Testimonis imparables

Em dic Ramón, tinc 23 anys, i soc estudiant d’Ingenieria Industrial. I des de fa uns mesos, tinc la meravellosa sort de poder dir que he sigut donant de medul·la òssia.

Tota aquesta idea d’inscriure’m en el registre REDMO va començar el 2013. Tenia 19 anys i anava a peu de camí a prendre el tren de tornada cap a casa. La fortuna va fer que aquell dia trobés un noia que repartia uns fullets. En aquests fullets s’informava sobre com donar medul·la òssia i com això podia salvar la vida d’una persona. En aquell moment, jo ja era donant de sang, però la idea de donar medul·la era una cosa que mai m’havia passat pel cap. Aquell setembre, després d’haver-me llegit tota la informació de la pàgina de la Fundació Josep Carreras, vaig decidir unir-me al registre REDMO. Només va caldre firmar uns breus formularis i una petita mostra de sang, i … ja hi era a dins! A partir d’aquell moment, ja només em quedava esperar que algú compatible amb mi necessités ajuda, per poder aportar el meu granet de sorra en la seva lluita.

Sent sincer, sempre vaig pensar que no em trucarien mai. Més de 4 anys després a l’octubre de l’any passat, va arribar el meu moment. Una trucada del Centro Regional de Transfusión Sanguínea de Sevilla em va informar que era una de les persones més compatibles amb un pacient que necessitava una donació. Per aquesta raó, em van demanar fer-me una analítica, amb la finalitat de comprovar si era el candidat més adequat. L’alegria que sents quan reps per primera vegada una trucada així és indescriptible.

Unes setmanes més tard, vaig rebre una trucada de la Mariam. Ella va ser l’encarregada de donar-me la gran notícia:  era la persona més compatible amb el pacient, per la qual cosa… jo seria el donant! Si amb la primera trucada ja estava emocionat, hauríeu d’haver vist la meva cara quant et diuen que ets l’escollit per salvar una persona.

A partir d’aquell moment, va començar el compte enrere per a la donació. Durant els següents dies, la Mariam va realitzar totes les gestions. Només vaig haver d’acudir a l’Hospital Virgen del Rocío un únic dia per realitzar-me una revisió mèdica completa abans de la donació, i per recollir el tractament d’injectables previ a la donació. Malgrat viure a un poble molt proper a l’hospital, la Mariam em va oferir totes les facilitats per a la donació, fent tot el procés el més còmode possible, la qual cosa s’agraeix moltíssim.

Finalment, al desembre, va arribar el dia de la donació. Em van citar pel matí i, desprès d’una anàlisi inicial, em van informar que els meus nivells de cèl·lules mare en el torrent sanguini eren molt alts, la qual cosa significava que estava preparadíssim per a la donació. El procés va ser bastant ràpid en el meu cas (només vaig necessitar una mica menys de 3 hores, quan em van comentar que normalment acostumen a ser 4 hores). Tot l’equip mèdic va ser encantador i es va bolcar amb mi en tot moment; van estar molt atents en tot el que necessitava mentre donava (arribant inclús a posar-me els cascs de música quan se’m queien, jeje).

Al meu parer, tot el procés és bastant emocionant perquè saps que hi ha una altra persona que, encara que no coneguis, està sempre allà present. Es crea com una mena de vincle que us uneix als dos, malgrat no saber res sobre l’altra persona.

Des d’aquí, m’agradaria enviar un missatge a totes aquelles persones que dubten sobre unir-se al registre REDMO: Anima’t i fes-ho! No cada dia pots salvar-li la vida a algú!

També, m’agradaria dir-li al meu bessó o a la meva bessona el següent: allà on siguis, t’envio moltíssims ànims, confio en què, encara que no ens hem pogut conèixer, l’any vinent puguem celebrar el teu primer cumplevida, encara que sigui en la distància.

Per últim, m’agradaria agrair especialment a la Mariam tot el seu suport i treball. Sobre el seu tracte proper, els seus “hola, guapíssim” parlant per telèfon o les seves preguntes sobre els meus exàmens fan que totes les trucades siguin memorables. També a tot l’equip de l’Hospital Virgen del Rocío per bolcar-se d’aquesta forma amb mi, fent-me sentir com a casa a aquestes hores que vaig passar a l’hospital.