Testimonis imparables

Hola! Soc el Gabriel i als 15 mesos de vida em van diagnosticar una leucèmia limfoblàstica aguda.

Vaig estar durant un mes i mig amb febre molt alta, a la meva mare li deien que era una otitis o algun virus, però amb l’ajuda del pediatra del centre de salut van aconseguir que em fessin les proves necessàries per descobrir què era el que tenia. La meva mare sabia que alguna cosa no anava bé, però mai no va imaginar aquest diagnòstic, una notícia terrible per a ella. Malgrat això, va prendre moltes forces perquè no la veiés trista.

Des de la meva primera quimio vaig millorar, i poc a poc em trobava millor. Poc a poc em van començar a pujar els neutròfils, ja que vaig ingressar amb un. En el meu primer ingrés em van fer quatre transfusions de sang i les altres tres ja es van anar espaiant en el temps. I només vaig necessitar una transfusió de plaquetes. Amb molta paciència, vaig aconseguir menjar millor i de tot… Després del primer mes em van fer una punció per valorar com anava el tractament i … havia reaccionat! La meva medul·la estava neta de cèl·lules leucèmiques. Als quinze dies em van fer la prova de nou i vaig tenir el mateix bon resultat. Al principi les meves doctores estaven preocupades, però al veure la meva evolució es van posar contentes.

La meva mare va estar al meu costat durant aquesta lluita, per tal que la meva recuperació fos bona, ràpida i amb el mínim de dolor possible. He de dir que va ser una etapa complicada, ja que el meu germà bessó, el Martín, també volia estar amb ella. Feia tot el possible per poder estar cada dia amb nosaltres. Això va ser possible gràcies a l’ajuda del meu pare i de les meves àvies.

Després de 60 dies, em van donar l’alta i va ser meravellós. Quina emoció! Al arribar a casa, el Martín es va estranyar molt de veure’m, però a l’instant estàvem donant-nos molts petons. Estar tots junts a casa va ser un somni fet realitat. Al principi va ser una mica rollo, ja que no podia sortir de casa, encara que la cosa va anar millorant.

El temps va anar passant i el tractament també. Unes setmanes abans de complir els dos anys, van acabar els ingressos per a la quimio i vaig poder començar a fer vida una mica més normal.

Ja fa uns mesos que van acabar les quimios hospitalàries, intratecals, intramusculars, etc. Ara anem a l’hospital per a revisions i comprovar que tot està bé. No tot ha estat un camí de roses. He tingut alguns ingressos addicionals per culpa de bacteris i virus. Fins i tot em van haver de treure el catèter degut a un bacteri rar de repetició! Tot i així, el més important és que ja estic bé i poc continuar fent entremaliadures amb el Martín.

A la Fundació van fer un conte amb la meva història; el pots veure aquí: https://www.fcarreras.org/es/Gabrielesimparable

Gabriel