Testimonis imparables

Em dic Guillem i aquest febrer passat he fet una donació de medul·la òssia per a un nen que patia leucèmia.

Tot va començar fa dos anys, quan vaig anar amb dos amics a donar sang a l’hospital. En aquell moment jo desconeixia totalment què era la medul·la òssia i que podies donar-la, però una amiga que m’acompanyava m’ho va explicar i, sense dubtar-ho, vaig decidir fer-me donant.

Al setembre de l’any passat, els professionals de la Fundació Josep Carreras es van intentar posar en contacte amb mi. Jo llavors estava d’estada de doctorat a Califòrnia. Quan vaig tornar, la meva mare em va dir que havia rebut una carta des de la Fundació perquè em posés en contacte amb ells, i així vaig fer-ho. I va ser llavors quan em van dir que hi havia un pacient que necessitava un trasplantament de medul·la òssia amb qui era altament compatible, i em van preguntar si volia anar endavant amb el procés.

En aquell moment, sense pensar-m’ho, vaig dir que sí. D’aquesta manera vaig decidir continuar amb les proves per estudiar si jo era totalment compatible amb el pacient. I quan van veure que ho era, els professionals em van tornar a preguntar si volia seguir endavant. I jo, una altra vegada decidit, vaig dir que sí.

Els metges em van recomanar fer la donació per punció a les crestes ilíaques de la pelvis. Aquesta extracció de la medul·la consisteix en anar un dia a quiròfan i, amb anestesia general, punxar-te a l’os i extreure’t la medul·la òssia. Encara que dit així sembla una cosa molt complicada i dolorosa, us puc assegurar que no ho és.

Durant el procés de donació m’he adonat que la gent no té gaire informació sobre aquest tema. D’aquesta manera animo tothom a informar-se sobre què és ser donant de medul·la. Veureu que no hi ha cap risc per al donant. A més, puc assegurar que es tracta d’un procés indolor, ja que estàs amb anestèsia general i no t’assabentes de res. A l’endemà de l’operació ja et pots moure sense problema i sense cap tipus de dolor.

El dia de l’extracció el recordo com un dia especial en què jo podia ajudar algú de manera desinteressada. Algú que necessita de tu per poder viure, algú que ho està passant malament i que veu com cada dia la seva vida es va tornant més grisa. Per aquest motiu, perquè la vida d’una persona torni a tenir color, és primordial poder ajudar. A més, en el meu cas, va ser per a un nen que, per desgràcia, no podia fer coses de nens, sinó que tenia que lluitar contra una malaltia que li podia treure la vida. Així que espero i desitjo que pugui tenir una vida plena de colors, arcs de Sant Martí i alegria. Perquè a ningú se li pot negar el dret a la vida, i menys a un nen.

Per últim, vull donar les gràcies a tot l’equip de la Fundació Josep Carreras per estar a la meva disposició i en especial a la Cecilia, un amor de persona. A més, a totes les professionals de l’hospital, des de les doctores fins a les auxiliars, passant per les infermeres. Gràcies a totes, m’he sentit com a casa.

I no em vull oblidar de donar mil gràcies a totes les persones que cada dia lluiten contra una malaltia perquè la vida s’obri camí. Sou realment uns herois.