93 414 55 66
Contacta
Espai socis i amics
Em dic Sara i tinc 22 anys.
Recentment he donat medul·la òssia i vull explicar una mica l’experiència perquè crec que hi ha una desinformació brutal (no parlaré d’aspectes científics o mèdics perquè no em toca, i la Fundació Josep Carreras ho explica genial).
Em vaig fer donant a principis del 2017. Tot va quedar allà, fins que al desembre em van trucar per dir-me que hi havia una possible persona compatible i em vaig fer una anàlisi. Al març em van dir que era compatible oficialment, i em van programar per donar a l’abril, però amb tot l’enrenou del coronavirus es va retardar una mica.
La gent se s’escandalitza moltíssim perquè associa donar medul·la òssia amb una intervenció complicada, però el mètode més freqüent és per sang perifèrica amb una tècnica que s’anomena afèresi que vindria a ser com la diàlisi, però amb sang (que és el que em van fer a mi).
Vaig anar a una visita mèdica i em van fer una altra analítica, un electro i una placa de tòrax. També em van explicar que a partir del dissabte (5 dies abans) m’havia de punxar un fàrmac perquè les cèl·lules d’interès sortissin al torrent sanguini.
Amb les injeccions tot va anar bé i, a part de la sensació rara de punxar-te tu mateix, vaig sentir com un adoloriment dins dels ossos, però era molest més que dolorós.
El dia de la donació vaig anar al Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de Sant Pau i em van fer una altra analítica per veure si les cèl·lules havien sortit a la sang i també la prova del coronavirus.
Després ja em van connectar a la màquina. Va ser un procés de quasi bé 3 hores, encara que la gent acostuma a estar-hi més temps (però depèn de les teves venes, les teves sensacions durant la donació, el pes del receptor…) i, més allà de cansar-me per no poder moure’m molt, no vaig tenir cap molèstia més.
En trobo normal i perfectament, així que vull animar tothom que pugui per fer-se donant de medul·la òssia!
No em considero valenta perquè no m’ha suposat cap esforç a cap àmbit personal, per a mi ha estat com donar sang (sent conscient que no és el mateix). Valentes són les persones que lluiten per la seva vida amb aquestes malalties.
