Actualitat archivos - Pàgina 9 de 49 - Fundación Josep Carreras contra la leucemia

La donació de medul·la òssia creix a l’Estat espanyol i arriba als 434.000 donants, 80 nous inscrits cada dia el 2020

► En els primers vuit mesos de l’any, el Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), gestionat per la Fundació Josep Carreras, va notificar un augment del 4,5% en el nombre de donants inscrits

► Les comunitats autònomes comuniquen una mitjana de 2.374 incorporacions mensuals a REDMO, fet que suposa 18.993 inscrits 2020

► L’Estat espanyol ha superat amb escreix els 400.000 donants previstos pel 2020 i s’acosta de mica en mica al mig milió, objectiu proposat per 2022

► Des que l’ONT posés en marxa el Pla Nacional de Medul·la Òssia el 2013, el nombre de donants registrats s’ha quadruplicat

► Tot i les dificultats generades per la COVID-19, durant l’Estat d’Alarma es van registrar 5.734 nous donants a REDMO i es van realitzar 45 donacions efectives

18 de setembre de 2020. La donació de medul·la òssia continua creixent a l’Estat espanyol. Tot i les complicades circumstàncies dels últims mesos, els ciutadans han demostrat un cop més la seva solidaritat i, durant els primers vuit mesos de l’any, un total de 18.993 persones s’han registrat com a donants de medul·la. Amb aquestes noves incorporacions, el Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), gestionat per la Fundació Josep Carreras en coordinació amb l’ONT i les comunitats autònomes, ja compta amb prop de 434.000 persones inscrites.

Aquestes dades, recollides per l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i REDMO, representen un augment del 4,5% en el nombre d’inscrits com a donants de medul·la òssia a 31 d’agost de 2020 i suposen una mitjana de 2.374 incorporacions mensuals (uns 80 nous donants a el dia).

L’Estat espanyol s’acosta a bon ritme als 500.000 donants el 2022, en línia amb els objectius establerts pel Pla Nacional de Medul·la Òssia (PNMO). En aquest sentit, Espanya ja va superar, gairebé dos anys abans del previst, els 400.000 donants marcats com a meta pel 2020. En l’actualitat el registre mundial de donants, que inclou tots els registres nacionals, compta amb més de 37 milions de donants i 800.000 unitats de sang de cordó umbilical, entre els quals es realitzen les recerques internacionals per a qualsevol pacient que ho necessiti.

Des que es posés en marxa aquest Pla al començament de 2013, el nombre de donants inscrits al nostre país s’ha multiplicat per quatre. En la seva última fase, el PNMO afegeix entre els seus objectius la millora qualitativa, centrada en rejovenir el registre i en la incorporació de donants homes.

En l’actualitat, el 63% de tots els donants registrats són dones davant de 37% d’homes. Aquesta tendència es manté durant els primers mesos de 2020: set de cada 10 nous registres són donants dones. No obstant això, les possibilitats que un home arribi a ser donant efectiu tripliquen les de les dones, ja que són els més sol·licitats pels equips, al relacionar la seva donació amb millors resultats després del trasplantament.

L’ONT reconeix l’important esforç de les comunitats autònomes, tant des del punt de vista econòmic com en recursos humans, per aconseguir aquests resultats. Des del seu inici, el PNMO ha comptat amb finançament tant de l’Administració Central com de l’Autonòmica, que han pagat conjuntament el cost dels tipatges dels donants. En concret, el Ministeri de Sanitat ha destinat 7,3 milions d’euros des de 2013 per al desenvolupament d’aquest Pla.

IMPACTE DE LA COVID-19

En els primers vuit mesos de l’any, el nombre de donants de medul·la inscrits ha crescut fins als 18.993, tot i les dificultats que ha generat la crisi sanitària provocada per la COVID-19, una xifra propera als 22.006 donants que es van inscriure a al llarg de el mateix període del 2019. les dades reflecteixen que l’activitat de donació en els últims quatre mesos s’assembla a la de l’any anterior.

Gràcies a la solidaritat de la ciutadania i a la tasca realitzada pel personal que forma la xarxa de donació i trasplantament de medul·la òssia al nostre país, durant l’Estat d’Alarma, entre el 13 de març i el 21 de juny de 2020, es van registrar un total de 5.734 de donants de medul·la i es van produir 45 donacions efectives.

‘UnMatchxUnaVida’

Fa un any, amb motiu de l’anterior Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia, l’ONT, la Fundació Josep Carreras i les 17 Coordinacions Autonòmiques de Trasplantaments presentaven la campanya ‘Un Match x Una Vida’ per fomentar la donació de medul·la i atreure a potencials donants d’entre 18 i 40 anys, especialment homes, per ajudar a assolir els 500.000 donants registrats a REDMO.

La iniciativa compta amb un web (www.unmatchxunavida) i amb perfils oficials en diverses xarxes socials. En el si de la campanya, s’han dut a terme diferents accions de street màrqueting, amb instal·lació d’stands informatius en 17 ciutats espanyoles entre octubre de 2019 i gener de 2020.

Durant aquests mesos, milers de joves van mostrar el seu interès i van voler informar-se sobre la donació de medul·la òssia, culminant en molts casos amb la seva incorporació a REDMO. En total, entre octubre i gener, es van produir 13.564 noves inscripcions.

La repercussió mediàtica de la campanya es va traduir en més de 50.000 reproduccions de el vídeo promocional, 4.000 seguidors en xarxes socials i més de 1.000.000 d’impressions entre el conjunt de les publicacions. Es van produir, a més, més de 170 aparicions en premsa, ràdio i televisió. Així mateix, van arribar i van ser contestades més de 1.000 qüestions sobre medul·la òssia.

L’ONT i la Fundació Josep Carreras han volgut fer públic aquestes dades coincidint amb el Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia que se celebra demà, 19 de setembre, amb diferents actes organitzats per les associacions de pacients a tot el país, en els quals es tracta de retre un homenatge als donants de medul·la de tot el món.

Els integrants del PNMO (ONT, comunitats autònomes, Fundació Internacional Josep Carreras – REDMO, Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia i associacions de pacients) agraeixen als ciutadans espanyols la seva generositat i els animen a informar-se sobre la importància d’aquest tipus de donació. Podeu consultar la pàgina web de la campanya “UnMatchxUnaVida” en què es recullen totes les dades, així com els centres de referència on poden fer-se donants: http://www.unmatchxunavida.com/

L’Institut Josep Carreras identifica un marcador de mala evolució en el limfoma de Hodgkin

► El limfoma de Hodgkin és un dels càncers actualment més curables. Més del 85% dels pacients es recupera favorablement. No obstant això, hi ha un 15% de malalts que no responen a la teràpia i que segueixen tenint una supervivència reduïda.

► El Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la leucèmia Josep Carreras, publica avui a la revista Blood, el descobriment d’un marcador que permet predir quin pacient amb limfoma de Hodgkin presentarà el curs clínic agressiu, i serà per tant un cas d’especial risc.

El limfoma de Hodgkin és un dels càncers hematològics més freqüents* i constitueix un exemple de com la investigació mèdica ha canviat el pronòstic de la malaltia. Si fa unes dècades era un tumor de pèssima evolució clínica en gairebé tots els pacients diagnosticats, la introducció de nous fàrmacs l’ha convertit en un tumor curable en un 85% dels casos. No obstant això, hi ha un 15% de limfomes de Hodgkin que no responen a la teràpia i que segueixen tenint una supervivència reduïda. Avui, un article publicat a la revista Blood, l’òrgan oficial d’expressió de la Societat Americana d’Hematologia (ASH), pel grup del Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), Professor de Recerca ICREA i catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona, descobreix un marcador que permet predir quin pacient amb limfoma de Hodgkin presentarà el curs clínic agressiu, i serà per tant un cas d’especial risc.

Imatge al microscopi òptic d’un limfoma de Hodgkin, amb la formació arrodonida característica del mateix denominada cèl·lula de Reed-Sternberg just al centre de la fotografia.

“Estàvem estudiant al laboratori gens que regulessin químicament un tipus de material genètic, l’ARN, i l’activitat estigués perduda en càncer, i vam trobar que era el cas pel gen ALKBH3. A més era curiós que la seva inactivitat només succeïa en un tipus de tumor, els limfomes, i especialment en el limfoma de Hodgkin.” – comenta el Dr. Esteller sobre l’article a la revista Blood i afegeix – “Estudiant milers de molècules d’ARN vam descobrir que l’absència d’expressió del gen ALKBH3 al limfoma de Hodgkin indueix un augment de les proteïnes anomenades col·làgens, que constitueixen la matriu extracel·lular on habiten les cèl·lules tumorals. és a dir, el que passa en aquests pacients és que les cèl·lules canceroses canvien el microambient on es troben per poder estar més “còmodes” i poder proliferar millor. I aquest subgrup de casos és el més maligne perquè no troben en l’espai que les envolta barreres que puguin frenar el seu creixement. És important conèixer amb anterioritat quin pacients de pertanyen a aquesta classe ja que són els candidats ideals per assajar nous fàrmacs, incloent medicaments epigenètics usats per tractar altres càncers de la sang com la síndrome mielodisplàsica o el limfoma cutani. ” – declara l’investigador.

* Segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica de 2019, els limfomes suposen més de 10.500 nous diagnòstics cada any a l’Estat espanyol. Al 2019, 1.486 de limfoma de Hodgkin i 9.082 de limfomes no Hodgkin.

Informació sobre l’article:

Esteve-Puig R, Climent F, Piñeyro D, Domingo-Domènech E, Davalos V, Encuentra M, Rea A, Espejo-Herrera N, Soler M, Lopez M, Ortiz-Barahona V, Tapia G, Navarro T, Cid J, Farré L, Villanueva A, Casanova I, Mangues R, Santamarina-Ojeda P, Fernández AF, Fraga MF, Piris MA, Kol N, Avrahami C, Moshitch-Moshkovitz S, Rechavi G, Sureda A, Esteller M. Epigenetic Loss of m1A RNA Demethylase ALKBH3 in Hodgkin Lymphoma Targets Collagen Conferring Poor Clinical Outcome. Blood, DOI: 10.1182/blood.2020005823, 2020.

LINK A ARTICLE

Es resol gràcies a l’epigenètica un misteri del càncer de fa més de quaranta anys

Abans que es descobrissin les primeres mutacions en oncogens en el càncer humà a principis dels 80, la dècada de 1970 va aportar les primeres dades que suggerien alteracions del material genètic en els tumors. En aquest context, la prestigiosa revista Nature va publicar el 1975 l’existència d’una alteració específica de la cèl·lula transformada: a un ARN encarregat de portar un aminoàcid per construir les proteïnes (ARN de transferència) li faltava una peça, l’enigmàtic nucleòtid “Y”.

Grup d’epigenètica del càncer, dirigit pel Dr. Manel Esteller.

Després d’aquesta observació destacada, el més absolut silenci i desconeixement ha regnat durant quaranta-cinc anys sobre les causes i conseqüències de no posseir la base correcta en aquest ARN.

En un article que s’acaba de publicar a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) pel grup del Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, professor d’investigació ICREA i catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona, es resol aquest misteri descrivint que en les cèl·lules canceroses s’inactiva epigenèticament la proteïna que genera el nucleòtid “Y”, originant tumors petits però altament agressius.

«Des del descobriment original de 1975 s’ha desenvolupat molta feina bioquímica per caracteritzar els enzims implicats en els diferents passos que porten al desitjat nucleotid “Y”, una guanina hipermodificada, però sense connectar aquesta caracterització amb el seu defecte en la biologia tumoral. Nosaltres hem construït el pont entre aquests dos móns al demostrar que el silenciament epigenètic del gen TYW2 és la causa de la pèrdua de l’esquiu nucleòtid “Y”», explica el Dr. Esteller sobre l’article a la revista PNAS i afegeix «el bloqueig epigenètic del gen TYW2 ocorre principalment en càncer de còlon, estómac i úter. I té conseqüències indesitjables per a una cèl·lules sana: el “carter” (ARN) que envia el senyal per produir els “maons” del nostre cos (proteïnes) comença a acumular errors i la cèl·lula adquireix un aspecte diferent, allunyat de l’epiteli normal, que anomenem mesenquimal i que s’associa amb l’aparició de metàstasi. En aquest sentit, quan estudiem pacients amb càncer de còlon en estadis precoços, la lesió epigenètica de TYW2 i la pèrdua del nucleòtid “Y” s’associa a aquells tumors que, encara que de mida petita, ja comporten una menor supervivència de la persona. Ens agradaria explorar ara la manera de tornar l’activitat del gen TYW2 i restituir l’enyorada peça “Y” al càncer per poder tancar el cicle d’aquesta història que es va iniciar de forma tan brillant el 1975, en les albors de la biologia molecular moderna», conclou l’investigador.

Identifiquen l’impacte de les mutacions d’un gen en la gravetat d’un tipus de càncer hematològic

►Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras participen en un estudi internacional que confirma per primera vegada que tenir les dues còpies mutades del gen TP53 s’associa a un pitjor pronòstic en les síndromes mielodisplàstiques, un grup de càncers de la sang, més freqüent en persones d’edat avançada.

►Els resultats d’aquest estudi han estat publicats a la revista Nature Medicine i suposen un avanç en el diagnòstic i tractament d’aquest tipus de càncer hematològic.

►Es tracta d’un resultat pioner obtingut en pacients amb síndromes mielodisplàstiques i s’espera que els seus resultats es puguin confirmar en altres tipus de càncer.

El Grup de Síndromes Mielodisplàstiques de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat pel Dr. Francesc Solé, ha participat en el primer estudi internacional que confirma que tenir dues còpies mutades del gen TP53, a diferència d’una sola còpia mutada, s’associa a un pitjor pronòstic en els pacients diagnosticats de síndromes mielodisplàstiques (SMD).

Aquest estudi, publicat a la prestigiosa revista científica Nature Medicine, ha estat dirigit per investigadors del Memorial Sloan Kettering d’EUA, ha comptat amb la participació de 25 centres de recerca de 12 països i ha estat supervisat pel grup de treball internacional per al pronòstic de les SMD, l’objectiu del qual és desenvolupar noves pautes internacionals per al diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia. Es tracta d’un resultat preliminar amb l’objectiu de definir un score pronòstic basat en els canvis moleculars.

Considerat el “guardià del genoma”, TP53 és el gen mutat més comunament en el càncer. La funció normal de TP53 és detectar danys en l’ADN i evitar que les cèl·lules transmetin aquest mal a les cèl·lules filles. Quan TP53 està mutat, la proteïna resultant d’aquest gen (anomenada p53) ja no pot realitzar aquesta funció protectora i el resultat pot ser un càncer. En la majoria de càncers, les mutacions en TP53 s’associen amb resultats molt pitjors, com una recaiguda de la malaltia, una baixa resposta als tractaments i una supervivència més curta.

TP53 existeix per duplicat en cadascuna de les nostres cèl·lules, a l’igual que la resta de gens: una còpia que obtenim de la nostra mare i l’altra del nostre pare. Fins ara, no estava clar si una mutació en una sola còpia de TP53 era suficient per causar un pitjor pronòstic de la malaltia o si eren necessàries les mutacions en les dues còpies.

Però en aquest estudi s’ha pogut confirmar per primera vegada de tenir les dues còpies mutades del gen TP53 s’associa amb pitjors resultats per les síndromes mielodisplàstiques (SMD), un grup de càncers de la sang que tenen com a característica comuna que les cèl·lules mare de la medul·la òssia, encarregades de fabricar totes les cèl·lules de la sang, tenen un defecte que les fa produir cèl·lules anòmales, incapaces de realitzar les seves funcions habituals, i en menor quantitat del normal.

Grup de Síndromes Mielodisplàstiques de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras

El Dr. Solé, líder del grup de Síndromes Mielodisplàstiques de l’Institut Josep Carreras, membre del Grup Espanyol de Síndromes Mielodisplàstiques (GESMD) i membre del grup de treball internacional per al pronòstic de les SMD, explica: “Des de l’Institut Josep Carreras hem participat activament aportant més d’un centenar de mostres de pacients amb el diagnòstic de SMD en l’anàlisi comparativa dels resultats de citogenètica (cariotip) versus els obtinguts per seqüenciació massiva, i en la discussió final de les troballes obtingudes. Els resultats d’aquest estudi permetran un gran avanç en el diagnòstic i el tractament de les síndromes mielodisplàstiques. Actualment, les pautes existents no consideren les dades genòmiques, com l’estat mutacional de TP53 i d’altres gens per avaluar el pronòstic d’una persona o per determinar el tractament adequat per a aquesta malaltia. No obstant això, estudis com el present demostren que haurem d’incloure aquesta informació per millorar el diagnòstic i tractament dels pacients”.

Utilitzant nous mètodes computacionals en una sèrie de 4.444 pacients amb SMD, els investigadors van trobar que dels pacients amb mutacions de TP53, un terç tenien només una còpia mutada de TP53. Aquests pacients van tenir resultats similars als pacients que no tenien una mutació de TP53, és a dir, una bona resposta al tractament, taxes baixes de progressió de la malaltia i una llarga supervivència.

No obstant això, dos terços dels pacients amb mutacions de TP53 tenien les dues còpies mutades i aquests pacients van tenir resultats molt pitjors, incloent resistència al tractament, progressió ràpida de la malaltia i baixa supervivència.

De fet, els investigadors van trobar que l’estat de mutació TP53, ja sigui 0, 1 o 2 còpies mutades del gen, era la variable més important per predir el curs clínic de la malaltia.

Atesa la freqüència de les mutacions de TP53 en el càncer, aquests resultats també advoquen per examinar l’impacte d’una o dues mutacions en altres tipus de càncer, tant hematològics com sòlids, i revelen la necessitat de realitzar assajos clínics dissenyats específicament amb aquestes diferències moleculars.

Identificat un nou mecanisme regulador de l’estrès metabòlic que pot ser rellevant per al tractament de la leucèmia

►Investigadors de l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras han identificat un nou mecanisme regulador de la resposta a l’estrès metabòlic que obre la porta a noves dianes terapèutiques en el tractament de la leucèmia i altres hemopaties malignes.

Grup Biologia de la Cromatina

El grup de recerca Biologia de la Cromatina de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat pel Dr. Alex Vaquero, té com a objectiu definir els mecanismes implicats en la resposta cel·lular a diferents tipus d’estrès. En particular, centren els seus estudis en l’impacte d’una família d’enzims, les sirtuïnes (responsables de la resposta cel·lular a l’estrès), en el manteniment de l’estabilitat del genoma i el seu impacte en l’envelliment i en diferents tipus de càncers, amb especial atenció a les hemopaties malignes.

El grup del Dr. Vaquero acaba de publicar un estudi multidisciplinar a la revista Science Advances en què ha identificat i caracteritzat una nova activitat enzimàtica en la sirtuïna SIRT7 que proporciona noves evidències per entendre la seva capacitat reguladora de la resposta cel·lular a diferents tipus d’estrès que són nocius per a la integritat cel·lular.

La regulació d’aquesta resposta és d’especial rellevància ja que aquests tipus d’estrès poden produir alteracions en l’ADN i desequilibris en el flux d’energia de la cèl·lula que estan directament implicats en l’aparició de patologies com el càncer, les malalties neurodegeneratives o algunes patologies endocrines. El mecanisme regulador identificat pot suposar un important avanç cap a noves dianes terapèutiques en el tractament del càncer, i en particular els càncers hematològics, ja que estudis previs han demostrat que tant la inestabilitat del genoma com l’estrès metabòlic contribueixen de manera significativa a el desenvolupament de leucèmies i limfomes. En aquest estudi, amb el Dr. Nicolás Simonet com autor principal, han col·laborat també els grups de recerca dirigits pel Dr. Manel Esteller i el Dr. Marcus Buschbeck (ambdós de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras) i la Unitat de Proteòmica d’aquest Institut, liderada per la Dra. Carolina de la Torre, així com grups de la Universitat Pompeu Fabra, del Centre de Regulació Genòmica, de la Universitat de Rutgers (EUA) i de l’Institut Max Plank (Alemanya).

Aquesta investigació ha estat finançada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya i cofinançada pels Fons FEDER.

El Dr. Manel Esteller, guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya

►L’investigador Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i líder en Epigenètica del Càncer, ha estat guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.

El Dr. Manel Esteller

Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, professor d’Investigació ICREA i catedràtic de Genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona ha estat premiat amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya. Aquests guardons, que es donen des del 1982, distingeixen les persones i entitats per la seva contribució destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.

El Dr. Manel Esteller es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i es va doctorar amb l’especialització de genètica molecular del carcinoma de l’endometri a la mateixa Universitat. Va ser investigador postdoctoral i associat a la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins (Baltimore, EUA), on va estudiar la metilació de l’ADN i la seva relació amb el càncer. Va liderar el Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) a Madrid i retornà a Catalunya el 2008 per a dirigir el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) del campus biomèdic de Bellvitge. Des del 2019 es el Director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) en el marc dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA). La recerca del Dr. Esteller ha permès entendre la contribució de les alteracions epigenètiques a la malaltia humana, especialment el càncer, i desenvolupar biomarcadors de la mateixa així com també nous tractaments.

L’Institut Josep Carreras genera una spin-off per desenvolupar teràpies contra la leucèmia basades en CAR-T

►Aquesta spin-off, anomenada OneChain Immunotherapeutics (OCI), ha estat fundada per l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, ICREA i el Dr. Pablo Menéndez a Barcelona el juny de 2020.

► Invivo Ventures, CDTI-Innvierte (Ministeri d’Indústria) i la Fundació Josep Carreras han tancat una primera ronda de finançament de 3.050.000 €.

► OCI té com a objectiu desenvolupar tractaments basats en immunoteràpies per a hemopaties malignes, a partir dels resultats de les investigacions del grup liderat pel Dr. Pablo Menéndez, professor d’investigació ICREA i investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

► OCI desenvoluparà tres projectes el més avançat dels quals és un CAR-T CD1a (OCI-1) per al tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda de precursors T corticals (CoT-ALL), un subtipus de leucèmia majoritàriament pediàtric i de mal pronòstic si els pacients no responen al tractament estàndard.

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, centre públic que pertany a la xarxa CERCA de la Generalitat de Catalunya, ha creat l’spin-off OneChain Immunotherapeutics (OCI) que té com a objectiu desenvolupar noves eines terapèutiques en immunooncologia, amb diversos candidats preclínics basats en la tecnologia CAR-T en diferents tumors, com la leucèmia limfoblàstica aguda de precursors T corticals (CoT-ALL), un subtipus de leucèmia molt poc comú, majoritàriament pediàtrica i de mal pronòstic.

Aquesta spin-off està finançada inicialment a través d’una ronda de capital llavor de 3.050.000 € que aporten Invivo Ventures, el Ministeri d’Indústria a través de CDTI-Innvierte i la Fundació Josep Carreras en una clara aposta per apropar als pacients la investigació duta a terme pel grup liderat pel Dr. Pablo Menéndez, professor d’investigació ICREA i director científic del Campus Clínic-UB de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

El Dr. Menéndez, fundador d‘OCI i referent mundial en el camp de la leucèmia infantil, dirigeix el grup de biologia de cèl·lules mare, leucèmia del desenvolupament i immunoteràpia de l’Institut Josep Carreras. Ha publicat més de 180 treballs en les revistes científiques més prestigioses del món i en la seva àmplia trajectòria professional destaca haver aconseguit la beca trianual ED Thomas Postdoctoral Fellowship concedida per la Fundació Josep Carreras el 2006 i tres beques del Consell Europeu de Recerca (ERC), l’organisme de finançament més important per a la ciència a Europa.

El grup liderat pel Dr. Menéndez ha estat el primer del món a desenvolupar i validar un CAR-T específic per CD1a per CoT-ALL. El treball, publicat a la revista Blood, s’ha realitzat de moment amb models animals utilitzant tant línies cel·lulars com blasts primaris derivats de pacients amb CoT-ALL. Els resultats preliminars mostren que aquests CAR-T persisteixen in vivo a llarg termini i retenen l’activitat antileucèmica.

Amb la creació d’aquesta spin-off es fa un pas cap endavant per poder desenvolupar immunoteràpia cel·lular adoptiva com els CAR-T, un tractament que consisteix a extreure les cèl·lules T del pacient (les encarregades de la defensa del nostre organisme), modificar-les al laboratori i tornar-les a infondre al pacient. Aquesta modificació permet que aquestes cèl·lules ataquin els receptors que es troben a la membrana de les cèl·lules tumorals (anomenats antígens “CD”) i les eliminin. Amb aquesta tècnica són les cèl·lules modificades del mateix pacient les que ataquen les cèl·lules canceroses de manera dirigida, sense danyar les altres cèl·lules sanes. El capital aconseguit en aquesta ronda és essencial per poder transformar els resultats de la recerca en productes que arribin als pacients, ja que abans del seu ús clínic es requereix passar proves de seguretat, d’eficàcia i d’escalat del procés de fabricació que tenen un cost i una complexitat tècnica molt elevades.

D’esquerra a dreta, delant, Evarist Feliu (Fundació Josep Carreras), Luis Pareras (Invivo), Pablo Menéndez (OneChain); de pastís, Emilià Pola (ICREA) i Albert Ferrer (Invivo).

Segons Menéndez, “OCI és el vehicle per poder dur a la clínica tota la feina que hem anat desenvolupant durant tots aquests anys. És molt complicat acadèmicament poder desenvolupar aquestes estratègies i gestionar tots els mecanismes regulatoris associats al desenvolupament d’un producte. Per això, OCI ens permetrà dur a terme tots els passos necessaris amb l’objectiu que el nostre coneixement pugui arribar al pacient“.

Antoni Garcia Prat, gerent de la Fundació Josep Carreras afirma que “la Fundació acompanyarà la inversió inicial d‘Invivo Ventures i CDTI com a senyal de suport a la recerca transferida i a l’equip fundacional, tenint molt en compte que els projectes es dirigeixen a tumors hematològics minoritaris, pediàtrics o amb poques alternatives terapèutiques i que, en cas de generar benefici econòmic per a la Fundació, aquest es revertirà íntegrament a la lluita contra la leucèmia, sempre en benefici dels pacients“.

El professor Evarist Feliu, president de la Comissió Delegada de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, comenta que “la immunoteràpia constitueix actualment un gran escenari per al tractament del càncer. El seu màxim interès clínic se centra actualment en els inhibidors dels checkpoint del sistema immune i les estratègies de teràpia adoptiva amb cèl·lules T, amb més de 700 assaigs clínics arreu del món per al tractament de les hemopaties malignes i, en menor mesura, dels tumors sòlids”.

Jorge Alemany, CEO de OneChain, afirma: “OneChain és un exemple perfecte de col·laboració pública i privada (PPP) en benefici dels pacients: un representant del tercer sector (FJC) impulsa un projecte gràcies al suport del sector públic (ICREA i CDTI ) i de l’esforç privat (Invivo) “

El Dr. Lluís Pareras i Albert Ferrer, socis fundadors d‘Invivo Ventures, han assenyalat el següent: “Unim forces amb la Fundació Josep Carreras i l’Institut Josep Carreras per a desenvolupar una plataforma CAR-T amb el potencial de portar a la clínica solucions a malalties hematològiques devastadores. Aquesta plataforma, liderada pel Dr. Pablo Menéndez, inclou els programes CAR-T CD1a, juntament amb dos programes que no podem divulgar en aquest moment però que esperem que puguin millorar de manera molt significativa les vides de molts pacients oncològics”.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA:

La leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T tímica cortical

Més de 350 nens són diagnosticats de leucèmia cada any al nostre país. La leucèmia representa al voltant d’un terç de les neoplàsies en nens.

La leucèmia infantil és un tipus de càncer de la sang agressiu. Les cèl·lules afectades poden ser d’estirp limfoide o mieloide. En nens, el tipus de leucèmia més habitual és d’origen limfoide, de manera que la leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) és la més habitual (aproximadament el 80% dels casos pediàtrics).

Al seu torn, la leucèmia limfoblàstica aguda pot originar-se en els limfòcits B o T. El 80% de les leucèmies limfoblàstiques agudes de nens són de tipus B.

8 de cada 10 nens aconsegueixen superar la malaltia. En el cas de les LLA de tipus T es diagnostiquen menys de 100 casos cada any a Espanya i es “subdivideixen” en 4 tipus principals mitjançant estudis immunofenotípics: Pro-T, Pre-T, tímica cortical i tímica madura.

La LLA-T cortical (COT-ALL) suposa el 40% de les leucèmies agudes de tipus T. Són menys de 30 nens els que reben cada any aquest diagnòstic a casa nostra. Acostumen a ser adolescents d’entre 11 i 17 anys. D’ells un terç no respondrà als tractaments existents i no podrem oferir-los més oportunitats amb l’arsenal terapèutic actual.

Sobre el Dr. Pablo Menéndez

Nascut a Avilés, Astúries, el 1974. Bioquímic per la Universitat de Salamanca (1997) i doctor en Medicina (Hematologia) per la mateixa Universitat el 2002, sota la supervisió de professor Alberto Orfao i el professor Jesús Sant Miquel. Va dur a terme la seva formació postdoctoral en biologia de cèl·lules mare al laboratori MickBhatia al Canadà del 2003 al 2005 i en leucèmia infantil al laboratori de Mel Greaves a Londres entre els anys 2005-2007. El 2007, va ser nomenat director del Banc Andalús de Cèl·lules Mare i va dirigir el seu propi laboratori al Centre d’investigació Biomèdica de Granada fins al juliol de 2011, quan va començar com a investigador principal al Centre Pfizer de la Universitat de Granada Junta d’Andalusia de Genòmica i Investigació oncològica (GENYO). El juny de 2013 va ser nomenat professor d’Investigació ICREA i director d’investigació de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras-Campus Clínic de Barcelona.

Sobre la Fundació Josep Carreras

La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia va néixer el 1988 amb la intenció de contribuir a trobar una curació definitiva per a aquesta malaltia. Els seus esforços se centren en quatre àrees bàsiques: la gestió del Registre de Donants de Medul·la Òssia a Espanya (REDMO), la investigació científica duta a terme des de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, l’orientació al pacient a través d’un canal de consultes mèdiques en línia i els pisos d’acollida per a pacients que s’han sotmès a un tractament i han de passar llargues temporades lluny de casa seva.

Sobre l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, centre públic que pertany a la xarxa CERCA de la Generalitat de Catalunya, neix el 2010 amb l’objectiu de potenciar la investigació biomèdica i la medicina personalitzada en el camp de la leucèmia i altres malalties oncohematològiques. És el primer centre de recerca europeu exclusivament focalitzat en la leucèmia i les hemopaties malignes, i un dels únics que existeixen al món. L’Institut Josep Carreras té tres campus científics independents coordinats entre si: el Campus Clínic-UB, el Campus ICO-Germans Trias i Pujol-UAB i el Campus Sant Pau-UAB.

Sobre ICREA

ICREA, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, és una fundació finançada pel Govern català. ICREA va néixer en resposta a la necessitat de noves fórmules de contractació que permetessin competir en igualtat de condicions amb altres sistemes d’investigació, orientant-se a la contractació de personal científic i acadèmic més extraordinari i de major talent. ICREA és una institució oberta. Treballa colze a colze amb les universitats catalanes i els centres de recerca per integrar els investigadors ICREA en el sistema de recerca català. ICREA ofereix al personal d’investigació de tot el món places permanents per venir a investigar a Catalunya. Amb els anys, han arribat a ser sinònim d’excel·lència acadèmica a escala mundial. ICREA compta amb investigadors/es de tots els camps de coneixement que duen a terme les seves investigacions en 48 universitats i institucions de recerca a Catalunya.

Sobre CDTI

El Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) és l’òrgan de l’Administració General de l’Estat que dóna suport a la innovació basada en coneixement. Assessora i ofereix ajudes públiques a la innovació mitjançant subvencions o ajudes parcialment reemborsables. El CDTI també internacionalitza els projectes empresarials de R+D i innovació d’empreses i entitats espanyoles i gestiona la participació espanyola en els organismes internacionals de R+D+ I, com Horizonte2020 i Eureka, i en les indústries de la Ciència i l’Espai. Addicionalment, a través de la iniciativa Innvierte Economia Sostenible, dóna suport i facilita la capitalització d’empreses tecnològiques.

Sobre Invivo Ventures

Invivo Ventures FCR inverteix en companyies de ciències de la vida en una etapa primerenca i està administrat per Invivo Capital Partners, una societat gestora fundada pel Dr. Lluís Pareras i Albert Ferrer. Tots dos gerents tenen una àmplia experiència en el sector i també administren la firma de capital risc Healthequity SCR. Invivo Ventures FCR compta amb la participació d’una majoria d’inversors privats i amb el suport de diversos inversors institucionals com el Fons Europeu d’Inversions (EIF), Fond-ICO Global, l’Institut Català de Finances i l’Institut Valencià de Finances.

…………

Llegir article en La Vanguardia

Un nou nanofàrmac bloqueja les cèl·lules tumorals de la leucèmia mieloide aguda sense danyar les sanes

►La nanopartícula, creada per investigadors CIBER-BBN, s’adreça únicament a les cèl·lules leucèmiques, el que reduiria els severs efectes adversos dels actuals tractaments

►El receptor d’aquesta nanopartícula està expressat en 20 tipus de càncer en els quals es relaciona amb mal pronòstic, de manera que aquest fàrmac podria obrir una nova via terapèutica per a altres tumors

La leucèmia mieloide aguda és una malaltia molt heterogènia, el tractament habitual és molt agressiu i amb efectes secundaris severs. En la recerca d’un nou fàrmac més eficaç, investigadors del CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) han demostrat l’eficàcia de nanopartícula de creació pròpia que bloqueja la disseminació de les cèl·lules leucèmiques en models animals de leucèmia mieloide aguda i que ataca directament les cèl·lules tumorals sense danyar les sanes, minimitzant els efectes adversos.

Els resultats d’aquesta investigació, amb la participació dels grups del CIBER-BBN a l’Institut d’Investigació de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (Ramon Mangues, Isolda Casanova, Víctor Pallarès, Aïda Falgàs i Jorge Serra), i de la Universitat Autònoma de Barcelona (Antonio Villaverde i Esther Vázquez), han estat publicats a la revista científica internacional Journal of Hematology and Oncology.

Grup de Recerca en Oncogènesi i Antitumorals liderat pel Dr. Mangues

Els investigadors han desenvolupat un nanofàrmac que està dirigit específicament a les cèl·lules leucèmiques, format per una nanopartícula unida a una toxina, anomenada auristatina, que és entre 10 i 100 vegades més potent que els fàrmacs utilitzats habitualment en clínica. Segons explica el cap de grup del CIBER-BBN, Ramon Mangues, “hem dissenyat un nanoconjugat gràcies a la ICTS Nanbiosis del CIBER-BBN que es dirigeix únicament a les cèl·lules que tenen en la seva superfície un receptor que està sobreexpressat en cèl·lules leucèmiques anomenat CXCR4. D’aquesta manera, la partícula entra i allibera l’auristatina en les cèl·lules que tenen aquest receptor “.

El CXCR4 està sobreexpressat en un percentatge elevat de cèl·lules leucèmiques de pacients amb mal pronòstic o aquells que han recaigut, el que podria tenir un gran impacte clínic sobre els pacients de leucèmia mieloide aguda. Així mateix, aquest receptor està sobreexpressat en més de 20 diferents tipus de càncer en els quals també es relaciona amb mal pronòstic, de manera que podria ser avaluat en un futur com a possible tractament d’altres tumors d’alta prevalença.

Bloqueja la disseminació de les cèl·lules leucèmiques en ratolins sense toxicitat

La nanopartícula dissenyada és capaç d’internalitzar en les cèl·lules leucèmiques a través del receptor CXCR4 i eliminar-les. A més, també han demostrat la seva capacitat de bloquejar la disseminació de les cèl·lules leucèmiques en un model animal de ratolí sense produir cap tipus de toxicitat ni efecte advers. Per tant, aquest fàrmac dirigit a les cèl·lules leucèmiques podria ajudar els pacients de LMA que no poden ser tractats amb els fàrmacs actuals per la seva alta toxicitat, com aquells d’avançada edat o amb altres característiques no favorables a el tractament convencional.

Ramón Mangues explica a més que “també es podria tractar a aquells pacients que han desenvolupat resistència als fàrmacs o als que han patit una recaiguda després de ser curats, ja que les seves cèl·lules leucèmiques tindrien una alta expressió del receptor CXCR4, diana del nanofàrmac. Per tant, hi ha un ampli espectre de pacients que podrien beneficiar-se d’aquest nou tractament tenint aquests resultats una gran rellevància clínica si es confirma la seva efectivitat en futurs assajos clínics”.

El Dr. Manel Esteller és reconegut com el científic biomèdic més citat que viu i treballa a l’Estat espanyol

►L’investigador Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i líder en epigenètica del càncer, reconegut com l’investigador biomèdic més influent que treballa a l’Estat espanyol.

El Dr. Manel Esteller

Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, investigador ICREA i catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona és el científic biomèdic que treballa íntegrament a l’Estat espanyol amb els descobriments més citats, segons l’última edició de la classificació Webometrics, elaborada pel grup de cibermetria del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

El ràquing està basat en els més de 200 milions de documents acadèmics registrats en la base de dades de Google Scholar, on es recull la informació de 82.000 investigadors espanyols. El rànquing inclou tant investigadors espanyols que treballen a l’estranger com aquells que treballen a l’Estat espanyol. La classificació segueix l’anomenat “índex h”, un dels indicadors més utilitzats per avaluar l’impacte que han tingut les aportacions d’un investigador al llarg de la seva carrera. Va ser ideat pel físic Jorge Hirsch per combinar en una única dada la quantitat i la qualitat de la recerca d’un científic.

La recerca del Dr. Manel Esteller es centra en els mecanismes epigenètics implicats en l’aparició i progressió de les malalties humanes, principalment el càncer. Els resultats derivats dels seus estudis han permès, a més de conèixer les bases moleculars de diverses patologies, el desenvolupament de noves eines diagnòstiques i nous tractaments per combatre-les.

Identificat el panorama genètic de les síndromes mielodisplàstiques / neoplàsies mieloproliferatives

►Els investigadors del Grup Síndromes Mielodisplàstiques de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i del Laboratori de Leucèmia de Munic elaboren un mapa de mutacions que pot facilitar i accelerar el diagnòstic de les síndromes mielodisplàstiques / neoplàsies mieloproliferatives

Les síndromes mielodisplàstiques / neoplàsies mieloproliferatives (SDM/NMP) són un grup de malalties malignes rares que comparteixen trets de les SDM i de les NMP, incloent-hi una varietat de malalties depenent de les seves característiques, com la Leucèmia Mielomonocítica Crònica (LMMC), la Leucèmia Mieloide Crònica Atípica (LMCa), els SMD / NMP amb sideroblasts en anell i trombocitosi (SMD/NMP-RS-T), i les SMD/NMP inclassificables (SMD/NMP-U).

A causa de la superposició de característiques entre les SMD i les NMP, el diagnòstic diferencial segueix essent un desafiament. Per als hematòlegs, diagnosticar aquestes malalties és un procés llarg de proves i tècniques, anàlisis, avaluació del pronòstic i presa de decisions. Al final, la falta d’un diagnòstic més precís i ràpid per decidir el millor tractament i millorar el bon pronòstic perllonga el mal del pacient.

Laura Palomo i l’equip del Grup de SMD liderat per Francesc Solé, de l’Institut de Recerca contra Leucèmia Josep Carreras, en un estudi dirigit per Torsten Haferlach i el seu equip del Laboratori de Leucèmia de Munic (MLL), han publicat recentment un estudi a la revista Blood que revela el mapa molecular d’aquestes malalties pel que fa a la combinació de gens exclusivament mutats en cadascuna d’aquestes neoplàsies rares, de manera que proporciona les eines necessàries per a un diagnòstic més ràpid i precís de pacients amb SMD/NMP.

“Segons estudis anteriors, més del 90% de les SMD/NMP tenen mutacions en un grup concret de gens, però cap d’ells és específic de SMD/NMP. En el nostre estudi, realitzat amb dades de tot el genoma de 367 pacients amb SMD/NMP, identifiquem combinacions de gens que ajuden a diferenciar aquestes entitats i que tenen valor pronòstic.

Aquests resultats podran traduir-se a la pràctica mèdica, ajudant en el diagnòstic i pronòstic d’aquestes malalties i proporcionant nous coneixements sobre la jerarquia de les mutacions que caracteritzen les SMD/NMP “.

Els investigadors van trobar combinacions recurrents de mutacions exclusives fins a cert punt de LMMC, LMCa i SMD / NMP-RS-T, mentre que SMD/NMP-U mostra característiques heterogènies que se superposen amb les d’altres SMD/NMP, però que poden classificar-se segons el seu perfil molecular. Per Palomo, “és imperatiu incloure tècniques de seqüenciació d’ADN dirigides als laboratoris d’hematologia clínica per millorar el diagnòstic i l’estratificació del risc d’aquestes malignitats hematològiques“.

Aquest projecte és part d’un esforç internacional de l’equip MLL, el Projecte 5.000 Genomes. Aquest projecte inclou la seqüenciació del genoma complet i del transcriptoma de 5.000 pacients amb neoplàsies hematològiques i ha estat finançat per la Torsten Haferlach Leukämie Diagnostikstiftung.

Grup de Síndromes Mielodisplàstiques de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras