Trobat un mecanisme que explica com una cèl·lula cancerosa es converteix en una normal

Un nou estudi descriu com cèl·lules leucèmiques altament proliferatives acaben convertint-se en cèl·lules normals que ja no es multipliquen en canviar les modificacions químiques, l’anomenada epigenètica, d’un tipus de material genètic: l’ARN missatger. L’article s’ha publicat a la reconeguda revista Leukemia i el signa l’Alberto Bueno-Costa, investigador del grup del Dr. Manel Esteller, supervisor de l’estudi i director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Investigador ICREA i Catedràtic de la Universitat de Barcelona.

El càncer és una malaltia caracteritzada per la transformació d’una cèl·lula sana a una de maligna amb característiques molt diferents, com la capacitat de dividir-se de manera descontrolada. En les darreres dècades, moltes investigacions han posat de relleu diverses alteracions moleculars responsables d’aquesta conversió d’un teixit sa a un de tumoral. Tanmateix, coneixem poc del procés contrari, és a dir, ser capaços de revertir una cèl·lula cancerosa a una fisiològica, no maligna, i quins factors hi podrien intervenir.

“Sabem que una estratègia que tenen els tumors humans per esquivar l’eficàcia dels fàrmacs és canviar l’aspecte, convertint-se en un altre càncer similar però insensible al medicament usat. Per exemple, les leucèmies del tipus limfoide es canvien a l’estirp mieloide perquè el tractament no les afecti”, explica el Dr. Esteller. A partir d’aquesta idea, els investigadors van voler conèixer més sobre les vies moleculars implicades en aquestes metamorfosis cel·lulars i van estudiar un model in vitro on cèl·lules leucèmiques es transformen en cèl·lules inofensives, anomenades macròfags.

Els resultats experimentals van mostrar que la transformació de la cèl·lula maligna implica un canvi profund en les modificacions químiques que pateixen els seus ARN missatgers, els transportadors que ajuden que es formin les proteïnes. En concret, els canvis afecten la distribució d’una senyal epigenètica anomenada adenina metilada. Aquest canvi en l’accentuació química d’aquestes molècules provoca la inestabilitat de les proteïnes que defineixen la leucèmia i, en canvi, afavoreix  l’aparició de proteïnes diferenciades característiques de la cèl·lula normal que va naixent, el macròfag. Aquest procés sembla ser controlat pel gen METTL3, un fabricant de modificacions químiques de l’ARN missatger.

Aquesta línia de recerca, tot i estar encara en estat preclínic, és molt prometedora i s’ha de continuar explorant com una nova via en la lluita contra la leucèmia. De fet, tal com comenta el Dr. Esteller, “els primers fàrmacs preclínics contra aquesta diana ja s’han desenvolupat en models experimentals de malalties malignes de la sang, amb la qual cosa proporcionem una altra raó per la qual aquests medicaments en desenvolupament podrien ser útils a les teràpies del càncer, particularment en el cas de les leucèmies i els limfomes.”

El desenvolupament de noves estratègies és una excel·lent notícia pels milers de pacients diagnosticats cada any amb malalties hematològiques. Potser, a mitjà termini, convertir les cèl·lules de la leucèmia en cèl·lules normals serà part del nostre arsenal contra el càncer.

 

Article:

Bueno-Costa A, Piñeyro D, García-Prieto CA, Ortiz-Barahona V, Martinez-Verbo L, Webster NA, Andrews B, Kol N, Avrahami C, Moshitch-Moshkovitz S, Rechavi G, Esteller M. Remodelling of the m6A RNA landscape in the conversion of acute lymphoblastic leukemia cells to macrophages. Leukemia, https://doi.org/10.1038/s41375-022-01621-1, 2022.

Una anàlisi bioinformàtica refinada pot estimar les variacions del nombre de còpies genètiques a partir de dades epigenètiques

El programari conumee-Kcn és una eina bioinformàtica millorada, capaç d’extreure informació genètica de les dades de microarrays de metilació de l’ADN.

Es pot utilitzar quan la mida de la mostra biològica limita el rang d’anàlisi i proporciona dades valuoses d’amplificació de gens, que poden ajudar a guiar millor la presa de decisions de tractament en la clínica.

L’anàlisi preliminar en càncers d’origen indeterminat, demostra la seva fiabilitat trobant fins a 15 objectius potencialment medicables.

Un equip liderat pel Dr. Manel Esteller, director de L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, ha millorat la identificació computacional d’amplificacions de gens medicables en tumors, a partir de dades epigenètiques. Mitjançant aquesta nova eina, els científics poden tenir informació fiable sobre les dades moleculars d’un tumor en particular, tant a nivell genètic com epigenètic, fins i tot quan la mostra és escassa.

Les cèl·lules canceroses presenten una gran quantitat d’alteracions genètiques i epigenètiques, que són alhora la causa i la conseqüència de la seva profunda desregulació. Les anomalies epigenètiques perjudiquen el bon funcionament dels gens, ja sigui augmentant o disminuint la seva activitat, mentre que les alteracions genètiques sovint impliquen mutacions o guanys i pèrdues de gens sencers o fragments de cromosomes. Aquestes últimes, anomenades Somatic Copy Number Alterations (SCNA) s’han associat amb la resposta de fàrmacs anticancerígens: com més gran sigui l’amplificació del nombre de còpies d’un gen, més gran serà la seva sensibilitat al tractament dirigit.

Així, tant el perfil genètic com epigenètic d’un tumor pot ajudar a definir-ne el pronòstic i les opcions de tractament. Tanmateix, es necessita una gran quantitat de mostra per a fer ambdues anàlisis i això no sempre està disponible. L’equip d’investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, ha millorat una eina prèvia (conumee) per desenvolupar el nou conumee-Kcn, capaç de millorar la caracterització dels SCNA fins a un 20% i distingir entre petits guanys, amplificacions moderades i altes amplificacions de material genètic.

La nova metodologia, publicada a la revista científica Briefings in Bioinformatics, utilitza estimacions de llindar dinàmic i puresa del tumor sobre dades de microarray de metilació d’ADN per inferir els SCNA amb alta precisió, assolint una especificitat del 100% i una sensibilitat del 93,3% en les proves experimentals preliminars, on s’ha utilitzat l’assaig estàndard d’hibridació in situ de fluorescència (FISH) com a element de validació. Així doncs, amb la mateixa informació que s’utilitza per a determinar la signatura epigenètica d’un tumor, poden estimar les variacions del nombre de còpies de determinats gens, una característica clínica molt rellevant: dos ocells d’un tret.

Tot i que aquesta estimació no és tan bona com quan s’utilitzen els microarrays estàndard de SNP, una metodologia dissenyada específicament per a l’anàlisi SCNA, la nova metodologia ofereix informació valuosa quan es disposa de mostres limitades i no és possible ni recomanable el re-mostreig, com en els càncers de pulmó.

Després de l’avaluació comparativa en mostres conegudes, els investigadors van provar la fiabilitat de conumee-Kcn en mostres emmagatzemades reals de càncers primaris d’origen desconegut (CUP), un tipus de tumors metastàtics altament agressius amb mal pronòstic degut al seu origen desconegut. La doctora Verónica Dávalos, coautora principal de la investigació, afirma que es van identificar fins a 15 dianes potencialment medicables en aquestes mostres, la qual cosa va obrir la porta a noves oportunitats de tractament en el futur per a aquest tipus de tumor.

La capacitat de tractar les CUP, i qualsevol altre tipus de càncer, només per les seves alteracions genètiques i epigenètiques, independentment del seu origen, és un enfoc terapèutic que està guanyant terreny, especialment contra les metàstasis. En aquest sentit, el grup d’Epigenètica del Càncer de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras està aprofundint en el coneixement sobre les característiques moleculars de les CUP per aportar noves opcions de tractament a l’arsenal clínic.

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras ha estat seleccionat per l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units per al projecte del Proteoma del Càncer amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació

L’Institut Josep Carreras entra a formar part del projecte Proteoma del Càncer, una iniciativa internacional per a l’estudi dels tumors malignes.

La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, va visitar el dijous l’Institut Josep Carreras i va anunciar una ajuda d’un milió d’euros per a impulsar el projecte

L’ Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras,liderat pel Dr. Manel Esteller i amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació,entra a formar part en el projecte del Proteoma del Càncer, un programa per a impulsar una línia de recerca dedicada a la caracterització de les proteïnes dels tumors malignes, que permetrà conèixer més sobre les causes de la leucèmia

En motiu de l’entrada de l’Institut Josep Carreras en el projecte del Proteoma del Càncer, la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, va visitar ahir dijous el centre de recerca i va anunciar que el Ministeri destinarà un milió d’euros per a impulsar aquesta iniciativa. Durant la visita, la ministra Morant va estar acompanyada per Albert Carreras i Coll i Albert Carreras Pérez, en representació de la família Carreras, el director de l’Institut, el Dr. Manel Esteller; el president de la Comissió Delegada de la institució, el Dr. Evarist Feliu i la directora gerent en funcions de l’Institut, Ana Garrido. També ha assistit l’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro.

En els últims vint anys, la comunitat científica ha dedicat grans esforços a obtenir el genoma del càncer. Desxifrar les alteracions genètiques dels tumors humans ha estat en bona part possible gràcies al projecte denominat Atles del Genoma del Càncer (TCGA)liderat per l’Institut Nacional del Càncer (NCI) dels Estats Units, en el qual es va seqüenciar l’ADN de més de 500 mostres de tumors derivats de cada teixit i òrgan del cos.

Tanmateix, en aquesta exploració de les causes cel·lulars i moleculars del càncer faltava una peça important: la caracterització de les proteïnes, el producte produït a partir del nostre material genètic. En aquest sentit, el NCI va llançar recentment el Consorci Internacional de Proteogenoma (ICPC) per a obtenir precisament el perfil de totes les proteïnes alterades en tots els tumors humans, el denominat “Proteoma”. Ja és oficial l’entrada en aquest consorci de l’Institut Josep Carreras, que té com a objectiu descobrir el proteoma de la leucèmia, en una iniciativa secundada pel Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya.

“Un de cada cinc càncers és derivat de la sang o dels ganglis limfàtics. El nostre treball en aquest programa internacional consistirà a revelar el proteoma de la leucèmia, especialment de l’anomenada leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B (B-ALL). Estudiarem detalladament les alteracions d’expressió i modificació de les proteïnes en aquesta malaltia tant en població adulta com infantil, així com les seves conseqüències en el maneig clínic d’aquests pacients i en el descobriment de nous tractaments contra les dianes alterades descobertes”, comenta el Dr. Manel Esteller, coordinador de l’estudi.

D’altra banda, el Dr. Henry Rodríguez, director fundador del Departament de Recerca en Proteòmica Clínica del Càncer del NCI i membre del consell assessor en recerca del càncer del President Joe Biden, declara: “És una enorme satisfacció reconèixer la tasca investigadora de l’Institut Josep Carreras. Estic convençut que la seva caracterització de les proteïnes aberrants en la leucèmia, sumada a les dades de les alteracions del genoma, suposarà un avanç molt important en la medicina personalitzada de càncer que millorarà la qualitat de vida i supervivència dels pacients”..

Sant Pau finalitza la Fase I del primer assaig clínic CAR-T30 d’Europa, de producció pròpia, per a limfoma de Hodgkin i no-Hodgkin T

En la Fase I han participat 10 pacients refractaris a tots els tractaments convencionals aprovats, procedents de diverses comunitats autònomes i d’altres països europeus.

Els objectius de l’estudi s’han centrat en la seguretat i en establir la dosi òptima.

El CAR-T de Sant Pau és un medicament d’immunoteràpia fabricat a partir d’un tipus de limfòcit T anomenat T de memòria del propi pacient. Aquestes cèl·lules de l’organisme humà són poc nombroses, però amb un major efecte antitumoral.

►La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras també han donat suport decididament al projecte amb l’adquisició d’una part important de l’equipament i la provisió de fons per la producció de fàrmacs.

El primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T produït a Sant Pau, pioner a Europa, per al tractament del limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30+ en recidiva o refractari, ha finalitzat la Fase I amb èxit. El projecte està liderat pel Dr. Javier Briones, cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau i cap del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB-Sant Pau.

En la Fase I de l’assaig, aprovat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), han participat 10 pacients refractaris a tots els tractaments convencionals aprovats, procedents de diverses comunitats autònomes i d’altres països europeus. Els objectius de l’estudi s’han centrat en la seguretat i en establir la dosi òptima. En la Fase II s’inclouran com a mínim 20 pacients més.  Segons explica el Dr. Briones “els resultats s’estan analitzant i s’ha de continuar fent el seguiment, però estem molt satisfets amb les dades de seguretat i eficàcia”.

El CAR-T de Sant Pau

Els medicaments cel·lulars CAR-T de Sant Pau es fabriquen a partir dels limfòcits T del mateix malalt. La modificació genètica incorporada per mitjà de teràpia gènica permet que expressin un receptor per a potenciar la destrucció del tumor, el “chimeric antigen receptor” i per això s’anomenen CAR-T. El CAR-T de Sant Pau és un medicament de teràpia avançada fabricat a partir d’un tipus de limfòcit T anomenat T de memòria del propi pacient. Aquestes cèl·lules de l’organisme humà són poc nombroses, però extremadament eficaces i es generen després d’una infecció primària. Els limfòcits T de memòria són cèl·lules encarregades d’intervenir en la defensa del cos en infeccions successives del mateix patogen.

Aquestes cèl·lules tenen un poderós efecte citotòxic, qualitat de ser tòxiques davant d’altres que estan alterades, i viuen molts anys en el nostre cos. “Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotarem d’un “arma” que, cada cop que detecti un d’aquests antígens CD30, els que expressen les cèl·lules tumorals del limfoma, les elimini. Així, d’aquesta manera perpètua, en el cos del pacient restaria un “detector i eliminador” de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del propi pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”, explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, va obtenir l’any 2020 el certificat de compliment de Normes de Correcta Fabricació per la producció d’un medicament de teràpia avançada. Aquesta certificació emesa per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) del Ministeri de Sanitat, permet la producció i control de qualitat de medicaments cel·lulars tipus CAR-T a la sala blanca, un equipament especialment dissenyat per al desenvolupament de medicaments de teràpia avançada que permet als investigadors de Sant Pau oferir tractaments innovadors als seus pacients.

Diversos organismes i fundacions han donat suport al projecte de Sant Pau. La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras han donat suport decididament al projecte amb l’adquisició d’una part important de l’equipament i la provisió de fons per la producció de fàrmacs pels 10 primers pacients. En aquest sentit, l’Institut Josep Carreras va adquirir dos nous equips de producció cel·lular que s’han ubicat a Sant Pau. Per a la compra del primer, la Fundació Josep Carreras va posar en marxa el 2018 una campanya de captació de fons amb el títol: “La fábrica de células imparables”. En una altra campanya el 2019 la Fundació Josep Carreras va recaptar més d’un milió d’euros per impulsar l’inici d’aquest assaig. Altres organismes com l’Institut de Salut Carles III, la Fundació “La Caixa” i l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) també han donat suport al desenvolupamet d’aquest projecte de recerca.

Com predir la resposta a les teràpies cel·lulars adoptives en càncer

Avenços recents en immunoteràpia obren la porta a noves aproximacions en la lluita contra el càncer

La gran variabilitat entre pacients impedeix l’adopció massiva de les teràpies cel·lulars.

Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras han resumit tot el coneixement previ en immunoteràpia per facilitar la seva incorporació en la clínica.

La immunoteràpia ha canviat la manera de tractar els pacients oncològics. Els enfocs d’immunoteràpia, inclòs l’ús d’agents immunomoduladors per millorar les respostes contra el càncer i el desenvolupament recent de la teràpia cel·lular adoptiva, han millorat les taxes de supervivència dels pacients i han reduït el risc de recurrència de molts tipus de càncer.

No obstant això, molts pacients presenten una manca de resposta al tractament, recaiguda i/o desenvolupament de resistència, o toxicitats associades a la teràpia que amenacen la vida. Si bé per als compostos farmacològics s’han proposat biomarcadors de resposta a la immunoteràpia, hi ha una necessitat mèdica insatisfeta d’aquests en immunoteràpies cel·lulars, com les cèl·lules T que expressen el receptor d’antigen quimèric (CAR-T), el receptor de cèl·lules T modificades (TCR) i els limfòcits infiltrats de tumors (TIL).

El grup del Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, professor d’investigació ICREA i Catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona, ​​ofereix aquesta setmana a The Journal of the National Cancer Institute (JNCI) una perspectiva dels coneixements actuals en aquesta àrea i cap a on es dirigeix ​​el camp, amb l’objectiu de millorar el benefici clínic en pacients tractats amb aquests nous enfocaments emergents.

Surten a la llum les cèl·lules ocultes darrere de la recaiguda de la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B

Una població prèviament inadvertida de cèl·lules preleucèmiques podria ser responsable d’algunes recaigudes a la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B (B-ALL), segons un nou treball de recerca publicat per un equip dirigit pel Dr. Pablo Menéndez, investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, en estreta col·laboració amb la Universitat d’Oxford i clínics de l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Clínic i la Universitat de Salamanca, així com amb el grup espanyol Pethema.

CD19 és una proteïna característica que es troba a la superfície dels limfòcits B, les cèl·lules immunitàries productores d’anticossos, des dels progenitors més primerencs fins als més madurs. La seva presència es manté fins i tot després de la transformació maligna a B-ALL i, per tant, es considera un bon biomarcador per a la identificació de leucèmies de cèl·lules B i una diana terapèutica molt utilitzada en estratègies d’immunoteràpia.

De fet, el tractament de B-ALL amb immunoteràpies dirigides a CD19, com els anticossos monoclonals biespecífics, tipus BiTE, o construccions CAR-T, ha tingut un gran èxit per aconseguir remissions completes en els darrers anys. No obstant això, és comú trobar recaigudes en aquests pacients, cosa que significa que encara hi ha cèl·lules que resisteixen la teràpia, capaces de reiniciar la malaltia.

En la recerca, publicada a la revista especialitzada en hematologia Blood, els investigadors van trobar que una població de cèl·lules que no tenen CD19 (CD19-/CD22+) ja està present tant en condicions fisiològiques com en pacients amb B-ALL. En aquests pacients, algunes de les cèl·lules CD19, tenen el mateix patró de mutacions que la leucèmia anterior i són part de la càrrega leucèmica però, en no mostrar CD19, no seran l’objectiu de les immunoteràpies anti-CD19. La seva presència podria ser responsable d’algunes de les recaigudes.

Els resultats de la recerca tenen un alt valor clínic, ja que una anàlisi no massa complexa mitjançant citometria o tècniques moleculars podria determinar la presència de la subpoblació CD19-/CD22+ en pacients amb B-ALL des del principi, anticipant el risc de recaiguda després d’un tractament reeixit contra CD19. A més, els investigadors proposen que les teràpies duals contra les cèl·lules que expressen CD19 i CD22 podrien ser una bona estratègia per reduir les recaigudes i mantenir els pacients en remissió durant més temps. Aquestes teràpies duals ja s’estan desenvolupant i és possible que aviat mostrin el seu potencial en assaigs clínics amb pacients reals.

La recerca ha estat realitzada en el context de la Red Nacional de Terapias Avanzadas (TERAV-RICORS) finançada per l’ISCII, i duta a terme per un equip multicèntric format per investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, la Universitat de Salamanca, l’Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat d’Oxford, l’ICO-Hospital Germans Trias i Pujol, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Oxford Biomedical Research Centre.

Un estudi posa llum sobre per què la immunodeficiència afecta només a un bessó idèntic

Els científics es pregunten des de fa temps per les causes dels trastorns immunitaris en només un de dos bessons idèntics, amb gens idèntics. Una nova investigació de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, l’Institut Wellcome Sanger (Regne Unit) i els seus col·laboradors, ha descobert que la resposta es troba tant a les alteracions de la comunicació cèl·lula-cèl·lula immunitària com a l’epigenoma, el conjunt de processos biològics que regulen el funcionament dels nostres gens.

L’estudi, que es publica avui (1 d’abril de 2022) a la revista especialitzada Nature Communications, és el primer atles cel·lular que classifica la immunodeficiència variable comuna (IDCV) a la resolució de cèl·lula única. Els investigadors van descobrir que els “problemes de comunicació” resultants dels defectes en els limfòcits B i altres tipus de cèl·lules immunitàries perjudicaven la resposta immunitària, cosa que posa de manifest una sèrie de vies que són objectius prometedors per als tractaments epigenètics. A més, també van identificar importants defectes a l’epigenoma.

La immunodeficiència comuna variable (IDCV) engloba una sèrie de trastorns immunitaris causats per una capacitat reduïda per produir anticossos protectors, cosa que deixa l’individu vulnerable a infeccions persistents o repetides. Aquests individus solen tenir nivells baixos d’immunoglobulina, més coneguts com a anticossos, a causa de problemes amb les cèl·lules B que els creen.

Encara que els bessons idèntics comparteixen el mateix genoma, la majoria naixerà amb un petit nombre de diferències genètiques i epigenètiques i el nombre de variacions augmentarà al llarg de la vida. Però quan un bessó experimenta un problema de salut que el seu germà no té, en la majoria dels casos les diferències genètiques per si soles no poden explicar per què ha passat.

Al voltant del 20% dels casos d’IDCV es poden atribuir a un defecte en un gen associat a la malaltia. Però com que quatre de cada cinc casos queden en gran mesura sense explicació, els científics han predit que hi han d’intervenir altres factors. Així ho confirma un estudi recent, que relaciona la IDCV amb la metilació de l’ADN, un procés epigenètic que augmenta o disminueix el nivell d’activació d’un gen determinat.

En aquest nou estudi, els investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i de l’Institut Wellcome Sanger a Londres van generar dades amb resolució cel·lular per investigar els factors epigenètics implicats a la IDCV. Es van prendre mostres d’una parella de bessons idèntics, dels quals només un patia la malaltia, així com un grup més ampli de pacients de la malaltia i d’individus sans.

L’anàlisi dels participants bessons idèntics va permetre descobrir que el germà amb IDCV no només tenia menys cèl·lules B, sinó que els defectes de les cèl·lules B donaven lloc a problemes epigenètics de metilació de l’ADN, accessibilitat de la cromatina i defectes transcripcionals a les mateixes cèl·lules B de memòria. A més, els investigadors van descobrir defectes massius en la comunicació cèl·lula a cèl·lula necessària perquè el sistema immunitari funcioni amb normalitat.

El Dr. Javier Rodríguez-Ubreva, primer autor de l’estudi de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, va dir: “El sistema immunitari humà no és una entitat estàtica i la comunicació entre les cèl·lules immunitàries és vital perquè funcioni eficaçment. Podem veure en els individus sans com les cèl·lules es comuniquen entre si i, a partir d’aquí, identificar on es trenca la comunicació en els individus amb immunodeficiència variable comuna (IDCV). En el sistema immunitari, aquesta comunicació de cèl·lula a cèl·lula és fonamental per definir la capacitat de les cèl·lules B de madurar i produir anticossos”.

Els investigadors van comparar els canvis epigenètics i els problemes de comunicació cèl·lula a cèl·lula detectats al bessó que pateix la IDCV amb una cohort més àmplia d’IDCV i van descobrir que els problemes eren els mateixos, cosa que proporciona un model sòlid per caracteritzar la malaltia. El repte ara serà fer servir aquests coneixements per desenvolupar nous tractaments.

El Dr. Esteban Ballestar, autor principal de l’estudi de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, va dir: “Aquest és el primer de molts estudis que analitzaran la immunodeficiència variable comuna (IDCV) i altres immunodeficiències primàries, en l’intent d’identificar noves teràpies per tractar aquests trastorns. Ja disposem d’opcions viables, com ara la teràpia de substitució d’immunoglobulines, que espero puguin adaptar-se per tractar els defectes específics de les cèl·lules B que hem identificat aquí”.

A més de la teràpia de substitució d’immunoglobulines, els fàrmacs epigenètics també es poden utilitzar per tractar els trastorns immunitaris, i els resultats d’aquest estudi posen de relleu una sèrie de vies biològiques que mereixen ser investigades a la recerca de noves dianes farmacològiques.

La Dra. Roser Vento-Tormo, autora principal de l’estudi de l’Institut Wellcome Sanger, va dir: “Aquest és el primer atles cel·lular que classifica les immunodeficiències primàries variables comunes i serà una valuosa contribució a la iniciativa de l’Atlas Cel·lular Humà per cartografiar tots els tipus de cèl·lules del cos humà. El que aquest estudi mostra en particular és la rapidesa amb què les dades de l’atles cel·lular poden aplicar-se per comprendre millor els problemes de salut específics i obrir noves vies de tractament.”

Coordinant del dispositiu d’acollida a Catalunya

Després de l’arribada, divendres passat a Madrid, de 25 nens malalts de càncer, avui ha aterrat a Barcelona el vol amb el segon grup d’infants oncològics procedents d’ Ucraïna. La Fundació Villavecchia i la Fundació Josep Carreras, en coordinació amb els hospitals i un conjunt d’entitats que treballen en l’àmbit del càncer infantil a Catalunya, gestionen l’arribada i l’acollida d’aquests pacients i les seves famílies.

Sota la coordinació del Departament de Salut i del Servei Català de la Salut, els infants seran derivats als hospitals de Barcelona de referència en el tractament del càncer pediàtric, on els faran el seguiment: l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital de Sant Pau.

Tot el dispositiu mèdic i logístic necessari per a l’arribada a Espanya dels nens ucranians amb càncer ha comptat amb el recolzament dels ministerios de Sanidad, de Defensa y de Inclusión y Bienestar social.

Ucraïna es troba en una situació humanitària dramàtica provocada per la guerra. Milers d’infants malalts de càncer han hagut de suspendre el tractament i ha augmentat el risc de limitar les seves oportunitats de curació.

Avui ha arribat a Barcelona el segon grup de nens ucraïnesos malalts de càncer amb els seus familiars. L’operativa ha estat possible gràcies a la col·laboració dels hospitals Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron i Sant Pau; i al treball conjunt de diverses organitzacions contra el càncer infantil de Catalunya (Associació contra el Càncer – Catalunya, AFANOC, Fundació Enriqueta Villavecchia, Fundació Josep Carreras, Fundació Ronald McDonald), així com de Creu Roja Catalunya.. Intèrprets, voluntaris i un nombrós grup de persones estan donant suport en l’acollida i acompanyament d’aquestes famílies, i moltes altres entitats s’ofereixen a donar suport.

Els nens han estat derivats als tres hospitals catalans que se’ls han assignat, on es reprendrà el tractament i se’ls proporcionarà una atenció integral a nivell assistencial, mèdic, social i emocional.

Un gran projecte de col·laboració

Aquesta iniciativa és possible gràcies a la col·laboració de totes les institucions i organitzacions implicades, juntament amb un nombrós grup de persones voluntàries i ciutadans ucranians que s’han bolcat en l’acollida i l’ajuda a les famílies.

Les organitzacions que han col·laborat estretament per fer realitat aquesta acollida són: Associació contra el Càncer–Catalunya, AFANOC, Fundació Enriqueta Villavecchia, Fundació Josep Carreras, Fundació Ronald McDonald i Creu Roja Catalunya. Moltes altres entitats s’ofereixen per sumar-se a la causa en els propers mesos.

Moltes altres entitats s’ofereixen per sumar-se a la causa en els propers mesos.

La Societat Espanyola d’Hematologia i Oncologia Pediàtrica (SEHOP) i la Fundació Aladina lideren el trasllat a Espanya dels primers nens ucraïnesos amb càncer per al tractament al nostre país

Responent a la crida de la Societat Internacional d’Oncologia Pediàtrica Europa (SIOPE) i de l’organització St. Jude Global, la SEHOP i la Fundació Aladina posen en marxa els dispositius mèdics i logístics necessaris per a l’arribada a Espanya de nens ucraïnesos amb càncer amb el suport dels ministeris de Sanitat, Defensa i Benestar social.

Els primers 30 pacients arriben a Madrid el divendres 11 de març i seran tractats a hospitals públics de referència en el tractament del càncer pediàtric: Hospital Niño Jesús, 12 de Octubre, Gregorio Marañón i La Paz.

La Federació de pares de nens amb càncer, la Fundació Josep Carreras, El Somni de Vicky, Unoentrecienmil, Fundació Jugateràpia, Fundació Enriqueta Villavecchia, Cris contra el Càncer i l’associació Pablo Ugarte se sumen al projecte per coordinar l’arribada, acolliment i estada de aquests nens i les seves famílies.

Durant els propers dies s’espera poder traslladar més nens malalts de càncer acompanyats de familiars a Barcelona, ​​València i Andalusia.

Ucraïna es troba en una situació humanitària dramàtica provocada per la guerra. Milers de nens malalts de càncer han vist els seus tractaments suspesos amb el risc afegit de limitar les oportunitats de curació.

Amb el suport dels ministeris de Sanitat, Defensa, la Comunitat de Madrid i l’Ajuntament de Madrid la mobilització promoguda des de la SEHOP (Societat Espanyola d’Hematologia i Oncologia Pediàtriques) en coordinació amb la Fundació Aladina ha pogut organitzar el primer dels quatre vols previstos per evacuar des de Polònia 100 nens ucraïnesos malalts de càncer que ja han pogut creuar la frontera.

A petició de la SEHOP, l’Associació Pablo Ugarte va contactar amb el Ministeri per sol·licitar la possibilitat d’un transport aeri, petició que va comptar amb la resposta favorable i immediata de la ministre Margarita Robles.

Demà divendres arribarà a l’aeroport militar de Torrejón de Ardoz el primer vol noliejat pel Ministeri de Defensa per a l’evacuació dels 30 primers nens ucraïnesos malalts de càncer. Amb ells han volat a la capital espanyola els seus familiars acompanyants, fugint de l’horror de la guerra i buscant una oportunitat perquè aquests nens puguin sobreviure a la malaltia.

Un cop al nostre país, sempre acompanyats d’equips d’infermeria i assistència, intèrprets i voluntaris, els nens seran derivats als quatre hospitals públics madrilenys de referència en el tractament del càncer infantil (Niño Jesús, Gregorio Marañón, 12 de Octubre i La Paz ) on se’ls realitzarà el triatge mèdic per avaluar-ne l’estat de salut i valorar-ne el possible ingrés.

Tractament i seguiment mèdic

Els pacients rebran tractament i seguiment a l’hospital assignat en funció de la patologia de base i les necessitats de tractament actuals.

Gran projecte de col·laboració

A la iniciativa de SEHOP i Fundació Aladina, i sempre en coordinació amb el Ministeri de Sanitat, s’hi han unit altres fundacions i organitzacions de suport i investigació del càncer infantil, que han contribuït de manera definitiva que tot el procés d’arribada, trasllat i acollida hagi estat possible: Federación de niños con cancer, Fundació Josep Carreras, Unoentrecienmil, Juegaterapia, Fundació Pablo Ugarte, El Sueño de Vicky, Fundació Enriqueta Villavecchia i Cris contra el Càncer.

Els trasllats dels infants i les seves famílies han estat possibles gràcies a l’equip de voluntaris de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) que han posat a la vostra disposició microbusos adaptats per realitzar els trajectes necessaris.

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, visita l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i subratlla el compromís amb la investigació

En la seva visita a l’Institut Josep Carreras, la ministra de Sanitat ha subratllat el compromís del Govern d’Espanya amb la recerca i el tractament de la leucèmia al nostre país i ha mostrat el suport cap a les persones amb aquesta patologia i a les seves famílies.

► La ministra ha tingut paraules de reconeixement cap a la tasca important que fan els professionals de l’Institut Josep Carreras, un centre de recerca d’excel·lència i un dels pocs del món que es dedica a la leucèmia de manera monogràfica.

► La Fundació Josep Carreras ha compromès ja més de 50.000.000 € en la construcció, equipament i suport a la recerca que es realitza a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Aquest matí la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha visitat les instal·lacions de l’edifici de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras a Badalona.

En aquesta visita, la ministra ha pogut conèixer de primera mà el treball de recerca que es fa des de l’Institut Josep Carreras, un centre de recerca d’excel·lència i un dels pocs del món que es dedica a la leucèmia de manera monogràfica.

La ministra també ha tingut paraules de reconeixement cap al fundador d’aquest centre, Josep Carreras, i a tota la seva família, per la seva determinació a l’hora d’impulsar l’activitat d’aquest centre i pel paper clau en el funcionament del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), essencial en la identificació de donants compatibles amb pacients de leucèmia, que es manté gràcies a la col·laboració de la Fundació amb les comunitats autònomes i amb l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT).

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, centre CERCA de la Generalitat de Catalunya, va ser fundat el 2010 pel govern català i la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia amb l’objectiu de potenciar la recerca biomèdica i la medicina personalitzada en el camp de la leucèmia i altres malalties oncohematològiques.

La Fundació Josep Carreras ha compromès ja més de 50.000.000€ en la construcció i equipament de les instal·lacions i en suport a la recerca que duen a terme els equips de l’Institut.

Gràcies a aquesta injecció econòmica, la Fundació Josep Carreras aposta clarament per la recerca científica amb l’objectiu d’aconseguir que, algun dia, la leucèmia sigui una malaltia curable per a tots i en tots els casos.

Durant la visita, Carolina Darias, ha estat acompanyada per la secretària d’Estat de Sanitat, Silvia Calzón; del Sr. Albert Carreras Coll, patró de la Fundació Josep Carreras, del Sr. Albert Carreras Pérez, patró de la Fundació i Institut Josep Carreras, del director de l’Institut Josep Carreras, el Dr. Manel Esteller; el president de la Comissió Delegada de la institució, el Dr. Evarist Feliu; i la directora gerent en funcions de l’Institut Josep Carreras, Ana Garrido i l’alcalde de Badalona, ​​Rubén Guijarro.