Testimonis imparables

Per a mi ha estat una satisfacció enorme haver pogut regalar vida.

Un dia vaig decidir fer-me donant de medul·la òssia, inspirada pel gran Pablo Raéz.

Després de llegir i informar-me, era conscient que poder ser compatible amb algú era una possibilitat mínima, però el que no s’intenta, no s’aconsegueix. 

Amb la sort més gran, va arribar el meu dia. Em van trucar de la Fundació i vaig resultar ser compatible amb algun pacient del món. Tot això va passar en un moment que no va ser fàcil, en el començament més crític de l’estat d’alarma, però algú em necessitava i havia de fer-ho.

Amb molts contratemps de vols, permisos, distàncies, l’ús de la mascareta, desinfecció extrema, etc., aquell dia va arribar.

No hi ha centre de trasplantaments a la meva localitat, així que vaig haver de desplaçar-me a una altra illa per assistir a les consultes, proves prèvies i recollida de medicació.

Tot i això, finalment tot va ser possible i vaig fer la donació de medul·la òssia el dia 17 de març, disposada a que tot sortís bé.

La donació va ser més llarga de l’habitual degut al nombre de progenitors hematopoètics sol·licitats, i van ser necessaris dos dies per aconseguir la quantitat requerida. Res d’això importava, ja que algú ho necessitava.

Em sento orgullosa del que vaig fer i tornaria a fer-ho sense cap dubte, més encara amb l’atenció, la cura i l’ajuda per part del personal de l’hospital i de la Fundació Josep Carreras: Gràcies!!