Prometedors resultats per intentar avançar en el tractament de la leucèmia mieloide aguda

Actualment, molts dels pacients d’alguns subtipus de leucèmia mieloide aguda (LMA) segueixen sent refractaris al tractament o tenen recaigudes de la malaltia. La quimioteràpia estàndard * que reben no sempre és exitosa i molts d’ells es tornen resistents a ella.

Avui dia s’està estudiant una nova generació de fàrmacs anomenats immunomoduladors (IMiD), com la lenalidomida o la pomalidomida, amb potents efectes en altres tipus de càncers de la sang com les síndromes mielodisplàstiques o el mieloma múltiple. En aquests casos, hi ha molts assajos clínics que estan demostrant efectes antileucèmics molt positius, però en el tractament de la LMA continua havent grans llacunes.

Un nou article del nostre Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, publicat ahir a la revista internacional ‘Oncoinmunology’, revela un estudi per analitzar si aquests fàrmacs IMiD poden potenciar l’eficàcia de la quimioteràpia estàndard en pacients de LMA amb deleció del cromosoma 5q **. S’ha provat en models de la malaltia preclínics in vitro i in vivo (centenars de mostres ofertes per l’Hospital MD Anderson de Houston, l’Hospital Clínic San Carlos de Madrid, l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla). S’ha comprovat que aquests fàrmacs són menys tòxics i milloren les respostes del sistema immunològic. Podrien evitar la quimioresistència en aquests pacients. En aquest estudi han participat diferents investigadors del Campus Clínic-UB de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i ha estat liderat per Belén López-Millán.

La leucèmia mieloide aguda

La leucèmia mieloide aguda suposa el 40% de les leucèmies diagnosticades en adults en els països occidentals. A l’Estat espanyol es diagnostiquen cada any gairebé 1.000 nous casos. Val a dir que la LMA comprèn una biologia i grup de trastorns genèticament heterogeni, caracteritzats en general per la ràpida expansió de blasts mieloides immadurs en la medul·la òssia. Hi ha 7 subtipus de la malaltia i tots tenen pronòstics i tractaments molt diferents. En contraposició amb les leucèmies limfoblàstiques agudes (LLA), el tractament de la leucèmia mieloide aguda no ha millorat de forma substancial en els últims 20 anys. L’alta taxa de mortalitat i/o complicacions en pacients de LMA (en alguns casos més del 50% dels pacients) fa que sigui fonamental que estudiem més aquesta malaltia i dediquem recursos a la seva investigació per portar els IM’D’s al capdavant de l’arsenal terapèutic disponible .

A dia d’avui, la lenalidomida està aprovada per l’Agència Espanyola del Medicament per les síndromes mielodisplàstiques 5q i el mieloma múltiple, mentre que la pomalidomida ho està pel mieloma múltiple. L’estudi de l’efecte dels IMiD’s en el tractament de la leucèmia mieloide aguda, per si sols o en conjunt amb la resta de fàrmacs de quimioteràpia estàndard, necessita continuar, però són molt valuosos els resultats positius que ja s’estan donant en projectes com aquest del Campus Clínic-UB de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

* La quimioteràpia estàndard per a la leucèmia mieloide aguda es basa en anàlegs de nucleòsids com Ara-C o fludarabina i antraciclinas com idarrubicina i daunorubicina seguides per altes dosis de consolidació d’Ara-C.

** En els pacients que no presenten deleció del cromosoma 5q, l’eficàcia d’aquests fàrmacs de nova generació no ha pogut ser demostrada.