Testimonis imparables

Fa uns 3 anys em vaig donar d’alta en el Registre de Donants de Medul·la Òssia gestionat per la Fundació Josep Carreras. L’estiu passat, mentre pujava les 800 escales del Monasteri de Petra, vaig rebre una trucada en què em comunicaven que havien trobat un receptor compatible i que necessitaven fer més proves per acabar de confirmar la compatibilitat i posar en marxa el procés.

Vaig començar el tractament de preparació i el dimecres 19 de setembre de 2018 vaig fer la meva donació.

Durant aquests dies vaig pensar molt en què pot significar per a una persona que està esperant un trasplantament el fet de saber que hi ha algú a l’altra banda del món que pot ajudar a curar la seva malaltia, en molts casos terminal. He pensat en les diferents formes que tenim per donar vida, a part del mateix procés innat de procreació, i he arribat a la conclusió de que l’ésser humà és meravellós.

També en el fet que em sento molt afortunat de tenir aquesta possibilitat. I, perquè no dir-ho, també orgullós de petites metes que vaig aconseguint a la vida, aquest llibre d’experiències, encerts, equivocacions i lliçons que tant m’agrada.

Això va dedicat a tu: no ens coneixem, però sembla que compartim força. Et desitjo el millor i que gaudeixis d’una vida plena. Aquestes paraules les dedico a les persones que són donants d’una o altra forma, a les qui acaben aconseguint un trasplantament, però també a les qui desgraciadament no arriben a temps. I també als científics, que són els qui fan possibles aquests miracles.

Han passat alguns mesos des de la meva donació i en moltes ocasions m’ha vingut al cap com de senzill va resultar tot el procés i com amb un petit gest podem canviar no només la vida del pacient, sinó de totes les persones que l’envolten. M’he sensibilitzat encara més si hi cap amb qui ha da lluitar contra aquesta malaltia i també intento difondre la meva experiència quan tinc l’oportunitat, ja que considero que encara hi ha un cert grau de desconeixement.