpidament i desplacen a les cèl·lules normals de la medul·la òssia, el teixit tou del centre dels ossos on es formen les cèl·lules sanguínies.
Si bé la LLA sol afectar predominantment nens, no és infreqüent observar-la en adolescents i adults joves. En adults, aquest tipus de leucèmia predomina en els joves de sexe masculí (edat mitjana entre 25 i 30 anys). Tan sols un 10-15% dels pacients superen els 50 anys. A l’Estat espanyol, la incidència anual de LLA en adults és de 30 nous casos per milió d’habitants i any.
El grup del Dr. Ribera grup lidera des de fa 20 anys el tractament de les LLA de l’adult en tota Espanya.
Recentment han publicat dos treballs molt importants sobre aspectes d’aquesta malaltia:
-TRASPLANTAMENT: D’una banda, un estudi publicat a Blood, una de les revistes científiques més importants del món en hematologia sota el títol Cal trasplantar a tots els adults amb leucèmia limfoblàstica aguda? La resposta és: no.
En aquest treball han pogut identificar quins pacients requeriran trasplantament de progenitors hematopoètics per a la seva recuperació i quins no. Per a això, han estudiat a 348 pacients adults amb leucèmia limfoblàstica aguda i han vist que 218 no necessitaran passar per un trasplantament (i seguiran amb quimioteràpia) i 106 sí que ho precisaran.
Per a valorar-ho es basen en la detecció de la malaltia mínima residual, que és la que el pacient té “amagada” en el cos i els investigadors no poden detectar-la amb el microscopi, però sí amb altres sistemes. Si la quantitat d’aquestes cèl·lules és petita, no faria falta un trasplantament, però si és una quantitat elevada sí.
En aquest estudi han treballat juntament amb el Dr. Alberto Orfao, membre del Comitè Científic de l’Institut Josep Carreras i director del Servei General de Citometria de la Universitat de Salamanca i expert en la detecció de malaltia residual. L’equip del Dr. Orfao disposa d’una tecnologia molt sensible, denominada citofluorometria de nova generació, que permet detectar aquestes cèl·lules per a quantificar-les de forma molt precisa, la qual cosa ha permès millorar la decisió clínica en funció de les xifres que s’obtenen amb aquesta tecnologia capdavantera.
El grup de recerca de leucèmia limfoblàstica aguda de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat pel Dr. Josep Maria Ribera.
-RECAIGUDES EN LEUCÈMIA LIMFOBLÀSTICA AGUDA DE TIPUS T EN ADULTS: D’altra banda, la Dra. Eulàlia Genescà i el Dr. Josep Maria Ribera han col·laborat en l’estudi, publicat en la revista Genome Biology, amb el laboratori de Núria López-Bigas en el IRB Barcelona i amb els grups d’Anna Bigas de l’Institut Hospital de la Mar de Recerques Mèdiques.
És un estudi genètic en el qual han estudiat un tipus de leucèmia limfoblàstica aguda, la de tipus T, que a pesar que inicialment la resposta al tractament és positiva, les recaigudes són freqüents i tenen mal pronòstic.
El grup ha estudiat com estaven aquests malalts genèticament en el moment del diagnòstic i en el moment de la recaiguda. L’equip ha descobert que les cèl·lules responsables de la resistència al tractament de la leucèmia LLA-T en adults ja estan presents en els tumors abans del primer diagnòstic.
Per a dur a terme aquest treball, han seqüenciat el genoma de les mostres dels 19 pacients tant en el moment del diagnòstic com durant el tractament i en el moment de la recaiguda, i ha comparat la informació obtinguda amb una base de dades de 238 pacients (adults i nens) afectats per tumors similars. Mitjançant la comparació entre les leucèmies primàries dels adults i la dels pacients pediàtrics, es va poder observar que els processos mutacionals són similars, encara que les alteracions genètiques concretes responsables de la recaiguda són diferents en cada cas particular. Per això, s’està desenvolupant un algoritme per a classificar aquestes recaigudes, ja que no totes són iguals. Unes vegades el pacient pot recaure de la mateixa malaltia que tenia a l’inici i unes altres passa que en el moment de la recaiguda aquesta leucèmia ha canviat.
Aquest estudi ha permès aprofundir més en aquest tema de les recaigudes i la seva complexitat. Gairebé cada recaiguda és diferent, això té grans implicacions en el disseny del seu tractament. Per això l’equip continuarà IMPARABLE per a poder continuar coneixent-les més a fons.
