Testimonis imparables

Hola a tothom! Em dic Miguel i fa dos anys em van diagnosticar leucèmia. Mai no m’hagués imaginat que em tocaria viure això. Ha estat un carrusel d’emocions on no tot ha estat dolent, també hi ha hagut coses bones i, si alguna cosa m’ha ensenyat aquesta malaltia, ha estat ser més pacient i relativitzar.

Gràcies a la compatibilitat al 100 % amb el meu germà, ell va poder ser el meu donant, i em vaig sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia que em va tornar la vida. He de dir que de vegades en dona una mica de MECH, rebuig, però estic estupendament i recuperat!

No us mentiré, ha estat un procés dur i més coincidint amb la pandèmia. Recordo el cap d’any del 2020, que el vaig passar a l’hospital sabent que potser no passava d’aquella nit degut a la infecció que patia. Em vaig acomiadar de la meva parella, l’Aitor, per telèfon. És complicat explicar el que vaig sentir a aquella habitació a 200 km de casa.

Però estic immensament feliç perquè encara segueixo aquí i puc veure l’Aitor i a la meva família molt feliços. I què dir del meu germà, el meu donant! Us juro que quan estem junts li veig la capa de Superman.

Quan em van donar l’alta, vaig dir “S’ha acabat, avui comença el primer any de la resta de la meva vida”. Com tinc una segona oportunitat, no deixo escapar res, gaudeixo amb tot i a la meva gent els dic cada dia tot el que els estimo, perquè es mereixen saber-ho.

Gràcies a tots, especialment a la Fundació Josep Carreras, el que feu és MÁGIC.

Miguel