93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, juntament amb l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de Badalona, participa en un nou estudi per millorar la supervivència dels pacients amb mieloma múltiple que no responen als tractaments habituals.
El Dr. Albert Oriol, hematòleg de l’ICO i investigador de l’Institut Josep Carreras, és qui participa en aquest assaig clínic internacional, publicat recentment a la revista científica clínica New England Journal of Medicine. En el mateix s’han inclòs 792 pacients amb mieloma múltiple recaigut als quals se’ls ha afegit un tercer fàrmac (carfilzomib) a la combinació habitual que se’ls subministra (lenalidomida i dexametasona).
Aquesta variant va permetre augmentar el temps de resposta al tractament fins a la següent recaiguda en més de mig any (de 18 a 26 mesos). Tant important com això és que la combinació de tres fàrmacs no va resultar més tòxica que l’administració de dos fàrmacs. Altres estudis en curs estan explorant combinacions similars, combinant fàrmacs més potents i actius i on l’eficàcia superior no es vegi contrarestada per una toxicitat superior.
A finals de 2014 el Dr. Oriol també va participar en un altre assaig clínic internacional d’èxit a través de l’Institut de Recerca Josep Carreras i de l’Institut Català d’Oncologia. Aquest primer estudi estava dirigit a millorar el tractament dels pacients amb mieloma múltiple que no poden rebre un trasplantament de moll d’os per la seva avançada edat, sent aquests la majoria. Veure més info AQUÍ.
El mieloma múltiple
El mieloma múltiple (MM), és un tipus de càncer de la sang que afecta a les cèl·lules plasmàtiques, un tipus de glòbul blanc que es localitza preferentment a la medul·la òssia. Sol afectar predominantment a persones d’edat avançada, sent la mitjana d’edat 65 anys. Només el 15% i el 2% dels pacients tenen menys de 50 anys i 40 anys, respectivament.
En cas de requerir tractament, en els pacients de menys de 70 anys d’edat aquest es basarà en quimioteràpia intravenosa clàssica, associada o no a un o varis dels nous agents i seguida d’un trasplantament autòleg (que ha passat a formar part del tractament estàndard d’aquesta malaltia). La finalitat del tractament és sempre frenar l’evolució de la malaltia i millorar els símptomes ja que, lamentablement, cap d’ells permet la seva curació.
El mieloma múltiple és una de les malalties hematològiques on més progressos s’han fet en els darrers anys. L’optimització del tractament inicial ha permès duplicar el temps fins a la recaiguda i la supervivència dels pacients, tot i així en la majoria de pacients acaben recaient de la malaltia i necessiten novament tractament. Tradicionalment els tractaments de segona línia i posteriors consistien en un ús seqüencial de fàrmacs per obtenir respostes de cada vegada menys durada amb el mínim de toxicitat possible. Darrerament, s’estan buscant combinacions més actives que permetin millorar també els resultats en pacients recaiguts.
