Hola! Em dic Paolo i tinc 4 anyets. Quan tenia 6 mesos de vida em van diagnosticar una leucèmia limfoblàstica aguda MLL+, un tipus de leucèmia molt agressiva que afecta principalment els nadons, com jo.
Quan va passar tot, jo estava amb els meus pares a Madrid, i vam anar a l’hospital pensant que tenia una bronquitis. Però el resultat els va ferir l’ànima… L’única opció per curar-me era que em sotmetés a un trasplantament de medul·la òssia. I així ho vaig fer!
La veritat és que jo no ho recordo, però sé que els meus pare han tingut molts ensurts. Tot i així van decidir que no perdríem energia reprotxant al destí per aquesta malaltia, vam acceptar la por i el dolor ens vam prometre lluitar amb força i amor. Per sort estàvem acompanyats d’un equip mèdic i d’infermeria meravellós.
El camí ha estat dur. Vaig estar dues vegades a la UCI per pneumònia i una crisi sèptica. Va arribar l’estat d’alarma i tot va canviar a l’hospital. Van deixar de venir pallassos i voluntaris, i el pare i la mare junts no podien acompanyar-me. Durant un mes i mig em vaig quedar sol amb la meva mare, aïllats a una habitació i connectats amb el pare per mòbil.
Després de set mesos ingressat i un mes d’hospitalització domiciliària va arribar el moment esperat: gràcies a una mare que havia donat el cordó umbilical del seu nadó, vaig rebre una segona oportunitat per seguir aquí, amb vosaltres. GRÀCIES.
Ara som a caseta, vivint aquí i ara. Agraïts amb totes les persones que ens han enviat la seva llum, amb l’equip d’oncologia que ho dona tot per salvar vides i amb tots els donants de medul·la, de sang i de plaquetes que han permès que jo guanyi aquesta gran batalla.
Paolo