Protegint l’endoteli minimitzarem les complicacions primerenques dels trasplantaments de medul·la òssia

Una persona sense bagatge científic podria pensar que l’endoteli només és una paret que conté la sang, però no és així. Les cèl·lules endotelials són molt dinàmiques i capaces de modificar la seva forma i funcions per adaptar-se al medi. Per exemple, es podria dir de manera molt simplificada que, quan ens fem una ferida, són aquestes cèl·lules les que emeten un missatge a les plaquetes perquè vagin a aturar el sagnat i la ferida pugui cicatritzar.

La superfície de les cèl·lules endotelials està recoberta de receptors que els permeten interactuar amb molècules i altres cèl·lules, i dur a terme múltiples funcions. Avui sabem que l’endoteli té un paper important en el desenvolupament de moltes malalties, així que hi ha un gran interès en investigar com funciona.

El cas que a nosaltres ens interessa és el paper que juguen les cèl·lules endotelials en el trasplantament de progenitors hemopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical). D’aquest estudi s’ocupa un grup de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat pel Dr. Enric Carreras i la Dra. Maribel Díaz Ricart. Aquest equip és el Barcelona Endothelium Team (BET).

Una de les línies més productives d’aquest grup de recerca és la caracterització del dany endotelial en el trasplantament de cèl·lules mare hemopoètiques, tant autòleg (del mateix pacient) com al·logènic (d’un donant). Aquests científics han demostrat que alguns fàrmacs i diversos successos inherents al trasplantament danyen l’endoteli i que aquest dany pot estar darrere de les complicacions primerenques observades després del trasplantament. El BET treballa en conèixer els mecanismes moleculars implicats en el dany endotelial i en la recerca de fàrmacs que protegeixin l’endoteli i, en conseqüència, previnguin aquestes complicacions.

Cèl·lules endotelials en les què la membrana que les delimita està marcada en vermell, el nucli en blau i una molècula que estem investigant en verd.

Algunes de les complicacions que poden ocórrer després d’un trasplantament de cèl·lules mare són la malaltia veno-oclusiva hepàtica, la síndrome d’extravasació capil·lar, la microangiopatia trombòtica, la síndrome de l’empelt contra el receptor * o l’hemorràgia alveolar difusa. Aquestes complicacions posen en risc la supervivència del pacient i són relativament habituals (per exemple, la síndrome de l’empelt contra el receptor afecta més del 50% dels pacients que se sotmeten a un trasplantament procedent de donant no emparentat).

Quan l’endoteli està danyat no funciona de manera correcta i això té conseqüències per a la salut del pacient. Si aconseguim protegir l’endoteli disminuiran les complicacions associades al trasplantament? Podrem així millorar la qualitat de vida dels pacients i la seva supervivència després del trasplantament?