Hola! Soc el Juanxo, tinc 25 anys i soc de Cartagena, però visc a Almeria.
El 7 de juny de 2017 em van diagnosticar una leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B. Al principi tot va anar bé. Els primers mesos de tractament van ser prou suportables. En només 6 mesos em vaig poder sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia, ja que el Registre de Donants de Medul·la Òssia de la Fundació Josep Carreras va localitzar un donant anònim 100 % compatible. Fins a aquell moment tot anava bé, però la malaltia em tenia guardat un altre rumb.
Als sis mesos del trasplantament, em van comunicar una recaiguda precoç; va ser en aquell moment quan tot va canviar. La malaltia es va tornar més agressiva del que esperaven i, després de provar diverses línies de tractament, es van adonar que la malaltia s’havia tornat refractària i s’estava immunitzant davant les quimioteràpies.
Quan pitjor pintava la cosa i menys optimistes eren els metges, va aparèixer un petit fil d’esperança en forma d’assaig clínic. Va ser llavors quan em van donar l’oportunitat de poder participar en el Projecte Ari d’immunoteràpia CAR-T que estava realitzant l’Hospital Clínic de Barcelona en aquell moment. Com bé m’han ensenyat, s’ha d’intentar tot fins a esgotar l’última bala, i així va ser.
Al març de 2018 vaig entrar a l’assaig i fins el dia d’avui tot ha anat perfecte i continuarem tocant fusta. Després de tot el que he viscut durant aquest anys, em quedo amb les coses positives i amb tot el que he aprés durant aquest recorregut. Perquè no tot és dolent, encara que ho sembli i, com l’Albert Espinosa va citar una vegada: “El càncer m’ha tret coses molt importants, però m’ha donat a conèixer moltes altres que mai no hauria descobert sol”. Vaig conèixer a qui avui dia és la meva parella, la María, també Imparable contra el limfoma; he pogut ajudar molta gent amb la meva història; he conegut grans Imparables que són com una petita família per a mi; he pogut realitzar reptes solidaris a favor de la Fundació i així moltes coses més com viatjar, gaudir i sobretot el més important. Viure!