93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
El soci de la Fundació, Raúl Serrano, ha convidat al Mateo, pacient de leucèmia, a fer un volt en avioneta.
El Raúl i el Mateo.
Fa uns mesos, el Raúl va llegir una entrevista al Mateo a l’última revista de la nostra Fundació (Butlletí Estiu 2010) en la qual el petit explicava que “quan sigui gran vol ser metge i pilot d’avió“. A més de ser controlador aeri, el Raúl vola habitualment a l’Aéroclub de Sabadell. Per aquest motiu, se li va ocórrer convidar al Mateo a fer un volt en avioneta.
Aprofitant que el Mateo i la seva mare, la María, venien a Barcelona per la seva revisió mensual, vam organitzar la cita amb un resultat més que exitós que volem compartir amb vosaltres.
Quedem a les 15h a l’Hospital de Sant Pau amb el Mateo i la María. El nen està encantat ja que se li planteja una tarda excepcional. “A més aquesta vegada no m’han fet mal punxant-me perquè de vegades se m’obren les venes“, ens explica, content. La veritat és que parla com un adult. Al comentar-ho, la seva mare ens explica que ha madurat molt i a la força. “Imagineu-vos que un dia el seu pare li diu de conya ‘Mateo, no pots ser del Barça, has de ser del Depor’ i, com l’Andrés Iniesta va anar a visitar al Mateo quan estava a la UCI un Nadal, el nen li va contestar al seu pare: ‘ell em va fer un favor venint-me a veure i em va animar, ara no li puc fallar”.
És normal que hagi madurat ràpidament, duu tota la vida d’hospital en hospital. Als 2 anys li van diagnosticar una leucèmia mieloide aguda. La malaltia estava molt avançada i tenia més d’un 90% de blasts a la sang. Després de passar uns mesos rebent quimioteràpia a l’hospital de A Coruña, el van traslladar a Barcelona. El Mateo va haver de sotmetre’s a un autotrasplantament de medul·la que el va reconduir a una vida més o menys normal. Lamentablement, aquesta vida només va durar un any.
“Aquest any va ser l’únic que ha anat a l’escola“, ens explica la María, la seva mare. “Ara, fa pocs dies que acaba de començar el nou curs i està encantat“. Després de recuperar-se per primera vegada, va recaure i no va haver més remei que fer-li un trasplantament de medul·la òssia no emparentat. Com la seva germana gran, l’Antia, no era compatible amb ell, l’equip de la Dra. Badell, de l’Hospital de Sant Pau, va sol·licitar una recerca de donant no emparentat a la nostra Fundació. Va costar una mica trobar-lo però, finalment, el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) va localitzar una unitat de sang de cordó umbilical americana pel Mateo. Al desembre farà 2 anys del seu trasplantament.
“És un nen molt fort“, diu la María, “encara que es trobés malament, encara que estigués a la UCI, ell s’aixecava a jugar, feia bromes, etc.” “T’enrecordes de la de la pòcima, mama?”, interromp el Mateo rient. I s’explica: “És que estava a la UCI i vaig fer una pòcima amb pasta de dents, xampú i més coses i la hi vaig fer beure al Carlos, l’infermer“. “I va funcionar?”, li preguntem. La María es posa a riure: “imagina’t la cara que va posar el Mateo quan, al cap d’una estona, torna l’infermer amb una perruca rossa amb trenes preguntant-li què li ha posat a la pòcima perquè se sent una mica estrany“.
A les 16h ja estem a la cafeteria de l’Aéroclub de Sabadell esperant al Raúl. Aquest arriba amb les mans plenes: un àlbum d’enganxines d’avions i un avió com el del “Barón rojo” pel Mateo. La tarda es presenta molt bé. El Mateo li lliura al Raúl una ampolla de licor típic de Galícia. “L’ha fet el meu avi“, li diu orgullós. Pugem a buscar les claus de l’avió i a acreditar-nos i al Mateo li regalen una gorra i una samarreta d’aviador. “Per ell és com una pel·lícula“, ens diu la María, contenta.
El Mateo, molt feliç amb els seus regals.
Recollint les claus de l’avioneta.
I per fi ens dirigim a la pista d’aterratge. El Raúl li ensenya al Mateo com posar l’avió a punt, mirar si hi ha benzina… I, llests pel viatge! El petit està encantat amb la seva “nova professió” i el Raúl amb explicar-li fins al més lleuger detall. Formen una “estranya parella” però s’avenen molt bé. Acompanyats del Lluís, un instructor de vol, el Mateo i la María inicien un viatge ‘gairebé’ pilotat per Mateo. “He apretat els botons, he vist les cases des del cel…”, ens explica després d’haver aterrat.
Després, anem a veure la torre de control. El Gabi i el Javier, acompanyats pel Raúl, per descomptat, li expliquen al Mateo perquè serveixen tots els aparells. Tenim la sort que, en aquell mateix moment, sol·liciten l’aterratge dos helicòpters militars francesos. El Mateo A-LU.-CI-NA! La de coses que li podrà explicar a l’Hugo i al Jaime, els seus millors amics del cole, quan torni a Galícia demà.
Ha estat un dia espectacular pel Mateo i, els altres també ens ho hem passat molt bé. “Lo de ser pilot crec que se li quedarà“, li diem a la María. “Millor ens comenta perquè una vegada se li va ocórrer dir que volia ser torero i a la Dra. Badell quasi li dona algo. Li va dir ‘amb el que ens ha costat guarir-te i lo malament que estaves, ara no te’ns pots fer torero que ens espantarem molt com et passi alguna cosa…”.
El Raúl i el Mateo, posant a punt l’avioneta.
El Mateo i la seva mare saluden abans del viatge.
Des de la Fundació Josep Carreras volem agrair de tot cor al Raúl la seva amabilitat i l’afecte amb el que ho ha organitzat tot. En tot moment ha estat pendent de qualsevol detall perquè el Mateo s’ho passés bé i s’agraeix. Gràcies per ser soci de la nostra Fundació i, sobretot, per ser una persona sensible a la lluita contra la leucèmia. Serà un dia inoblidable per tots.
Gràcies també a l’Aéroclub de Sabadell que ens ha facilitat tot de manera 100% gratuïta.
De dreta a esquerra, el Raúl, soci de la Fundació Josep Carreras; el Mateo, pacient de leucèmia; la María, la mare del Mateo; i l’Alexandra, Responsable de Comunicació de la Fundació Josep Carreras.
Informa’t sobre la donació de medul·la òssia i sang de cordó umbilical. Pots salvar vides!
