93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) participa en dos importants estudis d’àmbit internacional.
- L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) ha participat en un important estudi internacional, publicat al New England Journal of Medicine, dirigit a millorar el tractament dels pacients amb mieloma múltiple que no poden rebre un trasplantament de moll d’os per la seva avançada edat, sent aquests la majoria.
- Un altre projecte mundial, publicat a Cancer Cell, amb participació activa de l’IJC, ha aconseguit identificar un mecanisme cel·lular que causa un tipus concret de síndrome mielodisplàsica, un tipus de càncer de la sang.
Avenç en la recerca clínica del mieloma múltiple
Un total de 1.623 pacients malalts de mieloma múltiple, i que no poden sotmetre’s a un trasplantament de medul·la òssia per a la seva curació a causa de la seva avançada edat o d’altres problemes clínics, han participat en un estudi mundial realitzat en 246 centres de tractament en 18 països. Una part d’aquests pacients han estat diagnosticats i són tractats a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) / Hospital Germans Trias i Pujol pel Dr. Albert Oriol. Oriol, investigador clínic del ICO i de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, qui ha assumit la direcció d’aquesta participació els resultats de la qual s’acaben de publicar al New England Journal of Medicine, la revista de recerca clínica més prestigiosa del món.
Els pacients participants en aquest assaig van ser dividits en tres grups a l’atzar: el primer grup va rebre una combinació de lenalidomida i dexametasona en cicles de 28 dies fins a la progressió de la malaltia, el segon grup es va sotmetre al mateix tractament durant 72 setmanes (18 cicles ), i el tercer grup va rebre el tractament estàndard (melfalan-prednisona-talidomida MPT) en 42 cicles de dia durant 72 setmanes (12 cicles).
Els pacients que van rebre de forma contínua la combinació de lenalidomida i dexametasona van viure més temps sense que la malaltia progressés (mitjana de 25,5 mesos) en comparació amb els 20,7 mesos d’aquells que van rebre 18 cicles i 21,2 mesos per als pacients tractats amb el tractament estàndard MPT. L’estudi també va examinar els efectes secundaris que van millorar significativament.
Els resultats d’aquest estudi donen més esperança als pacients de mieloma múltiple, un tipus de càncer de la medul·la òssia que afecta les cèl·lules plasmàtiques i que sol aparèixer predominantment en persones d’edat avançada, sent la mitjana d’edat 65 anys. Actualment, cap dels procediments quimioteràpics procediments tenen capacitat curativa.
En aquesta malaltia la curació només és assolible mitjançant la pràctica d’un trasplantament al·logènic de progenitors hemopoètics (de donant). Lamentablement, l’avançada edat de la majoria dels pacients i l’elevada toxicitat del procediment, fan que pugui emprar-se en comptades ocasions. Tot i que els resultats són positius, els autors d’aquest projecte clínic internacional recomanen més estudis per analitzar la supervivència global en un període més llarg, conclouen que la teràpia amb lenalidomida i dexametasona és una bona opció per als pacients recentment diagnosticats de mieloma múltiple d’avançada edat o no apte per al trasplantament de cèl·lules mare.
Progrés en el coneixement de com es produeix un tipus concret de síndrome mielodisplàsica (SMD)
Aquest altre article científic, publicat aquest trimestre a la prestigiosa revista Cancer Cell per un equip de científics d’institucions dels Estats Units i l’Estat espanyol en el què s’inclou l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, mostra com s’ha identificat per primera vegada el mecanisme cel·lular (casein kinase 1A1 (CSNK1A1)) pel qual es forma un tipus de síndrome mielodisplàsica (síndrome 5q). Aquest descobriment podria ser utilitzat en un futur per desenvolupar una possible teràpia aquesta malaltia. L’estudi cel·lular, en aquest cas, ha preparat el camí per a la delicada tasca de trobar un nou medicament segur i eficaç per a les persones. La coordinació d’aquest projecte ha estat realitzada pel grup del Dr. Benjamin Ebert a Boston i pel grup del Dr. Francesc Solé a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, sent Vera Ademá el becari principal del nostre institut que ha participat en aquest projecte.
Sota la denominació síndromes mielodisplàsiques (o SMD) s’inclouen una sèrie de malalties que tenen com a característica comuna que les cèl·lules mare de la medul·la òssia, encarregades de fabricar totes les cèl·lules de la sang, tenen un defecte que els fa produir cèl·lules anòmales, incapaces de realitzar les seves funcions habituals, i en menor quantitat del normal. Com en el cas anterior del mieloma múltiple, no existeix un tractament curatiu per als SMD a part del trasplantament de medul·la òssia, que es veu limitat a pacients joves (per sota dels 60 anys) i per a aquells per als quals es trobi un donant compatible. Desafortunadament la majoria de pacients amb SMD es troben fora d’aquest grup i tenen pocs tractaments a la seva disposició. Cap dels tractaments existents evita la transformació de la malaltia a una leucèmia mieloide aguda i només retarda la progressió de la malaltia. L’heterogeneïtat dels SMD és la principal barrera per al desenvolupament de tractaments específics.
Veure Notícia Informatius TV3 AQUÍ.
