Testimonis imparables

Fa uns dos anys vaig decidir fer-me donant de medul·la òssia, perquè un dels dies que vaig estar donant sang, vaig veure un fullet en què s’informava sobre el procediment de la donació de medul·la, i vaig dir: per què no?? A partir d’aquell dia, em vaig informar més sobre el tema, i em vaig autoconvèncer que, amb un petit sacrifici per part meva, podria salvar una vida.

Prop del mes de juny vaig rebre la trucada de la Fundació Josep Carreras per fer-me saber que hi havia una persona compatible amb mi. Al principi em va agafar una mica per sorpresa, perquè no esperava que trobessin algú compatible tan ràpid, però a la vegada va ser gratificant saber que podia ser de gran utilitat per para salvar la vida a algú.

A partir d’aquest moment van començar els primers contactes amb la fundació, les revisions mèdiques i els controls de salut.

Quan van verificar que tot estava correcte i en perfectes condicions per seguir endavant amb la donació, em van citar a l’hospital per explicar-me tot el procediment, des de l’inici del tractament fins al dia de la donació. Haig de dir que tot l’equip, tant de la fundació com de l’hospital Virgen del Rocío, van fer que tot fos molt més amè amb el tracte rebut i tenint-me informat en tot moment de les pautes a seguir. 

El que em va resultar més incòmode de tot el procediment va ser el tractament, que són injeccions que havia de posar-me sol a casa.

Pel que fa a la resta, la meva experiència ha estat bastant suportable, des del primer dia del tractament fins el dia de la donació, només he tingut molèsties lleus a la cintura i al tòrax.

El dia de la donació va anar tot bastant bé, malgrat haver d’estar 3 hores al llit de l’hospital connectat a la màquina per a l’extracció de les cèl·lules mare per via perifèrica. El meu cos va reaccionar bastant bé, i quan vaig acabar la donació vaig poder tornar a casa en perfectes condicions. Només vaig notar una mica de cansament; malgrat això, amb un dia de relax a casa va ser suficient per tornar al meu dia a dia. Un parell de setmanes després, ja vaig poder reprendre l’esport, ja que soc esportista i entreno a diari, i vaig tornar a la meva vida totalment normal sense cap símptoma ni molèsties al meu cos.

Vull agrair a tot l’equip de l’hospital Virgen del Rocío que ha tractat amb mi en aquesta experiència, donar les gràcies per la seva professionalitat i el tracte rebut i, per descomptat, a la Fundació Josep Carreras per la gran tasca que fa SALVANT VIDES.

Ha estat una experiència molt gratificant. Em sento molt orgullós de poder contribuir amb aquest gest, si això comporta salvar una vida.  Animo totes les persones que puguin a que facin aquest acte altruista, ja que no hi ha satisfacció més gran que poder ajudar a salvar una vida.

Salutacions,

Manuel