Cèl·lules de leucèmia es transformen en un altre tipus cel·lular no cancerós per canvis epigenètics

Tots els teixits del nostre cos tenen el mateix ADN, però tot i això realitzen funcions molt diferents i tenen aspectes molt dispars. Per exemple, un limfòcit i una neurona comparteixen el mateix material genètic, però realitzen tasques molt diferents i la seva imatge sota el microscopi és molt poc semblant. Allò que les diferencia i els confereix la seva identitat cel·lular pròpia és la seva epigenètica particular, les modificacions químiques que controlen l’expressió dels gens.

És acceptat des de fa dècades que l’aspecte d’una cèl·lula tumoral (el seu “fenotip”) és també discordant del de la cèl·lula normal de la qual s’ha originat. No només això, sinó que recentment s’ha descobert que en càncer pot ocórrer un fenomen extraordinari: un tipus de cèl·lula es transforma en una altra cèl·lula diferent. Aquest procés es denomina “transdiferenciació” i el fan servir, per exemple, els tumors humans per escapar-se de l’efecte d’un fàrmac que estava dissenyat pel primer tipus de cèl·lula.

Un article publicat a la revista Leukemia pel grup del Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, investigador ICREA i catedràtic de la Universitat de Barcelona, ​​descriu com una cèl·lula leucèmica de tipus B es converteix en una cèl·lula diferent, anomenada macròfag, canviant el seu epigenoma i, per tant, adquirint una nova identitat cel·lular.

«Vam començar la feina plantejant que, si la metilació de l’ADN és la marca epigenètica més coneguda i validada que confereix el seu aspecte a les cèl·lules, aquesta modificació química podria estar directament implicada en facilitar la transdiferenciació dels teixits. Usant un model cel·lular de leucèmia limfobIàstica aguda de cèl·lules B que podíem convertir en macròfags, vam obtenir el perfil epigenètic a alta resolució dels diferents passos del procés. Aquest exemple de transdiferenciació és interessant perquè no només canvia el tipus cel·lular, sinó que el transforma d’un que creix molt (un càncer) a un altre que no prolifera (una cèl·lula terminal altament diferenciada)», comenta el Dr. Esteller sobre la recerca a Leukemia i afegeix «Vam veure que l’epigenoma de la cèl·lula original de la leucèmia al transdiferenciar-se canvia en bona part, “disfressant-se” químicament per semblar un macròfag. Els canvis succeeixen en milers de llocs del material genètic, fins i tot entre regions cromosòmiques molt allunyades unes de les altres que ara s’acosten per activar gens que proporcionen una aparença diferent a la cèl·lula. El descobriment podria tenir aplicacions per evitar l’emergència de resistències als tractaments oncològics amb fàrmacs: si bloquegéssim els canvis epigenètics identificats, la leucèmia no podria seleccionar l’estratègia de la transdiferenciació per escapar-se de l’efecte antitumoral del medicament i la teràpia seria més efectiva», conclou l’investigador.