93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
El 28 de febrer se celebra arreu del món el Dia Mundial de les Malalties Rares. L’objectiu d’aquesta jornada se centra en la sensibilització, en donar visibilitat a aquestes malalties i explicar les necessitats d’aquests pacients. Actualment hi ha més de 7.000 malalties denominades “rares”. La seva raresa no és altra que el baix nombre de pacients que les pateixen: menys de 5 per cada 10.000 habitants.
Molts dels càncers de la sang i altres malalties hematològiques són considerats “estranys”. Fins i tot la leucèmia o el limfoma, que probablement són “coneguts” per gran part de la població, s’estimen com excepcionals en molts dels seus subtipus.
Les persones diagnosticades a l’Estat espanyol cada any de leucèmia, limfoma o mieloma múltiple, representen una petitíssima part de la població.
La leucèmia, el càncer infantil més freqüent
No només la leucèmia, tots els càncers infantils són rars. Tenir càncer quan ets un nen és, a més de terrible, molt infreqüent. Cada any a l’Estat espanyol uns 1.200 nens són diagnosticats de càncer. És un 0,01% de tots els nens espanyols. La leucèmia és al voltant d’un terç d’aquests diagnòstics, sent la neoplàsia pediàtrica més freqüent. Però segueixen sent poquíssims nens, no més de 400 cada any a tot el país.
Si a més sabem que la immensa majoria de nens amb leucèmia pateixen leucèmia limfoblàstica aguda, t’imagines quants d’aquests petits pateixen leucèmies d’altres tipus? Alguns els podríem comptar fins i tot amb els dits de les mans.
En termes generals aquesta baixa prevalença d’algunes malalties entorpeix la seva investigació; per a la indústria farmacèutica és molt costós crear tractaments o mai obtindran els beneficis desitjats. No obstant això, al final el que acaba patint tots aquests problemes és el pacient.
És el cas de la leucèmia limfoblàstica aguda MLL-AF4 +. Afecta a menys de 10 nens cada any a l’Estat espanyol. La majoria són lactants, menors d’un any. És un tipus de leucèmia molt agressiva i de mal pronòstic. Es caracteritza per alts nivells de resistència als fàrmacs actuals i un 70% de pacients presenta infiltració del sistema nerviós central. Aquesta infiltració és probablement la major causa de mort en aquests nadons i subjau la nul·la resposta a la teràpia actual.
El Dr. Pablo Menéndez i el seu equip a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras dediquen gran part del seu esforç a aquesta malaltia que, per la seva baixíssima incidència, té dificultat per aspirar a les fonts de finançament de la indústria farmacèutica.
L’objectiu principal d’aquest projecte de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras és aconseguir identificar el fenotip de la població responsable de la invasió de cèl·lules leucèmiques en el sistema nerviós central per així poder determinar el perfil antigènic sobre el qual s’han d’adreçar noves estratègies terapèutiques. Assolir aquesta fita permetrà sens dubte millorar la qualitat de vida d’aquests nens afectes per aquesta leucèmia tan agressiva que avui segueix presentant un 80% de mortalitat després de 4-5 anys.
En els últims anys, aquest equip d’investigació ja ha fet grans avenços:
● Sabem que aquests nens tenen un genoma estable. No tenen mutacions ni danys en l’ADN. Això indica amb claredat que és una malaltia del desenvolupament que esdevé durant el desenvolupament en úter i per això no hi ha temps a acumular mutacions.
● Sabem que qualsevol cèl·lula de la leucèmia és capaç de regenerar la leucèmia. Igualment, coneixem que l’antigen NG2 juga un paper important i marca aquelles cèl·lules que infiltren el cervell-meninges-líquid cefaloraquidi dels nens. Hem patentat l’ús de NG2 i seguim aprofundit perquè creiem que aquest antigen està implicat en la resistència al tractament. Sabem que les cèl·lules leucèmiques NG2 + són resistents a la teràpia i que bloquejant aquesta molècula retardem la recaiguda en animals d’experimentació.
La leucèmia limfoblàstica aguda en adults
¿I què passa en els casos de leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) en adults? Hi ha tants casos com en nens?
El grup de leucèmies “típiques” dels adults és la leucèmia mieloide aguda (LMA). Aquest tipus de leucèmia representa el 40% de totes les leucèmies en el món occidental. La seva incidència en el nostre país s’estima en 15 nous casos per milió d’habitants i any. La limfoblàstica aguda és menys freqüent en adults. Cada any es diagnostica a al voltant de 1.400 pacients. Les LLA més freqüents (75%) són de precursors B. I les altres? Es tracta de les LLA d’estirp T. Aquestes no suposen més d’uns 350 casos a l’any a l’Estat espanyol. Hi ha un subtipus d’aquesta malaltia que es diu leucèmia limfoblàstica aguda de precursors de cèl·lules T primerenques (de l’anglès Early T-cell precursors Acute Lymphoblastic Leukaemia, ETP-ALL). És molt rara. Cada any hi ha al voltant de 10 nous casos a l’Estat espanyol. Imagina, ni tan sols un equip de futbol!
Una anàlisi retrospectiva de 111 pacients amb leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T va revelar que aquells que tenien el subtipus de precursors de cèl·lules T primerenques (ETP-ALL) tenien taxes més baixes de supervivència general que els pacients amb altres subtipus després de règims de quimioteràpia estàndard . Adaptat de Jain N, et al. Blood. 2016; 127: 1863-1869. Dana Farber Cancer Research Center.
La LLA de precursors de cèl·lules T primerenques, descrita per primera vegada en un treball realitzat amb una cohort infantil d’Estats Units i Itàlia el 2009, comporta un mal pronòstic i una baixa taxa de resposta als fàrmacs de quimioteràpia tradicionals. Els pocs estudis que s’han pogut fer a nivell mundial a causa del difícil accés a les mostres, en general confirmen el pitjor pronòstic d’aquest subgrup, sobretot en pacients adults.
Fins al moment, tots els pacients amb LLA tipus T s’agrupen en una única categoria des del punt de vista terapèutic i es tracten amb els mateixos règims quimioterapèutics que les LLA-B. Els casos de LLA de cèl·lules B poden tractar-se de forma diferent en funció de quin marcador genètic es trobi afectat. És el cas per exemple de les LLA-B amb presència del cromosoma Filadèlfia (Ph +). Per això, trobar dianes terapèutiques en aquestes malalties constitueix un repte per a la nostra societat.
En això està la Dra. Eulàlia Genescà, investigadora de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Les leucèmies limfoblàstiques agudes d’estirp T han suposat un repte professional per a ella, al llarg d’aquests últims deu anys de carrera. Ella es va introduir al món de les LLA-T estudiant-les diferents models murins, a l’Institut Marie Curie de París. L’Eulàlia forma part de l’equip del Prof. Josep Mª Ribera, molt reconegut a nivell internacional pels seus estudis clínics en les leucèmies limfoblàstiques agudes dels adults.
La Dra. Eulàlia Genescà, amb el Prof. Josep Mª Ribera i el Dr. Jordi Ribera.
En els últims anys a l’IJC, l’Eulàlia ha pogut accedir a cada vegada més mostres de pacients amb aquest subtipus de malaltia. Sembla una obvietat, però com la prevalença és tan escassa, no és fàcil obtenir mostres per poder iniciar estudis comparatius. L’objectiu de la Dra. Genescà és estudiar aquesta malaltia amb l’objectiu de rebaixar la càrrega tumoral d’aquests pacients amb nous fàrmacs o amb combinacions diferents de fàrmacs ja existents. El seu objectiu és oferir alternatives perquè, en el futur, pugui crear-se un protocol de tractament específic per a aquestes persones.
Limfomas en pacients immunodeprimits a causa del VIH
Anem amb un altre col·lectiu minoritari …
Entre 130.000 i 160.000 persones viuen a l’Estat espanyol amb infecció per VIH. No representa ni tan sols un 1% de la societat espanyola segons dades de l’últim informe sobre vigilància epidemiològica del VIH i Sida a Espanya (2015). La sida és una malaltia la incidència de la qual s’ha reduït enormement des de fa dues dècades pels tractaments antiretrovirals, si bé aquest descens s’ha alentit en els últims anys.
El virus d’immunodeficiència humana (VIH) causa la sida, el qual ataca i debilita el sistema immunitari del cos. Això vol dir que el sistema immunitari perd la capacitat de combatre les infeccions i malalties. Les persones portadores del VIH tenen un major risc d’infecció i també estan més exposades a desenvolupar alguns tipus de càncer. Especialment, el limfoma, la segona neoplàsia més freqüent en pacients VIH positius després del sarcoma de Kaposi, i la principal causa de mort per càncer en aquesta població. Els limfomes són 150 vegades més freqüents en pacients de sida que en individus seronegatius. Habitualment els limfomes que desenvolupen pacients amb immunodepressió per VIH acostumen a ser limfomes de creixement ràpid com el limfoma de Burkitt, el limfoma difús de cèl·lules B grans o el limfoma de Hodgkin.
L’equip del Dr. José Tomás Navarro de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras està focalitzat en aquests pacients. Des de fa dues dècades, el Dr. Navarro ha centrat la seva atenció en els pacients VIH positius que també pateixen limfoma. Concretament s’ha centrat en detectar les diferències biològiques entre els limfomes que afecten els malalts amb VIH i els que afecten pacients lliures de VIH.
El Dr. José Tomás Navarro i Josep Muncunill en el seu laboratori.
Durant aquest últim any, l’equip d’investigació ha dut a terme per primera vegada un estudi de perfils genètics en un grup de malalts immunodeprimits per diferenciar si el limfoma difús de cèl·lules B grans que pateixen és del subtipus de cèl·lula de centre germinal o de cèl·lula limfoide B activada. Les conclusions d’aquest estudi determinen que sigui quin sigui el tipus de cèl·lula d’aquest limfoma, no hi ha una implicació directa en el pronòstic, però en canvi sí que pot haver-la en el tractament de la malaltia. Si es tracta cada subtipus de forma diferenciada es podria disminuir el nombre de fàrmacs quimioteràpics que reben aquests pacients, en realitzar un tractament més dirigit. Com a conseqüència, es disminuiria la toxicitat i la mortalitat deguda al tractament i milloraria la supervivència d’aquests malalts.
D’altra banda, a molts dels malalts que tenen una immunodepressió per VIH, se’ls detecta la presència d’un altre virus anomenat virus d’Epstein-Barr (VEB), que en molts casos es troba dins del limfoma. Aquest virus té segurament un paper important en el desenvolupament dels limfomes, sobretot en les persones immunodeprimides. En aquest sentit el grup, amb el suport de Josep Muncunill, que està dedicant la seva tesi doctoral a aquest aspecte, vol comprovar si el VEB és present en tots els casos de limfoma ja que, actualment, no s’està detectant sempre. Han començat a fer estudis de micro RNAs, unes partícules diminutes de material genètic, per veure si a aquest nivell el virus pot estar actuant en el desenvolupament del limfoma.
L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras té 11 línies de recerca dedicades als principals càncers de la sang. Però, com has pogut comprovar, no només als tipus més comuns d’aquestes malalties. El nostre objectiu és portar la investigació més innovadora a TOTS els pacients. Perquè algun dia aquestes malalties siguin 100% curables. Molts pocs fan un molt.
