Descobreixen la funció d’una proteïna que pot obrir la porta a generar cèl·lules mare de la sang al laboratori per tractar la leucèmia i altres malalties

Un equip científic liderat per la Dra. Anna Bigas, de l’Institut Josep Carreras i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, ha descrit el paper de la proteïna IκBα en el procés de diferenciació de les cèl·lules mare hematopoètiques. Es tracta d’un pas important per poder generar aquest tipus de cèl·lules a laboratori, evitant que es diferenciïn i es converteixin en altres cèl·lules abans d’hora.

Disposar de millors eines per a la generació de cèl·lules mare hematopoètiques al laboratori, les responsables de la generació i renovació de la sang i del sistema immunitari, pot obrir la porta a nous tractaments contra la leucèmia o malalties de la sang d’origen genètic. Aquestes cèl·lules es podrien generar i trasplantar al malalt perquè es convertissin en noves cèl·lules i, d’aquesta manera, regenerar la sang. Actualment això no és possible, ja que de seguida es diferencien i deixen de tenir les propietats que els confereix ser cèl·lules mare. Un estudi que acaba de publicar la revista Nature Communications i en el qual han participat investigadors de l’Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras, l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, i del CIBER del Càncer (CIBERONC), liderats per la Dra. Anna Bigas, pot canviar-ho.

El treball s’ha centrat en el paper d’una proteïna, IκBα, que està implicada en la regulació de la inflamació, però també en la de gens relacionats amb les cèl·lules mare en teixits. Per comprovar la seva activitat a la sang, s’ha estudiat el seu paper a partir d’embrions de ratolí que s’havien modificat per eliminar aquesta proteïna. Això va permetre als investigadors analitzar com l’absència d’IκBα influïa en la capacitat de les cèl·lules mare hematopoètiques de convertir-se en cèl·lules sanguínies madures o de mantenir-se en el seu estat inicial.

L’estudi ha demostrat que el nombre de cèl·lules mare hematopoètiques que es generen en aquests embrions deficients per IκBα és escàs, però, tot i això, aquestes cèl·lules mantenen el seu potencial de cèl·lula mare i de convertir-se en qualsevol cèl·lula sanguínia. De fet, els resultats demostren que aquestes cèl·lules tenen una gran capacitat de regeneració un cop activades.

En el mateix estudi, s’ha aprofundit en els mecanismes biològics que expliquen aquest fenomen i s’ha vist que IκBα redueix els nivells d’àcid retinoic, que és bàsic en induir a les cèl·lules un estat de quiescència, és a dir, que es mantinguin inactives i no es diferenciïn. En eliminar IκBα, els nivells d’àcid retinoic augmenten i això permet que les cèl·lules ‘s’adormin’ i així “estem enriquint una població de cèl·lules que normalment és molt escassa, però que fa la funció de cèl·lula mare més primitiva, aquella que està més conservada i que perdura durant tota la vida”, explica la Dra. Bigas.

Malgrat presentar un número reduït, les cèl·lules mare hematopoètiques dels embrions modificats no deixaven de tenir el seu potencial de convertir-se en altres cèl·lules. A més a més, en ser trasplantades s’activaven i es diferenciaven. Com explica la Dra. Bigas, “activar o inhibir IκBα ens pot permetre disposar d’una eina per controlar les característiques de les cèl·lules mare de la sang i facilitar que aquestes cèl·lules s’adormin i romanguin en l’estat en què s’han generat. En un futur, podríem induir la diferenciació de cèl·lula embrionària a cèl·lula mare hematopoètica, evitar que es diferenciïn i disposar d’elles per trasplantar-les a un pacient”.

En aquests moments, l’única font viable d’aquest tipus de tractament és una donació d’una persona sana. Per tant, aquest estudi permet avançar cap a “l’objectiu final, que és generar cèl·lules mares hematopoètiques al laboratori perquè es puguin fer servir en múltiples aplicacions, ja siguin en trasplantament directe de cèl·lules mare a pacients de leucèmia fins al tractament amb teràpia gènica d’altres trastorns”, destaca la directora de l’estudi. Tot i que el treball s’ha portat a terme amb embrions de ratolí, els investigadors són optimistes sobre la possibilitat que els resultats siguin traslladables també a cèl·lules humanes.

La Fundació Josep Carreras impulsa la nova Unitat de Teràpies Avançades a l’Hospital de Sant Pau

La nova Unitat de Teràpies Avançades de l’Institut de Recerca Sant Pau es consolida com un recurs estratègic en permetre el desenvolupament i la fabricació de medicaments biològics personalitzats pel tractament de pacients oncohematològics. El projecte, que implica una inversió total de 5,5 milions d’euros en els pròxims 4 anys, ha estat possible gràcies a l’aportació de més de 4,5 milions d’euros per part de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, la col·laboració amb l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i el suport del Banc de Sang i Teixits (BST).

El passat 17 de juny va tenir lloc la col·locació de la primera pedra de la nova Unitat de Teràpies Avançades a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), la coneguda com a sala blanca. Aquestes noves instal·lacions es consoliden com a recurs estratègic, ja que permeten augmentar el desenvolupament i la fabricació de medicaments biològics personalitzats per a pacients oncohematològics.

L’acte va comptar amb la presència de diverses personalitats del sector, l’Hble. conseller de Salut (en funcions) Manel Balcells; el director de l’IR Sant Pau, Dr. Jordi Surrallés; el president de la Comissió Delegada de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Dr. Evarist Feliu; cap de grup de recerca de l’Institut Josep Carreras i de l’IR Sant Pau i director del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, Dr. Javier Briones, i el director de l’Hospital de Sant Pau, Dr. Adrià Comella.

«Aquesta infraestructura és un actiu que podrà donar servei no només als altres centres de recerca de Catalunya i Espanya, també ens obre la porta a poder establir col·laboracions internacionals amb altres centres del món en benefici de molts pacients i de l’avenç del coneixement en aquesta àrea», afegeix el Dr. Surrallés.

La Fundació Josep Carreras ha aportat més de 4,5 milions d’euros per a la seva construcció, equipament i posada en funcionament. Amb aquest projecte es constitueix el Campus Sant Pau de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, que neix amb l’objectiu de dur a terme activitats de recerca científica relacionades amb el càncer, la leucèmia i altres hemopaties malignes, especialment en immunoteràpia, oncogènesi, teràpia cel·lular i altres àrees relacionades.

A més, la nova Unitat de Teràpies Avançades compta amb el suport del Banc de Sang i Teixits (BST), que posa al servei de la nova unitat l’expertesa professional i la capacitat de fabricació de medicaments de teràpia avançada, com a part d’un acord de col·laboració, signat recentment, destinat a impulsar el desenvolupament i la producció de medicaments innovadors.


Infraestructura de primer nivell

Les noves instal·lacions passaran de 39 m² a 163 m², i disposarà de quatre sales blanques d’alta complexitat per dur a terme les investigacions.

Les sales blanques són espais dissenyats i controlats per a investigacions biomèdiques d’alta precisió. S’estableixen protocols rigorosos d’higiene i neteja, i es controla la temperatura, la humitat i la pressió de l’aire. L’aire es filtra constantment per eliminar partícules i microorganismes.

Les noves instal·lacions permetran impulsar la important tasca dels grups de recerca que estan treballant per desenvolupar noves teràpies avançades, com ara el que lidera el Dr. Briones en el camp de l’hematologia. «Aquesta nova infraestructura ens situa a l’avantguarda de la recerca en aquest camp i ens ajudarà a avançar més ràpidament cap a tractaments més eficaços i personalitzats per als nostres pacients i a continuar contribuint a l’avenç del coneixement científic».


Teràpies avançades: més capacitat de producció

La nova Unitat de Teràpies Avançades de Sant Pau no només permetrà una major producció de medicaments, sinó que també centralitzarà tot el procés de desenvolupament dins de la mateixa institució. Això assegurarà una major eficiència i control de qualitat en tot el procés.

El Dr. Briones  remarca que «la nova unitat no només augmentarà la nostra capacitat de producció, sinó que també ens permetrà dur a terme assajos clínics íntegrament de l’inici a la fi, amb tots els avantatges que això comporta».

«És un somni fet realitat. Des de fa més de 20 anys que treballem en immunoteràpia, i en els últims 10 anys ens hem centrat en les teràpies CAR-T. Aquesta nova unitat ens permetrà augmentar la nostra capacitat de producció i arribar a més pacients, oferint tractaments personalitzats per a malalties que fins ara no tenien cura», indica el Dr. Briones.

Sant Pau és un dels dos hospitals autoritzats a Catalunya -i dels pocs al món- per produir medicaments d’immunoteràpia CAR-T. «Hi ha molt pocs centres a tot el món que facin les seves pròpies CAR-T, és a dir, que tinguin la tecnologia i la capacitat, l’expertesa i les instal·lacions per poder desenvolupar aquest tipus de teràpies», en paraules del Dr. Briones. Fins ara, els investigadors de l’IR han desenvolupat dos medicaments CAR-T acadèmics: el HSP-CAR30 i el HSP-CAR19M.


Immunoteràpia CAR-T

El grup de recerca en Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’IR ha desenvolupat fins ara dos medicaments CAR-T acadèmics: el HSP-CAR30 i el HSP-CAR19M, amb un ambiciós projecte liderat pel Dr. Briones.

La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras també van donar suport decididament al projecte HSP-CAR30 amb l’adquisició d’una part important de l’equipament i la provisió de fons per la producció de fàrmacs en la fase I.

El HSP-CAR30 es troba actualment en assaig clínic en fase II i constitueix el primer medicament d’immunoteràpia CAR-T30 (acadèmic) a Europa.

A la fase I es va poder demostrar que les cèl·lules T de memòria CAR30 (HSP-CAR30) tenen un excel·lent perfil de seguretat, és a dir, que tenen molt poca toxicitat, a més d’aconseguir una alta eficàcia, ja que un 50 % dels pacients van tenir una resposta completa al tractament amb desaparició del limfoma.

«El CAR-T30 és el primer que s’ha desenvolupat a Europa, i només n’hi ha tres més a tot el món, als Estats Units i a la Xina. És a dir, que per a nosaltres és un orgull poder desenvolupar aquest tipus de teràpies i sobretot, el més important, poder oferir-la als nostres pacients. A més, com de moment és l’únic CAR30 desenvolupat a Europa, tractem també pacients que venen d’altres països. Això per a nosaltres és un orgull i un enriquiment professional, ja que ens dona l’oportunitat de generar coneixement», afegeix aquest expert.

947 pacients arreu del món van rebre, el 2023, una donació de medul·la òssia coordinada pel Registre de Donants de Medul·la Òssia de la Fundació Josep Carreras

► La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia presenta la Memòria del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) de 2023. Aquesta memòria reflecteix la tasca realitzada per l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), els centres de donants, els centres de col·lecta, els bancs de sang de cordó umbilical, els centres de trasplantament, les coordinacions autonòmiques i la Fundació Josep Carreras-REDMO.

► El 2023 s’han coordinat trasplantaments per a 662 pacients espanyols i 285 per a pacients d’arreu del món. Des dels seus inicis el 1991, el REDMO ha coordinat la col·lecta, transport i infusió de 13.576 trasplantaments.

► El 2023 s’han incorporat 23.686 nous donants espanyols al REDMO (6.579 dels quals residents a Catalunya), i s’ha aconseguit la xifra de 484.175 donants disponibles en la base de dades del registre i la corba evolutiva del registre ha canviat finalment a un sentit ascendent després de sis anys de caiguda.

► La previsió del Pla Nacional de Medul·la Òssia (PNMO) era incorporar 32.000 donants durant 2023, així que s’ha aconseguit el 74% de l’objectiu plantejat, millorant el percentatge de l’any anterior. Catalunya ha assolit el 100 % de l’objectiu proposat pel PNMO.

► El mes de març d’enguany, el REDMO va obtenir la certificació mundial de la World Marrow Donor Association (WMDA) en reconeixement a la qualitat del servei. Aquesta organització reuneix 101 registres de donants de medul·la òssia de tot el món. Cada vegada més hospitals internacionals seleccionen donants espanyols com els més adequats per als seus pacients, gràcies a l’excel·lència del servei proporcionat pel REDMO.

La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia acaba de presentar la Memòria del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) de 2023. Destaquem les següents xifres:

Donants

-El nombre de donants arreu del món va assolir els 40.860.155. Espanya se situa en la 13a posició mundial i la 6a a Europa amb 484.175 donants. Pel que fa a Catalunya, el REDMO té registrats 76.824 donants.

-Estem més prop del mig milió de donants que establia el Pla Nacional de Medul·la Òssia, format per l’Organització Nacional de Trasplantaments, les comunitats autònomes, societats científiques, associacions de pacients i la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, que gestiona el REDMO.

– Ha millorat la qualitat del nostre registre gràcies a una millor caracterització dels nous donants incorporats, si bé la composició del registre continua sent majoritàriament femenina: només el 36 % són homes, tenint en compte el prototip ideal de donant és jove i home.

– 396 donants espanyols han fet efectiva una donació de medul·la òssia per a algun pacient del món que el requeria, un augment del 24 % respecte al 2022.

Unitats de sang de cordó umbilical

-El nombre d’unitats de sang de cordó umbilical disponibles arreu del món és de 805.525. Espanya compta amb 62.097, de les quals 230 són noves incorporacions de 2023. Pel que fa a Catalunya, es disposa de 19.094 unitats i se n’hi han incorporat 125 durant el 2023. El REDMO ocupa la 1a posició en nombre d’unitats disponibles a Europa i la 2a al món.

– Des dels bancs de cordó d’arreu d’Espanya s’ha coordinat l’enviament de 81 unitats de sang de cordó umbilical per a trasplantament per a pacients de tot el món i s’està liderant un projecte per a tenir llestes per trasplantament a les unitats més altament qualificades.

Pacients

-Els hospitals espanyols han sol·licitat al REDMO un total de 1.260 cerques de donant no emparentat per a pacients d’arreu d’Espanya, un 12 % més en comparació amb el 2022.

-La mediana del temps de cerca per trobar un donant compatible ha estat de 28 dies. El 93 % d’aquests donants s’han localitzat abans de 2 mesos des de la data d’inici de cerca.

-S’han pogut realitzar 632 trasplantaments a tot l’Estat espanyol a partir de donant no emparentat (augment de l’11% respecte a l’any previ). En el cas de Catalunya s’han fet 115 trasplantaments.

El treball setmanal del REDMO durant 2023

Durant 2023, cada setmana el Registre de Donants de Medul·la Òssia ha desenvolupat aquesta activitat:

  • Registrar 455 nous donants.
  • Realitzar 37 qüestionaris mèdics a donants potencials inscrits en el REDMO.
  • Enviar 28 mostres de sang de donants espanyols a centres de trasplantaments de tot el món perquè poguessin confirmar la idoneïtat dels donants.
  • Coordinar 9 donacions efectives a partir de donants espanyols i unitats de cordó.
  • Iniciar 24 cerques de donant no emparentat noves per a pacients espanyols.
  • Oferir 38 donants idonis per als diferents pacients en cerca de donant dels centres de trasplantament espanyols.
  • Entregar 13 productes de donació procedents d’arreu del món per a pacients tractats en els centres de trasplantament espanyols.
  • Les empreses de transport amb les quals treballa el REDMO han viatjat 31.232 Km per fer arribar els productes de donació als pacients espanyols que els necessitaven.

Els resultats mostrats en aquesta memòria anual han estat possibles gràcies al treball dut a terme pel personal dels centres de donants, col·lecta i trasplantament, els bancs de sang de cordó umbilical, els laboratoris d´immunologia, empreses de transport i del REDMO, però no haguéssim pogut fer-ho sense la generositat de tots els donants de medul·la òssia inscrits.

Pots llegir la Memòria del REDMO 2023 aquí

Descobreixen que un tipus de leucèmia infantil s’origina durant el desenvolupament fetal

Un equip d’investigadors de l’Institut d’Oncologia de la Universitat d’Oviedo (IUOPA), l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, la Universitat de Barcelona i el Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa d’Oncologia (CIBERONC) ha pogut demostrar que algunes leucèmies infantils s’originen durant el desenvolupament embrionari, encara que no es manifestin fins al cap d’uns mesos de vida.

La leucèmia mieloide aguda constitueix el segon tipus de leucèmia aguda més freqüent a la infància, podent diagnosticar-se amb pocs mesos de vida. L’aparició de la malaltia de manera tan primerenca havia fet sospitar que el tumor podia tenir un origen prenatal, però la demostració d’aquesta teoria havia estat limitada per la possibilitat de tenir una mostra prenatal o en el moment del part.

“La possibilitat d’estudiar l’origen d’aquesta leucèmia va sorgir a partir del cas d’un nadó de 5 mesos que es va diagnosticar amb leucèmia mieloide aguda a l’Hospital Niño Jesús de Madrid” explica Pablo Menéndez, professor ICREA de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. “Els pares, que havien conservat la sang del cordó umbilical, van obrir una línia de recerca que fins ara no s’havia pogut abordar”, afegeix l’investigador.

Mitjançant l’ús de tècniques de medicina de precisió, es va analitzar el genoma complet del tumor i, a diferència dels tumors en persones adultes, en què es detecten milers de mutacions, en aquesta leucèmia només es van identificar dues alteracions cromosòmiques. “L’anàlisi del genoma ens va permetre dissenyar un mètode de diagnòstic personalitzat per poder fer el seguiment de la malaltia”, comenta Xose S. Puente, Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat d’Oviedo. “Però aquestes dades generen noves preguntes, com quan va sorgir el tumor i en quin ordre han aparegut aquestes mutacions”, destaca. En la majoria de les ocasions, aquestes preguntes no es poden respondre, ja que per poder contestar-les cal disposar de mostres de sang del nadó abans del moment de diagnòstic, i en la immensa majoria dels casos això és impossible. Però en aquest cas particular, l’existència d’una mostra de cordó umbilical congelat va permetre separar les diferents poblacions de cèl·lules sanguínies en el moment del part i estudiar si alguna de les alteracions cromosòmiques detectades en el tumor ja estaven presents durant el desenvolupament fetal.

L’estudi ha revelat que una translocació entre el cromosoma 7 i el 12 ja era present en algunes cèl·lules mare hematopoètiques del cordó umbilical. Per contra, l’altra alteració cromosòmica, una trisomia del cromosoma 19, no era present al fetus, però sí a totes les cèl·lules tumorals, i això suggereix que contribueix a augmentar la malignitat de les cèl·lules leucèmiques. “Aquestes dades són de gran rellevància per entendre el desenvolupament d’una malaltia que és devastadora, i l’existència d’aquesta mostra de cordó umbilical va ser crucial per poder abordar un estudi que fins ara havia estat impossible a les leucèmies mieloides agudes”, afegeix Talia Velasco, investigadora de l’Institut Josep Carreras i la Universitat de Barcelona i colíder del treball.

A més de reconstruir les alteracions genòmiques que pateixen les cèl·lules per donar lloc a aquesta leucèmia, l’estudi també ha identificat un mecanisme molecular que no havia estat observat fins ara en aquest tipus de leucèmia, i que provoca l’activació d’un gen, anomenat MNX1, sovint alterat en aquest tipus de tumors. El coneixement d’aquestes alteracions és essencial per poder desenvolupar models cel·lulars i animals que permetin entendre l’evolució de la malaltia, i poder desenvolupar noves teràpies per al tractament d’aquest tipus de patologies.

L’estudi ha estat liderat per Xose S. Puente, Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat d’Oviedo-IUOPA, Talia Velasco i Pablo Menéndez, de l’Institut Josep Carreras i la Universitat de Barcelona, i hi han participat investigadors de quatre institucions més, incloent l’Hospital Infantil Universitari Niño Jesús, l’Hospital Universitari Central d’Astúries, l’Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria i l’Institut de Recerca Sanitària La Princesa de Madrid.

Aquesta investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració dels pares (que van fer una donació a través de la Fundació Josep Carreras), i a finançament del Ministeri de Ciència i Innovació, el European Research Council, la Fundació Científica AECC, la Fundació Unoentrecienmil, la Fundació “La Caixa”, la Generalitat de Catalunya, el CIBERONC i l’Institut de Salut Carlos III.

Una nova eina per optimitzar el tractament dels pacients amb síndrome mielodisplàstica

Un equip internacional d’investigadors ha desenvolupat i validat un innovador sistema de suport a la presa de decisions que suposarà un avanç significatiu pel tractament de les síndromes mielodisplàstiques. Aquesta nova eina pretén determinar el moment òptim pel trasplantament al·logènic de cèl·lules mare hematopoètiques basant-se en una combinació de dades clíniques i genòmiques. El Dr. Francesc Solé i la Dra. Blanca Xicoy, investigadors de l’Institut Josep Carreras, formen part del grup de treball internacional sobre síndromes mielodisplàstiques que està darrere de la recerca.

Sota el terme síndromes mielodisplàstiques (SMD) s’amaga un grup de trastorns causats per cèl·lules sanguínies mal formades o disfuncionals, que sovint provoquen anèmia greu, riscos d’infecció i una major probabilitat de desenvolupar leucèmia mieloide aguda. El seu únic tractament potencialment curatiu és el trasplantament al·logènic de cèl·lules mare hematopoètiques (TCMH), però el seu èxit depèn molt del moment en què es realitzi i de l’estat del pacient en el moment del trasplantament.

Una recerca, publicada a la revista Journal of Clinical Oncology, tracta la qüestió crítica del moment oportú per realitzar el TCMH. Ho signa un equip dirigit per la Dra. Cristina Astrid Tentori i investigadors de diverses institucions prestigioses, inclosos el Dr. Francesc Solé i la Dra. Blanca Xicoy de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Els investigadors van utilitzar el Sistema Internacional de Puntuació Pronòstica Molecular (IPSS-M), que inclou tant característiques clíniques com mutacions genètiques, per millorar la presa de decisions sobre el tractament dels SMD.

L’estudi va analitzar una cohort retrospectiva de 7.118 pacients amb SMD. Aquests pacients van ser estratificats en cohorts d’entrenament i validació per construir i provar el Sistema d’Ajuda a la Decisió (DSS en anglès). L’eina calcula la supervivència mitjana durant un període de vuit anys per diverses combinacions de factors clínics i genòmics i determina el moment òptim per realitzar el TCMH comparant diferents estratègies de tractament.

Els resultats després d’utilitzar el DSS van mostrar que els pacients amb perfils de risc baix i moderat-baix, basant-se en el IPSS-M, es beneficiarien d’una estratègia de trasplantament demorat. Per contra, aquells que són classificats amb un risc moderadament alt, alt o molt alt haurien de sotmetre’s a un trasplantament immediat per maximitzar l’esperança de vida, segons les prediccions de la nova eina.

Si es confirma la precisió del nou sistema, alguna cosa que requeriria més anàlisi, el seu ús podria millorar significativament l’actual Sistema Internacional Revisat de Puntuació Pronòstica (IPSS-R). Segons els resultats, el 15% dels pacients als quals se’ls recomanava un trasplantament immediat basant-se en l’actual IPSS-R es beneficiarien més d’un plantejament demorat si ens basem en la guia del IPSS-M. Per contra, el 19% dels pacients als quals el IPSS-R recomanava retardar el trasplantament haurien de rebre un TCMH immediat segons l’avaluació del IPSS-M.

 

Rellevància clínica

La inclusió de dades genòmiques en el IPSS-M facilita un enfocament més personalitzat del tractament dels SMD. Això és rellevant, ja que el SMD presenta un alt grau d’heterogeneïtat clínica i genètica que el IPSS-R convencional no capta completament. El nou model permet una estratificació del risc i una planificació del tractament més precises, la qual cosa podria millorar significativament els resultats dels pacients.

La Dra. Tentori i el seu equip van destacar la importància d’integrar la informació genòmica en la pràctica clínica, subratllant que el DSS podria canviar la política de trasplantament per al voltant del 17% dels pacients. Aquest canvi demostra la rellevància clínica del cribratge genètic en el tractament dels SMD i dona suport a un avanç cap a plans terapèutics més individualitzats.

Encara que el DSS representa un avanç significatiu, la seva implementació no està exempta de reptes, sobretot en aquelles regions en què les proves moleculars no són rutinàries a causa de limitacions de cost i infraestructura. Per fer front a aquest problema, els investigadors han identificat un conjunt mínim de 15 gens crítics que proporcionen una alta precisió predictiva, la qual cosa podria fer que el sistema sigui més accessible en diversos entorns clínics.

En general, aquest innovador DSS suposa un gran avanç en el tractament dels SMD, ja que promet optimitzar les estratègies de tractament i millorar la supervivència dels pacients adaptant les decisions al perfil clínic i genètic únic de cada pacient. A mesura que la comunitat mèdica continuï adoptant la medicina de precisió, eines com aquest DSS exerciran un paper fonamental en el tractament dels SMD.

Experts en hematologia es reuneixen en la 4a edició del curs NEXT sobre les últimes novetats en el diagnòstic de la leucèmia

La 4a edició del curs NEXT, organitzada pels doctors Eulàlia Genescà i Francesc Solé, de l’Institut Josep Carreras, i la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia, se centra en les noves tecnologies que permeten un diagnòstic més precís i un tractament més personalitzat pels pacients, com la Cartografia Òptica del Genoma, la RNAseq o la intel·ligència artificial.

La Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH) i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras han organitzat la quarta edició del curs «NEXT, Diagnòstic de Nova Generació en Leucèmia», que compta amb l’aval científic del Programa Espanyol de Tractaments en Hematologia (PETHEMA), de la SEHH. Sota la coordinació d’ Eulàlia Genescà  i Francesc Solé, de l’Institut Josep Carreras (Badalona, Barcelona), el curs va donar a conèixer les últimes novetats tecnològiques en el diagnòstic del càncer hematològic i les aproximacions tècniques que s’utilitzen en recerca i que podrien aplicar-se al diagnòstic hematològic en un futur.

Segons destaquen els dos experts, «el diagnòstic integrat del càncer hematològic ha evolucionat en els últims anys, incorporant noves tecnologies per tractar d’obtenir un diagnòstic el més precís i personalitzat possible». La seqüenciació massiva de nova generació (NGS en anglès) és una de les òmiques d’última generació que més expectatives està generant i ja s’està utilitzant de manera rutinària en molts centres nacionals. «S’hauria d’aplicar en tots els casos, sense excepció». Al capdavant de les tècniques òmiques se situa també la Cartografia Òptica del Genoma (OGM) i la tecnologia ‘nanopore’. «S’està debatent sobre el present i futur de l’OGM. Gràcies a aquesta tecnologia, veiem com amb una sola prova es poden detectar alteracions numèriques i estructurals amb una resolució molt alta, sense la necessitat de tenir cèl·lules en divisió». El Grup Cooperatiu Espanyol de Citogenètica Hematològica (GCECH), de la SEHH, està liderant treballs en aquesta línia, tant a nivell nacional com internacional, que pretenen determinar la seva aplicació en el diagnòstic genètic del càncer sanguini. A més, les proves funcionals podran complementar el diagnòstic, aportant informació sobre el tractament. El desenvolupament de plataformes/programes informàtics on es puguin integrar totes aquestes dades facilitaran l’aplicació d’un diagnòstic integrat.

D’altra banda, la intel·ligència artificial «ja està present i cada vegada tindrà més impacte en el diagnòstic i pronòstic dels càncers hematològics, a més d’ajudar a millorar el tractament clínic del pacient», recalquen els doctors Genescà i Solé.

Tot i que a Espanya «encara queda molt camí per recórrer i el seu ús està en una fase molt preliminar respecte a altres països, ja s’està aplicant un programa informàtic d’anàlisi de dades de citometria creat a partir de l’anàlisi d’una gran quantitat de dades de citometria de flux gràcies a la IA». En alguns casos s’ha començat a aplicar també en la creació de cohorts control per assajos clínics i això, segons els experts, serà totalment revolucionari.

Primer pacient tractat a l’assaig de OneChain Immunotherapeutics per avaluar una teràpia CAR-T per a un subtipus rar i agressiu de leucèmia

  • OneChain Immunotherapeutics anuncia el tractament del primer pacient a l’assaig clínic CARxALL que avalua el seu producte més avançat, OC-1. L’assaig, realitzat a Barcelona a l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu, és obert a pacients pediàtrics i adults de tot el món.
  • OneChain Immunotherapeutics és una spin-off de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i ICREA, participada per Invivo Ventures, CDTI-Innvierte i la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia.
  • La leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T corticals representa el 20-30% de les leucèmies de cèl·lules T i té un mal pronòstic en pacients que no responen als tractaments tradicionals.
  • OC -1 és una teràpia de cèl·lules CAR T dirigida a l’antigen CD1a, una proteïna present gairebé exclusivament a les cèl·lules tumorals, que redueix potencialment els riscos d’immunosupressió greu associats als tractaments CAR T competidors. Va rebre la designació de medicament orfe per part de l’EMA i la FDA.

OneChain Immunotherapeutics (OCI), una companyia biotecnològica especialitzada en el desenvolupament de teràpies CAR-T per a malalties oncològiques, ha anunciat recentment el tractament del primer pacient a l’assaig clínic CARxALL, un estudi que avalua el seu producte més avançat, OC-1, en pacients amb leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T corticals (coT-ALL). L’assaig, obert a pacients pediàtrics i adults de tot el món, s’està duent a terme a Barcelona, a l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu, sota la direcció de la Dra. Núria Martínez i la Dra. Susana Rives, investigadores principals de l’estudi.

L’estudi CARxALL (ClinicalTrials.gov identificador NCT05679895), és un assaig anomenat «d’escalada de dosi», l’objectiu del qual és avaluar per primera vegada en humans la seguretat i la tolerabilitat de la teràpia CAR- T (OC-1) en pacients amb coT-ALL, un subtipus de leucèmia que representa el 20-30 % de les leucèmies de cèl·lules T i que es caracteritza per un mal pronòstic en aquells pacients que no responen a les teràpies existents. El primer pacient tractat a l’Hospital Clínic, un home jove que prèviament s’havia sotmès a diverses línies de tractament sense èxit, ha rebut la dosi completa sense problemes.

«Aquest tractament ofereix esperança a pacients que han esgotat totes les opcions disponibles», explica Núria Martínez, Investigadora Principal de l’Hospital Clínic. «És essencial que fem tot el possible per garantir que el nombre més gran de pacients pugui accedir a aquestes teràpies innovadores. Estem molt agraïts a OneChain per tot el seu suport a l’assaig clínic i esperem establir-hi una relació duradora. La seva cartera de productes té molt per oferir a pacients i familiars».

Les teràpies CAR-T són un tipus d’immunoteràpia que implica la modificació genètica de cèl·lules immunitàries del mateix pacient, anomenades cèl·lules T, al laboratori, per millorar i dirigir la seva capacitat de reconèixer i atacar les cèl·lules canceroses. Aquesta estratègia ja ha donat resultats prometedors en altres formes de leucèmia i limfoma. Tot i això, l’aplicació d’aquestes teràpies a leucèmies de cèl·lules T com la coT-ALL planteja reptes importants perquè les cèl·lules T tumorals i les sanes posseeixen gairebé les mateixes molècules a la seva superfície. En conseqüència, les teràpies CAR-T competidores dirigides a la coT-ALL destrueixen ambdós tipus de cèl·lules, cosa que pot provocar una immunosupressió greu en els pacients.

OC-1, el producte que s’està avaluant a l’assaig, pretén superar aquests obstacles dirigint-se a CD1a, una proteïna específica que es troba gairebé exclusivament a la superfície de les cèl·lules tumorals dels pacients amb coT-ALL. “El nostre laboratori va ser el primer a desenvolupar i validar un CAR-T específic per a aquesta diana terapèutica”, afirma el Dr. Pablo Menéndez, fundador de l’OCI i director del grup de biologia de cèl·lules mare, leucèmia del desenvolupament i immunoteràpia de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. «Veure ara com el treball acadèmic arriba als pacients és un somni fet realitat per a tots nosaltres».

«Aquesta és una fita important i un moment de gran orgull per a OneChain i tots els nostres socis”, assegura el Dr. Stefanos Theoharis, CEO de la companyia. «El seu incessant suport i compromís amb la nostra empresa i els pacients ha donat per fi els seus fruits. El meu agraïment més sincer a totes aquelles persones i organitzacions que ens han ajudat a aconseguir aquesta fita, incloent-hi l’esforç conjunt de l’Institut Josep Carreras, l’equip d’OneChain, el personal de l’Hospital Clínic i de l’Hospital Sant Joan de Déu, la Fundació Josep Carreras, Invivo Partners, el nostre principal inversor, la Fundació Unoentrecienmil, el Banc de Sang i Teixits (BST) i el programa CDTI Innvierte, del Ministeri d’Indústria», conclou.

Vincenzo Calvanese: “Vull saber què fa que una cèl·lula mare sigui… una cèl·lula mare”

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras obre un nou laboratori amb la incorporació del Dr. Vincenzo Calvanese, un investigador consolidat en la biologia de les cèl·lules mare. El nou grup tractarà d’entendre quines característiques moleculars i processos reguladors identifiquen una cèl·lula mare de la sang. Aquest coneixement serà fonamental per avançar en moltes àrees, com el trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques, una de les poques aplicacions clíniques de les cèl·lules mare que té èxit actualment.

El Dr. Vincenzo Calvanese parla amb passió dels seus projectes i objectius de recerca. Format en biotecnologies farmacèutiques a la Universitat de Bolonya (Itàlia), es va traslladar a Madrid per aprendre sobre la diferenciació epigenètica de les cèl·lules mare al CNIO i el CNB i és allà on es va doctorar. Més tard, Calvanese va centrar la seva recerca en les cèl·lules mare hematopoètiques (de la sang) a la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles, als EUA, per finalment establir el seu propi laboratori a la University College de Londres, al Regne Unit. Ara, amb la seva recent beca ERC Consolidator a la butxaca, que és un dels millors i més exclusius programes de finançament per recerca a Europa, obrirà un nou laboratori a l’Institut Josep Carreras i s’unirà a la seva lluita contra la leucèmia.

La recerca translacional uneix el millor de dos mons: el coneixement fonamental sobre la biologia humana amb les necessitats d’innovació pràctica en benefici dels pacients. Per pura curiositat, a Calvanese li fascina la capacitat de les cèl·lules mare de convertir-se en qualsevol altra mena de cèl·lula, a través simplement d’un o un altre fragment de la seva informació genètica. Per això un dels seus objectius és comprendre els determinants moleculars d’aquesta mena de cèl·lula tan especial i què fa que una cèl·lula mare sigui… una cèl·lula mare.

A la pràctica, desentranyar el potencial de les cèl·lules mare hematopoètiques serà decisiu per avançar en la ciència del trasplantament de medul·la òssia, una teràpia que salva vides en els càncers hematològics, i per lluitar contra les cèl·lules mare del càncer, aquelles cèl·lules canceroses que sovint són resistents a la quimioteràpia i que condueixen al desenvolupament del tumor o a la recaiguda. Per això, el laboratori de Calvanese, que es dirà «Identitat de les Cèl·lules Mare Hematopoètiques», treballarà en estreta col·laboració amb tots els seus nous companys investigadors de l’Institut Josep Carreras, alguns dels quals ja coneix bé.

«L’Institut Josep Carreras alberga una barreja única de perfils, des de la ciència més bàsica fins a la recerca clínica orientada al pacient, tot això centrat en el càncer de la sang. Hi ha un gran potencial per començar un gran projecte», explica Calvanese, i afegeix que «Barcelona és un dels millors pols científics del sud d’Europa i, per mi, és com tornar a casa».

Però, per què un altre laboratori sobre cèl·lules mare hematopoètiques (CMH)? Com explica Calvanese, «l’existència de les CMH es va demostrar experimentalment fa més de 60 anys i, per això, són una base sòlida per estudiar les cèl·lules mare. Si bé encara es debat l’existència de cèl·lules mare en altres teixits, les CMH estan molt ben caracteritzades i per tant són un dels millors models per estudiar les propietats de les cèl·lules mare adultes, com s’estableixen en l’embrió i com es mantenen durant la vida».

Als seus projectes no els falta ambició i un dels seus “enfocaments” serà intentar recrear in vitro els complexos senyals que condueixen a la maduració de les cèl·lules mare, una meta que mai no s’ha arribat a aconseguir del tot i que és decisiva per proporcionar un subministrament estable de CMH derivades de cèl·lules pluripotents per la seva regeneració en el futur. Per això, el laboratori de Calvanese comptarà amb les últimes tecnologies, com la transcriptòmica espacial single-cell, genòmica d’avantguarda, proteòmica i l’anàlisi computacional.

L’Institut creix i no podem estar més entusiasmats amb els nous talents que s’uneixen a la nostra família, escrivint part de la nostra història i ajudant-nos a aconseguir el dia en què la leucèmia sigui una malaltia 100% curable, per tothom. Benvingut, Vincenzo, i molta sort!

Nova guia sobre com afrontar el dolor en les diferents fases del tractament

  • El 90% dels pacients amb càncer pateixen dolor, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

  • Les particularitats de les malalties hematològiques, com les leucèmies, impliquen que els pacients i els seus metges encaren desafiaments diferents dels associats amb tumors sòlids.

  • A nivell psicològic, els pacients experimenten una disminució de la capacitat funcional, així com l’aparició de símptomes físics i emocionals que n’alteren substancialment la qualitat de vida.

La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, amb la col·laboració de la Fundació Grünenthal, publica la Guia “El dolor en el pacient hematooncològic: abans, durant i després del tractament”. Aquest document proporciona recomanacions per gestionar el dolor associat a les malalties hematològiques en les diferents etapes del tractament, així com a nivell emocional per l’impacte psicològic i funcional que té en els pacients.

Les particularitats de les malalties hematològiques, com les leucèmies, limfomes o el mieloma múltiple, entre d’altres, impliquen que els pacients i els seus metges enfronten desafiaments diferents dels associats amb tumors sòlids, encara que aquests últims també es poden presentar en alguns casos de malalties hematològiques, com els limfomes. El document ofereix un full de ruta clar per abordar el dolor que acompanya aquestes malalties, emfatitzant la necessitat d’un enfocament diferenciat i especialitzat.

La Guia, que al·ludeix també a un estudi de Grünenthal que va incloure 49 pacients a Espanya (549 en total a nivell europeu) amb Dolor Neuropàtic Oncològic (DNO) sobre com afecta aquest tipus de dolor a la seva vida, revela que a Europa es registren 2,7 milions de nous casos anuals. El document evidencia que 1 de cada 5 pacients presenta dolor intens diàriament, el 47% ha hagut de faltar a la feina o a classes i el 12% ha abandonat la seva professió a causa del dolor. A més, a nivell emocional, el 37% manifesta que l’ha afectat l’autoestima.

Davant d’aquestes dades, el document incideix que molts dels dolors que pot experimentar un pacient són manejables, de manera que controlar-los i millorar la qualitat de vida són un objectiu fonamental del tractament. La publicació ressalta que a més dels medicaments, una alimentació adequada i equilibrada juntament amb exercici físic, poden alleujar alguns dolors, a més de la gestió de la por i la incertesa que s’hauria de cobrir sempre amb suport emocional especialitzat. Per això, la Guia insta els pacients a visitar al seu metge perquè els derivi al nutricionista i al fisioterapeuta i avaluïn quin tipus de dieta i exercici poden ser apropiats per millorar la seva situació.

Finalment, la publicació posa èmfasi en la importància de fer exercici físic durant el transcurs del tractament oncològic, ja que la densitat òssia pot disminuir, donant lloc a l’osteoporosi, les principals causes de la qual són els tractaments mèdics i el prolongat període d’immobilitat. Una reducció significativa en la densitat òssia pot comprometre la integritat estructural de l’os, especialment si es perd l’estabilitat, per la qual cosa s’ha d’incrementar davant indicis d’osteoporosi l’activitat física. El deteriorament dels ossos per les anomenades lesions lítiques és especialment significatiu en els pacients de mieloma múltiple.

Alexandra Carpentier, responsable d’Experiència del Pacient de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, incideix en “la importància d’informar l’hematòleg sobre el dolor, ja que el pacient assumeix moltes vegades que el dolor constitueix una part “normal” del càncer. És molt important tractar el dolor tan bon punt apareix o impedir-ho abans que comenci a fer estralls. Quan el dolor s’intensifica, pot ser més complicat de tractar. A més a més, molts dels dolors que pot experimentar un pacient són manejables i controlar aquests dolors i millorar la qualitat de vida dels pacients són un objectiu fonamental del tractament”.

¡Gràcies a la Fundació Grünenthal per apadrinar aquest manual! També agraïm la col·laboració de Alex Montesinos, fisioterapeuta oncològic (@oncotherapybcn) i Raquel Sánchez, dietista integrativa especialitzada en oncologia (@ahora_que_como).

DESCARREGA LA GUIA AQUÍ

El Registre de Donants de Medul·la Òssia aconsegueix la certificació mundial per la qualitat del seu servei

► El Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), de la Fundació Josep Carreras, designat pel Ministeri de Sanitat com l’únic registre de donants espanyol, acaba de rebre la certificació de la World Marrow Donor Association (WMDA). Aquesta entitat aglutina els 101 registres de donants de medul·la òssia de tot el món.

► Aquesta certificació internacional reconeix el REDMO com un referent de qualitat.

► El REDMO compta amb 484.175 donants disponibles, procedents de totes les comunitats autònomes, i ha fet possibles 13.576 trasplantaments per a pacients d’arreu del món.

► Cada cop més hospitals de tot el món trien un donant espanyol com l’ideal per als seus pacients, gràcies a la qualitat de servei que ofereix el REDMO.

La certificació aconseguida acredita que el REDMO desenvolupa cada etapa del procés de trasplantament, des de la captació del donant fins al seguiment després de la donació de progenitors al pacient, complint els estàndards internacionals de qualitat més exigents. Al mateix temps, evidencia la màxima cura que la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia presta al donant per assegurar-ne la seguretat i el benestar.

Mitjançant aquest programa, la Fundació aconsegueix oferir un o més donants compatibles per als pacients que necessiten un trasplantament i no tenen un donant familiar compatible, en un període mitjà de 27 dies.

Aquest reconeixement comporta:

* Una visibilitat més gran dels donants espanyols a les bases de dades nacionals i internacionals.

* Una validació dels processos interns del REDMO i de les entitats col·laboradores (bancs de cordó, centres autonòmics de donants, centres hospitalaris de col·lecta de progenitors hematopoètics i centres de trasplantament) de totes les comunitats autònomes.

* Una nova certificació de qualitat dels progenitors hematopoètics que el REDMO subministra als pacients en els centres de trasplantament.

El febrer del 2019 es va aconseguir el primer pas, la «qualificació» del REDMO, amb una validesa de quatre anys. El 2023 es va sol·licitar passar el següent i darrer pas del procés, la certificació.

El mes de desembre passat, el REDMO va rebre la visita dels certificadors internacionals de la World Marrow Donor Association (WMDA), per verificar in situ el rigor del treball que el Registre duu a terme en tots els àmbits: promoció de la donació, col·laboració amb els centres de donants implicats, hospitals i equips de trasplantament, registres i hospitals internacionals, serveis de transport i, molt especialment, cura i atenció al donant.