93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
- Aquest dissabte 17 de febrer del 2024 se celebra per primera vegada el Dia Mundial de la Malaltia de l’Empelt contra Receptor (MECR), una complicació comuna en els trasplantaments de medul·la òssia d’un donant. Passa entre el 30 i el 70% dels pacients.
- La Dra. Rocío Parody, membre de la direcció mèdica de la Fundació Josep Carreras i directora mèdica del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) de la Fundació, ha participat a la Jornada EICRc 360º que ha tingut lloc al Congrés dels Diputats.
- A la jornada s’ha presentat el document EICRc 360º, elaborat per un grup de pacients i l’aval d’experts multidisciplinaris com la Dra. Parody. Aquest document prioritza, entre d’altres, el desenvolupament de biomarcadors diagnòstics, la millora de l’aproximació multidisciplinària i l’estandardització de l’abordatge d’aquests pacients.
- La Fundació Josep Carreras, en col·laboració amb SANOFI, també està elaborant el primer Manual pràctic sobre la Malaltia Empelt contra Receptor per a pacients i cuidadors, així com material audiovisual per donar més veu a aquesta complicació. Tot aquest material estarà disponible properament a l’entrada del blog de la Fundació.
Avui dissabte 17 de febrer se celebra per primer cop el Dia Mundial de la Malaltia de l’Empelt contra Receptor (MECR). La MECR és una complicació que pot passar després d’un trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics (procedent d’un donant), cosa que es coneix popularment com un “trasplantament de medul·la òssia d’un donant”. Aquest tractament constitueix l’única opció curativa en molts casos de càncers de sang com la leucèmia. La MECR succeeix entre el 30 i el 70% dels pacients i, malgrat els avenços científics, continua sent la principal causa de morbiditat i mortalitat en els pacients trasplantats.
Per aquest motiu, la Fundació Josep Carreras se suma a la divulgació i el coneixement d’aquesta complicació a través de diferents accions desenvolupades amb la col·laboració de SANOFI.
Dimarts passat dia 13, la Dra. Parody,membre de la direcció mèdica de la Fundació Josep Carreras i directora mèdica del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), va participar en la primera jornada organitzada per l’Associació de pacients de Limfoma, Mieloma , Leucèmia i Síndromes Mieloproliferatives (AEAL) amb el suport de Sanofi, al Congrés dels Diputats.
Aquest esdeveniment tenia com a objectiu principal posar de manifest els reptes als quals s’enfronten els pacients amb Malaltia de l’Empelt contra Receptor Crònica, la principal complicació després d’un trasplantament de medul·la òssia.
La Dra. Rocío Parody, en representació de la Fundació Josep Carreras i la Dra. Dolores Hernández, en representació de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) van compartir les principals conclusions de la Cimera Internacional en Trasplantament organitzada per l’ONT el mes de novembre passat. Totes dues van posar de manifest el camí a seguir per avançar en la donació i el trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules a nivell global per als propers deu anys, així com les seves implicacions en el trasplantament de medul·la.
*Si vols veure la gravació de la jornada clica AQUÍ
La MECR
La MECR és una complicació per la qual, després del trasplantament, les cèl·lules trasplantades reconeixen el receptor (al pacient) com a estrany i l’ataquen de diferents formes i intensitat. Al trasplantament a partir d’un donant de progenitors hematopoètics, les cèl·lules del donant constituiran el nou sistema immune del pacient. És per això que, en aquest tipus de trasplantament, seran les cèl·lules del donant “les que puguin rebutjar” les cèl·lules del receptor i, per això, és essencial que donant i receptor tinguin un genotip idèntic. Es tracta de la combinació HLA, els antígens leucocitaris humans.
Quan parlem de “rebuig” després d’un trasplantament, a l’imaginari col·lectiu hi ha el trasplantament d’òrgans sòlids, un procés en què el sistema immunitari del receptor d’un trasplantament ataca l’òrgan trasplantat. Seria el cas d’un trasplantament de fetge, de ronyó, etc… En el cas de la medul·la òssia, és al revés. És “l’òrgan trasplantat” en aquest cas, un teixit (la medul·la òssia) la que detecta que “aquest cos no és el seu”. Per això, la MECR s’anomena així: Malaltia de l’Empelt contra Receptor.
La MECR aguda i crònica
La MECR pot passar de forma aguda i ràpida (habitualment en els primers 3 mesos després del trasplantament) o crònica. No tots els pacients tenen MECR aguda i/o crònica. Poden desenvolupar un o els dos tipus o cap. Cal destacar que, de vegades, no és tan fàcil diferenciar la MECR aguda de la crònica ja que se “solapen”.
Els tres òrgans clàssics que es poden veure afectats per la MECR aguda són, per ordre de freqüència: la pell, el tracte gastrointestinal i el fetge. Sovint, els pacients presenten febrícula o febre precedint l’inici dels símptomes de MECR aguda.
La MECR crònica pot aparèixer com a extensió de la MECR aguda, després d’un interval lliure de malaltia o sense precedent agut. Els símptomes de la MECR crònica poden limitar-se a un sol òrgan o estar disseminats. Tot i això, es considera una malaltia multisistèmica. És per això que la implicació d’altres especialistes (dermatòleg, oftalmòleg, pneumòleg, digestòleg, ginecòleg, uròleg…) és molt important.
De manera més habitual, a la MECR crònica els principals òrgans afectats són la pell, la boca, els ulls, els pulmons, el fetge i les articulacions. En general, no són afeccions que posin en risc la vida del pacient, però impacten de manera molt important en la qualitat de vida del pacient.
La incidència de la MECR crònica és molt variable (30-80%). La incidència en nens és menor i augmenta en funció de l’edat del pacient. Entre els factors de risc per tenir la MECR crònica destaquen l’ús de sang perifèrica com a font de progenitors, el tipus de donant i el grau de disparitat HLA, l’edat del donant i haver patit una MECR aguda prèvia. Generalment, la MECR crònica apareix entre 3 mesos i 2 anys després del trasplantament, però pot sorgir abans o, com hem dit anteriorment, “solapar-se” amb una MECR aguda.
Els principals factors de risc per desenvolupar MECR crònica són:
- haver desenvolupat anteriorment MECR aguda.
- la disparitat de l’HLA entre donant i receptor*
- l’edat del pacient
- que la donació hagi estat mitjançant sang perifèrica
Els reptes de la investigació
Habitualment moltes de les àrees de recerca en hemopaties malignes estan lligades a entendre els processos pels quals es desenvolupen aquestes malalties: leucèmies, limfomes, mieloma múltiple… Però és fonamental enfocar línies de recerca també a preservar la qualitat de vida després d’un tractament com un trasplantament de medul·la òssia.
A l’abordatge actual d’aquesta patologia, les opcions de tractament continuen sent limitades. Així, el tractament de primera línia consisteix en immunosupressors i corticoesteroides, amb una taxa de resposta entre el 50% i el 60%. Aproximadament la meitat dels pacients que reben corticoides no respondran al tractament o recauran en intentar retirar la medicació, i necessitaran una segona línia de tractament. Val a dir que aquests pacients tenen una immunosupressió important i, a més, poden tenir altres complicacions greus a més de la MECR crònica.
A causa de la freqüència i l’impacte de la MECR en el pacient trasplantat, i que després del tractament de primera línia ni hi ha un consens uniforme ni tots els pacients responen adequadament, aquesta malaltia té un ampli camp de recerca tant per prevenir-la com per tractar-la. Igualment hi ha estudis dirigits als factors de risc més específics que els ja coneguts, com poden ser marcadors en sang que siguin predictors per al pacient de desenvolupar la malaltia, però aquests darrers no estan encara tan avançats i sobretot a la pràctica clínica no són fàcils d’instaurar.
* 3 de cada 4 pacients que necessiten un trasplantament de medul·la òssia compatible, no disposen d’un donant entre els seus familiars. En aquests casos, a Espanya, és el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), programa de la Fundació Josep Carreras que, en coordinació amb l’Organització Nacional de Trasplantaments i les comunitats autònomes, cerca un donant HLA compatible arreu del món. Entre els més de 40 milions de donants de medul·la òssia disponibles als registres internacionals. Per tenir una “compatibilitat idèntica”, el donant i el receptor hauran d’haver heretat el mateix conjunt d’antígens (el sistema HLA) de cadascun dels pares.
¡GRACIAS A SANOFI PER SER IMPARABLES CONTRA LA MECR!
