Vincenzo Calvanese: «Vull saber què fa que una cèl·lula mare sigui… una cèl·lula mare»

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras obre un nou laboratori amb la incorporació del Dr. Vincenzo Calvanese, un investigador consolidat en la biologia de les cèl·lules mare. El nou grup tractarà d’entendre quines característiques moleculars i processos reguladors identifiquen una cèl·lula mare de la sang. Aquest coneixement serà fonamental per avançar en moltes àrees, com el trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques, una de les poques aplicacions clíniques de les cèl·lules mare que té èxit actualment.

El Dr. Vincenzo Calvanese parla amb passió dels seus projectes i objectius de recerca. Format en biotecnologies farmacèutiques a la Universitat de Bolonya (Itàlia), es va traslladar a Madrid per aprendre sobre la diferenciació epigenètica de les cèl·lules mare al CNIO i el CNB i és allà on es va doctorar. Més tard, Calvanese va centrar la seva recerca en les cèl·lules mare hematopoètiques (de la sang) a la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles, als EUA, per finalment establir el seu propi laboratori a la University College de Londres, al Regne Unit. Ara, amb la seva recent beca ERC Consolidator a la butxaca, que és un dels millors i més exclusius programes de finançament per recerca a Europa, obrirà un nou laboratori a l’Institut Josep Carreras i s’unirà a la seva lluita contra la leucèmia.

La recerca translacional uneix el millor de dos mons: el coneixement fonamental sobre la biologia humana amb les necessitats d’innovació pràctica en benefici dels pacients. Per pura curiositat, a Calvanese li fascina la capacitat de les cèl·lules mare de convertir-se en qualsevol altra mena de cèl·lula, a través simplement d’un o un altre fragment de la seva informació genètica. Per això un dels seus objectius és comprendre els determinants moleculars d’aquesta mena de cèl·lula tan especial i què fa que una cèl·lula mare sigui… una cèl·lula mare.

A la pràctica, desentranyar el potencial de les cèl·lules mare hematopoètiques serà decisiu per avançar en la ciència del trasplantament de medul·la òssia, una teràpia que salva vides en els càncers hematològics, i per lluitar contra les cèl·lules mare del càncer, aquelles cèl·lules canceroses que sovint són resistents a la quimioteràpia i que condueixen al desenvolupament del tumor o a la recaiguda. Per això, el laboratori de Calvanese, que es dirà «Identitat de les Cèl·lules Mare Hematopoètiques», treballarà en estreta col·laboració amb tots els seus nous companys investigadors de l’Institut Josep Carreras, alguns dels quals ja coneix bé.

«L’Institut Josep Carreras alberga una barreja única de perfils, des de la ciència més bàsica fins a la recerca clínica orientada al pacient, tot això centrat en el càncer de la sang. Hi ha un gran potencial per començar un gran projecte», explica Calvanese, i afegeix que «Barcelona és un dels millors pols científics del sud d’Europa i, per mi, és com tornar a casa».

Però, per què un altre laboratori sobre cèl·lules mare hematopoètiques (CMH)? Com explica Calvanese, «l’existència de les CMH es va demostrar experimentalment fa més de 60 anys i, per això, són una base sòlida per estudiar les cèl·lules mare. Si bé encara es debat l’existència de cèl·lules mare en altres teixits, les CMH estan molt ben caracteritzades i per tant són un dels millors models per estudiar les propietats de les cèl·lules mare adultes, com s’estableixen en l’embrió i com es mantenen durant la vida».

Als seus projectes no els falta ambició i un dels seus “enfocaments” serà intentar recrear in vitro els complexos senyals que condueixen a la maduració de les cèl·lules mare, una meta que mai no s’ha arribat a aconseguir del tot i que és decisiva per proporcionar un subministrament estable de CMH derivades de cèl·lules pluripotents per la seva regeneració en el futur. Per això, el laboratori de Calvanese comptarà amb les últimes tecnologies, com la transcriptòmica espacial single-cell, genòmica d’avantguarda, proteòmica i l’anàlisi computacional.

L’Institut creix i no podem estar més entusiasmats amb els nous talents que s’uneixen a la nostra família, escrivint part de la nostra història i ajudant-nos a aconseguir el dia en què la leucèmia sigui una malaltia 100% curable, per tothom. Benvingut, Vincenzo, i molta sort!

El Registre de Donants de Medul·la Òssia aconsegueix la certificació mundial per la qualitat del seu servei

► El Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), de la Fundació Josep Carreras, designat pel Ministeri de Sanitat com l’únic registre de donants espanyol, acaba de rebre la certificació de la World Marrow Donor Association (WMDA). Aquesta entitat aglutina els 101 registres de donants de medul·la òssia de tot el món.

► Aquesta certificació internacional reconeix el REDMO com un referent de qualitat.

► El REDMO compta amb 484.175 donants disponibles, procedents de totes les comunitats autònomes, i ha fet possibles 13.576 trasplantaments per a pacients d’arreu del món.

► Cada cop més hospitals de tot el món trien un donant espanyol com l’ideal per als seus pacients, gràcies a la qualitat de servei que ofereix el REDMO.

La certificació aconseguida acredita que el REDMO desenvolupa cada etapa del procés de trasplantament, des de la captació del donant fins al seguiment després de la donació de progenitors al pacient, complint els estàndards internacionals de qualitat més exigents. Al mateix temps, evidencia la màxima cura que la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia presta al donant per assegurar-ne la seguretat i el benestar.

Mitjançant aquest programa, la Fundació aconsegueix oferir un o més donants compatibles per als pacients que necessiten un trasplantament i no tenen un donant familiar compatible, en un període mitjà de 27 dies.

Aquest reconeixement comporta:

* Una visibilitat més gran dels donants espanyols a les bases de dades nacionals i internacionals.

* Una validació dels processos interns del REDMO i de les entitats col·laboradores (bancs de cordó, centres autonòmics de donants, centres hospitalaris de col·lecta de progenitors hematopoètics i centres de trasplantament) de totes les comunitats autònomes.

* Una nova certificació de qualitat dels progenitors hematopoètics que el REDMO subministra als pacients en els centres de trasplantament.

El febrer del 2019 es va aconseguir el primer pas, la «qualificació» del REDMO, amb una validesa de quatre anys. El 2023 es va sol·licitar passar el següent i darrer pas del procés, la certificació.

El mes de desembre passat, el REDMO va rebre la visita dels certificadors internacionals de la World Marrow Donor Association (WMDA), per verificar in situ el rigor del treball que el Registre duu a terme en tots els àmbits: promoció de la donació, col·laboració amb els centres de donants implicats, hospitals i equips de trasplantament, registres i hospitals internacionals, serveis de transport i, molt especialment, cura i atenció al donant.

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras és acreditat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa

El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha atorgat la prestigiosa acreditació de Centre d’Excel·lència Severo Ochoa a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, en reconeixement de la seva excel·lència, impacte científic nacional i internacional i la capacitat d’atracció de talent, entre d’altres. Aquest distintiu situa a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras entre els millors centres de recerca de l’Estat.

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, centre CERCA de la Generalitat de Catalunya, ha rebut la resolució de concessió provisional com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

L’Institut és una de les 10 institucions que ha rebut l’acreditació en la convocatòria 2023, que el situa entre els millors centres de recerca de l’Estat en base a l’excel·lència, les aportacions científiques, la capacitat d’atracció de talent i l’impacte econòmic i social, entre d’altres.

Aquest reconeixement posa en relleu l’ excel·lent recerca duta a terme a l’institut, les seves col·laboracions contínues i el seu compromís amb la societat, que han donat com a resultat la incorporació de centenars de professionals els darrers anys, la captació de finançament, la sostenibilitat del pressupost estructural i el lideratge de grans projectes internacionals.

La prestigiosa acreditació Severo Ochoa contribuirà a augmentar la visibilitat internacional del centre, així com l’impacte científic, social i econòmic dels resultats de la seva recerca. A més, assegura el finançament del nou Pla Estratègic de l’Institut Josep Carreras, amb l’objectiu de consolidar-ne les capacitats i contribuir al lideratge científic.

El director de l’Institut, el Dr. Manel Esteller, ha expressat el seu agraïment per l’acreditació i comenta que és “un reconeixement a la feina dels darrers cinc anys del personal del nostre jove institut”. Per la seva banda, Ana Garrido, directora estratègica i gerent en funcions de l’Institut Josep Carreras, valora que “la suma de petits esforços s’ha traduït en una gran recompensa, un resultat exitós que representa un abans i un després per al nostre institut. Com deia Pablo Neruda, si no escales la muntanya, mai no podràs gaudir del paisatge. Agraeixo a tot l’equip de l’Institut haver-la escalat amb nosaltres”.

La selecció dels Centres d’Excel·lència Severo Ochoa es duu a terme a través d’un rigorós i exigent procés competitiu, que valora qüestions com l’organització, el finançament, els resultats de la recerca, el lideratge internacional o la formació.

L’acreditació té una durada de quatre anys i suposa un gran impuls per continuar treballant, imparables, per una recerca d’excel·lència que contribueixi a la millora dels resultats i la curació dels pacients afectats per la leucèmia i altres hemopaties malignes.

La Fundació Josep Carreras publica la Guia pràctica sobre mieloma múltiple per a pacients i cuidadors

El mieloma múltiple és un càncer de la sang menys conegut que la leucèmia o els limfomes, però cada any diagnosticat més de 3.000 persones a Espanya. Les seves afectacions, el tractament i les seqüeles són molt específiques i, sovint, (con)viure amb el mieloma pot suposar tot un repte.

Avui presentem una Guia pràctica sobre mieloma múltiple específicament pensada per al pacient i els cuidadors.

Des de la Fundació hem volgut no només explicar detalladament aquesta malaltia i els seus tractaments actuals, sinó també el seu impacte tant físic com emocional. Una visió holística que pretén veure com (con)viure amb el mieloma múltiple.

Pel que fa a temes físics, a la guia s’expliquen especialment les lesions òssies i la neuropatia perifèrica que són símptomes i seqüeles molt característiques del mieloma múltiple i poden ser molt doloroses. Hi ha exercicis de fisioteràpia i rutines per a ells, entre altres coses.

Pel que fa a aspectes emocionals, la guia ofereix recursos útils, grups de suport, trucs per a la gestió de la incertesa, entre altres temes interessants.

Un altre aspecte que cal destacar és que també hem volgut tenir en compte el cuidador ja que ell o ella també reben l’impacte de la malaltia. Per això, la guia també ofereix trucs i recursos per ajudar a cuidar, per cuidar-se per cuidar millor i fins i tot temes específics com les discussions i el menjar o l’organització i el treball.

Gràcies a la col·laboració de Pfizer España, hem pogut fer realitat aquesta guia per fer arribar els pacients, no només informació rigorosa i acreditada per la direcció mèdica de la nostra Fundació sobre el mieloma múltiple, sinó moltes referències a vídeos, podcasts, altres documents gràfics, a testimonis, etc.

Descarrega la guía AQUÍ

Moltes gràcies al nostre col·laborador, Pfizer España, per haver-nos ajudat a fer realitat aquesta guia! Seguim Imparables també contra el contra el mieloma múltiple.

Troben les claus de la sensibilitat als fàrmacs que modifiquen el genoma en malalties malignes de la sang

Un recent estudi liderat pel Dr. Manel Esteller, director de l’Institut Josep Carreras, mostra com el mapa de la metilació de l’ADN en un tipus comú de càncer de la sang, la síndrome mielodisplàstica, prediu si el pacient respondrà al tractament. Aquest tipus de càncer pot progressar a leucèmia mieloblàstica aguda, una malaltia encara més greu. El descobriment podria ajudar a detectar de manera precoç les persones que tindrien resistències als fàrmacs desmetilants i començar a dissenyar o administrar tractaments alternatius.

Existeixen molts gens anti-càncer que en els tumors humans deixen d’estar actius i això els impedeix dur a terme la seva funció protectora contra la transformació de les cèl·lules. Un dels principals mecanismes que utilitza la cèl·lula cancerosa per silenciar aquests gens “bons” és afegir una modificació química anomenada metilació, la qual provoca la pèrdua d’expressió del gen. Com es tracta d’una addició d’un simple grup “metil”, s’han dissenyat fàrmacs que esborren aquest senyal i s’ha aprovat el seu ús en càncer. La principal aplicació d’aquests medicaments hipometilants ha estat en les malalties malignes de la sang, com les leucèmies.

Un article liderat pel Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), professor de recerca ICREA i catedràtic de genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, publicat a la revista British Journal of Haematology, mostra com el mapa de la metilació de l’ADN en una leucèmia comuna prediu si el pacient respondrà al tractament.. A l’estudi han col·laborat també els grups dels Drs. Lurdes Zamora, Blanca Xicoy i Francesc Solé de l’Institut Josep Carreras, així com investigadors de l’Hospital Vall d’Hebron i la Universitat de Bolonya.

«La nostra recerca ha analitzat prop d’1 milió de senyals de metilació del genoma en pacients afectats per un càncer de la sang denominat síndrome mielodisplàstica i que han estat tractats amb el fàrmac desmetilant. Hem trobat una “empremta dactilar” epigenètica que s’associa a una bona resposta clínica a aquests medicaments i que pot ajudar a detectar de manera precoç les persones que tindrien resistències i començar a dissenyar o administrar tractaments alternatius», comenta el Dr. Esteller sobre l’article publicat a la revista oficial de la Societat Britànica d’Hematologia.

El Dr. Esteller explica que van detectar patrons generals lligats a l’eficàcia del fàrmac hipometilant, però també gens solts, la qual cosa podria facilitar el desenvolupament de biomarcadors ràpids i relativament barats per seleccionar els pacients que responen al tractament i preparar estratègies de rescat per la resta. L’investigador afegeix: «els gens que hem trobat ens donen pistes dels mecanismes implicats en la sensibilitat a aquests agents hipometilants. Alguns d’ells són gens supressors tumorals que ara es “desperten” per inhibir la proliferació dels tumors, com era d’esperar. En altres casos, però, la re-activació de gens pel fàrmac segurament produeix proteïnes (antígens) i altres molècules que alerten al nostre sistema immune perquè lluiti contra la malaltia. Són dades que secunden encara més l’ús de la immunoteràpia contra el càncer, que segurament funcionarà encara millor combinada amb l’ús de fàrmacs epigenètics, com els medicaments desmetilants inclosos en el nostre estudi».

Investigadors espanyols dissenyaran proteïnes mitjançant IA per a fer més eficients les teràpies avançades

  • El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en col·laboració amb el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i d’Innovació (CDTI), l’han seleccionat com uns dels 40 projectes que aborda un repte prioritari per a la societat i l’economia, i el finançaran amb 3,8 milions d’euros
  • El projecte es durà a terme en un consorci publicoprivat format per VIVEbiotech, Integra Therapeutics i OneChain Immunotherapeutics, la UPF, el IBMB-CSIC i el CIEMAT durant els pròxims 4 anys

Investigadors de les empreses VIVEbiotech, Integra Therapeutics i OneChain Immunotherapeutics, el Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l‘Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC) i el Centre de Recerques Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) s’han unit per a dissenyar amb intel·ligència artificial i produir partícules virals de nova generació que s’aplicaran en teràpies avançades. Aquestes partícules es podrien utilitzar en les immunoteràpies, com el tractament per CAR-T, per a tractar múltiples càncers i malalties rares com l’anèmia familiar per deficiència del piruvat quinasa.

El projecte ha estat seleccionat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i d’Innovació (CDTI) després de valorar l’impacte que pot generar en la salut, es durà a terme entre 2024 i 2027, i rebrà un finançament 3,8 milions d’euros en el marc del programa TransMisiones.

«Estem contents d’anunciar aquesta aliança amb empreses i centres de recerca espanyols amb ampli coneixement i experiència en tota la cadena de valor en la recerca, desenvolupament i fabricació de teràpies avançades per al tractament de malalties rares i oncologia» comenta el Dr. Gurutz Linazasoro, CEO de VIVEbiotech. VIVEbiotech, amb seu a Sant Sebastià, és una companyia especialitzada en el desenvolupament i la fabricació de vectors lentivirals.

La Dra. Avencia Sánchez-Mejías, CEO i cofundadora de Integra Therapeutics, companyia que desenvolupa eines d’escriptura genètica a Barcelona, explica que incorporar la IA com a aliada en la teràpia cel·lular té un gran potencial: “Els algorismes de IA que s’utilitzen per al processament de textos, per exemple amb ChatGTP, també es poden aplicar en biologia. L’eina que crearem ens permetrà dissenyar noves seqüències d’ADN i noves funcions de proteïnes que abans no eren factibles, i obtenir més ràpidament un producte terapèutic universal per a una malaltia específica».

La teràpia cel·lular és una tècnica important per al tractament de malalties complexes o de mal pronòstic. Tradicionalment, la teràpia cel·lular s’ha realitzat en cèl·lules extretes dels pacients que, després de ser modificades en el laboratori, són readministrades al pacient.

«Amb l’avanç que proposem, la teràpia CAR-T podrà dur-se a terme directament dins del pacient, administrant-li aquests nous vectors virals, la qual cosa representa importants avantatges respecte a la manufactura ex vivo en estalvi de temps i cost i també en comoditat per al pacient que ja no haurà de sotmetre’s a l’afèresi, és a dir, a l’extracció de les seves cèl·lules» explica el Dr. Víctor Manuel Díaz, director Científic de OneChain Immunotherapeutics. OneChain Immunotherapeutics és una spin-off de l’Institut Josep Carreras que desenvolupa teràpies CAR-T per a malalties oncològiques.

«Mitjançant l’aplicació de la IA amb tècniques d’evolució dirigida, optimitzarem l’eficiència i precisió del procés d’identificació, adreça i lliurament de les noves partícules virals a cèl·lules concretes de l’organisme del pacient perquè actuïn, únicament, en aquelles cèl·lules que necessiten ser tractades» detalla el Dr. Marc Güell, que dirigeix el Laboratori de Biologia Sintètica Translacional a la UPF.

Per part seva, el grup d’intel·ligència artificial per al Disseny de Proteïnes de la Dra. Noelia Ferruz ea l’IBMB-CSIC se centrarà en la implementació de models de llenguatge per a la generació de proteïnes amb propietats a la carta. «Aquests models milloraran retroalimentant-se amb els resultats obtinguts per la resta de membres del consorci, aconseguint cada vegada eficiències més elevades» ha comentat Ferruz.

La vehiculació de les eines de teràpia gènica i edició gènica és, segurament, el repte més important en el desenvolupament d’alternatives terapèutiques eficaces quan la cèl·lula diana a modificar és la cèl·lula mare hematopoètica. «La generació de vectors eficaços per a la modificació genètica de cèl·lules mare hematopoètiques ens permetrà abordar un nombre important de malalties rares, sense una cura eficaç avui dia, i que són devastadores per als pacients afectes i tot el seu entorn familiar i social» comenta el Dr. José-Carlos Segovia, cap de la Divisió de Tecnologia Cel·lular en el CIEMAT.

Encara que aquest projecte es focalitzarà a fer més segures i eficients les immunoteràpies que s’usen per a tractar càncers i l’edició de cèl·lules mare hematopoètiques, que permetrà tractar malalties rares com les anèmies familiars hereditàries, en un futur, aquesta tècnica es podria aplicar per al tractament de malalties autoimmunes i l’envelliment.

OneChain Immunotherapeutics rep suport per avançar en una prometedora teràpia CAR T per una leucèmia rara sense alternatives terapèutiques

Un consorci liderat per l’empresa OneChain Immunotherapeutics, spin-off de l’Institut Josep Carreras, rep suport del Ministeri de Ciència, innovació i universitats per portar a fase clínica una innovadora teràpia contra la leucèmia limfobàstica aguda de tipus T. La teràpia, basada en tecnologia CAR T, es dirigeix a dues noves dianes terapèutiques amb poca presència en teixits sans, augmentant l’eficàcia del tractament i el nombre de pacients que es poden tractar.

Un consorci liderat per OneChain Immunotherapeutics (OCI), spin-off de l’Institut Josep Carreras (IJC) i el Dr. Pablo Menéndez, ha rebut suport del Ministeri de Ciència, innovació i universitats, per portar a fase clínica una innovadora teràpia que podria tractar fins a un 80% dels pacients de leucèmia limfoblàstica aguda de tipus T (LLA-T), una patologia poc freqüent que afecta nens (60%) i adults, i que compta amb escasses opcions terapèutiques. El projecte, que tindrà una durada de tres anys, comptarà amb la participació de l’IJC i del Banc de sang i teixits.

El tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda tipus T, una de les formes més agressives de leucèmia, ha depès històricament de la quimioteràpia intensiva. Tot i això, i malgrat la millora en la taxa de supervivència, aquesta teràpia comporta efectes devastadors per als pacients. A més, un percentatge significatiu no respon al tractament. «Pels pacients que han experimentat una recaiguda, trobar tractaments efectius és particularment difícil», explica el doctor Víctor M. Díaz, director de recerca de l’empresa, «la nostra teràpia representa una esperança per ells».

L’enfocament d’OCI es basa en la tecnologia CAR T, un tipus d’immunoteràpia que consisteix a extreure cèl·lules immunitàries del propi pacient per modificar-les al laboratori i augmentar la seva capacitat de reconèixer i atacar les cèl·lules canceroses. Una estrategia que ya ha mostrado resultados prometedores en otras formas de leucemia y linfomas. «La nostra intenció és fer madurar aquesta teràpia en els tres anys que dura el projecte per dur a terme un primer assaig clínic en humans», afegeix Díaz.


Atacar una mateixa cèl·lula per diferents llocs
La teràpia desenvolupada per OCI atacarà simultàniament dues dianes presents en les cèl·lules canceroses, fent-la més efectiva i ampliant el nombre de pacients que podran ser tractats. La teràpia CAR T encara no és una opció consolidada enfront de les leucèmies de cèl·lules T, com la LLA-T, ja que les cèl·lules T tumorals i les cèl·lules T sanes presenten les mateixes molècules en la seva superfície. Com a conseqüència, les CAR T dirigides a les LLA-T destrueixen tots dos tipus de cèl·lules, provocant una immunodepressió greu en els pacients.

OCI ja ha desenvolupat una CAR-T dirigida a la proteïna CD1a, una diana segura i amb poca presència en teixits sans. Tanmateix, només trobem aquesta molècula en el 30-40% dels pacients de LLA-T. «La primera teràpia CAR-T que desenvolupem, dirigida a l’antigen CD1a, ja es troba en assajos clínics, demostrant la seva seguretat i eficàcia per un grup específic de pacients», explica Díaz. «Incorporant una segona diana a la nostra estratègia, no només augmentem el percentatge de pacients que podríem tractar —fins a un 80%—, sinó que també enfortim l’efectivitat de la teràpia», continua.

La concessió d’aquest finançament, dins del marc d’ ajudes a projectes de col·laboració públic-privada del Ministeri de Ciència i Innovació, és el resultat d’un reconeixement que es concedeix a projectes que ja han aconseguit una fase avançada de desenvolupament i estan llestos per fer el salt cap a l’aplicació clínica. «Estem en una posició única per fer una diferència real en la vida dels pacients, ampliant les nostres teràpies per incloure a aquells que abans tenien poques opcions», conclou Díaz.


Leucèmia limfoblàstica aguda tipus T: una malaltia rara
La leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) és un tipus de càncer que afecta la medul·la òssia, el teixit tou dins dels nostres ossos on es produeixen les cèl·lules sanguínies, i es caracteritza per la producció excessiva de limfòcits (glòbuls blancs) immadurs que no funcionen correctament. Aquests limfòcits anormals es multipliquen ràpidament, interferint amb la producció de cèl·lules sanguínies sanes i podent estendre’s en pocs mesos a diferents parts del cos, com el sistema limfàtic, el fetge o la melsa.

Es tracta d’un càncer agressiu i poc comú, amb una incidència d’entorn de 1,5 casos per 100.000 habitants en països desenvolupats. Depenent del tipus de cèl·lula afectada, existeixen dos tipus de LLA, la LLA de cèl·lules B (LLA-B) i la LLA de cèl·lules T (LL-T). Aquesta última és encara menys freqüent – es diagnostiquen uns 100 casos a l’any a Espanya – representant al voltant del 10-15% de totes les leucèmies agudes en nens i entre el 20- 25% d’aquelles que afecten adults.

Es tracta d’una malaltia molt heterogènia i amb molts subtipus, i això dificulta la seva recerca i el desenvolupament de tractaments efectius. Per això, la innovació i el desenvolupament de teràpies dirigides és fonamental per augmentar les opcions de tractaments d’aquests pacients.

Desperten cèl·lules mare leucèmiques per fer-les sensibles a la quimioteràpia

Investigadors de l’Institut Josep Carreras han descobert que la inhibició de la resposta d’hipòxia en els tumors de leucèmia mieloide aguda infantil ajuda a sensibilitzar les cèl·lules mare leucèmiques, aquelles que expandeixen el tumor, al tractament de quimioteràpia estàndard per aquests casos, la citarabina. Les cèl·lules mare leucèmiques activen el sistema d’hipòxia de la medul·la òssia per suportar la seva baixa concentració natural d’oxigen, la qual cosa les fa resistents als medicaments contra el càncer. Gràcies als resultats, obtinguts in vitro i in vivo, es podria arribar a un nou tractament combinatori eficaç per als pacients, després del diagnòstic o la recaiguda.

La leucèmia mieloide aguda (LMA) és la leucèmia més freqüent en adults, però en nens és una malaltia rara. Encara que la LMA infantil té una incidència d’uns 7 casos per cada milió en països desenvolupats, la seva supervivència global ronda el 75%, per tant encara hi ha marge de millora: fins al 40% dels nens recauen, amb un 30% aproximadament de probabilitat de supervivència a llarg termini.

La progressió de la LMA depèn d’un subconjunt específic de cèl·lules molt escasses anomenades cèl·lules mare leucèmiques, que es troben a la medul·la òssia i són resistents a les quimioteràpies que se solen aplicar per aquesta malaltia, com la citarabina. Això provoca que hi hagi recaigudes després de tractaments aparentment exitosos. En anteriors recerques es va descobrir que aquest tipus de cèl·lules es troben en estat latent a causa de la baixa concentració d’oxigen en la medul·la òssia (condicions d’hipòxia) i això podria explicar en gran manera la seva resistència.

En una recent publicació a HemaSphere, revista oficial de l’Associació Europea d’Hematologia, investigadors del Laboratori Menéndez de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras van descobrir que tractar les cèl·lules tumorals amb un inhibidor de la resposta a la hipòxia sensibilitzaria les cèl·lules mare leucèmiques a la citarabina i ajudaria a reduir significativament la població d’aquestes cèl·lules promotores del càncer, tant in vitro com in vivo. La recerca va ser una col·laboració conjunta entre el Laboratori Menéndez i investigadors d’altres institucions d’Espanya, França, Països Baixos i Austràlia.

L’equip, encapçalat per la Dra. Talia Velasco (membre del Laboratori Menéndez en el moment de l’estudi), va utilitzar tecnologia capdavantera per identificar pacients infantils amb leucèmia mieloide aguda d’alt risc i analitzar el perfil transcripcional de milers de cèl·lules leucèmiques individuals. L’anàlisi va demostrar que el sistema cel·lular de la hipòxia estava sobreactivat en pràcticament totes les cèl·lules leucèmiques en comparació amb les sanes. A continuació, van provar la sensibilitat a la citarabina amb i sense BAY87-2243, un inhibidor del sistema d’hipòxia, en cèl·lules cultivades i en tumors reals empeltats en ratolins de laboratori produïts per aquest fi.

Els resultats van mostrar que la combinació de tots dos fàrmacs potenciava l’eficàcia del tractament, amb una reducció significativa de les cèl·lules leucèmiques. Abans que el tractament combinatori arribi a la clínica hauran d’abordar-se alguns inconvenients, ja que l’administració de fàrmacs en la medul·la òssia és escassa i també haurien de resoldre’s les possibles interaccions. No obstant això, amb els fàrmacs que ja estan al mercat, o molt prop d’estar-ho, aviat s’hauria de trobar una solució, afegint així una nova bala a l’arsenal de la lluita contra la leucèmia mieloide aguda infantil.

La recerca ha estat finançada gràcies a les aportacions del programa MSCA H2020 de la UE, l’Associació Espanyola contra el Càncer i la Deutsche Jose Carreras Stiftung.

El grup de la Dra. Bigas descobreix que l’autoinhibició de Notch evita la diferenciació de les cèl·lules mare hematopoètiques

Un equip científic liderat per la Dra. Anna Bigas, de l’Institut de Recerca Hospital del Mar i de l’Institut Josep Carreras, ha descobert que la població de cèl·lules mare hematopoètiques (CMH), responsable de la generació i autorenovació de la sang i del sistema immunitari, es mantenen indiferenciades a llarg termini gràcies a la seva capacitat de bloquejar físicament el seu propi receptor NOTCH1 mitjançant l’expressió de JAGGED1, un activador NOTCH específic. Els autors plantegen la hipòtesi que la falta d’aquest mecanisme, fins ara desconegut, podria ser la causa de l’escàs rendiment dels enfocaments actuals per generar CMH a partir de cèl·lules mare pluripotents induïdes per la medicina regenerativa.

Tots procedim d’una única cèl·lula, que es multiplica una vegada i una altra per produir tots els teixits del nostre cos i mantenir-los sans i en funcionament. Això té dues conseqüències: en primer lloc, moltes d’aquestes cèl·lules han de canviar i diferenciar-se per desenvolupar les funcions específiques de cada teixit. En fer-ho, perden la capacitat de convertir-se en altres tipus de cèl·lules. En segon lloc, algunes cèl·lules han de romandre indiferenciades per regenerar i sanar el teixit quan sigui necessari. Això és especialment rellevant en el cas de la sang, un teixit que es regenera contínuament.

La pregunta és: com sap una cèl·lula quan ha de romandre indiferenciada i quan ha de canviar? La resposta és senzilla: s’ho diuen les unes a les altres. Entre les cèl·lules d’un teixit hi ha interferències intenses, que principalment es produeixen a través de les interaccions amb una proteïna de la seva superfície, anomenada NOTCH1. En algunes cèl·lules, quan aquesta proteïna uneix els seus lligands en altres cèl·lules, llança el missatge que es diferenciïn. Els científics han intentat comprendre com les cèl·lules que no es diferencien ignoren aquests intercanvis mentre expressen NOTCH1.

En un recent treball publicat a la revista de referència Nature Communications, l’equip dirigit per la Dra. Anna Bigas, cap de grup de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i de l’Institut de Recerca Hospital de la Mar, ha descobert que les cèl·lules mare hematopoètiques (CMH) no diferenciades bloquegen la seva pròpia proteïna NOTCH1 amb la proteïna JAGGED1, aïllant-se eficaçment del seu fons cel·lular. Les troballes han estat possibles gràcies a l’ús de tecnologia capdavantera, especialment la seqüenciació single-cell d’ARN i noves imatges d’interaccions proteíniques.

A més, els resultats de les anàlisis van descobrir que les interaccions entre NOTCH1 i JAGGED1 distaven molt de ser espontànies i que formaven part d’una via cel·lular predeterminada. De fet, van trobar una tercera proteïna, FRINGE, que afinava les regions d’interacció de NOTCH1 i JAGGED per millorar les seves àrees de contacte i facilitar la unió.

En conjunt, aquestes troballes podrien explicar per què els esforços per cultivar una gran població de cèl·lules mare in vitro per la medicina regenerativa no aconsegueixen produir cèl·lules amb capacitat d’autorenovació i diferenciació a llarg termini. Comprendre i imitar aquest mecanisme cel·lular pot aplanar el camí cap a nous avanços en la generació de cèl·lules mare hematopoètiques.

L’equip de recerca ha estat liderat per la Dra. Roshana Thambyrajah, del laboratori Bigas-Espinosa, i ha comptat amb la col·laboració dels grups del Dr. Eduard Porta i el Dr. Manel Esteller, de l’Institut Josep Carreras, el Wellcome-MRC Cambridge Stem Cell Institute, la Universitat de Manchester, el Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars i l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge. El treball és també una col·laboració amb les xarxes espanyoles CIBERONC i CIBER-BBN.

La Fundació Josep Carreras se suma al Dia Mundial de la Malaltia de l’Empelt contra Receptor (MECR)

  • Aquest dissabte 17 de febrer del 2024 se celebra per primera vegada el Dia Mundial de la Malaltia de l’Empelt contra Receptor (MECR), una complicació comuna en els trasplantaments de medul·la òssia d’un donant. Passa entre el 30 i el 70% dels pacients.
  • La Dra. Rocío Parody, membre de la direcció mèdica de la Fundació Josep Carreras i directora mèdica del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) de la Fundació, ha participat a la Jornada EICRc 360º que ha tingut lloc al Congrés dels Diputats.
  • A la jornada s’ha presentat el document EICRc 360º, elaborat per un grup de pacients i l’aval d’experts multidisciplinaris com la Dra. Parody. Aquest document prioritza, entre d’altres, el desenvolupament de biomarcadors diagnòstics, la millora de l’aproximació multidisciplinària i l’estandardització de l’abordatge d’aquests pacients.
  • La Fundació Josep Carreras, en col·laboració amb SANOFI, també està elaborant el primer Manual pràctic sobre la Malaltia Empelt contra Receptor per a pacients i cuidadors, així com material audiovisual per donar més veu a aquesta complicació. Tot aquest material estarà disponible properament a l’entrada del blog de la Fundació.

Avui dissabte 17 de febrer se celebra per primer cop el Dia Mundial de la Malaltia de l’Empelt contra Receptor (MECR). La MECR és una complicació que pot passar després d’un trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics (procedent d’un donant), cosa que es coneix popularment com un “trasplantament de medul·la òssia d’un donant”. Aquest tractament constitueix l’única opció curativa en molts casos de càncers de sang com la leucèmia. La MECR succeeix entre el 30 i el 70% dels pacients i, malgrat els avenços científics, continua sent la principal causa de morbiditat i mortalitat en els pacients trasplantats.

Per aquest motiu, la Fundació Josep Carreras se suma a la divulgació i el coneixement d’aquesta complicació a través de diferents accions desenvolupades amb la col·laboració de SANOFI.

Dimarts passat dia 13, la Dra. Parody,membre de la direcció mèdica de la Fundació Josep Carreras i directora mèdica del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), va participar en la primera jornada organitzada per l’Associació de pacients de Limfoma, Mieloma , Leucèmia i Síndromes Mieloproliferatives (AEAL) amb el suport de Sanofi, al Congrés dels Diputats.

Aquest esdeveniment tenia com a objectiu principal posar de manifest els reptes als quals s’enfronten els pacients amb Malaltia de l’Empelt contra Receptor Crònica, la principal complicació després d’un trasplantament de medul·la òssia.
La Dra. Rocío Parody, en representació de la Fundació Josep Carreras i la Dra. Dolores Hernández, en representació de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) van compartir les principals conclusions de la Cimera Internacional en Trasplantament organitzada per l’ONT el mes de novembre passat. Totes dues van posar de manifest el camí a seguir per avançar en la donació i el trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules a nivell global per als propers deu anys, així com les seves implicacions en el trasplantament de medul·la.

*Si vols veure la gravació de la jornada clica AQUÍ

La MECR

La MECR és una complicació per la qual, després del trasplantament, les cèl·lules trasplantades reconeixen el receptor (al pacient) com a estrany i l’ataquen de diferents formes i intensitat. Al trasplantament a partir d’un donant de progenitors hematopoètics, les cèl·lules del donant constituiran el nou sistema immune del pacient. És per això que, en aquest tipus de trasplantament, seran les cèl·lules del donant “les que puguin rebutjar” les cèl·lules del receptor i, per això, és essencial que donant i receptor tinguin un genotip idèntic. Es tracta de la combinació HLA, els antígens leucocitaris humans.

Quan parlem de “rebuig” després d’un trasplantament, a l’imaginari col·lectiu hi ha el trasplantament d’òrgans sòlids, un procés en què el sistema immunitari del receptor d’un trasplantament ataca l’òrgan trasplantat. Seria el cas d’un trasplantament de fetge, de ronyó, etc… En el cas de la medul·la òssia, és al revés. És “l’òrgan trasplantat” en aquest cas, un teixit (la medul·la òssia) la que detecta que “aquest cos no és el seu”. Per això, la MECR s’anomena així: Malaltia de l’Empelt contra Receptor.

La MECR aguda i crònica

La MECR pot passar de forma aguda i ràpida (habitualment en els primers 3 mesos després del trasplantament) o crònica. No tots els pacients tenen MECR aguda i/o crònica. Poden desenvolupar un o els dos tipus o cap. Cal destacar que, de vegades, no és tan fàcil diferenciar la MECR aguda de la crònica ja que se “solapen”.

Els tres òrgans clàssics que es poden veure afectats per la MECR aguda són, per ordre de freqüència: la pell, el tracte gastrointestinal i el fetge. Sovint, els pacients presenten febrícula o febre precedint l’inici dels símptomes de MECR aguda.

La MECR crònica pot aparèixer com a extensió de la MECR aguda, després d’un interval lliure de malaltia o sense precedent agut. Els símptomes de la MECR crònica poden limitar-se a un sol òrgan o estar disseminats. Tot i això, es considera una malaltia multisistèmica. És per això que la implicació d’altres especialistes (dermatòleg, oftalmòleg, pneumòleg, digestòleg, ginecòleg, uròleg…) és molt important.

De manera més habitual, a la MECR crònica els principals òrgans afectats són la pell, la boca, els ulls, els pulmons, el fetge i les articulacions. En general, no són afeccions que posin en risc la vida del pacient, però impacten de manera molt important en la qualitat de vida del pacient.

La incidència de la MECR crònica és molt variable (30-80%). La incidència en nens és menor i augmenta en funció de l’edat del pacient. Entre els factors de risc per tenir la MECR crònica destaquen l’ús de sang perifèrica com a font de progenitors, el tipus de donant i el grau de disparitat HLA, l’edat del donant i haver patit una MECR aguda prèvia. Generalment, la MECR crònica apareix entre 3 mesos i 2 anys després del trasplantament, però pot sorgir abans o, com hem dit anteriorment, “solapar-se” amb una MECR aguda.

Els principals factors de risc per desenvolupar MECR crònica són:

  • haver desenvolupat anteriorment MECR aguda.
  • la disparitat de l’HLA entre donant i receptor*
  • l’edat del pacient
  • que la donació hagi estat mitjançant sang perifèrica

Els reptes de la investigació

Habitualment moltes de les àrees de recerca en hemopaties malignes estan lligades a entendre els processos pels quals es desenvolupen aquestes malalties: leucèmies, limfomes, mieloma múltiple… Però és fonamental enfocar línies de recerca també a preservar la qualitat de vida després d’un tractament com un trasplantament de medul·la òssia.

A l’abordatge actual d’aquesta patologia, les opcions de tractament continuen sent limitades. Així, el tractament de primera línia consisteix en immunosupressors i corticoesteroides, amb una taxa de resposta entre el 50% i el 60%. Aproximadament la meitat dels pacients que reben corticoides no respondran al tractament o recauran en intentar retirar la medicació, i necessitaran una segona línia de tractament. Val a dir que aquests pacients tenen una immunosupressió important i, a més, poden tenir altres complicacions greus a més de la MECR crònica.

A causa de la freqüència i l’impacte de la MECR en el pacient trasplantat, i que després del tractament de primera línia ni hi ha un consens uniforme ni tots els pacients responen adequadament, aquesta malaltia té un ampli camp de recerca tant per prevenir-la com per tractar-la. Igualment hi ha estudis dirigits als factors de risc més específics que els ja coneguts, com poden ser marcadors en sang que siguin predictors per al pacient de desenvolupar la malaltia, però aquests darrers no estan encara tan avançats i sobretot a la pràctica clínica no són fàcils d’instaurar.

* 3 de cada 4 pacients que necessiten un trasplantament de medul·la òssia compatible, no disposen d’un donant entre els seus familiars. En aquests casos, a Espanya, és el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), programa de la Fundació Josep Carreras que, en coordinació amb l’Organització Nacional de Trasplantaments i les comunitats autònomes, cerca un donant HLA compatible arreu del món. Entre els més de 40 milions de donants de medul·la òssia disponibles als registres internacionals. Per tenir una “compatibilitat idèntica”, el donant i el receptor hauran d’haver heretat el mateix conjunt d’antígens (el sistema HLA) de cadascun dels pares.

¡GRACIAS A SANOFI PER SER IMPARABLES CONTRA LA MECR!