Testimonis imparables

Hola! Soc la Sara i als 18 em van diagnosticar una leucèmia mieloide aguda.

Vaig experimentar un parell de pèrdues de coneixement i vaig decidir anar a urgències. Em van dir que no semblava res, però van programar unes analítiques per assegurar-se. Va ser a partir d’aquestes analítiques que el 24 de març de 2014 em van diagnosticar aquesta leucèmia. Des d’aquell dia vaig estar aïllada i van començar les puncions i tot el tractament de quimioteràpia.

Amb 18 anys, la última cosa que t’esperes és que et diguin que tens càncer. Sembla que és alguna cosa que els succeeix només als altres, que és impossible que et pugui tocar…  En el moment que em van dir aquella paraula tot se’m va venir a sobre. El primer pensament que vaig tenir va ser: “ja està… moriré, m’estic morint!” i el primer sentiment va ser la por, que em va envair per complet.

Poc a poc, a mesura que passen els dies i els resultats són cada vegada millors, és quan et fas més valenta cada dia i treus forces i ganes de lluitar d’on sigui. Vaig tenir diversos ingressos i el 22 d’agost de 2014 em van sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia; això va ser possible gràcies a un donant anònim.

El trasplantament no va ser una experiència molt agradable, vaig experimentar molts sentiments alhora que no em feien sentir bé, però la psicòloga em va ajudar a analitzar-los i millorar la meva actitud davant la malaltia.

Als 2 anys i mig del trasplantament vaig patir un MECH bastant sever que em va afectar la pell, em va provocar unes úlceres i una duresa que va afectar les meves articulacions, i em va deixar sense mobilitat. Tot i això, gràcies a la rehabilitació, he millorat molt i després de 8 anys, estic “recuperada”, porto una vida totalment normal, adaptada a la meva cadira de rodes i a les meves limitacions.

La leucèmia no m’ho ha posat gens fàcil, però tinc molt clar que algun dia acabarem amb ella. Agraïments

Amb la meva història vull donar suport i ànims a tota la gent que està passant pel mateix o per una cosa semblant; s’ha de ser molt positiu en tot moment.

També vull agrair a totjom qui m’han animat i donat suport en els moments més durs i difícils. Gràcies a la meva família, als meus amics, a la meva parella i, per descomptat, a tot l’equip hematològic de l’Hospital del Mar de Barcelona i de l’Hospital de Sant Pau, que cada dia realitzen una tasca amb un valor incalculable.

Sara