Skip to content

El limfoma fol·licular

La informació proporcionada a www.fcarreras.org serveix per donar suport a la relació que existeix entre els pacients/visitants d’aquest lloc web i del seu metge, però no per reemplaçar-la.

José

Limfoma fol·licular.

“El 2015 em van diagnosticar un limfoma fol·licular, tenia 29 anys. Va ser molt dur. Vaig estar dos anys en tractament amb quimioteràpia i el 2018 va aparèixer la gran notícia: la Fundació Josep Carreras m’havia trobat un donant anònim compatible per sotmetre’m a un trasplantament! Des de llavors no em canso de viure intensament i estic motivat amb tot allò que faig. Valoro cada segon de la meva vida i cada persona que hi apareix”.

Informació revisada per la Dra. Rocío Parody Porras, Metgessa especialista en Hematologia. Membre de la Direcció de REDMO (Registre de Donants de Medul·la Òssia) i de l’equip mèdic de la Fundació. Col·legi de Metges de Barcelona (Col. 35.205)

El limfoma fol·licular és el segon tipus de limfoma no Hodgkin més freqüent, ja que representa un 20-25 % de tots els limfomes no Hodgkin. Són diagnosticats prop de 2.000 nous casos cada any a l’Estat espanyol. Es tracta d’un limfoma de tipus B i de creixement lent (indolent), tot i que alguns limfomes fol·liculars poden créixer ràpidament.

La mitjana d’edat de diagnòstic de les persones amb limfoma fol·licular és d’aproximadament 60 anys, i és poc habitual en persones joves. Generalment, afecta moltes àrees limfàtiques de l’organisme, així com la medul·la òssia.

El limfoma fol·licular s’origina a les cèl·lules B del centre germinal. Els centres germinals apareixen en els òrgans limfàtics secundaris (per exemple, la melsa o els ganglis limfàtics), i allà és on els limfòcits B maduren, es diferencien i proliferen. En prop del 25-35 % dels pacients amb limfoma fol·licular, la malaltia es transforma a un limfoma de grau alt (agressiu), generalment un limfoma difús de cèl·lules B grans (LDCBG) Vegeu limfoma difús de cèl·lules B grans.

Les causes d’aquest tipus de limfoma són desconegudes i, pel que fa a la simptomatologia, no és infreqüent que es diagnostiqui en persones asimptomàtiques en les qui es realitzen proves d’imatge o anàlisi de laboratori per altres motius

En el LNH fol·licular, l’examen de la biòpsia d’un gangli pot evidenciar diferents subtipus histològics:

– Predomini de cèl·lules petites (Grau 1),

– Patró mixt de cèl·lules petites i grans (Grau 2) i

– Predomini de cèl·lules grans (Grau 3).

El principal interès d’aquesta classificació és que els limfomes de grau 3 amb predomini de cèl·lules grans, anomenades centroblasts, tenen una evolució i pronòstic més proper als limfomes difusos de cèl·lules B grans Vegeu limfoma difús de cèl·lules B grans. i han de ser controlats com a tals.

L’estudi histològic sempre s’ha de completar mitjançant un estudi immunohistoquímic, citogenètic (majoritàriament presenten la translocació 14,18) i molecular per tenir perfectament tipificat al limfoma i realitzar un correcte diagnòstic diferencial amb altres limfomes molt similars.

Actualment no existeix un tractament “estàndard” per al limfoma fol·licular. El metge analitzarà un diagnòstic individual, en quina etapa i grau es troba el limfoma, així com l’edat i la salut general abans de decidir quin tractament és l’apropiat.

Els limfomes fol·liculars en estadis I i II:

En casos molt localitzats, amb lesions amb un diàmetre inferior als 7,5 cm, pot estar indicada la radioteràpia únicament, ja que pot ser curativa.

Si no estan localitzats, és possible la vigilància estreta de l’estat del pacient mitjançant una espera cautelosa, en comptes de l’administració activa de tractament. Com en altres malalties cròniques o de curs lent, la incertesa de conviure amb elles amb monitorització però sense tractament pot suposar un repte emocional per als pacients. Per això, és sempre recomanable consultar amb el vostre hematòleg o amb les associacions de pacients adequades per poder accedir, si així es considera, a suport emocional. Vegeu enllaços d’interès.

Els limfomes fol·liculars en estadi III o IV:

Es recomana un tractament d’inducció amb l’objectiu de reduir la mida dels tumors, seguit d’un tractament de manteniment que augmenta la possibilitat de curació (anomenada remissió completa), així com la seva durada (perquè s’ha de tenir en compte la tendència d’aquest limfoma a recidivar). El tractament d’inducció més comú és un anticòs monoclonal dirigit a CD20, expressada en les cèl·lules del limfoma, (Rituximab o Obinutuzumab) combinat amb quimioteràpia, generalment un esquema tipus CHOP (ciclofosfamida, adriamicina, vincristina i prednisona), fins a 8 cicles, cada 21 dies, o bé, com a alternativa, la bendamustina amb rituximab, fins a 6 cicles, cada 28 dies.

El tractament de manteniment comença després de completar el tractament d’inducció i consisteix en la utilització de Rituximab cada 2 mesos durant 2 anys.

Tractament de les recidives

La recidiva de la malaltia significa que la malaltia reapareix (en el mateix lloc o diferent), després de respondre i finalitzar el tractament inicial. Depenent del temps transcorregut entre la finalització del tractament i la recidiva, i del tipus de tractament administrat abans, hi ha diverses opcions eficaces disponibles, que inclouen quimioteràpia, Rituximab, radioimmunoteràpia i trasplantament de cèl·lules mare. Així, les opcions són les següents:

  • Rituximab o bé, si s’ha utilitzat abans, obinutuzumab amb bendamustina
  • quimioteràpia Rituximab-CHOP (ciclofosfamida, doxorubicina, vincristina, prednisona) o amb CVP (ciclofosfamida, vincristina, prednisona), si prèviament s’ha utilitzat Rituximab i bendamustina.
  • Quimioteràpia Rituximab – ESHAP (etopòsid, prednisolona, citarabina i cisplatí), d’elecció en pacients en els qui es preveu realitzar un trasplantament autòleg posterior.

El  trasplantament autòleg  de cèl·lules mare es contempla així, com a consolidació de la resposta en pacients de fins a 70 anys sense comorbiditats, mentre que el trasplantament al·logènic (de donant) s’acostuma a reservar per a recidives després del trasplantament autòleg. Actualment, amb l’aparició de noves estratègies d’immunoteràpia, el trasplantament al·logènic és una indicació cada vegada més infreqüent.

En l’actualitat és cada vegada més alt el protagonisme de la immunoteràpia amb els  anticossos monoclonals biespecífics o la teràpia cel·lular CART (teràpies dirigides a marcadors específics del limfoma) amb resultats prometedors. Si bé està contemplada la indicació d’un CART en limfomes fol·liculars transformats que han rebut almenys 2 línies de tractament prèvies, o bé primàriament refractaris, habitualment s’utilitzen dins d’assaigs clínics. Un assaig clínic d’un tractament és un estudi d’investigació amb l’objectiu de millorar els tractaments actuals o obtenir informació sobre tractaments nous per als pacients de càncer.

Els limfomes fol·liculars acostumen a respondre molt bé als tractaments disponibles, però són difícils de curar. La seva història natural es caracteritza per un patró de recaigudes contínues i una gran sensibilitat a la quimioteràpia que va disminuint al llarg de les seves successives recaigudes.

Per això, i en funció d’una sèrie de factors pronòstics, aquests limfomes poden no requerir tractament quan es diagnostiquen, i es pot retardar fins que el limfoma comenci a causar problemes. Amb el pas del temps, alguns limfomes fol·liculars poden convertir-se en limfoma difús de cèl·lules B grans i, per tant, seran tractats com a tals.

En un intent de predir l’evolució dels limfomes fol·liculars, s’ha analitzat l’impacte d’una sèrie de factors pronòstics com ara l’edat, la quantitat d’àrees limfàtiques afectes, l’afectació medul·lar, els valors d’hemoglobina (presència d’anèmia), i els valors de LDH (marcador de creixement tumoral).

L’índex pronòstic que utilitza aquestes variables es denomina FLIPI, i amb aquest sistema es poden classificar pacients de risc baix, intermedi o alt, amb supervivències molt diferents. Amb tot, aquest índex s’ha de considerar com a un instrument orientatiu, ja que es va establir abans de disposar dels nous agents immunoquimioteràpics (IQT), que han modificat per complet la probabilitat de supervivència d’aquests pacients, ja que en l’actualitat han assolit mitjanes de supervivència de fins a 20 anys.

Uns altres factors de notable impacte són la durada de la resposta al primer tractament (menys d’un any: millor pronòstic) i la transformació a limfoma de grau alt (pitjor pronòstic).

MATERIALS TESTIMONIALS

Pots sol·licitar-nos els llibrets en format paper per a enviament gratuït a l’Estat espanyol a través del correu electrònic: imparables@fcarreras.es

TRASPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA

ALIMENTACIÓ

ALTRES

A l’Estat espanyol existeix un gran teixit associatiu per a pacients amb càncer hematològic que, en molts casos, pot informar-te, assessorar-te i fins i tot realitzar alguns tràmits. Aquests són els contactes d’algunes associacions per Comunitats Autònomes:

Totes aquestes organitzacions són externes a la Fundació Josep Carreras.

ESTATAL

  • AMILO (Asociación Española de Amiloidosis)
  • ACLIF (Asociación para la cura del linfoma folicular)
  • AEAL (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE AFECTADOS POR LINFOMA, MIELOMA y LEUCEMIA)
  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera o trucant al 900 100 036 (24h).
  • AELCLES (Agrupación Española contra la Leucemia y Enfermedades de la Sangre)
  • CEMMP (Comunidad Española de Pacientes de Mieloma Múltiple) 
  • FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS CONTRA LA LEUCÈMIA
  • FUNDACIÓ SANDRA IBARRA
  • GEPAC (GRUPO ESPAÑOL DE PACIENTES CON CÁNCER)
  • MPN España (Asociación de Afectados Por Neoplasias Mieloproliferativas Crónicas)


ANDALUSIA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ALUSVI (ASOCIACIÓN LUCHA Y SONRÍE POR LA VIDA). Sevilla
  • APOLEU (ASOCIACIÓN DE APOYO A PACIENTES Y FAMILIARES DE LEUCEMIA). Cadis


ARAGÓ

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ASPHER (ASOCIACIÓN DE PACIENTES DE ENFERMEDADES HEMATOLÓGICAS RARAS DE ARAGÓN)
  • DONA MÉDULA ARAGÓN


ASTÚRIES

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ASTHEHA (ASOCIACIÓN DE TRASPLANTADOS HEMATOPOYÉTICOS Y ENFERMOS HEMATOLÓGICOS DE ASTURIAS)


CANTÀBRIA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


CASTELLA-LA MANXA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


CASTELLA I LLEÓ

  • ABACES (ASOCIACIÓN BERCIANA DE AYUDA CONTRA LAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE)
  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ALCLES (ASOCIACIÓN LEONESA CON LAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE). Lleó.
  • ASCOL (ASOCIACIÓN CONTRA LA LEUCEMIA Y ENFERMEDADES DE LA SANGRE). Salamanca.


CATALUNYA


COMUNITAT VALENCIANA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ASLEUVAL (ASOCIACIÓN DE PACIENTES DE LEUCEMIA, LINFOMA, MIELOMA Y OTRAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE DE VALENCIA)


EXTREMADURA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • AFAL (AYUDA A FAMILIAS AFECTADAS DE LEUCEMIAS, LINFOMAS; MIELOMAS Y APLASIAS)
  • AOEX (ASOCIACIÓN ONCOLÓGICA EXTREMEÑA)


GALÍCIA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ASOTRAME (ASOCIACIÓN GALLEGA DE AFECTADOS POR TRASPLANTES MEDULARES)


ILLES BALEARS

  • ADAA (ASSOCIACIÓ D’AJUDA A L’ACOMPANYAMENT DEL MALALT DE LES ILLES BALEARS)
  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


ILLES CANÀRIES

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • AFOL (ASOCIACIÓN DE FAMILIAS ONCOHEMATOLÓGICAS DE LANZAROTE)
  • FUNDACIÓ ALEJANDRO DA SILVA


LA RIOJA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


MADRID


MÚRCIA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


NAVARRA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


PAÍS BASC

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • PAUSOZ-PAUSO. Bilbao


CIUTATS AUTÒNOMES DE CEUTA I MELILLA

Et convidem també a seguir-nos a través de les nostres xarxes socials principals (Facebook, Twitter i Instagram) on sovint compartim testimonis de superació.

Si resideixes a l’Estat espanyol, també pots posar-te en contacte amb nosaltres enviant-nos un correu electrònic a imparables@fcarreras.es perquè t’ajudem a posar-te en contacte amb altres famílies que han superat aquesta malaltia.

* D’acord amb la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i el Comerç Electrònic (LSSICE), la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia informa que tota la informació mèdica disponible a www.fcarreras.org ha estat revisada i acreditada pel Dr. Enric Carreras Pons, Col·legiat núm. 9438, Barcelona, ​​Doctor en Medicina i Cirurgia, Especialista en Medicina Interna, Especialista en Hematologia i Hemoteràpia i Consultor sènior de la Fundació; i per la Dra. Rocío Parody Porras, Col·legiada núm. 35205, Barcelona, ​​Doctora en Medicina i Cirurgia, Especialista en Hematologia i Hemoteràpia i adscrita a la Direcció mèdica del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) de la Fundació).

Vull estar al dia de la lluita contra la leucèmia