93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
Reportatge sobre les indicacions terapèutiques del trasplantament al·logènic de medul·la òssia.
3 de cada 4 pacients que requereixen aquesta intervenció no tenen un familiar compatible. Aquesta situació es complica encara més ja que és imprescindible localitzar en el món un donant genèticament idèntic. El Registre de Donants de Medul·la Òssia, creat i gestionat per la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia des de 1991, és l’organisme oficial encarregat de portar a terme aquesta “recerca d’oportunitats” pels pacients espanyols així com d’oferir una medul·la compatible d’un donant espanyol pels pacients estrangers.
Però, un trasplantament de medul·la òssia al·logènic (procedent d’un donant) ‘només’ pot guarir una leucèmia? Ni de bon tros. Cada vegada són més els pacients que requereixen d’aquesta tècnica per a superar malalties molt diverses. És cert que un trasplantament al·logènic de progenitors hemopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica i sang de cordó umbilical) és una intervenció delicada que pot suposar multitud d’efectes secundaris. Tanmateix, de moment es tracta de l’única via de curació per a moltes malalties i, un dels objectius científics de la Fundació Josep Carreras és perfeccionar aquest mètode per a guarir definitivament i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Amb aquest reportatge pretenem informar-te de les malalties que, a més de les leucèmies agudes, poden requerir d’aquesta intervenció.
De dalt a baix, el Cassià en braços del seu pare; el Nico i el Mohammed.
El Cassià (d’1 any), el Nico (d’1 any) i el Mohammed (de 7 anys), són petits supervivents que han rebut un trasplantament de donant no emparentat. Han lluitat per a superar una Immunodeficiència Congènita. El Cassià i el Nico patien una malaltia infreqüent anomenada Immunodeficiència Severa Combinada i el Mohammed un altre trastorn rar que té el nom de Síndrome de Griscelli. Ambdós tenen un denominador comú: els pacients neixen amb un sistema immunitari deficient que no combat les infeccions ni altres elements estranys al cos.
De dalt a baix, el Blai i el Joel, actualment.
El Blai, un noi de 24 anys de València, i el Joel, un nen de 6 anys de Tarragona, també es van sotmetre a un trasplantament, en ambdós casos procedent d’una unitat de sang de cordó umbilical. Ells també patien una malaltia poc freqüent anomenada Aplàsia Medul·lar Congènita que consisteix en la desaparició de les cèl·lules mare de la medul·la òssia, les encarregades de produir les cèl·lules de la sang (glòbuls vermells, blancs i plaquetes).
Les Síndromes Mielodisplàsiques, sobretot en pacients que tenen un alt risc d’evolucionar cap a una Leucèmia Mieloide Aguda, també és un grup de malalties candidates a trasplantament al·logènic. Aquestes tenen com característica comuna que les cèl·lules mare de la medul·la òssia, encarregades de fabricar totes les cèl·lules de la sang, tenen un defecte que les fa produir cèl·lules anòmales, incapaces de realitzar les seves funcions habituals, i en menor quantitat del normal. És important categoritzar als pacients segons el seu risc ja que les edats i la gravetat de l’àmplia varietat de formes clíniques de les Síndromes Mielodisplàsiques són molt heterogènies.
De dalt a baix, la Paz i el Rodrigo quan estaven sotmesos al tractament contra les seves respectives malalties.
La Paz, de 47 anys, i el Rodrigo de 5, ambdós de la província de Toledo, saben bé el que és enfrontar-se a una malaltia així. La primera pateix una Síndrome Mielodisplàsica Secundària després d’haver superat un càncer d’ovaris. Actualment està en tractament per a sotmetre’s a un trasplantament de medul·la. Al petit Rodrigo li van diagnosticar una Leucèmia Mielomonocítica Juvenil quan tenia 6 mesos. A l’any, es va sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia procedent d’un donant danès i actualment està molt bé.
De dalt a baix, el Rubén i l’Andrea.
Avui dia, el Rubén, de 27 anys, i l’Andrea, adolescent, també estan recuperant-se progressivament d’un Limfoma de Hodgkin. Aquesta és una malaltia que, habitualment, no requereix un trasplantament al·logènic però, en ambdós casos, a causa de les diverses recaigudes posteriors a un autotrasplantament, és necessari recórrer a aquesta intervenció. El mateix ocorre en altres subtipus de la malaltia com alguns Limfomes no-Hodgkin agressius.
Aquests són només alguns dels trastorns que poden requerir un trasplantament al·logènic però n’existeixen molts més. Per a aconseguir que tots aquests pacients tinguin una segona oportunitat és necessari incrementar el nombre de donants de medul·la òssia a l’Estat espanyol.
Aquestes greus malalties afecten cada any a infinitat de persones al nostre país. Moltes d’elles depenen exclusivament de l’altruisme i solidaritat d’una persona anònima que no perd res, només s’enfronta a una situació una miqueta molesta i guanya la possibilitat de salvar una vida.
