El professor Dr. Andreas Neubauer, director del Centre Carreras contra la Leucèmia d’Alemanya, cura un pacient de COVID-19 amb un fàrmac contra el càncer

►El professor Andreas Neubauer, director del Centre Carreras contra la Leucèmia de Marburg i vicepresident de la Fundació Josep Carreras a Alemanya, dissenya un estudi científic sobre l’ús d’un inhibidor immunològic contra aquesta malaltia viral.

El professor Andreas Neubauer i el seu equip del Centre Carreras contra la Leucèmia (ubicat a l’Hospital Clínic Universitari de Marburg) han provat, amb èxit, el fàrmac ruxolitinib, utilitzat per al càncer, per curar per primera vegada un pacient que patia de síndrome de dificultat respiratòria aguda (SDRA) després de la infecció de coronavirus SARS-CoV-2.

El professor Neubauer i el seu equip han publicat el cas tractat amb èxit en un article de la revista científica Leukemia.

L’Institut Federal de Medicaments i Dispositius Mèdics d’Alemanya ha aprovat un assaig clínic en el qual el grup del professor Neubauer investigarà més a fons l’ús del ruxolitinib per al tractament de l’SDRA associat a la COVID-19.

El professor Andreas Neubauer ensenya hematologia i oncologia a la Universitat de Marburg i és director de la Clínica d’Hematologia, Oncologia i Immunologia de l’Hospital Clínic Universitari de Marburg. Des del 2009 dirigeix ​​el Centre Carreras contra la Leucèmia que treballa amb un enfocament translacional, és a dir, combina la investigació científica amb les cures als pacients.

“Sabíem per les publicacions xineses que l’anomenada tempesta de citoquines caracteritza els pacients amb un curs greu i fins i tot fatal de la malaltia”, diu Neubauer. “Durant una tempesta de citoquines, el cos s’inunda de substàncies que estimulen el sistema immunològic”. En aquesta reacció exagerada del sistema de defensa, el cos danya el teixit, de manera que facilita la propagació del virus invasor.

Neubauer va pensar que el pacient podria respondre al ruxolitinib, un fàrmac usat inicialment en el tractament del  càncer que inhibeix els enzims del cos involucrats en les reaccions inflamatòries excessives. “Vam suggerir als nostres col·legues que tractaven els pacients amb COVID-19 que el fàrmac contra el càncer podria ser capaç de prevenir els efectes potencialment mortals causats pel dany inflamatori en el teixit pulmonar”, apunta Neubauer.

  • Prof. Andreas Neubauer

    Prof. Andreas Neubauer

“Ens enfrontàvem a una decisió difícil”, afegeix el professor Dr. HinnerkWulf, director del Departament d’Anestèsia i Cures Intensives. “No se sabia si la teoria es traslladaria a la pràctica. Després de tot, el tractament experimental també estava associat amb el risc”. L’estat general del pacient de la Universitat de Medicina de Marburg va millorar després de rebre ruxolitinib. L’equip de tractament va notar una estabilització clínica, així com una ràpida millora en la respiració i la funció cardíaca.

L’èxit del tractament en aquest malalt no ha estat un cas aïllat. L’equip de Marburg també va administrar el mateix fàrmac a altres pacients per controlar un curs greu de la malaltia. “A la fi la resposta va ser positiva en tots els pacients que van rebre el medicament contra el càncer durant més d’una setmana”, explica Neubauer. Un equip dirigit pel professor Dr. Paul Graf La Rosée a l’hospital Schwarzwald-Baar (a Villingen-Schwenningen, Alemanya) també ha informat de l’ús reeixit de l’inhibidor immunològic, encara que en casos menys greus i en l’espera de la publicació dels seus resultats.

“El temps transcorregut entre l’inici de l’administració de ruxolitinib i la millora de la salut és tan curt que és raonable suposar que el fàrmac va contribuir al curs clínic favorable“, explica Neubauer.

La Fundació Josep Carreras a Alemanya ha proporcionat suport financer per a aquest treball d’investigació que ha estat citat també a la prestigiosa revista Nature. 

  • CCL Marburg

    Centre Carreras contra la Leucèmia a Alemanya

Realitzat el primer estudi epigenètic de càncer tridimensional

►L’investigador Manel Esteller realitza la primera caracterització massiva epigenètica en organoids o cultius de càncer 3D i posa a disposició de la comunitat investigadora les dades per facilitar noves troballes sobre el desenvolupament i progressió de tumors.

  • Grup Dr. Esteller

Per investigar al laboratori diferents tipus de càncer, poden usar-se mostres de càncer reals obtingudes de biòpsies de pacients; cultius de cèl·lules tumorals crescuts en laboratori “en capa” o dues dimensions (2D), i molt recentment, cultius cel·lulars en tres dimensions (3D), o organoids. D’aquestes tres formes, la primera presenta una elevada variabilitat entre pacients i inclou no només cèl·lules tumorals, sinó també altres tipus cel·lulars sans o d’altres teixits que acaben afegint “soroll” als resultats. La segona forma, en 2D, és un model molt útil, però que no arriba a mimetitzar una variable que en els últims anys s’ha descrit com a molt important per al control del desenvolupament del tumor: la regulació de la massa tumoral en funció de l’espai disponible per estendre’s i com es comporta segons les cèl·lules que tingui al voltant, en 3D. Les cèl·lules tumorals no es comporten igual si estan en grup ocupant tot l’espai, unes sobre d’altres (el més semblant a la realitat), que quan estan en una sola capa.

Amb certa freqüència, les teràpies contra el càncer (inicialment prometedores) fallen quan s’apliquen a pacients en l’entorn clínic real. Això passa tot i que molts d’aquests nous tractaments demostren resultats esperançadors en l’etapa preclínica al laboratori. Una explicació és que molts models tumorals utilitzats en les primeres fases d’investigació són línies cel·lulars establertes que han estat creixent durant moltes dècades i en matrassos de cultiu de dues dimensions (2D). És possible que aquestes cèl·lules canceroses no s’assemblin completament als tumors reals de pacients que s’expandeixen en tres dimensions (3D) i comparteixen del tot les seves característiques.

Molt recentment, ha estat possible desenvolupar organoids als laboratoris, models de càncer, respectant l’estructura 3D. Sabem molt poc sobre aquestes cèl·lules i si realment imiten la conformació del tumor dins el cos, particularment les modificacions químiques de l’ADN “més enllà de la genètica”, epigenètiques, que sense alterar els gens regulen la seva expressió, com la metilació de l’ADN.

  • Dr Manel Esteller

Un article publicat a la revista Epigenetics pel grup del Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, professor d’investigació ICREA i catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona, ​​descriu el primer estudi exhaustiu del perfil epigenètic dels organoids tumorals humans, validant l’ús d’aquestes mostres per a la investigació del càncer i el desenvolupament de nous tractaments oncològics.

  • Imatge estudi organoids

“El nostre article resol una necessitat biomèdica no satisfeta en el camp de la investigació del càncer: la caracterització de l’empremta digital epigenètica dels organoids dels tumors humans. El nostre estudi mostra que aquests models tumorals poden ser molt útils a la comunitat biomèdica per investigar l’origen i progressió del càncer, així com per assajar nous medicaments”, afirma Manel Esteller, i explica: “Primer, vam mostrar que cada organoid cancerós conserva les propietats del teixit d’origen: si les mostres es van obtenir de la cirurgia d’un càncer de còlon o de pàncrees, l’organoid s’assembla molt al tumor primari original. Segon, no hi ha contaminació de cèl·lules normals, per tant, les cèl·lules malignes transformades pures poden ser analitzades sense interferències. Finalment, els càncers d’organoids 3D estan més a prop dels tumors dels pacients que les línies cel·lulars 2D d’ús comú.”

Dues de les conseqüències més rellevants de les dades obtingudes amb aquest estudi és la seva naturalesa oberta: S’ha generat una gran quantitat de dades a analitzar amb bigdata que s’han posat a disposició de la comunitat investigadora. D’altra banda, s’ofereix l’intercanvi de mostres entre investigadors per promoure més estudis en col·laboració.

“Hem dipositat tots els resultats obtinguts en bases de dades públiques de fàcil accés i, d’aquesta manera, tots puguin realitzar noves anàlisis i produir més descobriments sobre el càncer utilitzant diferents enfocaments bioinformàtics o centrant-se en gens particulars. A més, i això és molt important, els organoids cancerosos caracteritzats poden obtenir-se fàcilment d’un proveïdor fiable (American TypeCultureCollection, ATCC).D’aquesta manera els investigadors de tot el món poden utilitzar la informació epigenètica d’aquestes mostres i compartir-la per posar en comú les seves investigacions i avançar en la comprensió i cura contra el càncer”, conclou l’investigador.

Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras revelen els mecanismes que provoquen la leucèmia limfoblàstica aguda hiperdiploide, la leucèmia de cèl·lules B pediàtrica més comuna

Desvetllats els mecanismes fisiopatològics que originen la leucèmia pediàtrica més comuna

La leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B (LLA-B) es caracteritza per l’acumulació de precursors immadurs anormals de cèl·lules B en la medul·la òssia, i és el càncer pediàtric més comú. Entre els diferents subtipus coneguts de LLA-B, el més comú es caracteritza per la presència d’un nombre més gran de cromosomes que en les cèl·lules sanes i s’anomena LLA-B amb hiperdiploïdia alta. Aquesta anormalitat genètica és un iniciador oncogènic associat a aquesta leucèmia infantil, però encara no estava prou caracteritzada.

El 30% de les LLA-B pediàtriques són hiperdiploides. Solen tenir un pronòstic favorable, amb una supervivència del 90%. Fins a la data se sabia molt poc sobre com es produeix la hiperdiploïdia en aquest tipus de càncer infantil, encara que sí que se’n coneixia  l’efecte iniciador tumoral com a alteració secundària necessària per a l’acumulació de cèl·lules B leucèmiques en la medul·la òssia.

Óscar Molina, investigador del grup de Cèl·lules Mare, Biologia del Desenvolupament i Immunoteràpia dirigit per Pablo Menéndez, de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, juntament amb el seu equip, ha publicat els mecanismes fisiopatològics subjacents a la hiperdiploïdia de LLA-B pediàtrica a Blood, la revista més prestigiosa de l’àmbit de la recerca en hematologia.

Molina i els coautors de l’estudi van plantejar la hipòtesi que l’origen dels mecanismes fisiopatològics associats a la hiperdiploïdia en la LLA-B podia succeir en el moment en què la cèl·lula es divideix: la mitosi. La mitosi és un procés cel·lular altament orquestrat que controla la distribució equitativa del material genètic, ja duplicat i compactat prèviament en els cromosomes, i els reparteix en dues cèl·lules “recent nascudes”.

“Ja sabíem que la hiperdiploïdia d’aquest tipus de leucèmia sorgeix en un progenitor de cèl·lules B a l’úter. No obstant això, els mecanismes moleculars causals de la hiperdiploïdia en aquestes cèl·lules seguien essent un enigma. Com que la fidel segregació cromosòmica és essencial per mantenir la integritat genòmica de les cèl·lules, i una segregació deficient dels cromosomes condueix a l’aneuploïdia (una variació en el nombre de cromosomes de cèl·lules sanes) i al càncer, volíem observar i aprofundir en el que succeïa just en el moment de la segregació cromosòmica en LLA -B hiperdiploïde per trobar una explicació a aquest procés oncogènic”.

Molina tenia raó. Els investigadors van utilitzar una gran cohort de mostres pediàtriques primàries de LLA-B de 54 pacients. Van descobrir que tres processos i factors clau per a una correcta segregació cromosòmica durant la divisió cel·lular estaven danyats o inhibits en les cèl·lules hiperdiploïdes i que la interrupció artificial d’aquests processos en les cèl·lules sanguínies amb nombres cromosòmics normals generava cèl·lules hiperdiploïdes semblants a les de les mostres de LLA-B.

Aquests actors són el complex de la condensina, un complex multiproteic responsable d’ajudar a condensar correctament el material genètic en cromosomes; i la proteïna Aurora B quinasa, responsable que els cromosomes s’uneixin correctament a les estructures cel·lulars que els guiaran perquè acabin dirigint-se als pols oposats de la cèl·lula que es divideix en dos. En el punt de control cel·lular d’aquest últim procés (SAC) també s’han vist disfuncions.

Amb aquestes troballes, Molina ha revelat els mecanismes moleculars que s’alteren en aquest tipus freqüent de càncer de sang pediàtric.

“Els passos següents serien estudiar si altres subtipus de LLA-B amb nombres anormals de cromosomes, com el LLA-B hipodiploïde, que és un subtipus molt agressiu de càncer de sang pediàtric caracteritzat per nombres més baixos de cromosomes, comparteixen un mecanisme molecular comú. Aquests estudis permetran generar els primers models preclínics in vivo de leucèmies amb nombres anormals de cromosomes, que seran crucials per a entendre el seu origen i creixement, de manera que faciliten  el desenvolupament i la prova de teràpies més específiques i menys tòxiques per a aquests càncers sanguinis pediàtrics”, va declarar Óscar Molina.

Aquesta investigació ha estat finançada principalment pel Consell Europeu de Recerca (COG-2014-646903), el Ministeri d’Economia i Competitivitat (SAF-2016-80481-R), l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC-CI-2015), i el ISCIII (PI17 / 01028). Óscar Molina ha rebut el suport del Lady Tata Memorial Trust (2017) i una beca postdoctoral Beatriu de Pinós (2018-2019) de la Generalitat de Catalunya (2016-BP00048).

La Fundació Josep Carreras recapta fons per investigar la relació de COVID-19, immunosupressió i leucèmia

Els coneixements que acumulen la Fundació i l’Institut Josep Carreras sobre les cèl·lules de la sang i el sistema immunitari són molt útils per lluitar contra la pandèmia

► Els pacients amb leucèmies, limfomes i mielomes, malalties que directament alteren el correcte funcionament de sistema immune, són una població extremadament vulnerable a la COVID-19 des del punt de vista clínic.

► Els investigadors de l’Institut Josep Carreras apliquen la seva àmplia experiència en infeccions i immunologia per ajudar a millorar el maneig clínic de pacients de leucèmia i de COVID-19 així com per trobar un test ràpid de detecció.

► L’impacte de la COVID-19 en pacients hematològics pot retardar el diagnòstic i tractament del  càncer, emmascarar la infecció per SARS-CoV-2 i, fins i tot, complicar el tractament de la COVID-19 o del càncer per la interacció de fàrmacs.

La Fundació Josep Carreras posa en marxa la campanya «Més imparables que mai» a través de la pàgina web www.imparables.org amb l’objectiu de recaptar fons per a una nova línia de recerca científica sobre la COVID-19 i immunosupressió que portarà a terme l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Molts pacients de leucèmia i altres malalties hematològiques malignes corren un gran risc d’infeccions, com la COVID-19. Davant l’actual situació d’emergència sanitària, l’Institut Josep Carreras aplicarà la seva experiència per fer front a la COVID-19 en tot tipus de pacients.

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, creat el 2010 per la Fundació Josep Carreras i la Generalitat de Catalunya, és un referent mundial en la investigació bàsica, traslacional i clínica de la leucèmia i altres malalties hematològiques malignes. Disposa de més de 30 grups de recerca amb una àmplia experiència en recerca biomèdica, equipats i amb plataformes de genòmica, proteòmica i bioinformàtica, que generen informació molt valuosa en la lluita contra la leucèmia i altres tipus de càncer. Tots aquests recursos es destinaran també a beneficiar la investigació en COVID-19.

La Fundació Josep Carreras destinarà els fons que es recaptin a dues iniciatives de recerca científica en COVID-19 coordinades pel doctor Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

–Una d’elles proposa identificar factors de susceptibilitat a la infecció per SARS-CoV-2, així com factors determinants de l’evolució clínica de COVID-19. Per diferenciar els perfils moleculars, el grup d’Esteller treballarà en tres tipus de mostres: cèl·lules humanes cultivades al laboratori amb diferent eficiència d’entrada del virus, teixits humans amb diferent atracció a ser infectats per SARS-CoV-2 i, per últim, mostres de grups poblacionals que representen els dos extrems de simptomatologia davant la infecció amb SARS-CoV-2: població infantil vs. població de la tercera edat o pacients asimptomàtics vs. pacients amb simptomatologia severa.

Una vegada realitzades les anàlisis bioinformàtiques enfocades a identificar variants de susceptibilitat a SARS-CoV-2, es durà a terme una segona fase que consistirà a analitzar mostres de pacients COVID-19+ asimptomàtics o amb simptomatologia lleu, i mostres de pacients COVID-19+ amb simptomatologia greu o letal.

Aquestes anàlisis permetran confirmar els resultats obtinguts i validar potencials biomarcadors d’estratificació pronòstica en COVID-19, de manera que contribuiran a millorar el maneig clínic de pacients infectats amb SARS-CoV-2.

–El segon objectiu de l’Institut Josep Carreras s’enfoca a desenvolupar un test ràpid de detecció de SARS-CoV-2 basat en anàlisis cel·lulars. En aquest aspecte, l’Institut Josep Carreras té una àmplia experiència en el desenvolupament d’assaigs funcionals emprant cèl·lules primàries de pacients.

Aquest coneixement adquirit gràcies a l’estudi de leucèmies i altres malalties hematològiques malignes pot ser de gran utilitat per a l’estudi d’altres malalties com la COVID-19. L’Institut Josep Carreras, en col·laboració amb altres institucions, es proposa analitzar la reactivitat d’una sèrie d’anticossos candidats, considerant les publicacions científiques generades en COVID-19 durant les últimes setmanes. En aquest sentit, es pretén estudiar el descens de limfòcits i l’expressió adversa de citoquines, el paper de la manca d’oxigen observada en pacients COVID-19 sobre la funció dels glòbuls vermells, així com tractar d’avaluar l’associació entre COVID-19 i el risc d’infecció disseminada en el torrent sanguini.

Els resultats d’aquestes investigacions impactaran favorablement en la salut de la població en general, incloent-hi l’objectiu prioritari de la Fundació i l’Institut Josep Carreras: la salut d’infants i adults amb leucèmies i malalties hematològiques malignes, especialment vulnerables a aquesta malaltia.

  • Edifici IJC amb gent

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras es va fundar el 2010. Porta acumulades aproximadament 900 publicacions científiques, la major part d’elles en les millors publicacions internacionals. Compta amb investigadors ICREA i, malgrat la seva relativa joventut, ha obtingut ajudes de l’European Research Council, les més competitives en l’àmbit  europeu. Els seus científics provenen de més de 20 nacionalitats diferents i col·laboren amb centres d’investigació de diversos països. Actualment disposa de tres campus integrats en centres hospitalaris universitaris de màxim nivell per tal d’assegurar la col·laboració entre metges assistencials, investigadors clínics i investigadors bàsics i la rellevància pràctica dels seus projectes per tal de reduir al màxim el temps que transcorre entre el treball de laboratori i l’atenció al pacient.

L’Institut Josep Carreras se suma a la lluita contra el coronavirus

► Grups de recerca de l’Institut dissenyen estudis del coronavirus amb l’objectiu de poder determinar sensibilitat al virus en funció del sistema immune i les cèl·lules pulmonars, marcadors de progressió, noves formes de diagnòstic molecular i noves formes d’eliminar el virus de superfícies.

► L’Institut Josep Carreras aporta materials de prevenció i recursos tècnics de laboratori per donar suport al personal sanitari i a les comunitats vulnerables i de risc per la crisi de la Covid-19.

Davant l’actual situació de crisi sanitària, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras col·labora activament en la recerca científica de la Covid-19 i, alhora, proporciona material i recursos per a la protecció contra el virus.

L’Institut Josep Carreras disposa de més de 34 grups de recerca, tant en recerca bàsica (en laboratori) com clínica, assistint els pacients. Els equips que es dediquen a la pràctica clínica col·laboren activament en el tractament dels pacients diagnosticats de Covid-19, adaptant-se a les necessitats actuals.

  • Dr Manel Esteller

Segons el Dr. Manel Esteller, director de l’Institut Josep Carreras «sabem que el coronavirus escapa la detecció del sistema immune que fins ara no sabia res d’aquest, de manera que provoca una infecció, principalment al pulmó. Gràcies a l’experiència de l’Institut en l’anàlisi dels limfòcits, les cèl·lules de la sang que s’encarreguen de la defensa del nostre organisme, estem investigant aquests aspectes del coronavirus i la seva relació amb l’hoste amb totes les eines de bioinformàtica i genòmica de què disposa el nostre Institut». El grup d’epigenètica del càncer dirigit per Esteller ajuda en aquesta àrea als experts en tres aspectes clau:

– El primer aspecte consisteix a  trobar marcadors genètics que puguin donar pistes sobre si una persona pot ser més resistent o sensible a ser infectada pel virus. Aquests biomarcadors també podrien predir si una persona infectada tindrà una malaltia amb una simptomatologia molt lleu o, per contra, progressarà cap a una malaltia més greu, com una pneumònia.

-El segon pretén poder realitzar un diagnòstic precoç de forma molecular utilitzant tecnologies encara no explorades.

-La tercera pregunta que el grup d’Esteller es planteja en la seva recerca és si es pot mesurar l’activitat del virus i validar formes d’eliminar-lo de superfícies, com les màscares, mitjançant tècniques físiques i moleculars com nanopartícules (d’una mida inferior a 10 milionèsimes parts d’un metre), amb l’objectiu d’evitar possibles contagis.

Aquesta investigació s’està dissenyant en col·laboració amb l’ICFO (Institut Català de Ciències Fotòniques), l’IrsiCaixa (Institut de Recerca de la Sida), la Fundació Lluita contra la Sida, l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i l’empresa B. Braun.

  • Edifici IJC amb gent

Dins de l’Institut destaquen també altres grups que col·laboren en aquesta lluita contra el coronavirus com les unitats de Genòmica, Proteòmica i Bioinformàtica, aportant la seva experiència en variants genètiques i epigenètiques, modificacions de les proteïnes i l’anàlisi de big data.

També hi han mostrat interès altres grups que s’estan plantejant línies de recerca per, entre tots, sumar esforços en la investigació contra la Covid-19, com ara els grups del Dr. Esteban Ballestar i del Dr. Jordi Petriz, en les àrees de autoimmunitat i infecció i diagnòstic per la tècnica de la citometria, respectivament.

L’Institut Josep Carreras també ha ofert a hospitals i institucions els materials de protecció com guants, màscares i roba per evitar el contagi del personal que està en primera línia assistencial de pacients amb la Covid-19.

Així mateix, també ha posat a disposició dels centres hospitalaris les màquines, reactius de biologia cel·lular i molecular, així com equips de laboratori necessaris per a la investigació conjunta del coronavirus.

Comunicat ajornament Dia dels Imparables 2020

A causa de la crisi sanitària provocada pel COVID-19, aquest any ens veiem en l’obligació de posposar la celebració del Dia dels Imparables… per a gaudir-ho amb més ganes i il·lusió que mai!

Aquest any teníem previst celebrar el Dia dels Imparables el 20 de juny, com hem fet  durant els últims vuit anys amb motiu de la Setmana Europea contra la Leucèmia.

Al començament del mes de febrer vam començar a organitzar el que per a nosaltres és un dels dies més especials de l’any. Hi ha pocs dies que ens facin tan feliços com el que vam passar al costat de tots vosaltres, imparables! Pacients, expacients, familiars, amics, metges i investigadors teníem una cita al carrer per novè any consecutiu per sensibilitzar la població sobre les leucèmies i altres malalties malignes de la sang i reivindicar la importància de seguir investigant perquè algun dia aquestes malalties siguin al 100% curables per a tothom i en tots els casos.

No obstant això, davant la crisi sanitària que ha sacsejat el món a causa de la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2, més conegut com COVID-19 o coronavirus, ens hem vist amb l’obligació de prendre la decisió d’ajornar aquesta celebració.

Som conscients que els pacients que ara mateix esteu en tractament, a conseqüència de la quimioteràpia i altres fàrmacs, heu de tenir una especial cura en moments com aquests. I això també afecta expacients, ja que el sistema immune encara no està rendint de forma normalitzada. I, per descomptat, no ens oblidem dels nostres avis, familiars i amics, que en dies tan assenyalats volen acompanyar-nos per celebrar-ho al nostre costat, però pertanyen a grups de població d’alt risc. A més, gràcies a tot el vostre suport i predisposició, tenim la gran sort de poder dir que en el Dia dels Imparables som moltíssimes persones que sortim al carrer, formant grups realment grans en algunes ciutats.

Per tots aquests motius, perquè tenim la il·lusió que aquest any siguem més imparables als carrers que mai, i perquè no concebem un Dia dels Imparables sense moltíssims petons, abraçades i milions de mostres d’afecte, creiem que el més responsable és posposar la celebració. Som i serem IMPARABLES, i això no ens aturarà, però volem que gaudeixis del dia, sense cap preocupació per temes de salut.

Us seguirem informant per veure si podem reprogramar el Dia dels Imparables el setembre o l’octubre de 2020, i també per comunicar-vos l’inici de les inscripcions.

COVID-19: mesures de precaució per a les persones que pateixen leucèmia i altres càncers hematològics

Des de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, creiem útil i necessari fer-te arribar les mesures de precaució que han de tenir les persones que pateixen o han patit leucèmia, limfomes, mieloma múltiple o un altre càncer hematològic.

Els pacients que ACTUALMENT pateixen un càncer són PACIENTS D’ALT RISC perquè corren major risc de presentar complicacions més greus per malalties contagioses com el COVID-19.

Per tant, han d’extremar les mesures de seguretat necessàries per evitar contraure el coronavirus.

Per què?

Perquè és possible que alguns tipus de càncer i tractaments com la quimioteràpia debilitin o hagin debilitat teu sistema immunitari i augmentin el risc que presentis una infecció. En aquest cas, a causa de les particularitats del COVID-19, una infecció respiratòria.

Quines mesures prendre?

Per ara no hi ha una vacuna per prevenir el COVID-19 ni un tractament específic. La millor manera de prevenir la malaltia és no exposar-se al virus. Així que:

– Queda’t a casa. Si algun company, amic o familiar ha de baixar al carrer a comprar-te menjar o a la farmàcia, que extremi les mesures de seguretat i higiene. Si pots, tu no baixis.

– Renta’t freqüentment les mans amb aigua i sabó durant un minut. Especialment després d’anar al lavabo, abans de menjar; després de mocar-te el nas, tossir o esternudar; i abans i després del contacte amb altres persones.

– Evita tocar-te els ulls, el nas i la boca. El virus no entra per la pell sinó quan interacciones amb les mans amb altres parts de el cos com la boca, el nas … Per això, rentar-te les mans és tan important però també ho és no frotar-te els ulls, mossegar-te les ungles, tocar-te el nas …

– Intenta no compartir gots i estris de cuina sense netejar-los degudament.

– A casa no cal que facis servir mascareta si mantens les distàncies i precaucions, però si has de sortir, posa-te-la sense pensar-ho.

– Mantingues les distàncies de seguretat (com a mínim un metre) amb les altres persones.

Què fer si estàs rebent tractament?

En aquest cas, el teu hematòleg/loga és qui decideix la urgència i seqüència de les visites i tractaments. Parla amb ell o ella i, en tot cas, si has d’anar al teu centre mèdic, extrema les mesures de seguretat.

 

Què fer si tens símptomes d’infecció per COVID-19?

– Truca al telèfon d’emergència de la teva comunitat immediatament si tens febre, tos, mal de cap o dificultat respiratòria.

Andalusia: 900 400 061 / 955 545 060

Aragó:  976 696 382

Astúries: 900 878 232 / 984 100 400 / 112 marcando 1

Cantàbria:  900 612 112

Castella La Manxa:  900 122 112

Castella i Lleó:  900 222 000

Catalunya: 061

Ceuta: 900 720 692

Comunitat de Madrid:  900 102 112

Comunitat Valenciana:  900 300 555

Extremadura: 112

Galícia:  900 400 116

Illes Balears: 061

Canàries: 900 112 061

La Rioja: 941 298 333

Melilla: 112

Múrcia: 900 121 212

Navarra:  948 290 290

País Basc: 900 203 050

I en cas d’urgència sanitària, trucar al 112.

– Si t’és possible, avisa el teu/la teva hematòleg/loga

 

Si ets ex pacient de leucèmia, limfomes… , ets també pacient de risc?

La resposta no és fàcil: en alguns casos ho continuaràs sent sempre, malgrat hagin passat anys, i en altres no. Depèn del teu sistema inmune. Per això, el millor que pots fer és extremar igualment les mesures de seguretat. Queda’t a casa i pregunta directament al teu hematòleg/loga els teus dubtes.  

 

+INFO:

Informació General de la generalitat de Catalunya

Información general del Ministerio de Sanidad.

Información de la Organización Mundial de la Salud.

Recomendaciones para la prevención frente al coronavirus en pacientes inmunodeprimidos de la Sociedad Española de Inmunología. 

Si tens dubtes o preguntes i no disposes de la possibilitat de preguntar-li al teu hematòleg/loga, que és qui et coneix i coneix bé el teu cas, pots enviar un missatge al nostre director mèdic a través del nostre web, AQUÍ.

Gràcies i, recorda, #quedatacasa

Comunicat especial en relació a COVID-19

Donat els moments d’emergència sanitària que estem vivint volem compartir amb vosaltres les mesures que hem decidit prendre des de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia a fi d’intentar mantenir el nivell de servei.
 
A més de seguir les recomanacions generals que dicten les autoritats sanitàries, en els últims dies hem preparat un pla especial per facilitar el teletreball de tot el nostre equip.
 
Des d’aquest divendres 13/03 i fins a nou avís, molts de nosaltres realitzarem les nostres tasques habituals de forma telemàtica. Per això, us preguem us poseu en contacte amb la Fundació des del correu electrònic o per mitjà de les nostres xarxes socials. Ens resultarà molt més pràctic i àgil atendre les vostres consultes mitjançant aquests mitjans que per telèfon.
 
Estarem a la vostra disposició a través de:
 
– per dubtes generals: info@fcarreras.es
 
– canvis i notificacions de socis: socios@fcarreras.es
 
– dubtes o modificacions respecte a donants de medul·la òssia: spanishdonors@fcarreras.es
 
– dubtes de pacients i orientació: imparables@fcarreras.es
 
– iniciatives i accions benèfiques: imagina@fcarreras.es
 
També ens podeu trobar a:
 
 
 
 
 
Agraïm per endavant la vostra comprensió i donem la benvinguda a qualsevol suggeriment que desitgeu realitzar.
 
Moltes gràcies a tots per ajudar-nos a seguir sent IMPARABLES.