Crowdfunding per investigar un tipus de leucèmia infantil de mal pronòstic

A l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, el Dr. Pablo Menéndez i el seu equip estan immersos en investigar sobre un tipus de leucèmia infantil que té un origen prenatal. La leucèmia limfoblàstica pro-B del lactant és un tumor infantil de molt mal pronòstic a dia d’avui.

Aquesta leucèmia infantil es caracteritza per alts nivells de resistència als fàrmacs actuals. En tractar-se d’un càncer poc rellevant i que afecta poc nens a l’any a l’Estat espanyol, els recursos que es destinen a investigar el com i el perquè del càncer pediàtric són escassos.

La leucèmia limfoblàstica infantil amb mutació MLL-AF4 es diagnostica en nens durant el primer any de vida. En el 100% dels nadons aquesta mutació està present en el moment del naixement el que demostra que s’origina durant la fase de gestació. Així i tot, desconeixem si hi ha altres alteracions o insults genètics o epigenètics que esdevenen aviat després del naixement i que acceleren la malaltia.

 

Des de  l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras es va obrir recentment aquesta línia d’investigació que té com a objectiu donar resposta a dues preguntes claus per millorar el pronòstic d’aquests nadons amb aquesta leucèmia tan agressiva.

o Saber en quina cèl·lula sanguínia s’origina aquesta leucèmia durant el desenvolupament prenatal (durant l’embaràs).

o Saber quina és la cèl·lula responsable de la infiltració en sistema nerviós central (cervell) que solen desenvolupar els nadons amb aquesta leucèmia.

Si aconseguim identificar el fenotip de la població responsable de la invasió de cèl·lules leucèmiques en el sistema nerviós central podem identificar el perfil antigènic sobre el qual hem de dirigir noves estratègies terapèutiques. Això permetrà sens dubte millorar la qualitat de vida d’aquests nens afectats per aquesta agressiva leucèmia.

Per poder dur a terme aquesta investigació hem volgut mostrar el nostre projecte a través del portal www.precipita.es. A través d’aquest portal és possible col·laborar amb microdonacions perquè el projecte es pugui dur a terme. Entre tots podem aconseguir arribar fins als 25.000 € que ens ajudaran a seguir lluitant imparables contra la leucèmia.

   COL.LABORA ARA

Precipita és una plataforma impulsada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, FECYT, la finalitat és ser un punt de trobada entre els investigadors i les persones interessades en la ciència.

Nova publicació sobre cèl·lules mare: conversió neural de cèl·lules hematopoètiques humanes ràpides i eficients.

La Dra. Alessandra Giorgetti, investigadora associada al grup de Cèl·lules mare, Càncer mesenquimal i Desenvolupament de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (Campus Clínic-UB), dirigit pel Dr. Pablo Menéndez, ha publicat un treball científic en la revista Stem Cell Reports aquest mes.

El treball descriu una nova forma de generar neurones de cèl·lules mare de la sang (aquestes cèl·lules donen naixement a tota mena de cèl·lules diferents a la sang). Les neurones són cèl·lules especialitzades del sistema nerviós que transmeten missatges a través de senyals elèctrics i químic. El grup està interessat en generar poblacions de cèl·lules com aquestes i també veure què és el que va malament quan una cèl·lula es torna leucèmica.

En aquest projecte els científics descriuen un nou mètode més ràpid i eficient que els emprats prèviament per generar neurones al laboratori. Utilitzen una tècnica sofisticada per introduir gens en les cèl·lules sanguínies. Aquests gens envien senyals que dirigeixen la conversió de cèl·lules sanguínies en neurones. El més important és que aquestes cèl·lules són capaces d’enviar senyals elèctrics de la mateixa manera que les neurones normals ho fan, convertint-les en un bon model que reprodueix algunes de les característiques del sistema nerviós en humans.

Aquestes cèl·lules són una valuosa eina per testar possibles teràpies relacionades amb la toxicitat i eficàcia de nous fàrmacs. Aquests estudis són essencials abans de provar un possible tractament amb pacients, o fins i tot amb ratolins.

Científics de l’IJC obtenen una beca Health Canada

Científics del grup Cèl·lules mare, Càncer mesenquimal i Desenvolupament, dirigit pel Dr. Pablo Menéndez, han obtingut una beca de 350.000 euros la Directiva de Terapias Genéticas y Biológicas (BGTD) de Health Canada, sistema sanitari federal canadenc. El BGTD és l’autoritat que regula els medicaments biològics i els radiofàrmacs per a ús humà al Canadà, en els quals s’inclou la medicina regenerativa mitjançant teràpia cel·lular.

El risc més greu associat amb aquests tractaments és la possibilitat que aquestes cèl·lules puguin provocar càncer en éssers humans. De moment no hi ha manera de diferenciar les cèl·lules mare sanes de les que tenen la capacitat específica per començar a desenvolupar-se de forma cancerosa. El projecte consisteix en desenvolupar maneres d’identificar les cèl·lules mare que poden causar la formació de càncer si s’utilitzen en els éssers humans.

Aquest treball s’ajusta perfectament amb altres línies de recerca d’aquest grup i es durà a terme durant cinc anys.

El Govern espanyol ha concedit a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) totes les beques que s’havien presentat

  • Els tres grups del IJC que van postular per a les Beques de Projectes d’Investigació en Salut (formalment conegudes com Beques FIS) de l’Institut de Salut Carlos III, han vist les seves beques concedides. Aquestes tindran una durada de tres anys.

  • Que una institució rebi el 100% de les beques que sol·licita és una cosa molt excepcional.

Continue reading

La Fundació Josep Carreras adjudica un milió d’euros a projectes de recerca conjunts entre científics espanyols i alemanys

  • La filial de la Fundació Josep Carreras a Alemanya (Deutsche Josep Carreras Leukämie Stiftung) ha destinat al voltant d’un milió d’euros a finançar quatre projectes que investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras duran a terme en col·laboració amb científics alemanys.

  • Aquests projectes, que es desenvoluparan en els Campus Clínic-UB i ICO-Germans Trias i Pujol de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, centre CERCA de la Generalitat de Catalunya, tenen per objectiu la investigació bàsica, traslacional i clínica en l’àmbit de la leucèmia i les altres hemopaties malignes, especialment les síndromes mielodisplàsiques.

Continue reading

Protegint l’endoteli minimitzarem les complicacions primerenques dels trasplantaments de medul·la òssia

Les cèl·lules que recobreixen la cara interna dels vasos sanguinis (les venes, les artèries i els capil·lars) s’anomenen cèl·lules endotelials i formen l’òrgan més gran del cos humà: l’endoteli.

Una persona sense bagatge científic podria pensar que l’endoteli només és una paret que conté la sang, però no és així. Les cèl·lules endotelials són molt dinàmiques i capaces de modificar la seva forma i funcions per adaptar-se al medi. Per exemple, es podria dir de manera molt simplificada que, quan ens fem una ferida, són aquestes cèl·lules les que emeten un missatge a les plaquetes perquè vagin a aturar el sagnat i la ferida pugui cicatritzar.

La superfície de les cèl·lules endotelials està recoberta de receptors que els permeten interactuar amb molècules i altres cèl·lules, i dur a terme múltiples funcions. Avui sabem que l’endoteli té un paper important en el desenvolupament de moltes malalties, així que hi ha un gran interès en investigar com funciona.

El cas que a nosaltres ens interessa és el paper que juguen les cèl·lules endotelials en el trasplantament de progenitors hemopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical). D’aquest estudi s’ocupa un grup de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat pel Dr. Enric Carreras i la Dra. Maribel Díaz Ricart. Aquest equip és el Barcelona Endothelium Team (BET).

Una de les línies més productives d’aquest grup de recerca és la caracterització del dany endotelial en el trasplantament de cèl·lules mare hemopoètiques, tant autòleg (del mateix pacient) com al·logènic (d’un donant). Aquests científics han demostrat que alguns fàrmacs i diversos successos inherents al trasplantament danyen l’endoteli i que aquest dany pot estar darrere de les complicacions primerenques observades després del trasplantament. El BET treballa en conèixer els mecanismes moleculars implicats en el dany endotelial i en la recerca de fàrmacs que protegeixin l’endoteli i, en conseqüència, previnguin aquestes complicacions.

Cèl·lules endotelials en les què la membrana que les delimita està marcada en vermell, el nucli en blau i una molècula que estem investigant en verd.

Algunes de les complicacions que poden ocórrer després d’un trasplantament de cèl·lules mare són la malaltia veno-oclusiva hepàtica, la síndrome d’extravasació capil·lar, la microangiopatia trombòtica, la síndrome de l’empelt contra el receptor * o l’hemorràgia alveolar difusa. Aquestes complicacions posen en risc la supervivència del pacient i són relativament habituals (per exemple, la síndrome de l’empelt contra el receptor afecta més del 50% dels pacients que se sotmeten a un trasplantament procedent de donant no emparentat).

Quan l’endoteli està danyat no funciona de manera correcta i això té conseqüències per a la salut del pacient. Si aconseguim protegir l’endoteli disminuiran les complicacions associades al trasplantament? Podrem així millorar la qualitat de vida dels pacients i la seva supervivència després del trasplantament?

Barcelona Endothelium Team. D’esquerra a dreta: Dra. Marta Palomo, Susana Martín, Dr. Enric Carreras, Dra. Maribel Díaz-Ricart i Enrique Mir.

El Dr Enric Carreras, la Dra. Maribel Díaz-Ricart i el seu equip (Dra. Marta Palomo, Enrique Mir i Susanna Martín) estan treballant en respondre aquestes preguntes i ja han obtingut molts resultats interessants. Per exemple, hi ha un medicament anomenat Defibrotide (Defitelio ®, Jazz Pharmaceutical) que sembla tenir la capacitat de protegir l’endoteli. Ara mateix aquest equip està estudiant de quina manera actua el fàrmac i si podria utilitzar-se per prevenir el dany endotelial que succeeix durant el trasplantament.

Encara queda molt per saber i cal continuar investigant, però cada dia estem més a prop d’evitar les complicacions que succeeixen després del trasplantament de progenitors hematopoètics.

FINS QUE TOTS ELS PACIENTS SUPERIN EL TRASPLANTAMENT SENSE COMPLICACIONS NO PARAREM!

Si vols ajudar-nos en la recerca de les complicacions associades als tractaments contra la leucèmia i altres malalties hematològiques malignes pots col·laborar aquí.

Més informació:

Aquest projecte està finançat per Jazz Pharmaceuticals

Més Informació a: http://betresearch.org/betresearch/

 

Agraïm la col·laboració de Marta Palomo en l’el·laboració d’aquest article.

Josep Carreras, Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya, ha concedit la Medalla d’Honor del Parlament (categoria or), màxima distinció de la institució, al tenor Josep Carreras, “en atenció a la seva carrera artística, tan rellevant, i també a l’acció cívica de profund impacte social que ha realitzat mitjançant la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, que va crear fa un quart de segle. Amb el conreu del seu talent i amb el seu testimoni vital, en Josep Carreras projecta universalment els valors de l’esforç, de l’excel·lència i de la solidaritat.”

Aquest reconeixement ha estat atorgat el 9 de setembre en un acte en el que han intervingut, a més d’Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya i Núria de Gispert, Presidenta del Parlament, el Prof. Ciril Rozman, membre d’honor de la Fundació Josep Carreras i el periodista Xavier Bosch.

La medalla d’honor del Parlament és una distinció creada per la mesa l’any 2000, i s’atorga a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional. En les edicions anteriors hi han estat distingits Desmond Tutu, reverend i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l’ONU a l’Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); la il·lustradora Roser Capdevila (2010); l’exfutbolista i entrenador Josep Guardiola (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012), i l’activista social Núria Gispert, la cuinera Carme Ruscalleda i la biòloga Anna Veiga (2013).

Josep Carreras

Nascut a Barcelona el 1946, Carreras hi va cursar estudis musicals i hi va iniciar la carrera professional, al Gran Teatre del Liceu. Ha cantat als teatres i festivals més importants del món. El seu repertori inclou més de seixanta papers operístics i més de sis-centes cançons dels més diversos estils, i la seva discografia, més de cent cinquanta gravacions. Ha rebut nombrosos discs d’or i de platí, i premis i distincions arreu del món. El 1992 va assumir la direcció musical dels jocs olímpics de Barcelona. 

Veure biografia completa aquí.

Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia

Juntament amb un equip de científics i empresaris, i amb el suport de la seva família, Carreras va crear el 1988 a Barcelona la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, després de superar ell mateix la malaltia. Posteriorment, se’n van crear també d’anàlogues als Estats Units, Suïssa i Alemanya. L’objectiu primordial de la fundació és aconseguir que algun dia la malaltia sigui cent per cent curable, motiu pel qual la recerca científica és un puntal de la seva activitat. Altres àmbits d’actuació de la fundació són la recerca de donants de medul·la òssia i sang de cordó umbilical, el suport a infraestructures hospitalàries, l’atenció a pacients i familiars, la formació i la sensibilització.

Més info sobre els programes de la Fundació, aquí.

Des que la va crear, Carreras compagina les seves activitats professionals amb la presidència de la fundació, i organitza concerts per contribuir activament a finançar-ne els projectes.