Entrevista al Dr. Francesc Solé i a la Dra. Mar Mallo del grup de síndromes mielodisplàstiques de l’Institut Josep Carreras

Dr. Francesc Solé: “la citogenètica i la seqüenciació són complementàries, i ho seran durant molt de temps”

L’anàlisi citogenètica de les cèl·lules tumorals no entra en conflicte amb les noves metodologies moleculars, sinó que es complementen, segons el Dr. Francesc Solé i la Dra. Mar Mallo, especialistes en ambdues tècniques de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

En les últimes dècades, la pràctica clínica ha vist com l’aparició de tecnologies d’anàlisi molecular sofisticava el diagnòstic de moltes malalties, especialment del càncer hematològic. Recentment, s’ha obert el debat sobre si la seqüenciació massiva del genoma enterrarà els mètodes clàssics de diagnòstic genètic del càncer hematològic, com ara l’anàlisi del cariotip, basada en la observació microscòpica dels cromosomes per part de personal altament especialitzat.

El Dr. Francesc Solé, cap del grup de Síndromes Mielodisplàstiques i coordinador del Campus Can Ruti de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, la Dra. Mar Mallo, cap de la Unitat de Microarrays de l’Institut, i la Dra. Isabel Granada, Cap del Laboratori de Citogenètica del Servei d’Hematologia de l’ICO Badalona, han encapçalat un equip internacional per tal de donar la seva visió i oferir alternatives. Ho publiquen aquest mes a la revista Blood, líder en recerca hematològica.

Parlem amb el Dr. Solé i la Dra. Mallo per tal que ens expliquin com avança el debat.

(les respostes inclouen les impressions complementàries dels dos investigadors, de forma indistinta)

Hi ha un debat científic sobre quines són les tècniques més adients per al diagnòstic?

Els citogenetistes portem anys sentint això de “deixaràs de fer cariotips” i nosaltres sempre responem que hi ha espai per a tothom. No es tracta tant que una tecnologia substitueixi una altra, com de triar la millor en cada situació. Per exemple, en la leucèmia mieloide crònica, associada al cromosoma Philadelphia (translocació recíproca entre els cromosomes 9 i 22), no té sentit seqüenciar: amb un cariotip ho tens diagnosticat en molt poc temps i a baix cost.

Però la seqüenciació pot donar més informació. No seria útil saber-la?

En termes de diagnòstic, en el cas de la leucèmia mieloide crònica, un cop tens el diagnòstic ja saps quin tractament has de donar al pacient. Per detectar alteracions genètiques  amb NGS (seqüenciació de nova generació), cal força temps i un esforç bioinformàtic molt gran. Donat que, a dia d’avui, el tractament seria el mateix, la rapidesa en proporcionar-lo guanya molt de pes a la balança, especialment en patologies agudes que no poden esperar. En aquest cas, l’excés d’informació és contraproduent i els arbres no et deixen veure el bosc.

Així, la seqüenciació massiva perd de vista alteracions grosses del genoma, el bosc, en favor de petits detalls, els arbres?

Sí, la informació estructural del genoma es perd en seqüenciar, ja que per a fer-ho es “tritura” tot el ADN, es llegeix en petits fragments i després es torna a muntar. Però si un fragment ha canviat de lloc, costa de saber. Aquestes alteracions, que no impliquen pèrdua o guany d’informació genètica, són molt importants pel funcionament de les cèl·lules perquè poden activar o desactivar elements importants de control, iniciant un procés cancerós. Dit això, la seqüenciació és una metodologia molt útil per a veure alteracions puntuals, mutacions que afecten un o pocs nucleòtids i també per veure guanys o pèrdues de material, però avui en dia té més limitacions per detectar canvis estructurals.

L’article del New England Journal of Medicine insinua que la citogenètica té els dies comptats en favor de la seqüenciació. Per això vau decidir respondre-hi?

No volíem que els hematòlegs es quedessin amb el missatge que podien oblidar-se de la citogenètica i que ara tocava seqüenciar i prou. No, la seqüenciació és una bona tècnica, que dona molta informació, però de moment és complementària a la citogenètica, i segurament ho serà durant molts anys.

Alguns dels seus autors són referents internacionals, però…

Justament, si aquesta visió passava a ser la norma de criteri diagnòstic a nivell internacional, molts països on les tècniques de seqüenciació encara no estan implementades, sobretot degut al seu elevat cost, es veurien incapaços de diagnosticar adequadament els seus pacients. Nosaltres diem que, de moment, la citogenètica continua sent molt vàlida, és ràpida, té un baix cost i es pot fer a tots els hospitals del món.

Tan complicat és, el que proposen?

Ara mateix, a Espanya, hi ha pocs centres on es seqüenciï en cinc dies. Tècnicament és possible, però la seva anàlisi bioinformàtica i l’elaboració d’un informe aplicat al diagnòstic dels pacients, requereix més temps. En alguns països asiàtics o llatinoamericans, seria impensable.

Quina acollida ha tingut el vostre article, publicat a la revista Blood?

En general, els nostres col·legues citogenetistes estan satisfets i creuen que el nostre article ajudarà a fer valdre el pes de les tècniques clàssiques com ara l’anàlisi del cariotip o la FISH. Però l’article no és només una oda a la tècnica, sinó que va més enllà i busca contextualitzar l’ús de cada metodologia d’acord amb els seus pros i contres. L’objectiu sempre és determinar un diagnòstic que pugui iniciar un tractament eficaç. La revista Blood és referent en el camp de l’hematologia i, gràcies a aquest article, els hematòlegs, que són els que sol·liciten els estudis a portar a terme per un correcte diagnòstic dels pacients, reforçaran el concepte que la citogenètica és i seguirà sent útil en aquest moment actual, on sempre es parla de les tecnologies -òmiques.

I quina és la vostra proposta en aquest context?

A dia d’avui, en la majoria dels casos, la citogenètica és útil per proporcionar un diagnòstic inicial que permeti començar un tractament. Això és molt important de cara al pacient de càncer. A partir d’aquí, les tècniques moleculars permeten aprofundir en les alteracions particulars del tumor i refinar aquest tractament de forma personalitzada. La presència de determinades mutacions, per exemple, poden ser indicatives d’una mala resposta als tractaments.

És factible, aquest model?

Encara falta molta recerca per saber quines són les característiques moleculars més importants en cada tumor. De saber-les, podríem buscar-les de forma específica i guanyar temps. Aquí les empreses tecnològiques tenen molta feina a fer, perquè ara mateix necessites professionals especialitzats en bioinformàtica per a dur a terme l’anàlisi. Si aconsegueixen automatitzar-ho, pot haver-hi el canvi de paradigma que defensem.

 

El temps dirà si, al final, les tècniques clàssiques acaben sent substituïdes per les noves metodologies moleculars. De moment, sembla que encara tenen corda per estona però la recerca avança a passos de gegant i la irrupció de la intel·ligència artificial ho pot precipitar tot. Afortunadament, tenim bons professionals com el Dr. Solé i la Dra. Mallo que s’asseguraran que, si hi ha transició, aquesta sigui sempre en benefici dels i les pacients.

Descobertes alteracions en la cadena de muntatge de les proteïnes en les cèl·lules canceroses

La recerca demostra per primera vegada que els ARN de transferència estan implicats en alguns tipus de càncer.

L’anàlisi de les variants d’ARN de transferència podria donar informació sobre la progressió d’un tumor

La troballa obre la porta a desenvolupar estratègies mai contemplades en la lluita contra el càncer.

Un article publicat recentment a la revista Molecular Cancer pel grup del Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, professor de recerca ICREA i catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona, ​​demostra que els ARN de transferència per a determinats aminoàcids estan alterats a nivell epigenètic en alguns tipus de càncer, expressant-se de forma exagerada en alguns casos i sent deficitaris en altres.

El nostre ADN dicta les ordres per produir els maons que formen les nostres cèl·lules, les proteïnes. Aquestes últimes són produïdes en unes fàbriques del medi intracel·lular que anomenem ribosomes, semblants a bolets minúsculs. En aquestes veritables cadenes de muntatge és on intervenen els ARN de transferència, les molècules que llegeixen la informació genètica i proporcionen els aminoàcids adequats per unir-los, un darrere l’altre, en un mecanisme universal que serveix per a totes les proteïnes del cos humà, des de l’hemoglobina fins a la insulina.

Fins ara, es creia que aquests ARN de transferència eren com robots, sempre repetint la mateixa rutina i sense cap capacitat de ser regulats o modificats, i que no jugaven un paper rellevant com a causa de malalties. La seva gran variabilitat, però, va fer pensar al Dr. Esteller que podria haver-hi alguna cosa més.

Hi ha més de dos-cents ARN de transferència diferents que porten enganxats cadascun un aminoàcid específic. Tal diversitat al genoma humà ens va fer pensar que no havien de ser només peces repetitives, que de forma monòtona anaven empaquetant els aminoàcids en caixes per elaborar les proteïnes, sinó que també podrien estar regulats de forma personalitzada i contribuir a l’origen de certes patologies”, explica Esteller.  El primer pas va ser estudiar els seus patrons d’expressió en tumors humans mitjançant eines de bioinformàtica.

 “Vam observar que els seus perfils d’expressió als teixits cancerosos eren diferents que a les parts sanes i, a més, depenien moltes vegades de l’òrgan afectat”, continua i afegeix que  “Vam anar més enllà de la dada computacional i vam demostrar al laboratori un parell de casos concrets: un ARN de transferència per a l’aminoàcid isoleucina deixava de ser present al càncer de còlon, mentre que al càncer d’úter s’obria un interruptor que activa la sobreexpressió d’un ARN de transferència per a l’aminoàcid arginina”.

D’acord amb els resultats de la recerca, signada per la Dra. Margalida Rosselló-Tortella com a primera autora, aquesta lesió epigenètica s’associava a un pitjor curs clínic del tumor en les pacients que el posseïen, obrint una nova via possible de tractament que val la pena explorar, ja que quan els investigadors tornaven a silenciar aquest membre de la cadena de muntatge de les proteïnes, els tumors deixaven de créixer, sempre en estudis preclínics.

 “El nostre treball demostra que aquestes molècules participen activament en el desenvolupament del càncer i podrien ser dianes atraients per a fàrmacs de nova generació”, conclou l’investigador.

La Fundació Josep Carreras recapta més de 200.000 € en una campanya contra la leucèmia infantil que afecta els bebès

Els bebès també tenen leucèmia és la campanya que la Fundació Josep Carreras va llançar just fa un any per donar veu a la leucèmia infantil i més concretament a la leucèmia que afecta els bebès.

L’element principal de la campanya ha estat el llibre infantil il·lustrat El bebè forçut que narra les sorprenents aventures d’un bebè amb leucèmia des del seu punt de vista i des del de la seva mare.

Els fons recaptats s’han aconseguit gràcies a la venda del llibre i a les aportacions d’empreses, socis i iniciatives solidàries i aniran destinats a quatre projectes de recerca sobre leucèmies infantils liderats per investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

La leucèmia és el càncer infantil més freqüent. Afecta entre 300 i 400 nens i nenes cada any a Espanya i més d’un terç són menors de quatre anys.

La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia ha aconseguit recaptar 201.464 € gràcies a la campanya Els bebès també tenen leucèmia que van iniciar el febrer de 2021.

La iniciativa tenia com a principal element un conte infantil il·lustrat, El bebè forçut, que explica la història del petit Gabriel, un nen d’un any que pateix leucèmia, i la seva mare, l’Almira. El llibre està il·lustrat per Cinta Arribas i escrit per Alexandra Carpentier i Frank Pebrett, de l’equip de la Fundació Josep Carreras.

Amb el mateix títol de la iniciativa, la Fundació explorava també, per mitjà d’un documental, les vivències, les pors i les emocions que envolten unes mares i els seus petits que han de fer front a un diagnòstic de leucèmia.

La necessitat de continuar investigant

Tot i que la recerca ha avançat molt en termes generals, encara dos de cada 10 nens no superen la malaltia i en alguns subtipus, especialment els dels menors d’un any, el pronòstic és infaust.

Per això, els fons obtinguts aniran destinats a quatre projectes de recerca sobre leucèmies infantils liderats per investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. En concret, serviran per finançar els projectes de recerca següents dirigits a les leucèmies dels menors de quatre anys:

L’equip del doctor Pablo Menéndez centra la seva recerca en alguns subtipus de leucèmies molt poc freqüents. En concret, la leucèmia limfoblàstica aguda pro B del lactant amb translocació t(4;11) (MLL-AF4+), que afecta menys de 10 nens cada any a Espanya i la majoria són bebès lactants. És un diagnòstic molt complicat i fatal per a la majoria. El doctor Menéndez és un dels pocs investigadors del món que centra el seu treball en aquest subtipus de leucèmia.

Alguns dels objectius del seu projecte són: saber en quina cèl·lula sanguínia s’origina aquesta leucèmia durant el desenvolupament prenatal, és a dir, durant l’embaràs; entendre els mecanismes moleculars que fan que es produeixin a l’úter aquestes mutacions, i buscar eines terapèutiques per evitar les recaigudes i millorar el tractament d’aquests nens.

L’equip de la Dra. Biola M. Javierre centra la seva recerca a buscar dianes terapèutiques, nous «llocs» pels quals es pugui atacar la leucèmia limfoblàstica aguda infantil, la més comuna en els nens. Es dedica a analitzar el genoma d’aquests nens per revelar nous gens associats a la malaltia mitjançant una metodologia innovadora i experimental.

Els reptes del seu projecte són: descriure l’arquitectura tridimensional del genoma de les cèl·lules mare hematopoètiques i els progenitors comuns i integrar-la amb dades mutacionals associades a LLA pediàtrica, i desenvolupar una nova metodologia experimental i computacional per detectar en tot el genoma les regions reguladores per a tots els gens en tipus de cèl·lules poc abundants..

L’equip de la Dra. Laura Belver estudia la leucèmia mielomonocítica juvenil, un tipus de càncer de la sang rar que es diagnostica a entre cinc i 10 nens cada any a Espanya. L’únic tractament disponible a dia d’avui és el trasplantament de medul·la òssia, que només aconsegueix curar a dos de cada tres pacients.

La Dra. Belver pretén localitzar noves alteracions genètiques d’aquesta leucèmia que ajudin a saber què està passant i estratificar millor els pacients. Un altre dels seus reptes és bloquejar els efectes adversos de les mutacions en el gen PTPN11, present en el 40 % dels pacients. El grup vol tractar d’una manera molt específica els nens amb aquestes mutacions ja són els qui presenten les formes més agressives de la malaltia.

L’equip de la Dra. Maribel Parra investiga el paper dels limfòcits B en diferents malalties de la sang i, especialment, en un subtipus de leucèmia infantil de pronòstic molt advers. Els estudis més recents del grup han identificat una proteïna anomenada HDAC7, que s’associa a una millor supervivència en aquests nens, principalment lactants.

El grup pretén entendre els mecanismes que provoquen la desaparició de HDAC7 en aquests pacients; analitzar diferents teràpies que permetin reduir la malignitat de les cèl·lules mitjançant la inducció d’aquest biomarcador, i identificar possibles marcadors de superfície activats per HDAC7 que puguin conduir al desenvolupament de la immunoteràpia amb tecnologia CAR-T.

Descobert el mecanisme epigenètic mitjançant el qual la vitamina D modula la tolerància del sistema immunitari

Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i l’Hospital Germans Trias i Pujol descobreixen el mecanisme epigenètic pel qual la vitamina D promou l’aparició de característiques tolerogèniques en les cèl·lules dendrítiques, claus en el control de la resposta immunitària davant de malalties autoimmunes com l’esclerosi múltiple i l’artritis reumatoide.

En l’autoimmunitat, els mecanismes que garanteixen que el nostre sistema de defensa no ataqui al propi cos -la tolerància al mateix- no funcionen correctament. L’esclerosi múltiple, que a Espanya afecta una de cada 1.000 persones, és una greu malaltia autoimmune en què el sistema immunitari ataca el recobriment de mielina d’alguns tipus de neurones, causant discapacitat neurològica progressiva.

El Dr. Esteban Ballestar, líder del grup d’Epigenètica i malalties immunitàries de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carrreras i la Dra. Eva Martínez-Cáceres, líder del grup d’Immunopatologia de l’IGTP-Hospital Germans Trias i Pujol, acaben de publicar a la prestigiosa revista Cell Reports, el mecanisme pel qual la vitamina D és capaç d’activar el programa de tolerància de les cèl·lules dendrítiques.

Les cèl·lules dendrítiques són un tipus de glòbuls blancs presents a la sang i als teixits, capaços de detectar possibles amenaces i mostrar-les als limfòcits en els ganglis limfàtics. Un cop allà, decideixen si el sistema tolerarà aquesta amenaça, o l’atacarà.

Se sap que quan les cèl·lules dendrítiques són tractades amb vitamina D desenvolupen característiques de tolerància, de manera que el tractament amb cèl·lules dendrítiques tolerants als pacients d’esclerosi múltiple podria frenar la progressió de la malaltia. Hi ha experiments en models animals que recolzen aquesta hipòtesi i, actualment, el grup de Neuroinmunologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol està fent un assaig clínic internacional per determinar-ho en pacients amb esclerosi múltiple, en el marc del projecte europeu ReSToRe (https://www.h2020restore.eu/).

Tanmateix, el fet que el mecanisme subjacent a l’aparició d’aquest perfil de tolerància fos desconegut impedia aprofundir en aquesta via terapèutica. L’article publicat a Cell Reports, els autors principals del qual són el Dr. Francesc Català-Moll, Anna Ferreté Bonastre i Gerard Godoy-Tena, conclou que la unió del receptor per a la vitamina D (VDR) amb la proteïna STAT3 resulta en l’activació de TET2, un agent desmetilador d’ADN -un tipus de marca epigenètica- que, a les cèl·lules dendrítiques, promou l’activació dels gens de tolerància.

Així, els investigadors aconsegueixen demostrar, per primera vegada, que la relació entre la vitamina D i la generació del perfil de tolerància de les cèl·lules dendrítiques es deu a la modificació de les marques epigenètiques per part de TET2, mitjançant la ruta IL-6- JAK-STAT3, molt ben coneguda a la clínica.

Amb aquesta nova informació, s’obre la porta a fer servir els fàrmacs existents que interfereixen a la via de STAT3 per optimitzar la producció de cèl·lules dendrítiques tolerogèniques, capaces d’aturar l’avenç de l’esclerosi múltiple i altres malalties autoimmunes, en un nou exemple de teràpia cel·lular prometedora, com les CAR-T desenvolupades contra el càncer.

Aquesta investigació ha estat finançada en part per fons FEDER i del Ministeri de Ciència i Innovació.

L’equip del Dr. Petriz publica un compendi de mesures per millorar l’anàlisi de les cèl·lules de la sang

El grup de Citòmica funcional, liderat pel Dr. Jordi Petriz, acaba de publicar un estudi a la revista STAR Protocols del grup Cell Press. Es tracta d’un compendi de propostes per estudiar la sang i la medul·la òssia amb la mínima manipulació possible d’aquests fluids biològics. D’aquesta manera es poden estudiar cèl·lules leucèmiques i cèl·lules mare de la sang en el seu estat més nadiu, preservant al màxim la qualitat de la mostra.

Aquest estudi és el resultat de més de 20 anys de recerca i permetrà que la comunitat científica accedeixi a una metodologia menys invasiva i més eficient en l’estudi de les cèl·lules de la sang obtenint, d’aquesta manera, uns resultats més fiables i precisos.

La citòmica estudia les complexes característiques moleculars i bioquímiques en la cèl·lula única. Per a això utilitzen la citometria de flux, una tecnologia que realitza mesuraments (metria) sobre les cèl·lules (cito).

A la sang, la població majoritària la formen els glòbuls vermells (eritròcits), després les plaquetes i finalment els glòbuls blancs (leucòcits). Els mètodes tradicionals per estudiar els glòbuls blancs i les leucèmies han comportat una manipulació prèvia de la mostra (és a dir, abans de passar les cèl·lules per un citòmetre de flux).

Aquesta manipulació generalment implica una lisi (trencament) dels glòbuls vermells, que queden eliminats en la seva majoria. Però el problema és que aquest trencament pot eliminar també leucòcits, cèl·lules mare i també cèl·lules leucèmiques.

Quan s’està estudiant una població molt minoritària (com passa en l’estudi de la malaltia residual), aquests tractaments per eliminar els glòbuls vermells poden provocar alteracions importants en els resultats perquè es poden eliminar cèl·lules leucèmiques i no veure-les quan realment sí que hi són.

Passa el mateix en el cas de les cèl·lules mare necessàries per un trasplantament de medul·la òssia. Aquestes cèl·lules formen una població molt minoritària i, si es perden leucòcits, la xifra és menys precisa. Per predir l’èxit d’un trasplantament has d’infondre una quantitat mínima de cèl·lules mare de la sang. Si el número no és correcte, podria passar que estiguessis infonent menys cèl·lules de les que el pacient necessita per reconstituir la medul·la òssia.

Per tal de millorar la fiabilitat d’aquests resultats, el grup del Dr. Petriz proposa fer servir unes molècules que permeten “pintar” aquelles cèl·lules que tenen nucli (que serien tots els leucòcits) i així discriminar tot allò que és leucòcit de tot allò que no ho és, sense fer cap separació ni tractament de la mostra.

D’aquesta manera quan aquestes cèl·lules “pintades” les fas passar pel citòmetre de flux només veus les cèl·lules que tenen nucli i estan intactes.  És un pas relativament senzill que permet preservar al màxim la qualitat de la mostra.

Amb aquest compendi, l’equip del Dr. Petriz posa a disposició de la comunitat científica una metodologia innovadora per millorar el coneixement de les cèl·lules de la sang i, en conseqüència, per detectar d’una forma més eficient les cèl·lules leucèmiques.

Les donacions efectives de medul·la òssia a Espanya es multipliquen per set en 10 anys

L’augment en l’efectivitat es deu a dos factors que recull el Pla nacional de medul·la òssia, liderat per l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT): l’increment de donants inscrits i la millora qualitativa del Registre de Donants de Medul·la Òssia d’Espanya (REDMO).

El REDMO s’acosta als 450.000 donants. En els primers vuit mesos del 2021, van ser 19.268 els donants registrats, la qual cosa representa un 9 % d’increment respecte al 2020 i una mitjana de 2.400 nous donants cada mes.

La millora en la qualitat dels tipatges HLA i el rejoveniment dels donants inscrits en el REDMO són claus en aquest augment de la donació efectiva. La mitjana d’edat dels donants en el Registre és de 33 anys, i la dels donants registrats el 2021, de 28.

El Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia, l’ONT felicita la Fundació Josep Carreras per la celebració dels 30 anys de vida que compleix el REDMO i, juntament amb les coordinacions autonòmiques de trasplantaments, dona suport al rellançament de la campanya «Un match × una vida», amb l’objectiu d’arribar als 500.000 donants inscrits a Espanya.

El compromís de la societat espanyola amb la donació de medul·la òssia s’ha reforçat al llarg dels últims anys, i durant els darrers mesos això no ha canviat.

Les dificultats provocades per les successives onades de la pandèmia de la COVID-19 no han frenat aquest tipus de donació. Així es desprèn de les dades proporcionades per l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i el Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), gestionat per la Fundació Josep Carreras en coordinació amb l’ONT i les comunitats autònomes, i que es donen a conèixer amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia el dissabte 18 de setembre.

Durant els primers vuit mesos del 2021, s’han fet 176 col·lectes de donants espanyols, davant de les 136 fetes en el mateix període de l’any anterior, cosa que suposa un augment del 29 %. D’aquestes 176 col·lectes, 96 van ser per a pacients espanyols, i això situa l’autosuficiència del nostre sistema en el 23 %, enfront del 4 % del qual es partia quan l’ONT va posar en marxa el Pla nacional de medul·la òssia (PNMO) a principis del 2013. D’altra banda, 80 col·lectes van viatjar fora de les nostres fronteres per a pacients estrangers, de vegades de països tan llunyans com l’Argentina o Nova Zelanda.

Aquesta dada mostra que la pandèmia no ha frenat el ritme exponencial de creixement en el nombre de col·lectes, és a dir, de donants registrats en el REDMO que han resultat compatibles amb un pacient i han fet la donació efectiva. En concret, el 2011 es van fer 34 col·lectes, i el 2020, un total de 220. Això significa que, en una dècada, el nombre de donants efectius s’ha multiplicat per set.

L’augment en l’efectivitat de donants està relacionat directament amb dos factors clau que constitueixen objectius del PNMO. El primer és l’increment del nombre de persones inscrites en el REDMO. En aquest aspecte, un total de 19.268 persones s’han inscrit com a donants de medul·la òssia en el Registre durant els vuit primers mesos del 2021, cosa que representa un augment del 9 % en comparació del nombre d’inscrits en el mateix període de l’any 2020. Per tant, el ritme d’incorporacions és de 2.400 nous donants cada mes o de 80 nous donants cada dia.

Amb un total de 446.561 donants disponibles en el REDMO el 31 d’agost de 2021, Espanya s’acosta als 500.000 donants registrats, un dels objectius establerts pel PNMO per al 2022. Des que es va iniciar el PNMO, el nombre de donants inscrits al nostre país s’ha multiplicat per quatre.

Avui dia, el Registre Mundial de Donants de Medul·la Òssia, format per tots els registres nacionals, disposa de més de 39 milions de donants —incloses les unitats de sang de cordó umbilical—, entre els quals es fan les cerques internacionals per a qualsevol pacient que ho necessiti.

El segon dels factors que explica l’augment del nombre de donants efectius té a veure amb la millora qualitativa del REDMO. En aquest sentit, destaca l’esforç fet per millorar la qualitat dels tipatges HLA (dades immunològiques dels donants registrats) en els últims anys, la qual cosa es tradueix en uns processos de cerca més àgils. També ha estat fonamental que el PNMO hagi afegit entre els seus objectius la incorporació de donants més joves i una representació més gran de donants homes entre els inscrits. El motiu és que aquest perfil de donant es relaciona amb millors resultats posttrasplantament i és el més sol·licitat pels equips de trasplantament i, per tant, té més possibilitats de convertir-se en donant efectiu.

Actualment, en el REDMO la mitjana d’edat de les persones inscrites és de 33 anys i el 53 % dels donants que componen el Registre són menors de 40 anys. En els donants incorporats al llarg del 2021, la mitjana d’edat es redueix fins als 28 anys. No obstant això, només el 36 % dels donants registrats són homes, enfront d’un 64 % de dones. Aquesta dada contrasta amb el fet que, de cada 10 donants efectius, set són homes, la qual cosa posa de manifest la importància d’atreure donants homes.

Quant als trasplantaments no emparentats que s’han efectuat a Espanya, les dades el 2021 han millorat significativament no només en comparació del 2020, sinó també del 2019. D’aquesta manera, en el període gener-agost d’aquest any, s’han dut a terme 398 infusions de progenitors hematopoètics, davant dels 275 dels primers vuit mesos del 2020 i els 296 del mateix interval del 2019.

L’ONT reconeix l’important esforç dut a terme per aconseguir aquests resultats per part de tots els participants en el PNMO, les comunitats autònomes, les societats científiques, les associacions de pacients, el REDMO i la mateixa ONT. Des del principi, el PNMO ha comptat amb finançament tant de l’Administració central com de l’autonòmica. En concret, el Ministeri de Sanitat ha destinat 7,3 milions d’euros des del 2013 al desenvolupament d’aquest Pla, tant per als tipatges HLA com per a activitats de promoció de la donació de medul·la òssia i d’informació als potencials donants.

«Un match × una vida»: el teu compromís salva vides

Donar informació veraç i constant és un dels compromisos principals que s’inclouen dins del PNMO. Per això, amb motiu del Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia, l’ONT, la Fundació Josep Carreras i les 17 coordinacions autonòmiques de trasplantaments rellancen la campanya «Un match × una vida», que pretén fomentar la donació de medul·la i atreure donants potencials d’entre 18 i 40 anys, especialment homes, per ajudar a arribar als 500.000 donants inscrits en el REDMO.

La iniciativa compta amb un web (www.unmatchxunavida.com), que recull tota la informació necessària per registrar-se com a donant. Només el 2019, la repercussió mediàtica de la campanya es va traduir en més de 50.000 reproduccions del vídeo promocional, 4.000 seguidors a les xarxes socials i més d’1.000.000 d’impressions en el conjunt de les publicacions. Hi va haver, també, més de 170 aparicions a la premsa, la ràdio i la televisió. Així mateix, es van rebre i contestar més de 1.000 preguntes sobre donació de medul·la òssia. Amb aquest nou impuls a la campanya, es persegueix que el missatge continuï calant en la societat i, particularment, entre els més joves.

A la pàgina web de la campanya «Un match × una vida», http://unmatchxunavida.com, es recull informació sobre la donació de medul·la òssia i s’hi indiquen els centres de referència per fer-se donant. Aquesta informació també està disponible a la pàgina web de l’ONT i a la de la Fundació Josep Carreras.

L’ONT agraeix a entitats com RENFE, Iberia, el Consell Superior d’Esports (CSD) i La Liga la seva col·laboració en el rellançament de la campanya. L’operadora ferroviària compartirà el vídeo en tots els seus trens d’alta velocitat (AVE) i llarga distància durant el mes d’octubre vinent. D’altra banda, el CSD i La Liga impulsaran la difusió del vídeo a les xarxes socials i a través de les diferents federacions esportives nacionals. Així mateix, l’ONT agraeix a Mediaset España el suport en la promoció de la donació de medul·la òssia a través dels seus diferents canals, mitjançant les diferents iniciatives que ha llançat, al llarg de la seva història, associades a la campanya «Ets perfecte per a uns altres» del seu projecte de comunicació social «12 Meses».

Amb motiu del Dia Mundial del Donant, l’ONT expressa el seu reconeixement i agraïment als donants per un gest que pot transformar la vida d’aquelles persones que requereixen un trasplantament de medul·la òssia i no tenen un donant compatible entre els seus familiars.

Aprofita també aquest dia per felicitar la Fundació Josep Carreras per la celebració dels 30 anys de la posada en marxa del REDMO, un registre que no ha deixat de créixer en les últimes tres dècades i que gestiona des de llavors per designació del Ministeri de Sanitat, a través de la mateixa ONT.

Troben una alteració clau en els gens implicats en el desenvolupament de la síndrome de Cornelia de Lange

El grup de recerca liderat per la Dra. Ethel Queralt de l’Institut de Biomedicina de València, IBV-CSIC, amb la col·laboració del Dr. Manel Esteller, Director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, publica a Nature Communications un treball que revela les bases moleculars de la síndrome de Cornelia de Lange, una malaltia rara que afecta al desenvolupament durant l’embaràs i causa anomalies en les extremitats superiors, retard del creixement i les capacitats psicomotores, i discapacitat intel·lectual, entre d’altres símptomes. L’estudi identifica una alteració clau en la funció d’un conjunt de proteïnes que causa problemes a la compactació de l’ADN i, per tant, en l’expressió dels gens implicats en l’origen de la malaltia. Introduint un gen sense aquesta alteració en cèl·lules cultivades de pacients, els investigadors van aconseguir revertir la majoria dels efectes negatius, suggerint que la teràpia gènica en el nounat podria pal·liar alguns símptomes.

La síndrome de Cornelia de Lange (SCdL) és un trastorn de el desenvolupament no hereditari que apareix de forma esporàdica durant les primeres etapes embrionàries. La prevalença és variable, oscil·lant entre 1 cada 10.000-30.000 naixements. Va ser descrit per primera vegada per la pediatra holandesa Cornelia de Lange en 1933. En 2004 es va descriure el primer gen associat a el desenvolupament de la malaltia, denominat NIPBL, i posteriorment es van identificar quatre gens més: SMC1A, SMC3, RAD21 i HDAC8. Tots ells tenen en comú el codificar proteïnes relacionades amb el complex de cohesines, un conjunt de proteïnes encarregat de mantenir l’estructura dels cromosomes que contenen la informació genètica de l’ADN.

“La majoria dels pacients de Cornelia de Lange presenten una mutació en gens del complex proteic anomenat cohesina o els seus reguladors. El nostre objectiu era estudiar com les mutacions en aquests gens causen la malaltia “, assegura Ethel Queralt, científica que lidera l’estudi.

“És interessant recordar que, en els últims anys, la presència d’alteracions en gens que controlen l’activitat del genoma ha estat descoberta com la causa de moltes malalties rares com la Síndrome de Rett i la Síndrome de Sotos, i ara aquest estudi revela que aquests mecanismes també estan alterats en les persones afectades per Cornelia de Lange”, explica Manel Esteller, investigador de l’Institut d’investigació contra la Leucèmia Josep Carreras i investigador participant en l’estudi.

Teràpia gènica contra la malaltia 

El desconeixement dels gens que causen la malaltia ha provocat que no es pogués avançar en l’estudi de les bases moleculars de la malaltia. Ara, aquest estudi descriu per primera vegada aquest mecanisme, contribuint a saber com es produeix la malaltia i a poder desenvolupar un diagnòstic correcte i, fins i tot, buscar un tractament. “El major problema segueix sent el diagnòstic tardà dels pacients, alguna cosa comuna en totes les malalties rares”, apunta Queralt.

En l’estudi participen també l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universidad de Zaragoza, el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), el Instituto de Investigación Sanitaria La Fe i l’empresa Qgenomics.

CADs: una nova família de fàrmacs per lluitar contra la leucèmia mieloide aguda

La Dra. Ruth Risueño, líder del grup de Cèl·lules Mare leucèmiques de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, prova l’efectivitat d’un nou grup de compostos contra la leucèmia mieloide aguda gràcies a el suport de l’AGAUR i els fons FEDER.

L’AGAUR, agència de gestió d’ajuts universitaris i de recerca de Catalunya, ha concedit una subvenció per al desenvolupament de nous fàrmacs contra la leucèmia mieloide aguda (LMA) en el marc del seu programa operatiu FEDER Catalunya 2014-20. Aquest programa incentiva el foment de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació en centres de recerca i la creació de sinergies amb el sector productiu.

La LMA és un tipus de càncer hematològic de mal pronòstic, associat a freqüents recaigudes i elevada mortalitat, que no ha patit grans canvis en els darrers temps i necessita de nous enfocaments terapèutics per millorar la qualitat de vida dels pacients.

En les seves investigacions, el grup de la Dra. Risueño va demostrar que un nou conjunt de compostos, pertanyents a la família dels fàrmacs catiònics i anfifílics (CAD per les sigles en anglès), eren capaços de reduir la proliferació de les cèl·lules malignes, induir la seva diferenciació i activar el seu programa de mort cel·lular, la qual cosa els converteix en prometedors candidats a nous fàrmacs anti LMA.

Resultats posteriors en cèl·lules primàries derivades de pacients, van demostrar que el tractament amb aquests nous CADs actuava de forma sinèrgica juntament amb la quimioteràpia que s’usa habitualment contra la LMA, reduint la capacitat clonogència dels tumors, és a dir, la capacitat de generar noves estirps, i augmentant el seu efecte citotòxic sobre els mateixos sense afectar significativament les cèl·lules sanes.

A més dels efectes observats, el grup de la Dra. Risueño va aconseguir determinar que els CADs actuaven dins les cèl·lules mitjançant la desregulació el compartiment endolisosomal, el conjunt de vesícules encarregades de l’acumulació i degradació de substàncies procedents del medi i de les restes cel·lulars de rebuig, un sistema de vital importància per a la vida de qualsevol cèl·lula. Fins a la data, cap fàrmac aprofita aquest mecanisme d’acció contra la LMA, la qual cosa suposaria obrir un nou horitzó terapèutic.

El projecte, aprovat per l’AGAUR dins el programa AGAUR-Producte, està destinat a optimitzar farmacològicament aquestes molècules, protegides sota patent per l’Institut Josep Carreras, per al seu futur desenvolupament clínic i aplicació en assajos amb pacients de LMA.

Investigadors de l’Institut Josep Carreras troben una debilitat que podria aprofitar-se per tractar càncers defectius per SMARCA4

La Dra. Montserrat Sánchez-Céspedes i el Dr. Octavio Romero, del grup de Genètica del Càncer de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, han descobert recentment que els tumors amb una forma genèticament inactivada de la proteïna remodeladora de la cromatina SMARCA4 són molt sensibles als inhibidors de la família de desmetiladores d’histones KDM6 KDM6.

. Molts tipus de càncer, com el càncer de pulmó o el carcinoma de cèl·lules petites d’ovari, tipus hipercalcèmic (SCCOHT), són portadors de mutacions que inactiven genèticament el gen SMARCA4, un component central del complex remodelador de la cromatina SWI/SNF SWI/SNF, un els principals actors en el control epigenètic de l’expressió gènica..

En un estudi publicat recentment a la prestigiosa revista Nature Communications, els investigadors descriuen com la inactivació de el gen SMARCA4 comporta baixos nivells de KDM6, una família de desmetiladores d’histones. Això, per si sol, pot explicar per què aquests tumors escapen de l’activitat anticancerígena de SAHA, un fàrmac molt efectiu contra les desacetilases d’histona utilitzat en la medicina de precisió. En ser refractaris a aquest fàrmac, els pacients amb tumors portadors de mutacions que inactivin SMARCA4 es queden sense aquesta opció terapèutica.

Els resultats de la recerca mostren que la desregulació de KDM6 altera la seva funció epigenètica i, en els tumors deficients en SMARCA4, les cèl·lules es tornen hipersensibles a GSK-J4, un potent inhibidor de desmetilases d’histones. Després del tractament, només les cèl·lules del tumor activen les seves vies de mort cel·lular programades -apoptosi o necrosi-, el que comporta a una reducció significativa del tumor, tant in vitro com en models animals. De confirmar-se en proves amb pacients humans, s’obriria la porta a nous tractaments per a tumors sense opció terapèutica específica.

Andrea Vilarrubí i els seus supervisors, la Dra. Sánchez-Céspedes i el Dr. Romero, investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, van provar la seva hipòtesi utilitzant diversos models de línies cel·lulars, on podien eliminar SMARCA4 en diferents contextos i veure com les cèl·lules responien a SAHA i a GSK-J4. En l’estudi també hi van participar col·legues de l’IDIBELL, VHIR, ICO i la Universitat de Granada.

Els seus resultats es van validar mitjançant l’ús de models de ratolins ortotòpics que porten un tumor primari humà derivat directament de pacients, els anomenats orthoxenografts, per provar el potencial terapèutic dels inhibidors de KDM6 en un context fisiològic real. Tots els experiments amb animals van ser aprovats pel Comitè d’Ètica de l’IDIBELL.

Els resultats reportats poden ser de gran valor per a l’estratificació de tumors segons el seu origen genètic o epigenètic i fomentar el desenvolupament de la medicina de precisió amb alta eficàcia i baixa toxicitat, utilitzant un nou conjunt de moduladors epigenètics com a fàrmacs anticancerosos molt útils per al futur tractament de càncers de pulmó i altres càncers epitelials, com els tumors d’ovari.

La Fundació Josep Carreras, Imparable en la Setmana contra la Leucèmia

El tret de sortida de la Setmana contra la Leucèmia va ser ahir amb la celebració del desè aniversari del Dia dels Imparables, una jornada virtual presentada per la periodista Olga Viza en què es van connectar més de 1.000 pacients i expacients de tot l’Estat espanyol.

Els dies 21, 22 i 23 de juny, també de manera remota, es realitzaran les Jornades online contra la leucèmia per donar veu a diferents temàtiques relacionades amb la malaltia.

►En el marc de la Setmana, la Fundació Josep Carreras llança una nova campanya de sensibilització en què interpel·la a la leucèmia per combatre-la.

La Setmana contra la leucèmia se celebra del 21 al 28 de juny. Una setmana que la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia llança un seguit de propostes i activitats per donar a conèixer la feina realitzada per la Fundació, el seu Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. En aquest sentit, enguany i amb la situació actual de restriccions de mobilitat, els principals esdeveniments s’hauran de seguir a través d’Internet. Però la resposta dels Imparables i de tota aquella gent sensibilitzada amb la causa està sent molt positiva: més de 1.000 persones ja s’han apuntat per seguir tots els esdeveniments programats.

20-J: Dia dels Imparables

El Dia dels Imparables és, des de fa deu anys, el gran esdeveniment de l’any per a pacients, expacients, familiars, metges, investigadors i tots els Imparables contra la leucèmia. Ha estat sempre una trobada per repartir uns fulletons amb el seu testimoni i per transmetre a la societat la lluita contra els càncers de la sang.

Degut a la situació de la pandèmia, enguany s’ha celebrat de forma virtual. La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia ha habilitat una plataforma des de la qual més de 1.000 persones han seguit l’acte presentat per la periodista Olga Viza.

Han estat més de dues hores amb intervencions de testimonis com Yolanda Martínez, impulsora d’aquesta jornada, el Dr. Carreras i la Dra. Villa de la direcció del REDMO i el Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, entre d’altres. L’esdeveniment ha estat un homenatge a tots els Imparables que fa deu anys estan donant visibilitat a la lluita contra la leucèmia per tot el país.

21, 22 i 23 de juny: Jornades online contra la leucèmia

Les Jornades online contra la leucèmia se celebren per primer cop aquest any per donar a conèixer aspectes relacionats amb la malaltia. Estan plantejades com una sèrie de taules rodones en les quals s’exposaran els problemes dels joves amb la leucèmia i altres càncers de la sang durant el primer dia; sobre els reptes que ha suposat la pandèmia per als pacients, en el segon dia; i sobre els últims avenços en recerca científica,en l’últim dia. Pel plató passaran joves Imparables, investigadors, doctors i personal especialitzat en cada matèria per explicar com, cadascú a la seva manera, lluiten contra la leucèmia i els diferents càncers de la sang.

A més a més, durant aquestes jornades online i durant la resta de la Setmana contra la Leucèmia, les xarxes socials estaran més actives que mai amb directes i presentacions de tot tipus de contingut.

Pots registrar-te a les Jornades AQUÍ

21-J: Campanya de publicitat- Ep, tú, leucèmia! No pararem fins a derrotar-te

Aquests dos esdeveniments conviuen amb una campanya de sensibilització offline i online que arrenca avui. La peça principal és un spot en què diverses persones interpel·len a la leucèmia per desafiar-la i dir-li un missatge que és la visió de la Fundació Josep Carreras: no pararan fins que algun dia la leucèmia sigui curable per a tots i en tots els casos.

Per poder seguir lluitant contra la malaltia es necessiten més socis i més donacions, per la qual cosa s’anima a la població a fer-se soci mitjançant la web: fcarreras.org/donaara o trucant al 900 32 33 34.

Aquesta campanya ha estat possible gràcies a la col·laboració de: Chopard, Novartis, Allianz, Würth i Bristol Myers Squibb.

Pots veure la campanya entrant a: https://www.imparables.org/ca/

El color taronja il·luminarà edificis emblemàtics

Per sumar-se a la lluita contra la leucèmia, des de la Fundació Josep Carreras s’ha fet també una crida per tenyir de taronja edificis com: El Palau de la Música, El Gran Teatre del Liceu, Estadio del Espanyol, la Torre Glòries, La Pedrera, el Centro comercial Arenas, el Hotel Claris, los Ayuntamientos de Pamplona, Gijón, Taracón y Vacarisses, Edificio GMP Property (Madrid) , Veles e Vents Marina Valencia, La Ciutat de les Arts i les Ciències de València, la Fundación Suñol, la Torre de Hércules (A Coruña), Palacio Casa Botines (León), El Capricho de Gaudí (Comillas), Las Setas (Sevilla), etc

Els Mercats de Barcelona, més Imparables que mai

El Mercat de La Concepció, Mercat de la Sagrada Família i Mercat de Les Corts lluiran una exposició temporal sobre la Fundació Josep Carreras entre el 21 de juny i 5 de juliol. Aquesta acció s’engloba dins la Setmana Contra la Leucèmia i el projecte “Comerciants Imparables” al que estan adherits més d’un centenar de botigues arreu del país i 5 eixos comercials a la ciutat de Barcelona que donen suport a la lluita contra la leucèmia.