93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderats pel grup d’Epigenètica del Càncer, dirigit pel Dr. Manel Esteller, han descrit en resolució single-cell els efectes de la quimioteràpia a la medul·la òssia de pacients amb síndrome mielodisplàstica. Els resultats ajuden a comprendre millor quines poblacions cel·lulars són més sensibles a la azacitidina, un fàrmac epigenètic, i ofereixen pistes valuoses sobre com tractar les recaigudes després del tractament.
Les alteracions de les modificacions químiques que controlen l’expressió dels gens, conegudes com epigenètica, han demostrat ser una de les propietats més típiques de tots els tumors humans. Aquesta constatació ha portat al desenvolupament d’una recerca farmacològica molt intensa per trobar medicaments que actuïn a aquest nivell contra el càncer. Avui hi ha nou fàrmacs epigenètics aprovats per al seu ús en oncologia, especialment en leucèmies, limfomes i tumors de les parts toves. Tot i això, un misteri es manté: Per què alguns d’aquests pacients responen clínicament a aquests compostos mentre que en altres casos mostren resistència a la seva acció?
Un recent article firmat pel Dr. Ignacio Campillo i Marta Casado, investigadors del grup d’Epigenètica del Càncer, liderat per Dr. Manel Esteller,director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, professor de recerca ICREA i catedràtic de genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, dona la primera resposta a aquesta pregunta en mostrar com la persistència de determinades cèl·lules tumorals, portadores de mutacions específiques, s’associa a la manca de benefici clínic d’aquests principis farmacològics.
La recerca, publicada a la revista Cancer Research Communications, la revista oficial de la American Association for Cancer Research (AACR) per la publicació ràpida de resultats d’interès, és un esforç conjunt de diversos grups de l’Institut Josep Carreras, entre ells les especialistes en single-cell, Dra. Elisabetta Mereu i Dra. Caterina Mata, i els investigadors clínics Dra. Lurdes Zamora, Dra. Blanca Xicoy, Dr. Gaël Roué i Dr. Franscesc Solé.
“Vam decidir focalitzar el nostre estudi en un tipus de càncer de la medul·la òssia, on es formen les cèl·lules sanguínies de la leucèmia, anomenat síndrome mielodisplàstica, perquè l‘opció de tractament és un fàrmac epigenètic anomenat azacitidina, un inhibidor de la metilació de l’ADN. Vam estudiar què passava a nivell de l’ADN i les proteïnes en milers de cèl·lules separades d’aquests pacients en dos punts temporals: abans i després de rebre la teràpia epigenètica”, explica Dr. Esteller sobre la recerca.
“Vam aconseguir caracteritzar més de 30 subtipus cel·lulars i 50 gens, observant que els pacients a qui el tractament farmacològic feia efecte posseïen un perfil particular a nivell de cèl·lula individual: presentaven un descens del nombre de mutacions a les cèl·lules mare progenitores i en granulòcits i monòcits immadurs. Això permet suposar que si no eliminem aquestes cèl·lules primitives alterades, que apareixen aviat durant el procés tumoral, la teràpia té poques possibilitats d’èxit.
La bona notícia per als pacients resistents al fàrmac epigenètic és que hem detectat que algunes de les noves mutacions que apareixen ara poden ser diana d’altres medicaments dirigits especialment contra elles. Com si fos el joc del gat i el ratolí entre el metge i el càncer, la fortalesa del tumor contra un fàrmac li genera vulnerabilitat davant d’un altre medicament.
D’aquí ve la importància dels estudis moleculars a nivell de single-cell que permeten predir no només el pronòstic de la malaltia sinó també a què pot ser sensible aquesta leucèmia”, conclou l’investigador.
La recerca ha rebut finançament del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol, la Marie Skłodowska-Curie Action, la Fundació CELLEX i la Fundació “La Caixa”, entre d’altres.
