Testimonis imparables

Hola! Soc la María i la meva història va començar amb un petit bony. Aleshores no vaig voler donar-li importància, vaig pensar que marxaria, així que vaig seguir amb la meva vida. Però malgrat tot, notava que segui allà.

Vaig marxar d’Erasmus; això, juntament amb altres coses, em permetia no pensar en res mes. De fet, per moments ho oblidava. “Estic sana, estic bé, segueixo fent tot amb normalitat, no em passa res” són frases que em repetia i que m’obligava a creure, i ho vaig fer. Però seguia allà, va créixer i es va multiplicar. Bàsicament, el meu coll, per la part dreta, era una muntanya de bonys que es podien veure i palpar, i que ja no podia amagar més.

Em van dir que era un limfoma, malgrat haver-me preparat per al diagnòstic, això no va ser suficient. Les paraules em van fer aterrar, un càncer. Amb només 20 anys la meva vida va canviar.

No podia dir càncer, així que vaig decidir anomenar-lo “Monstre” i, no obstant la meva realitat, vaig crear un blog on vaig explicar la meva història. Cada visita em feia més forta, els nusos a la gola me’ls empassava i inclús reia i feia bromes. Em vaig proposar matar al monstre i la meva aventura va començar.

Vaig prendre les regnes de la situació, em vaig tallar els cabells i els vaig donar a una associació perquè fessin una perruca. Em vaig comprar mocador i vaig començar a veure tutorials per aprendre a posar-me’ls. Les punxades van passar a estar a l’ordre del dia i, per fi, va arribar el moment, aquest que vaig esperar que arribés: la quimioteràpia. El primer dia vaig plorar com una nena petita amb l’únic desig de sortir corrent. Era dur acceptar que no hi havia cap altra opció. Poc a poc em vaig acostumar i m’ho vaig anar prenent d’una altra manera.

Passat el temps, vaig tornar a aquella consulta amb la mateixa por de sempre, o potser una mica més, però aquell va ser el dia en què vaig escoltar les paraules que feia tant de temps desitjava escoltar: “Maria, estàs en remissió completa”. Havia vençut el monstre. Tot l’esforç, les llàgrimes, el dolor, la impotència, la ràbia i tota aquesta infinitat de sensacions “lletges… tot havia donat fruit i el monstre s’havia esfumat.

Avui dia, no puc creure encara el que ha passat. Encara passo per revisions i més feliç que mai, tinc com a propòsit ajudar, el meu blog i les meves paraules per les xarxes han arribat a molta gent i han ajudat a que altres se sentin un mica millor amb la seva baralla contra el monstre.

María