Testimonis imparables

Hola! Soc la Clàudia i soc una SÚPER IMPARABLE contra el limfoma de Hodgkin.

Quan tenia 24 anys vaig decidir emprendre la meva vida com a adulta i em vaig mudar a Hamburg. No va ser fins l’any següent, al maig exactament, quan vaig començar a trobar-me malament, em feia mal el pit, l’abdomen, la mandíbula, no podia dormir bé i em sentia cansada. Pensava que aquest cansament era provocat pel meu ritme de vida, ja que estudiava, treballava i a vegades feia escapades per descobrir llocs nous. A finals del juny vaig tornar a la meva ciutat, Granollers, per uns dies. Vaig aprofitar per anar al metge i explicar aquest símptomes, no em van donar cap diagnòstic, així que aquell mateix dia vaig anar a l’Hospital de Granollers, em van programar unes analítiques i una biòpsia i, com que no era res urgent, vaig tornar a Hamburg fins la data en què havia de fer-les. Van passar els dies fins que em van donar els resultats, els meus pares ho van saber abans que jo i em van preparar per la notícia: un limfoma.

No em vaig sentir sola, comptava amb el suport dels meus amics i de la meva família, sobretot el del meu pare, qui anys enrere també havia passat pel mateix. Vaig haver de mudar-me una altra vegada a casa dels meus pares, deixar la meva feina, els meus amics… La meva vida sencera es va posar en pausa.

El 20 d’agost de 2014 vaig realitzar la primera de moltes quimios, recordo que em deixava un parell de dies aixafada. No va ser fins a la tercera sessió de quimio que no van poder posar-me el catèter; ho vaig passar tan malament!

El 23 de desembre de 2015 em van fer un autotrasplantament de medul·la òssia a l’Hospital Clínic de Barcelona. Com que no vivia en Barcelona, l’equip de metges em va oferir la possibilitat de recuperar-me a un pis de la Fundació Josep Carreras durant les tres primeres setmanes després de l’autotrasplantament. Evidentment, vaig acceptar la proposta ja que la recuperació al domicili és més favorable i ràpida que a l’hospital.

La recuperació va ser un procés lent però segur i, passat el temps, vaig poder reprendre la meva vida. La trobava a faltar, vaig fer moltes coses, encara que el 2017 vaig rebre una mala notícia… el limfoma havia tornat. No m’ho esperava, havia de tornar a començar de zero, però si alguna cosa tenia clara es que no em rendiria; ja sabia el que m’esperava, així que em vaig preparar.

Havia de passar per un altre trasplantament, els metges van mirar si el meu germà i jo érem compatibles, i no ho érem al 100 %. Tot i això, va ser el meu donant de medul·la. El dia 13 de setembre de 2017 va ser el dia del trasplantament. Durant una temporada vaig tornar a estar a un dels pisos d’acollida de la Fundació Josep Carreras.

Després de tota aquesta lluita, segueixo aquí, sent una SÚPER IMPARABLE!

Clàudia