93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) han aconseguit recrear les alteracions genètiques clau d’un subtipus especialment complicat de leucèmia limfoblàstica aguda infantil en cèl·lules humanes. El nou model, creat utilitzant tècniques d’edició gènica, progressa de forma extremadament similar a com ho fa la malaltia en els nens, sovint nounats. Aquest model ajudarà a comprendre millor les leucèmies de cèl·lules B amb fusions MLL::AF4, que s’observen en el 80% dels casos de leucèmies en lactants i s’associen a un mal pronòstic.
La leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B (LLA-B) és un dels càncers pediàtrics més freqüents. Si bé la supervivència a la malaltia és, en termes generals, superior al 80%, alguns subtipus tenen mal pronòstic i encara estan lluny d’aquestes xifres. És el cas de les LLA-B portadores de la fusió entre els gens MLL i AF4, que tenen una supervivència inferior al 40% i per les quals encara no existia un model fidedigne que permetés estudiar-les a fons.
Un equip científic, dirigit pel Dr. Pablo Menéndez, de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, centre CERCA de la Generalitat de Catalunya, ha presentat el primer model cel·lular capaç de comportar-se tal i com ho fa la malaltia en pacients. L’estudi, liderat per la Dra. Clara Bueno, de l’Institut Josep Carreras, i el Dr. Raúl Torres-Ruiz, del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), s’ha publicat a la revista Blood, màxim referent internacional en el camp de l’hematologia. El model ha sigut creat mitjançant l’edició gènica tant de cèl·lules fetals com neonatals, proporcionades pel Banc de Sang i Teixits de Barcelona i el MRC/Wellcome Trust Centre (Regne Unit). Per a l’edició, s’ha utilitzat l’eina CRISPR-Cas9, una de les últimes revolucions en el camp de la biologia molecular.
Les fusions gèniques tenen la capacitat de produir proteïnes de fusió, de vegades amb funcions noves i inesperades. La fusió MLL::AF4 en la LLA-B infantil es produeix durant el desenvolupament del fetus i implica l’intercanvi d’ADN entre els cromosomes 4 i 11. La proteïna resultant és capaç d’activar un conjunt de mecanismes cel·lulars, tant genètics com epigenètics, que porten a la transformació leucèmica de la cèl·lula en un període de temps que pot ser molt curt, en funció dels fragments d’ADN que estiguin implicats en el nou gen de fusió.
En aquest sentit, és coneguda l’existència de diversos subtipus de la LLA-B amb fusió MLL::AF4, en funció dels fragments fusionats. La LLA-B infantil (menors d’un any) mostra la fusió a partir dels introns 11 i 12, mentre que en la leucèmia en infants majors d’un any, la fusió es produeix a partir de l’intró 10. L’equip d’investigadors ha demostrat que el nou model és capaç de reflectir de forma fidedigna aquestes diferències, la qual cosa representa un avenç important.
Els resultats de la recerca demostren que les diferències entre subtipus de LLA-B infantil amb fusió MLL::AF4 estan relacionades amb els fragments d’ADN implicats a la fusió gènica, i no tant amb el moment d’aparició de l’alteració, i proporcionen a la comunitat científica un nou model cel·lular de la malaltia, robust i més pròxim al que passa en els pacients. Una herramienta que será esencial en los próximos años para comprender mejor la LLA-B MLL::AF4 infantil y desarrollar estrategias terapéuticas específicas que mejoren su tasa de supervivencia. Una herramienta que será esencial en los próximos años para comprender mejor la LLA-B MLL::AF4 infantil y desarrollar estrategias terapéuticas específicas que mejoren su tasa de supervivencia.
Aquest estudi ha rebut el suport de la Fundació Unoentrecienmil, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), l’Associació Héroes Hasta la Médula a través de la Fundació Josep Carreras, el Ministeri de Ciència i Innovació i l’Institut de Salut Carlos III.
