Skip to content

La leucèmia limfoblàstica aguda del lactant MLL-AF4

La leucèmia és el càncer més freqüent en nens. Afecta més de 350 nens l’any al nostre país, un terç tenen menys de 4 anys.  La leucèmia representa el 30 % de tots els càncers pediàtrics, i la leucèmia limfoblàstica aguda B és la forma més comuna en nens (80 % dels casos). La leucèmia limfoblàstica aguda MLL-AF4 afecta especialment a nadons de menys d’un any.

La informació proporcionada a www.fcarreras.org serveix per donar suport, no reemplaçar-la, a la relació que existeix entre els pacients/visitants d’aquest lloc web i del seu metge.

Informació avalada per… Informació avalada per la Societat Espanyola d´Hematologia i Hemoteràpia.

Informació proporcionada pel Dr. Pablo Menéndez. Investigador especialista en LLA-B MLLAF4 de l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras

×

Abril

Leucèmia mieloide aguda.

“Quan tenia cinc mesos em van diagnosticar una leucèmia limfoblàstica aguda. Després de sotmetre’m a un tractament molt dur, vaig rebre un trasplantament de cèl·lules mare de la sang d’un donant anònim localitzat pel programa REDMO de la Fundació Josep Carreras. Després de 4 anys de recuperació, i quan ja estava bé, la leucèmia va tornar. Aleshores vaig tenir la sort de poder entrar en un assaig clínic d’immunoteràpia CART, el primer que es feia a Espanya amb nens. Era l’any 2016. Des d’aleshores estic bé. Vaig tornar a l’escola, a ballar, a la música, a llegir… i des de llavors gaudeixo moltíssim de la vida. Soc una imparable”.

La leucèmia és un tipus de càncer de les cèl·lules de la sang i de la medul·la òssia. Vegeu apartat Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies.

La leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) és un tipus de càncer pel qual la medul·la òssia produeix massa limfòcits immadurs (tipus de glòbul blanc), coneguts com a limfoblasts. Aquestes cèl·lules impedeixen el creixement de la resta de cèl·lules de la sang. La LLA és el càncer més freqüent en nens i la majoria dels diagnòstics són de leucèmia limfoblàstica aguda B (80 % dels casos de leucèmia en nens).

Els limfòcits són un tipus de leucòcits o glòbuls blans i poden ser de dos tipus, B i T. Segons els limfoblasts s’originin de cèl·lules B o T, la LLA es denominarà LLA- B o LLA- T.

Com hem vist a “Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies”, la medul·la òssia elabora les cèl·lues mare sanguínies (cèl·lules immadures) que, amb el temps, es transformaran en cèl·lues sanguínies madures. Una cèl·lula mare sanguínia es converteix en una cèl·lula mare mieloide o en una cèl·lula mare limfoide.

Una cèl·lula mare mieloide es converteix en un dels tres tipus de glòbuls sanguinis madurs:

  • Glòbuls vermells, que transporten l’oxigen a altres teixits i òrgans de cos
  • Granulòcits, glòbuls blancs que ajuden a combatre infeccions i altres malalties
  • Plaquetes, que col·laboren en la coagulació de la sang quan es produeix la ruptura d’un vas sanguini.

Una cèl·lula mare limfoide es converteix en un limfoblast i, més tard, en un dels tres tipus de limfòcits (glòbuls blancs):

  • limfòcits B, que produeixen anticossos per ajudar a combatre les infeccions del cos
  • limfòcits T, que ajuden els limfòcits B a produir anticossos per combatre infeccions
  • limfòcits citolítics naturals o limfòcits NK (natural killer), un tipus de cèl·lula immunitària que conté enzims que poden destruir cèl·lules tumorals o cèl·lules infectades per virus.

En els nens afectats per una leucèmia limfoblàstica aguda B, hi ha massa cèl·lules mare que es transformen en limfoblasts B.

Les leucèmies limfoblàstiques agudes que afecten nadons (lactants de menys d’1 any) són biològicament diferents a les LLA de nens més grans. La LLA infantil amb reordenament t(4;11) MLL-AF4+ constitueix un subtipus de leucèmia especialment agressiu que es desenvolupa amb freqüència abans del primer any de vida. La majoria dels nadons (el 80 % aproximadament) tenen aquest reordenament del gen anomenat MLL (leucèmia de fenotip mixt). La translocació MLL-AF4 és el marcador genètic característic d’una leucèmia limfoblàstica aguda B (LLA-B) especialment agressiva i que afecta comunament a nens de menys d’un any i present baixa resposta a la quimioteràpia, fet que redueix els nivells de supervivència d’aquesta malaltia a menys d’un 30%. És un tipus de leucèmia que afecta menys de 10 nadons l’any a l’Estat espanyol.

Paolo

Leucèmia limfoblàstica aguda.

“El 2019, amb tan sols 6 mesos d’edat, al Paolo li van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda MLL+. L’única opció per curar Paolo era que se sotmetés a un trasplantament de medul·la òssia. En aquell moment vam iniciar un camí ple d’incerteses, de por i dolor. La nostra vida com a pares primerencs no era el que havíem somiat i les nostres vides van canviar completament. Després de 8 mesos de tractament va arribar el dia que vam entrar a aquella cambra d’aïllament perquè el Paolo rebés les cèl·lules mare gràcies a una mare anònima que havia donat el cordó umbilical del seu nadó. Em costa de creure que el temps hagi passat després d’aquell dia que vaig sentir que el nostre rellotge es va aturar. Avui el Paolo està creixent sa i fort juntament amb el seu germanet gràcies a la investigació i treball de l’equip mèdic i de la Fundació Josep Carreras. Celebrem que el Paolo està amb nosaltres. Avui celebrem la VIDA cada dia”.

Es desconeix la causa exacta que origina la LLA-B. La investigació en aquest camp és important i s’estan coneixent els canvis genètics que succeeixen en les cèl·lules leucèmiques. No obstant això, en la majoria dels nens amb LLA- B es desconeix quins són els desencadenants o els factors que els han originat la leucèmia.

Avui dia no se sap amb seguretat si la fusió MLL-AF4 d’aquesta leucèmia es capaç de generar la malaltia “per si mateixa” pel contrari, necessita la presència d’una segona mutació que iniciï el procés leucèmic. Les cèl·lules implicades en aquest tipus de leucèmia semblen tornar-se canceroses abans dels naixement, la qual cosa significa que aquest tipus de leucèmia no és simplement un cas de cèl·lules de la sang que es multipliquen de manera incorrecta sinó un problema de desenvolupament primerenc del fetus en primer lloc. Això fa que sigui una malaltia diferent a la de l’adult o, fins i tot, altres B-ALL dels nens.

L’origen prenatal de la translocació t(4;11) s’ha demostrat per estudis de clonogenicitat en bessons monozigòtics, en què els dos presenten la translocació amb el mateix punt de ruptura (Ford et al. 1993; Gale et al. 1997), i per estudis retrospectius en què la mateixa translocació detectada al diagnòstic en el pacient estava present en les mostres recollides en el moment del naixement (en la coneguda com a “prova del taló” per a detecció de metabolopaties) (Greaves 2002). Aquestes dades suggereixen que la cèl·lula diana en LLA pro-B podria ser una cèl·lula d’origen embrionari o una cèl·lula hematopoètica primerenca en desenvolupament, la qual cosa explicaria la presència del gen de fusió en el moment del naixement.

La leucèmia, com altres tipus de càncer, no és contagiosa. Vegeu apartat Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies.

En la leucèmia limfoblàstica aguda B, la producció de les cèl·lules sanguínies normals es veu alterada pel creixement de les cèl·lules leucèmiques en la mèdul·la òssia. Això pot ocasionar:

  • Cansament i pal·lidesa (per anèmia)
  • Aparició de morats i petites taques rosades en la pell (petèquies) o altres sagnats (per un recompte de plaquetes baix)
  • Febre i infeccions que no evolucionen bé (a causa del mal funcionament dels leucòcits)
  • Dolor en les articulacions i els ossos (per la invasió de la medul·la òssia per les cèl·lules leucèmiques)
  • Adenopaties o augment de mida dels ganglis limfàtics (per ocupació de les cèl·lules leucèmiques en el sistema limfàtic)

A l’inici de la malaltia, tots aquests símptomes poden ser molt semblants als d’una infecció per un virus. Quan els símptomes continuen més de 2-4 setmanes, en la majoria dels casos, es pot arribar a fer el diagnòstic. Com no són símptomes específics o exclusius de la leucèmia, és molt freqüent que s’hagi consultat en diverses ocasions el metge abans que s’arribi al diagnòstic. Cal dir que la LLA MF4 presenta una latència molt curta (apareix abans del primer any de vida),

Generalment, si un nen presenta els símptomes característics, la leucèmia es pot diagnosticar amb una analítica sanguínia. Quans’examina la sang pel microscopi, es poden veure cèl·lules leucèmiques. A vegades, al començament de la malaltia, aquestes cèl·lules no es veuen en la sang i la leucèmia se sospita pels símptomes i algunes alteracions en l’analítica sanguínia. El diagnòstic es confirma mitjançant una punció de medul·la òssia (crestes ilíaques) i anàlisis de les cèl·lules obtingudes.

L’objectiu del tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda és eliminar les cèl·lules leucèmiques per permetre que la medul·la òssia torni a treballar amb normalitat.

La quimioteràpia amb altes dosis de citarabina és el principal tractament que rebran els nadons amb LLA. Consisteix en la utilització de medicaments que eliminen les cèl·lules canceroses, per impedir que es reprodueixin. El tractament té fases diferents, i normalment dura prop de 2 anys. En els últims anys, l’aplicació a aquests pacients del protocol INTERFANT-99, ha aconseguit augmentar la taxa de supervivència a aproximadament 30-40 %, resultat que, tot i ser esperançador, segueix sent enormement advers per a més de la meitat dels nens diagnosticats amb aquesta malaltia.

Quan la quimioteràpia s’administra per via intravenosa, per evitar punxar repetidament una vena, s’utilitza un dispositiu especial anomenat catèter (contingut en espanyol). El catèter s’introdueix en una vena gran que permet administrar tot tipus de medicaments, així com també extraure sang per a les anàlisis de sang, per evitar les repetides puncions al nen.

Existeix un tipus de catèter anomenat port-a-cath que s’uneix a un reservori rodó de plàstic o metall que queda sota la pell del tòrax. El port-a-cath és molt pràctic en nens perquè en quedar sota la pell no permet que el nadó se l’arrenqui, és més difícil que s’infecti que altres tipus de catèters i permet que el nadó es banyi.

Si la quimioteràpia s’administra per un catèter venós arriba, per la sang, a quasi la totalitat de les cèl·lules del cos. No obstant això, la majoria dels medicaments de la quimioteràpia no arriben bé al líquid cefaloraquidi que banya el cervell i la medul·la espinal. Això fa que hi hagin cèl·lules leucèmiques que poden sobreviure en aquest líquid. Amb la finalitat de prevenir que les cèl·lules leucèmiques que arriben al líquid cefalorraquidi sobrevisquin i siguin la causa d’una futura recaiguda al sistema nerviós, s’ha d’administrar quimioteràpia directament en el líquid cefalorraquidi, mitjançant puncions lumbars (quimioteràpia intratecal). Els nadons afectats de LLA MLL AF4 tenen un alt risc d’afectació de la leucèmia en el sistema nerviós central (SNC).

Els pacients de LLA MLL AF4 són pacients que presenten un alt risc de recaiguda i, per tant, rebran un tractament més intensiu. Quan s’assigna una categoria de risc, els metges consideren:

  • la presència del reordenament del gen MLL: aquest reordenament indica que hi haurà una resposta més deficient a la teràpia.
  • l’edat: Els nadons que tenen prop d’1 any generalment responen millor al tractament que els nadons de menys de 6 mesos.
  • la quantitat de glòbuls blancs: un recompte molt alt de glòbuls blancs en el moment del diagnòstic indica que hi haurà una resposta més deficient a la teràpia.
  • el temps de resposta a la teràpia precoç

Prop de dos terços dels nadons tindran una recaiguda dins d’un any després del diagnòstic. De moment, no existeixen protocols de tractament per a les recaigudes de LLA en els nens de menys d’1 any. Aquests pacients han de ser tractats per equips amb experiència específica.

Quan no s’observen cèl·lules de la leucèmia en la medul·la òssia ni en cap altre lloc es diu que el pacient està en remissió completa. En els casos en què hi ha una recaiguda, es torna a administrar quimioteràpia i, segons el cas, es realitza un trasplantament de medul·la òssia. 

Tipus de quimioteràpia

La quimioteràpia que rebrà aquest tipus de pacients és d’alt risc. En tot cas, tots els nens, amb independència del grup de risc al que pertanyin, rebran

  1. un tractament inicial anomenat tractament d’inducció, de quimioteràpia intensiva seguit
  2. d’un tractament de consolidació o intensificació. Després es segueix amb:
  3. un tractament de manteniment que consisteix en una quimioteràpia d’intensitat baixa, consistent en pastilles (administració oral) i que permet, en la major part dels casos, fer una vida gairebé normal i tornar a l’escola i a les activitats esportives o altres extraescolars. En la majoria d’aquests nadons, degut a l’alt risc de recaiguda, es farà el trasplantament de medul·la òssia en lloc del tractament de manteniment.


Malgrat la gran investigació que estan realitzant alguns equips, de moment la taxa de supervivència general dels pacients de LLA MF4 és de menys d’un 30-40 %.

Després de completar el tractament, el nen seguirà controls periòdics pel seu metge hematòleg i per altres especialistes en cas que sigui necessari. Els controls es realitzen per avaluar una possible recaiguda i per fer un seguiment i un tractament de les possibles complicacions a llarg termini. Aquests controls es van espaiant progressivament fins fer-se una vegada a l’any. És recomanable fer un seguiment com a mínim anual a llarg termini per poder detectar aviat i poder tractar, si apareixen, les seqüeles del tractament o de la leucèmia

A continuació, farem unes recomanacions de caràcter general i que responen a algunes de les preguntes més freqüents que realitzen els pares dels nens amb leucèmia:

  • Li cauran els cabells? Quan? Els hem de tallar?

Amb la quimioteràpia que rebrà per tractar la leucèmia, els cabells li cauran. Generalment, això succeeix a les 2-3 setmanes de l’inici de la quimioteràpia. Si el nen o la nena té els cabells llargs, és més adequat tallar-los curts abans que comencin a caure. No cal, ni és convenient des del punt de vista psicològic, tallar-los durant els primers dies de l’ingrés. Tampoc cal explicar-li aquest fet en un primer moment. Sí convé, però, abordar aquest tema amb el nen abans que comencin a caure. Els cabells tornen a créixer al cap de 2-4 setmanes d’haver iniciat la fase de tractament de manteniment, en la qual la quimioteràpia és de menor intensitat.

  • Higiene

Degut a que el nen té disminuïdes les seves defenses davant les infeccions (per la pròpia malaltia i també pel tractament administrat), és convenient mantenir una higiene corporal adequada de l’infant, de l’habitació de l’hospital i del domicili familiar, així com de les seves joguines .

És recomanable evitar aquelles joguines que emmagatzemen molta pols i les caixes de cartró. Tampoc s’ha d’emmagatzemar menjar fora de la nevera. Les plantes estan prohibides a l’habitació, ja que a la terra hi ha espores de fongs.

L’ordre facilita la neteja per part del personal de la neteja de l’hospital.

  • Visites

És convenient reduir el nombre de visites a l’habitació del nen, ja que poden ser portadores d’infeccions. És recomanable que no hi hagi més de 2 acompanyants a l’habitació i que es rentin les mans abans d’entrar. Si algun dels visitants té algun procés infecciós (refredat, conjuntivitis …) és preferible que no vingui.

En cas que sigui el pare, la mare o una altra persona que tingui cura del nen i que no es pugui prescindir de la seva atenció, convindria que es posessin una mascareta i es rentessin les mans abans d’entrar en contacte amb el nen.

  • Alimentació

El nen que rep tractament amb quimioteràpia intensiva ha de rebre una alimentació variada. És convenient, quan la xifra de leucòcits és baixa, evitar els aliments crus que no es puguin pelar (per exemple: enciam, maduixes, tomàquet cru).

De vegades la quimioteràpia pot treure la gana, o fins i tot provocar nàusees. Durant els dies que estigui rebent la quimioteràpia, no convé forçar el nen perquè mengi, perquè pot ser contraproduent.

D’altra banda, els corticoides (prednisona i dexametasona) que rebrà en algunes fases del tractament poden augmentar molt la gana, fins i tot amb ansietat. Si bé se’ls pot permetre menjar alguna cosa més que els menjars que se serveixen a l’hospital, no se’ls ha de deixar menjar sense límit, ja que sovint no ho toleren bé i pot ocasionar mal de panxa.

MATERIALS LEUCÈMIA INFANTIL

La Fundació Josep Carreras disposa d’un conte “El nadó forçut” dirigit a nens o germans que pateixen leucèmia. Està especialment dirigit a nens fins als 6 anys. Si el vols demanar, pots enviar-nos un correu electrònic a imparables@fcarreras.es.

TRASPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA

MANUALS DE SUPORT

ALIMENTACIÓ

ALTRES

ANDALUSIA


ARAGÓ


ASTÚRIES


CASTELLA-LA MANXA


CASTELLA I LLEÓ


CATALUNYA


COMUNITAT VALENCIANA


EXTREMADURA


GALÍCIA


ILLES BALEARS


ILLES CANÀRIES


LA RIOJA


MADRID


MÚRCIA


NAVARRA


PAÍS BASC

Et convidem també a seguir-nos a les nostres xarxes socials principals (Facebook, Twitter i Instagram) on sovint compartim testimonis de superació.

Si resideixes a l’Estat espanyol, també pots posar-te en contacte amb nosaltres enviant-nos un correu electrònic a imparables@fcarreras.es perquè t’ajudem a posar-te en contacte amb altres persones que han superat aquesta malaltia.

* D’acord amb la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i el Comerç Electrònic (LSSICE), la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia informa que tota la informació mèdica disponible a www.fcarreras.org ha estat revisada i acreditada pel Dr. Enric Carreras Pons, Col·legiat núm. 9438, Barcelona, ​​Doctor en Medicina i Cirurgia, Especialista en Medicina Interna, Especialista en Hematologia i Hemoteràpia i Consultor sènior de la Fundació; i per la Dra. Rocío Parody Porras, Col·legiada núm. 35205, Barcelona, ​​Doctora en Medicina i Cirurgia, Especialista en Hematologia i Hemoteràpia i adscrita a la Direcció mèdica del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) de la Fundació).

Informació revisada al novembre de 2023.

Fes-te soci de la cura de la leucèmia!

FES-TE SOCI/SÒCIA!
INICIATIVES SOLIDÀRIES
LLEGATS SOLIDARIS

Vull estar al dia de la lluita contra la leucèmia